Cronologia dels Països Catalans i del món

Grotius redacta De iure belli ac pacis, fonament del dret internacional.

Assassinat Enric III de França, comença a regnar a França la casa de Borbó, amb Enric IV. S’inicia la lluita de França contra la Lliga Santa i la Monarquia Hispànica.

181 militars a la reserva (entre els quals 30 generals) signen un manifest on demanen respectar la memòria de Franco pel que consideren “atacs permanents” al dictador, especialment el projecte d’exhumar les seves restes del Valle de los Caídos.

S’aboleix l’esclavatge a Cuba.

Trotski és suspès com a comissari del poble a Rússia.

Comença l’anomenada crisi del petroli, arran de la puja dels preus del carburant decretada pels països de l’OPEP.

Després de fracassar per segon cop en l'obtenció dels suports necessaris per ser investit, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia la celebració d’eleccions generals per al 10 de novembre. Seran les quartes eleccions en quatre anys i les segones en un any. La dissolució de les Corts té lloc el 23 de setembre.

Pau d’Arràs signada entre Carles VII de França i Felip el Bo, duc de Borgonya, que independitzava pràcticament l’Estat borgonyó del regne de França.

Els quatre expresidents de govern vius de la monarquia constitucional, Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, signen una carta conjunta on defensen l’actuació de l’exministre de l’Interior Rodolfo Martín Villa. La carta està dirigida a la jutgessa argentina María Servini, que en virtut de la llei de justícia universal vigent a l’Argentina interroga Martín Villa per decidir si el processa per genocidi i crims de lesa humanitat amb motiu de diversos morts a mans de la policia en 1976-78, quan ocupava el càrrec.

Del 20 al 21 de maig de 1927, Charles Lindbergh vola de Nova York a París.

Avions britànics i nord-americans destrueixen el principal oleoducte de l’Iraq, que porta el petroli fins a la terminal d’al-Bakr, al golf Pèrsic. L’operació, emmarcada en les tasques de control de les potències aliades respecte al compliment per part del règim de Bagdad de les resolucions de l’ONU després de la guerra del Golf, causa importants perjudicis al Govern iraquià perquè interromp el subministrament de cru a un dels principals ports exportadors del país.

Milers de manifestants duen a terme marxes a Moscou, Sant Petersburg i altres ciutats russes en el segon aniversari de la mort del dissident Borís Nemtsov, que va ser assassinat a trets prop del Kremlin el 27 de febrer de 2015. Nemtsov, ministre d’Economia en el Govern de Borís Ieltsin (1998), va ser un dels crítics més ferotges del president Vladímir Putin. Els cinc acusats, d’origen txetxè, neguen els càrrecs. El mateix dia, un altre destacat dissident, Ildar Dadin, és alliberat de la presó de Sibèria on va ser internat el 3 de desembre 2015, en la primera aplicació de la nova llei que permet la detenció i l’empresonament de manifestants, encara que siguin pacífics.

L’astronauta soviètic Iuri AGagarin realitza el primer vol orbital.

Un tribunal turc ordena intervenir el grup de comunicació Feza, editor del diari Zaman, un dels més crítics amb el Govern. El jutge acusa el diari de difondre propaganda desestabilitzadora. El primer ministre turc, Ahmet Davutoğlu, defensa la mesura i també la independència del poder judicial i la llibertat de premsa, tot i que una trentena de periodistes (la majoria dels quals són d’origen kurd) estan internats en presons turques. La intervenció desencadena protestes dels periodistes i també dels Estats Units.

Slobodan Milosevic és reelegit per tercer cop president de Sèrbia.

Per una majoria de 52 contra 48 vots el Senat dels Estats Units rebutja inculpar el president Donald Trump d’abús de poder per obtenir avantatges electorals i d’obstrucció a la justícia. Acaba d’aquesta manera l’impeachment impulsat pels demòcrates amb l’objectiu de destituir Trump. El judici del Senat desperta controvèrsies quan el 31 de gener la cambra aprova per majoria vetar determinats testimonis.

