Cronologia dels Països Catalans i del món

El Ministeri de Sanitat encapçalat pel ministre Salvador Illa accepta dictar restriccions per a tot l’Estat per tal de frenar els contagis de la covid-19. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va acceptar a aplicar-les quan el ministeri la va instar a fer-ho, tot i que la taxa de contagis era la més alta de l’Estat.

En un macrojudici amb més de 500 acusats, un tribunal de Turquia sentencia cadena perpèrtua contra 337 persones, la major part oficials de l’exèrcit. Als condemnats se’ls acusa d’haver participat en l’intent de cop d’estat de l’agost de 2016 per a enderrocar el president Recep Tayyip Erdogan.

L’Audiència Nacional anul·la l’expedient de regulació d’ocupació de la companyia aèria Ryanair que afectava més de 200 treballadors de les bases de Girona, Tenerife, Lanzarote i Gran Canària. L’Audiència obliga Ryanair a indemnitzar i readmetre els treballadors, però la sentència no es pronuncia sobre el centenar de treballadors de Girona que van acceptar passar de fixos a discontinus.

La primera ministra sortint Jacinda Ardern i el partit laborista que lidera són els clars guanyadors de les eleccions generals a Nova Zelanda amb gairebé el 50% dels vots i 64 dels 120 escons de la cambra legislativa. El Partit Nacional ha aconseguit 36 diputats. Ardern s’ha beneficiat dels bons resultats de la gestió de la COVID-19. La pandèmia va obligar a ajornar les eleccions previstes per al setembre.

La junta de govern del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), format pels ministres d’economia i finances dels països de la zona euro, aprova la línia de crèdit de 240.000 milions d’euros, que constitueixen part dels ajuts per garantir que els països tinguin accés a finançament fins a un màxim del 2% del PIB de cada estat, en condicions molt favorables per fer front a la despesa sanitària. Tanmateix, aquests crèdits estan subjectes a estrictes condicions. Espanya, Grècia, Portugal i Itàlia en són els principals destinataris, però els tres primers estats descarten fer-ne ús. Espanya, però, sí que accepta els fons Sure aprovats el mateix dia (100.000 milions d’euros) per als treballadors amb ERTO.

La Comissió del pacte de Toledo aprova per àmplia majoria (30 vots a favor, 5 en contra i 2 abstencions) les modificacions proposades al govern espanyol per a garantir la continuïtat del sistema de pensions. Les mesures més importants són posar fi al dèficit de la Seguretat Social el 2023 alliberant-la d’algunes despeses, vincular les pensions a l'IPC i evitar les prejubilacions.

Líders polítics de tot el món es reuneixen al memorial Yad Vashem d’Israel per celebrar el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz. El president del Parlament israelià Reuven Rivlin fa una crida a evitar totes les formes de genocidi contra qualsevol col·lectiu humà. Per la seva banda, el primer ministre Benjamin Netanyahu assenyala l’Iran per les crides dels seus líders a anihilar l’Estat d’Israel. L’acte ve també marcat per l’absència de representants de Polònia en protesta pel lloc preeminent que s’ha donat al president Vladímir Putin, al qual acusa de tergiversar la història per haver afirmat que Polònia va ser còmplice de l’Alemanya nazi, excusant al mateix temps el pacte germanosoviètic entre Stalin i Hitler.

El Tribunal Especial per al Líban de les Nacions Unides creat el 2007 declara Salim Ayyash culpable i principal responsable de l’assassinat l’any 2005 del primer ministre libanès Rafiq Hariri. Ayyash va ser jutjat en absència juntament amb altres sospitosos. Ḥizb Allāh, l’organització en la qual militava l’acusat, rebutja la sentència. El 13 de desembre el tribunal imposa a Ayyash cinc penes de cadena perpètua en absència.

El Parlament de l’Argentina legalitza l’avortament fins a les 14 setmanes de gestació. Fins ara només es podia interrompre l’embaràs en casos de violació o de risc per a la vida de la mare. L’Argentina és converteix en el primer país important de Llatinoamèrica amb una legilsació sobre l’avortament comparable a la dels estats més avançats del món.