Manifest dels Iguals, de Gracchus Babeuf i els seus seguidors.

El físic alemany Max Planck planteja la física quàntica dels àtoms.

El líder laborista Jeremy Corbyn supera àmpliament la moció de confiança plantejada pel sector crític del seu partit amb el 61,8% dels vots en la conferència celebrada a Liverpool. Jeremy Corbyn va ser elegit líder dels laboristes al juny del 2015. Després del "no" de la Gran Bretanya en el referèndum celebrat al juny sobre la permanència a la Unió Europea, 172 diputats laboristes van exigir la seva dimissió en una moció de no confiança, però ell no la va acceptar i la va traslladar als militants en una conferència, que guanya. Després de saber-se’n el resultat, Corbyn fa una crida a la unitat del partit.

Referèndum de l’estatut d’autonomia basc.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea fa pública la seva posició sobre Oriol Junqueras, elegit diputat al Parlament Europeu el 26 de maig. Responent a la pregunta del Tribunal Suprem espanyol a petició d’Esquerra Republicana de Catalunya, segons el TJUE Junqueras hauria hagut de ser considerat eurodiputat de ple dret des de la proclamació dels resultats, i tenia immunitat parlamentària des d'aquell moment (abans que es dictés la sentència del judici del procés que el va condemnar a 13 anys de presó). El TJUE també afirma que s'hauria d'haver aixecat la presó provisional per permetre a Junqueras desplaçar-se al Parlament Europeu. El mateix dia, el president del Parlament Europeu David Maria Sassoli anuncia que el Parlament Europeu accepta la sentència del TJUE. Els primers beneficiats són els també eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín, exiliats i també acusats, els quals reben l’acreditació al Parlament Europeu, l’euroordre espanyola sobre els quals el jutge belga suspèn després de la sentència del TJUE.

Una nova epidèmia de pesta es propaga per l’Imperi.

El Consell Atlàntic, el màxim òrgan decisori de l’OTAN, aprova a Brussel·les que la presència de la Força d’Estabilització (SFOR), que acabava el seu mandat el proper 30 de juny, segueixi de manera indefinida a Bòsnia a partir del mes de juliol, amb els mateixos efectius, uns 34.000 soldats. Després de les eleccions que s’han de celebrar al setembre a les dues entitats polítiques que constitueixen Bòsnia, es replantejarà la continuïtat de la SFOR.

Es crea a Espanya el Documento Nacional de Identidad (DNI).

Inici de les manifestacions d’obrers i estudiants a diverses ciutats espanyoles.

El ministre d’Economia, Carlo Azeglio Ciampi, és elegit president de la República italiana en una sessió parlamentària en què participen 1.010 electors (324 senadors, 628 diputats i 58 diputats regionals). Ahir el primer ministre, Massimo D’Alema, i el líder de l’oposició, Silvio Berlusconi, van pactar el nomenament de Ciampi, que és elegit amb 707 vots, entre els quals no hi ha els de la Lliga Nord, Refundació Comunista, ni els de 180 parlamentaris dels grups de D’Alema i Berlusconi. Ciampi, el desè president de la República italiana, pren possessió del càrrec el 18 de maig.

Aleksandr Lukaixenko és novament investit president de Bielorússia després d’unes polèmiques eleccions (9 d’agost) i una onada de revoltes de gran amplitud. A través de l’alt representant per als Afers Exteriors, Josep Borrell, la UE expressa el desacord amb el nomenament, que considera mancat de legitimitat. No obstant això, el dia abans (22) la UE renuncia a imposar sancions a Bielorússia per la negativa de Xipre.

Muhammad III, proclamat califa omeia de l’Àndalus. Els tugíbides de Saragossa comencen a emetre moneda local amb el seu propi nom.

En la reunió de la Junta de Seguretat del País Basc entre la Conselleria de Seguretat del País Basc i el Ministeri de l’Interior espanyol s’acorda que l’Ertzaintza tingui accés directe a les bases de dades de l’Europol, el cos policial europeu. El Govern espanyol segueix denegant als Mossos d’Esquadra aquesta prerrogativa, que el Govern català reclama des del 2009. En la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya del 10 de juliol, la Conselleria d’Interior de la Generalitat i el Ministeri de l’Interior espanyol acorden que els Mossos d’Esquadra s’integrin en el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), i a la mesa de valoració de l’amenaça terrorista. Tanmateix, el Ministeri posposa la decisió de l’accés dels Mossos a l’Europol. L’atemptat terrorista del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils augmenta la pressió sobre el Govern espanyol perquè els hi permeti l’accés.

Carlos Westendorp, alt representant per a Bòsnia de l’ONU, destitueix el president de la República Sèrbia de Bòsnia, Nikola Poplasen (membre del Partit Radical Serbi), a qui acusa d’obstruir el procés de reconciliació política a Bòsnia. A més, el Tribunal per a l’Arbitratge de Br?ko decideix que aquesta ciutat, fins ara sota sobirania serbobosniana, passi a ser un districte neutral sota supervisió internacional.

Thomas More escriu Utopia, obra cabdal de l’humanisme.

François Fillon, primer ministre de França en 2007-10, és condemnat a cinc anys de presó (tres dels quals suspesos), al pagament d’una multa i a una inhabilitació de deu anys pel pagament de feines fictícies a la seva dona, que també és condemnada.

Tractat de Versalles, que posa fi a la guerra d’independència nord-americana: Espanya recupera la sobirania de Florida i Menorca.

Revolta popular a Gant encapçalada pel barquer Jean Yoens i seguida pels teixidors de la ciutat.

Reagan decreta un embargament comercial contra el règim sandinista de Nicaragua.

La Galícia sueva s’incorpora al regne visigot.

Als Estats Units, la cort suprema prohibeix la segregació racial en l’ensenyament públic.

S’estrena la pel·lícula de Bernardo Bertolucci El último tango en París.

Ban Ki-Moon nomena el diplomàtic nord-americà Christopher Ross nou enviat de les Nacions Unides per resoldre el conflicte del Sàhara Occidental, en substitució de Peter van Walsum. Tant el Govern del Marroc com el Front Polisario mostren satisfacció per l'elecció, amb l'esperança que aquest nou enviat sigui clau per a avançar en una situació encallada des de fa anys.

El ple del Congrés dels Diputats aprova la reforma de la llei que regula l’objecció de consciència i la prestació social substitutòria. La modificació, proposada per CiU, estava pactada amb el PP, el PNB i Coalició Canària. Abans d’entrar en vigor aquesta llei, que substituirà la del 1984, encara ha de passar pel Senat. La llei iguala la durada del servei militar i la prestació social substitutòria a nou mesos.

Finalitza la conferència de San Francisco: fundació de l’ONU amb cinquanta-un estats membres (25 d’abril-26 de juny).

Martin Luther King crea als Estats Units la Southern Christian Leadership Conference.

Prop d’un milió de persones es concentra al campus de la Universitat de Teheran en defensa dels principis de la llei islàmica. L’acte ha estat convocat per l’Organització de la Propaganda Islàmica per a contrarrestar l’efecte de les manifestacions reformistes d’estudiants dels darrers sis dies, que han suposat la major crisi del règim islàmic des de la revolució que va derrocar el xa. Representants del Govern anuncien una “gran neteja general” i judicis exemplars contra els manifestants detinguts.

Comença la darrera guerra de religió a França, la guerra dels tres Enrics.

Els partidaris de continuar formant part de França s’imposen en el segon referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia (53,2% contra 46,7%). En el primer referèndum del 3 de novembre de 2018 el “no” va obtenir el 56,4% i el “sí” el 43,4%. Els acords de Nouméa (1998) preveuen la possibilitat de celebrar un tercer referèndum el 2021.

Mor, víctima d’un atemptat, el tsar Alexandre II de Rússia. Pogroms antijueus.

Comença la guerra dels Balcans, on Bulgària, Grècia, Sèrbia i Montenegro lluiten unides contra Turquia.