La cadena de notícies suïssa SRF i l’alemanya ZDF fan públics informes filtrats segons els quals l’empresa de telecomunicacions suïssa Crypto AG va estar monitoritzada molts anys per la CIA amb el coneixement d’algunes autoritats. Crypto AG venia aparells de telecomunicacions trucats a països tercers per tal d’obtenir informació dels seus governs. Aquesta notícia qüestiona la neutralitat de Suïssa.

El govern ucraïnès anuncia que els bombers tenen sota control l’incendi que es va declarar la primera setmana del mes d’abril i que va afectar més de 3.000 hectàrees, part de les quals es troben dins de la zona d’exclusió de la central nuclear de Txernòbil. El perill d’aquest incendi és que, a banda de la possibilitat d’arribar a la central, aixequés grans quantitats de material radioactiu ara dipositats al sòl. Tot i això, a conseqüència dels fums de l’incendi, una gran part d’Ucraïna, incloent-hi la capital, Kyiv, es converteix en la més contaminada del món els dies següents (en part també per la caiguda de l’activitat industrial en moltes zones per la covid-19).

Prop de 200 morts, més de 6.500 ferits i un centenar de desapareguts és el resultat d’una explosió en uns magatzems al port de la capital del Líban en encendre’s un dipòsit de 2.750 tones de nitrat d’amoni. Després de l’explosió se succeeixen les manifestacions contra el govern, responsabilitzant-lo de l’accident per la negligència i la corrupció. El 10 d’agost el primer ministre Hassan Diab anuncia la dimissió en bloc del govern.

Amnistia Internacional anuncia que atura l’activitat a l’Índia pels obstacles del govern a les investigacions sobre drets humans en aquest país, que qualifica de “cacera de bruixes” contra les oenagés. Concretament, esmenta el bloqueig de comptes bancaris com el principal instrument d’aquesta política.

Els Estats Units anuncien la suspensió de les extradicions amb Hong Kong, juntament amb els estatuts de soci comercial i diplomàtic preferents. El govern nord-americà addueix l’entrada en vigor de la nova llei de seguretat nacional a la Xina que considera que posa en greu perill drets i llibertats fonamentals. La mesura ve precedida per la suspensió del tractat d’extradició amb Hong Kong de la Gran Bretanya, Alemanya o Austràlia.

En un comunicat públic, Elisabet II d’Anglaterra accedeix a permetre que els ducs de Sussex renunciïn als drets i obligacions públics associats a la Casa Reial, tot i lamentar-ho. Els ducs de Sussex, Meghan Markle i el net de la reina el príncep Harry, van expressar el mes de gener la voluntat de viure vides privades i ser independents financerament. Durant un “període de transició" es resoldran afers relatius les finances dels ducs, el manteniment dels títols nobiliaris i el pagament de la seguretat.

Grups de drets humans de Zimbàbue denuncien que uns 60 opositors i activistes són detinguts en una operació policial. Les detencions arriben en un moment de dures crítiques per la corrupció i el mal govern que encapçala el president Emmerson Mnangagwa, que en una aparició televisiva fa un dur advertiment a l’oposició i als activistes pels drets humans i civils. Més d’un centenar de destacats intel·lectuals africans signen una petició perquè la Unió Africana i el bloc d’estats de l’Àfrica del Sud suspenguin Zimbàbue de la seva qualitat de membre.

Organitzacions antifeixistes protesten per una missa oficiada a Sarajevo en memòria dels ústaixes, que van establir un règim pronazi regit pels croats durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta celebració es duia a terme a Bleiburg (Àustria), darrer bastió dels ústaixes, però la covid-19 comporta que se celebri a Sarajevo.

El president francès Emmanuel Macron anuncia l’alliberament de quatre treballadors de l’oenagé SOS Chrétiens d'Orient, un dia després que hagi fet pública la retirada de les forces franceses de l’Iraq a causa de la Covid-19. Els voluntaris van ser segrestats al gener.