Catorzè govern de Franco amb majoria de ministres tecnòcrates vinculats a l’Opus Dei.

L’exèrcit etíop frustra un cop d’estat contra el president Abiy Ahmed. En l’intent moren el cap de la revolta, el general de brigada Asaminew Tsige, el cap de l’exèrcit etíop Seare Mekonnen i el governador amhara, Ambachew Mekonnen. Poc després de ser elegit, el president Abiy va ser objecte d’un atemptat (23 de juny de 2018).

Margaret Thatcher dimiteix. Cinc dies després, John Major la substitueix al capdavant del partit tory i de la presidència del govern.

Noruega adquireix independència plena de Suècia.

El president nord-americà, Donald Trump, signa l’ordre executiva que fa marxa enrere en mesures clau de l’Administració Obama en matèria de protecció del medi ambient i de lluita contra el canvi climàtic. Els principals blancs de l’ordre són el pla d’energia neta destinat a disminuir les emissions de carboni i el pressupost per a l’Agència de Protecció del Medi Ambient, que redueix dràsticament.

Els EUA i l’URSS signen un tractat de prohibició de proves nuclears a l’atmosfera.

Ferran III de Castella-Lleó conquereix Sevilla.

El regiment d'infanteria de marina del capità Joan Baptista Basset format per 400 voluntaris catalans desembarca a Gibraltar i crea el cap de pont necessari per a la conquesta aliada del penyal. La platja on desembarquen els catalans, situada a la banda de llevant de la punta de Gibraltar, és anomenada des de llavors Catalan Bay (la badia catalana).

Quart govern d’Alejandro Lerroux García al qual s’incorporen tres ministres de la CEDA. Com a protesta, l’Aliança Obrera convoca una vaga general i s’inicia a Catalunya i Astúries un moviment revolucionari (fets d’Octubre).

Regnat de Recesvint a Hispània (649-672). Els concilis de Toledo actuen com a grans assemblees del regne, tractant tant temes religiosos com polítics o administratius.

Se celebra la primera exposició del grup de pintors francesos anomenats fauves.

El Tribunal aprova la reforma del Tribunal Constitucional que li permet suspendre polítics en actiu. L’aprovació, però, s’ha fet sense unanimitat, ja que vuit dels membres hi han votat a favor i tres en contra. La reforma, molt criticada des de la Generalitat, que la considera "nefasta" des de la perspectiva de la democràcia, permetrà suspendre càrrecs com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acusada per la Fiscalia de desobediència. La majoria del PP va permetre aprovar la reforma del TC a l’octubre del 2015.

El Congrés dels Diputats aprova la redacció definitiva de la Llei d’estrangeria amb els vots de tots els grups parlamentaris excepte els del PP. El text de la llei és el mateix que s’havia aprovat per consens el 25 de novembre, tot i que posteriorment va ser objecte de nombroses esmenes al ple del Senat, on el PP té majoria absoluta. L’aprovació del text sense aquestes esmenes suposa la primera gran derrota parlamentària del PP al llarg de la legislatura. Aquest partit, però, adverteix que un dels punts de la propera campanya electoral serà la reforma de la llei.

Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià. Comencen les grans migracions dels pobles continentals (364-379).

Guerra colonial anglo-espanyola.

El Japó ocupa Manxúria.

El PP guanya per primera vegada les eleccions legislatives espanyoles, però no obté la majoria absoluta.

La majoria al Congrés dels diputats formada per PSOE, PP, Ciudadanos i Vox rebutja la proposta d’ERC de suprimir el delicte d’injúries a la Corona del codi penal espanyol. El 2016 ERC va presentar una proposta en el mateix sentit que també va ser rebutjada.

L’arquitecte William Le Baron Jenney construeix els primers gratacels a Chicago (Estats Units).

Un discurs del president dels Estats Units, Barack Obama, clou la quarta Cimera de Seguretat Nuclear, que se celebra a Washington. De la cinquantena de participants, destaca la significativa absència de Rússia, en resposta a les crítiques del Govern nord-americà pel rearmament nuclear promogut pel president Putin. En les seves intervencions, Obama defensa l’acord del 2015 amb l’Iran i subratlla el perill dels assaigs de Corea del Nord i la possibilitat que els terroristes controlin armes nuclears.

Tres israelians moren apunyalats en un assentament a prop de Ramal·la, a Cisjordània, unes quantes hores després de la mort de tres palestins per l’exèrcit israelià durant un tiroteig. El motiu de la represa de les hostilitats són els detectors de metalls de seguretat instal·lats a l’entrada del lloc sagrat conegut per Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites després de l’assassinat de dos policies israelians el dia 14. Els dies posteriors, tot i que el Govern israelià en retira els detectors, continuen els enfrontaments perquè l’Autoritat Nacional Palestina exigeix que se’n retirin també les càmeres de vigilància. El dia 27, també se’n retiren tots els dispositius de seguretat, però l’allau de persones que es precipita al recinte genera una situació de caos i d’enfrontaments amb la policia.

S’aprova una nova llei sindical a Espanya.

El conservador Boris Johnson és investit nou primer ministre de la Gran Bretanya. Johnson, que va ser escollit el dia anterior com a nou líder del seu partit, pren el relleu a Theresa May, que va dimitir el dia 7 de juny després que el Parlament britànic rebutgés les seves propostes per a un Brexit acordat.

Milers de corsos protesten contra la negativa del president francès, Emmanuel Macron, a modificar l’estatut de l’illa. Al desembre de 2018 els sobiranistes corsos guanyaren les eleccions regionals amb majoria absoluta i el 56% dels vots. El dia 7 de febrer Macron obre la porta a reconèixer la singularitat de Còrsega a la Constitució.

Sufragi universal masculí per als ciutadans de raça negra als Estats Units d’Amèrica.

El president mexicà Enrique Peña Nieto anuncia la detenció de Joaquín el Chapo Guzmán, el narcotraficant més poderós de Mèxic. El Chapo s’havia escapat de la presó d’alta seguretat d’El Altiplano al juliol del 2015 per un túnel d’un quilòmetre i mig de longitud. Guzmán és el líder del càrtel de Sinaloa, que és responsable de 3.000 morts i controla prop d’un terç del tràfic de drogues als Estats Units i una xarxa de blanqueig per tot Llatinoamèrica. Els seus beneficis formen una de les principals fortunes mundials.

Es produeix l’escissió del Partit Socialista Francès. La majoria funda el Partit Comunista Francès.

Enric IV de Castella revoca el tractat de Guisando i nomena hereva del regne la seva filla Joana. Esclata la guerra civil a Castella.

Prop de dues terceres parts de militants i simpatitzants del Partit Laborista britànic voten al llarg de tres mesos una nova cúpula. Keir Stamer, de l’ala moderada, obté més del 50% dels vots i es converteix en nou líder dels laboristes en substitució de Jeremy Corbyn, que va dimitir el desembre de 2019, després de les eleccions al Parlament.

Saad al-Harirí, primer ministre del Líban, anuncia des de l’Aràbia Saudita que dimiteix el càrrec. Al-Harirí, fill de l’assassinat primer ministre libanès Rafiq al-Harirí (2005), justifica la decisió pel que qualifica de sabotatge del seu soci de govern, Hezbol·là, i de l’Iran, que li dona suport. Al-Harirí també denuncia un complot per a assassinar-lo. L’Iran i Hezbol·là neguen les acusacions. El 5 de desembre, al-Harirí retira la dimissió, ja que, segons ell, la situació s’ha resolt després que tots els membres del Govern hagin acordat mantenir-se al marge de conflictes externs (amb referència a Síria i l’Iraq, on s’enfronten pel poder sunnites i xiïtes, amb el suport de l’Aràbia Saudita i l’Iran, respectivament).

Fundació de la Unió General de Treballadors (UGT), i Primer Congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), a Barcelona.

Egipte i Síria formen la República Àrab Unida.