L’Organització Mundial de la Salut alerta de l’epidèmia de xarampió, que al llarg del 2019 causa més de 6.000 morts només a la RD del Congo, tot i que se n’identifiquen brots també al Brasil, el Pakistan i el Iemen. L’OMS estima el nombre de persones infectades en uns 350 000, amb diferència el més alt en molts anys. Les campanyes de vacunació en aquests països tenen un èxit limitat pels conflictes bèl·lics que hi tenen lloc i per les infraestructures deficients.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, anuncia restriccions de la mobilitat a 37 àrees sanitàries per frenar els contagis de covid-19, que afecten un 13% de la població. Les autoritats madrilenyes descarten el confinament tot i que el nombre de casos és, amb diferència, el més alt de l’Estat espanyol. La mesura entra en vigor el dia 21, però el cap de setmana hi ha sortides massives de la capital.

La fiscalia sueca identifica Stig Engström, que es va suïcidar l’any 2000, com a autor de l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme el 1986. Amb aquesta declaració l’estat suec dona per tancada una investigació que ha durat 34 anys.

El secretari general del Front Polisario Brahim Ghali anuncia que l’organització trenca l’alto el foc del 1991 i declara la guerra al Marroc. L’anunci té lloc després d’un enfrontament amb forces marroquines a Guergerat, a la frontera del Sàhara Occidental amb Mauritània.

Alemanya anuncia la il·legalització de la branca política de l’organització islamista xiïta Ḥizb Allāh. Fins ara, només estava prohibida la branca militar, però ara el govern alemany considera que els seus militants, prop d’un miler a tota la república, han participat en manifestacions violentes i atacs antisemites. La Unió Europea només manté en la il·legalitat la branca armada, que classifica com a organització terrorista.

Entra en vigor a la província siriana d’Idlib un alto el foc l’endemà de la signatura d’un acord a Moscou per part del president rus Vladímir Putin i el seu homòleg turc Recep Tayyip Erdogan, principals suports del govern sirià i la principal milícia rebel, respectivament. L’ofensiva de l’exèrcit de Baixar al-Assad, que va començar el 19 de desembre de 2019, ha causat una de les catàstrofes humanitàries més greus del segle XXI, segons les Nacions Unides: prop de mig miler de morts civils i un milió de desplaçats.

Un equip d’arqueòlegs publica a la revista Nature els resultats d’una investigació a la localitat d’Aguada Fénix de l’estat mexicà de Tabasco. Mitjançant la tècnica del lidar, els arqueòlegs hi han identificat un gran complex cerimonial maia datat entre els anys 1000 i 800 aC. El conjunt se situa sobre una plataforma artificial d’uns 1.400 metres de longitud màxima i una elevació d’entre 10 i 15 m on hi ha nou calçades disposades en forma radial.

El consell de ministres espanyol aprova rescatar la companyia aèria Air Europa, en situació crítica a causa de la minva de vols per la pandèmia de la COVID-19. El rescat consta de dos crèdits de 450 milions d’euros.

Israel i Bahrain signen a Manama, capital d’aquest estat, el tractat pel qual estableixen relacions diplomàtiques. Bahrain és el quart estat àrab a reconèixer i mantenir relacions diplomàtiques amb l’estat d’Israel després d’Egipte (1979), Jordània (1994), i la Unió dels Emirats Àrabs (agost de 2020).

En ocasió del temporal Álex, que causa estralls al Nord d’Itàlia, la ciutat de Venècia posa en funcionament amb èxit el sistema de dics MOSE per a contenir les pujades del nivell del mar, cada cop més freqüents. El conjunt de 78 barreres mòbils al llarg d’1,5 km de les aigües costaneres, inaugurades el 10 de juliol, es van projectar el 2003 però les pràctiques corruptes i els ajornaments constants van posposar reiteradament la posada en marxa.

L’Alt comissionat de l’ONU per als refugiats (ACNUR) adverteix de l’empitjorament de la situació dels refugiats eritreus a Etiòpia a causa de la guerra de Tigre. Prop de 100.000 eritreus viuen en camps de refugiats en aquesta regió d’Etiòpia, i des que ha esclatat el conflicte molts són obligats a retornar a Eritra. D’altra banda, prop de 50.000 habitants de Tigre fugen al Sudan, empesos per les hostilitats. El 16 de desembre la Unió Europea anuncia la suspensió de les ajudes a Etiòpia fins que els refugiats no deixin de ser perseguits.