Tropes vietnamites envaeixen Cambodja.

Pere I el Gran és el nou tsar de Rússia després de derrocar Sofia i el príncep Golisin.

La derrota dels turcs a Mohácz allibera Hongria dels musulmans. Venècia conquereix Atenes i en la campanya és destruïda l’Acròpolis.

El ministre de Defensa israelià, Avigdor Lieberman, anuncia la dimissió en protesta per l’alto el foc pactat entre els governs d’Israel i de la franja de Gaza, controlada per Hamas. Després de la mort el dia 11 de set militants palestins i un soldat israelià com a resultat d’una operació de l’exèrcit israelià, uns 400 coets van ser disparats des de Gaza a Israel, que va contraatacar amb més de 70 míssils, amb el resultat de vuit morts en total, en els pitjors enfrontaments entre Israel i Gaza des del 2014.

Neix l’Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE).

Els almohades s’estableixen a Sevilla.

Finalitza l’ocupació polonesa de Moscou. Inici del regnat de Miquel Romanov, que pacificarà Rússia després d’un llarg període de disturbis.

Comença a París el judici a Nicolas Sarkozy, president de França de 2007 a 2012, acusat d’haver intentat subornar un jutge per a evitar que l’investigués. El judici acaba el 10 de desembre i el veredicte es preveu per al març de 2021. L’ex cap d’estat té altres causes pendents.

Tractat de Rastadt entre Lluís XIV i l’emperador Carles VI que sanciona la incorporació del regne de Nàpols, el ducat de Milà i els Països Baixos a l’Imperi.

Austràlia esdevé domini autònom.

Israel comença a aplicar l’acord de Sharm al-Sheikh, signat dissabte passat, amb la posada en llibertat de 199 presos palestins, una xifra que els dies següents s’amplia fins als 350 previstos. El Govern israelià també presenta els mapes per a dur a terme la primera etapa de la retirada de l’exèrcit hebreu del 7% de Cisjordània, com preveu el mateix acord, que es realitza a partir del 10 de setembre, un cop hi ha donat el vistiplau el líder palestí, Arafat.

Goethe escriu Werther i Urfaust, primer esbós del laboriós Faust.

La carta ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme. El document, que veié la llum el dia 10 de juliol, fou signat per tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria.

El Palau de Buckimgham anuncia que el príncep Felip d’Anglaterra, rei consort d’Elisabet II, es retira de les seves funcions a la tardor del 2017. Fins a l’agost, complirà amb els compromisos pendents, però no n’acceptarà de nous. El príncep compleix 96 anys el 10 de juny.

Enfrontaments entre la policia i els manifestants amb motiu del dia de l’Aberri Eguna.

Alexandre de Jagelló, gran duc de Lituània, succeeix Joan I de Polònia, i es produeix la unió dinàstica de Polònia i Lituània.

La CEE i el COMECON estableixen el seu primer acord global.

La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, reclama als estats membres de l’organització alternatives al règim de presó davant del risc que presenta la pandèmia de la covid-19. Mijatovic fa aquesta crida esmentant els defensors de drets humans, activistes no violents i periodistes detinguts. El 14 de març, arran de la declaració de l’estat d’alarma, l’estat espanyol va denegar a molts dels presos, inclosos els independentistes catalans, passar el confinament al seu domicili.

Itàlia s’annexa Abissínia.

El Tribunal Penal Especial de l’Haia per a l’antiga Iugoslàvia dicta sentència contra Ratko Mladić, el qual, juntament amb Slobodan Milošević i Radovan Karadžić, va ser el principal inductor i planificador de crims contra la humanitat i genocidi en les guerres que van seguir la dissolució de Iugoslàvia. Mladić va ser detingut al maig del 2011 prop de Belgrad. El Govern serbi el va extradir a l’Haia perquè fos jutjat. El 16 de maig de 2012 es va iniciar el judici per onze càrrecs referits al setge de Sarajevo i la matança de Srebrenica. Després d’un procés llarg i ple d’incidències, la sentència declara Mladić culpable de deu càrrecs pels delictes de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat, pels quals és condemnat a cadena perpètua. El seu és el darrer dels judicis del Tribunal Penal Especial per a l’Antiga Iugoslàvia.

Tercer pacte de família entre els Borbó de França, Espanya i Nàpols, que significa l’entrada dels dos darrers monarques en la guerra dels Set Anys.

Té lloc una revolució a Portugal on es derroca la dinastia Coburgo-Braganza, es proclama la República i s’introdueix el sufragi universal.

El Parlament Europeu lliura el premi Sàkharov, un guardó instituït el 1988 per la cambra europea que reconeix persones i organitzacions per la seva defensa dels drets humans. Aquest any el premi es concedeix a Nadîe Murad i Lemîa Hacî Beşar, dues noies yazidites supervivents del segrest i de l’esclavitud sexual a què van ser sotmeses per l’autoanomenat Estat Islàmic. Després de la seva fuga, les dues noies es van convertir en activistes contra l’esclavatge sexual i van donar a conèixer el genocidi a què els militars islamistes sotmeten el seu poble, una minoria religiosa de l’Iraq.

Andròpov és elegit president del soviet suprem.

Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia a costa dels alamans, els visigots i els burgundis.

Després de quatre setmanes de protestes dels anomenats “armilles grogues", durant les quals s’han mobilitzat uns 300.000 manifestants, i amb dos morts, uns mil ferits i uns 2.000 detinguts, el president francès, Emmanuel Macron, promet canvis en la política econòmica. En el seu discurs admet que la ràbia dels manifestants és en molts casos justificada, i es compromet a apujar el salari mínim i a abaixar impostos a les rendes més baixes (bé que no a apujar-los a les més altes). Les protestes van començar contra l’augment de preu dels carburants però aviat es van estendre a altres aspectes de la política del govern. La reacció del moviment de protesta es divideix entre els partidaris d’acceptar el que qualifiquen de “treva” i els de continuar les mobilitzacions.

Els comunistes guanyen la guerra civil a Xina, es proclama la República Popular Xinesa i Chiang Kai-shek es refugia a Taiwan.

El president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, no aconsegueix en segona votació la investidura a la presidència del Govern després de les eleccions del 6 de juny. Rajoy, que necessita la majoria absoluta, obté 170 vots contra 180 i només obté el suport de Ciutadans i Coalició Canària, a més del PP. El 25 d’octubre, el rei Felip VI el proposa novament en una nova sessió d’investidura, que té lloc el dia 29.

El president rus, Borís Ieltsin, accepta una intervenció internacional al Caucas per a assolir una solució política del conflicte amb les diferents repúbliques de la zona, en especial de Txetxènia, segons es recull en la declaració final de la cimera de l’OSCE celebrada a Ankara (Turquia). Al marge de la reunió, els presidents de Turquia, Azerbaidjan, Geòrgia i Turkmenistan signen l’acord que permetrà la construcció d’un gasoducte entre la mar Càspia i la Mediterrània sense passar per territori rus.

Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi.

El Col·legi electoral dels Estats Units confirma la victòria de Joe Biden. La màxima instancia electoral dels Estats Units confirma que el demòcrata Joe Biden ha obtingut 306 vots i el republicà Donald Trump 232. Amb aquest anunci queden aturats tots els processos judicials iniciats pel president en funcions contra els resultats. Trump insisteix en el frau que, segons ell és causant de la seva derrota.

S’inicia la batalla de la mar del Corall.

Urbà II convoca la I croada.

El president de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hussein, qualifica l’operació de l’exèrcit de Myanmar contra els rohingyes, la minoria musulmana de l’estat de Rakhine, al NE del país, d’"exemple de manual de neteja ètnica". Més de 300.000 persones d’aquesta ètnia han cercat refugi a la veïna Bangladesh, fugint de la violència de l’exèrcit, el qual es defensa dient que la crisi la va desfermar la guerrilla amb un atemptat el 25 d’agost en què van morir 12 agents dels cossos de seguretat. El 9 de setembre, la guerrilla va declarar un alto el foc, però l’exèrcit ha continuat incendiant i saquejant pobles i perseguint-hi civils. El dia 19, la premi Nobel de la pau i líder de fet del país, Aung San Suu Kyi, diu que "no tem" una inspecció internacional de la crisi. Molt criticada per evitar condemnar la repressió, el dia 13 va cancel·lar l’assistència a l’Assemblea General de l’ONU. El dia 28, el Govern de Myanmar anul·la una visita de diplomàtics de les Nacions Unides a Rakhine.

Després de diverses campanyes guanyades per l’un o l’altre bàndol, Sertori mor assassinat a Osca.

Se celebra a Sofia (Bulgària) la cimera dels Balcans Occidentals que reuneix els caps d’estats i de govern dels països d’aquesta regió amb tots els estats membres de la Unió Europea i els representants de la Comissió i la Presidència Europees, amb l’absència d’Espanya en protesta per la participació de Kosovo. A la cimera es referma el compromís de la UE amb els Balcans i es debat el reforçament dels vincles d’aquests països amb l’organització i, especialment en qüestions sobre seguretat, reptes geoestratègics, polítiques migratòries i relacions frontereres. Durant la cimera, els presidents de la Comissió i de la UE, Jean Claude Juncker i Donald Tusk, respectivament, retreuen al president Donald Trump la retirada unilateral dels Estats Units de l'acord nuclear amb l'Iran.

Se celebra a Londres la cinquena conferència de donants per a Síria, convocada per la Gran Bretanya, Alemanya, Kuwait, Noruega i les Nacions Unides. Un total de 60 estats es comprometen a donar 6.000 milions de dòlars en ajut humanitari durant l’any 2016, tot i que l’objectiu eren 7.700 milions. És la quantitat més gran des del 2012, que van començar les donacions. Diversos països, com Alemanya, els Estats Units o la Gran Bretanya, es comprometen en ajuts addicionals fins el 2020. El dia abans (3 de febrer) les Nacions Unides suspenen les negociacions de pau a Ginebra a causa dels bombardeigs de l’exèrcit sirià (assistit per Rússia) sobre la ciutat d’Alep.

Es projecta The Jazz Singer d’Alan Crossland, primera pel·licula sonora.

La candidata d’Unió per Panamà, Mireya Moscoso, guanya en les eleccions presidencials d’aquest país centreamericà. Moscoso, vídua de l’expresident Arnulfo Arias, obté el 45% dels vots, per davant de l’oficialista Martín Torrijos (37%), fill d’Omar Torrijos, el general que el 1988 va derrocar Arias mitjançant un cop d’estat. Moscoso serà la presidenta del país el proper 31 de desembre, la data històrica en què està previst que els Estats Units tornin la titularitat del canal a Panamà.

El candidat del Partido Justicialista, Carlos Saúl Menem, guanya les eleccions presidencials a l’Argentina.

Pressions britàniques determinen la caiguda del marquès de la Ensenada en el govern espanyol.

Comença el moviment stakhanovista a l’URSS.

Els Joves Turcs estableixen una dictadura a Turquia.

Formació de la Gran Aliança antiborbònica de l’Haia entre el rei d’Anglaterra, els Estats Generals de les Províncies Unides i l’emperador Leopold I.

Louise Arbour, fiscal del Tribunal Penal Internacional de la Haia, anuncia el processament del president de la República Federal de Iugoslàvia, Slobodan Miloševi?, per la seva responsabilitat directa en la deportació de 740.000 kosovars i en l’assassinat de 340 persones a Kosovo a mans de l’exèrcit serbi. L’acusació es fa extensiva a Milan Milutinovi? (president de Sèrbia), Nikola Sainovi? (viceprimer ministre de Iugoslàvia), Vlajko Stojilkovi? (ministre de l’Interior de Sèrbia) i Dragoljub Ojdani? (cap de l’Estat Major de l’exèrcit iugoslau), contra tots els quals es dicta ordre de detenció.