Cronologia dels Països Catalans i del món

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, rep la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) sobre la Comissió d’estudi del Procés Constituent. La suspensió adverteix que qualsevol actuació encaminada a l’activació de la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya, que avala l’exercici del dret a decidir per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi, atesa la inexistència d’un marc legal espanyol que ho faci possible, contravé la sentència del TC i el faculta per a impedir-ne l’acompliment. El lliurament de la suspensió va ser precedit, el 6 d’octubre, de l’aprovació per unanimitat del TC de demanar a la fiscalia actuar contra Forcadell per no acatar-ne les resolucions. El mateix dia 6, el Tribunal Suprem va reclamar el suplicatori al Congrés contra l’exconseller Francesc Homs per poder-lo processar per haver facilitat la consulta del 9-N. D’altra banda, el 13 d’octubre, el jutge del cas 9-N obre judici oral contra Mas, Rigau i Ortega pels delictes de desobediència greu i prevaricació.

A les corts catalanes es reflecteixen les relacions conflictives entre el rei i Catalunya en el nombre elevat de greuges presentats; es reforma la Reial Audiència, que disposarà de tres sales, dues de civils i una de criminal.

Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx). Ilerda i Empúries assoleixen la condició de municipis (24 aC.-1 aC).

La taifa de Calataiud, separada de Saragossa, és governada per Muhammad Adid al-Dawla (1046-1048).

Edecó, rei dels edetans, els ilergets Indíbil i Mandoni i altres cabdills ibers abandonen els cartaginesos i fan aliances amb Escipió.

Comencen a lliurar-se als jutjats de Catalunya els formularis d’autoinculpació per haver-se manifestat el 20 de setembre o haver votat en el referèndum de l’1 d’octubre. La campanya, impulsada per Òmnium Cultural, té per objecte solidaritzar-se amb els presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017. El primer dia el nombre d’autoinculpacions supera les 180.

El governador de Lleida, Llop ibn Muhammad, ataca les fronteres del comtat de Barcelona.

CiU no dóna suport als pressupostos generals de l’Estat i força l’avançament de les eleccions legislatives.

Els artistes i els menestrals de Barcelona reivindiquen la sisena conselleria dels menestrals al Consell de Cent.

Després que els representants del PSPV, Compromís i Unides Podem signin l’anomenat segon Pacte del Botànic, les Corts valencianes reelegeixen Ximo Puig president de la Generalitat Valenciana amb els vots d’aquests tres partits. Puig pren possessió del càrrec el 16 de juny.

El sector més moderat de grups com la JOC, l’HOAC o l’Orientació Catòlica i Professional de Dependents creen la Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya (SOCC).

Constitució de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), de signe anarquista i sindicalista, a Barcelona, tolerada pel govern liberal.

La Guàrdia Civil mata el guerriller Ramon Vila i Capdevila (Caracremada), prop de Balsareny.

Es vota a les Corts el Projecte de Mancomunitats.

El Tribunal Constitucional anul·la els articles de la Ley Orgánica de Mejora de la Educación que estipulen que els governs autonòmics que tenen com a llengua vehicular de l'ensenyament la llengua cooficial, com és el cas de Catalunya, paguin 6.000 euros als pares que decideixin escolaritzar els seus fills en castellà. La sentència estima que aquests articles vulneren competències autonòmiques.

Pau de Morvedre entre Pere I de Castella i Pere el Cerimoniós.

Té lloc a València una manifestació de suport al protocol Franco-Perón.

Construcció del teatre de Sagunt.

’Abd al-Malik succeeix ’Abd al-’Aziz a la taifa amirita de València.

Un memorial dels síndics personers de les ciutats del Principat demana la restauració del règim municipal pre-borbònic o tradicional, amb insaculació i rotació de càrrecs.

El jutge deixa en llibertat amb càrrecs els nou detinguts en l’anomenada operació Volhov contra polítics i empresaris catalans presumptament implicats en el finançament del referèndum de l’1 d’octubre, entre els quals l'empresari Oriol Soler, l'excònsol honorari de Letònia a Barcelona i president de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals, l’exsecretari de Comunicació de Jordi Pujol i assessor d'Artur Mas, David Madí i l'exconseller Xavier Vendrell. L’operació, duta a terme per la guàrdia civil el dia 28 va comportar la detenció de 21 persones, 9 de les quals van passar a disposició del jutge i es van negar a declarar.

Concentració a Sant Cugat del Vallès convocada per l’Assemblea de Catalunya, per a celebrar el primer de Maig.

Es descobreixen jaciments petrolífers a la costa de Tarragona.

Els presidents de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros; de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, signen un protocol per cooperar en l’establiment d’un model normatiu de llengua comuna "unitari", "inclusiu" i "respectuós" amb les variants geogràfiques.

Segon Congrés Catalanista a Barcelona, que acorda la no-militància ni la col·laboració amb els partits polítics d’àmbit espanyol.

Se celebra a Barcelona el I Certamen Internacional de Moda Masculina.

El rector de la Universitat de València prohibeix l’accés als recintes universitaris a més de doscents destacats militants de la lluita estudiantil.

Fundació a València de la Nova Germania, escissió del Partit Valencianista d’Esquerra, i que se situa en l’òrbita del PCE.

El secretari general de Podem Catalunya, branca catalana de Podem, dimiteix el càrrec, decisió que justifica a causa de les interferències de la direcció estatal en l’estratègia de la formació de cara a les eleccions del 21 de desembre. Al contrari de la cúpula que lidera Pablo Iglesias, que considera que Podem només pot arribar a acords amb Catalunya en Comú, Fachín creu que el moment "excepcional" requereix, per motius de radicalitat democràtica, estar obert a altres aliances, especialment amb la CUP, ERC i Procés Constituent. Davant d’aquesta divergència, el Consell Ciutadà de Podem convoca una consulta interna (3 de novembre) per a decidir la continuïtat de Fachín, el qual dimiteix un dia abans que se celebri. El dia 7, vuit membres del consell ciutadà de Podem Catalunya dimiteixen en protesta per la imposició de la direcció estatal.

Sentència arbitral de Torrellas. Acord entre Ferran IV de Castella i Jaume II de Catalunya-Aragó sobre la repartició del regne de Múrcia i l’establiment de la frontera.

Josep Lluís i Facerias mata un constructor afiliat a la Falange en l’assalt a un meublé. Dies després aconsegueix fugir d’una emboscada de la policia a la plaça Molina de Barcelona.

Els generals Prim i Milans del Bosch es pronuncien a Reus contra Espartero.

Pere el Gran atorga als barcelonins el privilegi del Recognoverunt proceres.

El Tribunal Suprem obliga el govern espanyol a retornar 1.350 milions d’euros destinats al manteniment del projecte Castor del 2014 i del 2015, quan ja estava clausurat, i que havien anat a càrrec de la factura dels consumidors. La sentència és el resultat d’un recurs interposat per la patronal CECOT.

El Parlament de Catalunya aprova per 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions una moció en defensa de l’autodeterminació. Durant la votació, 21 diputats són absents i els de Cs abandonen la cambra abans que comenci. De manera simultània, s’anuncia que el Tribunal Constitucional suspèn la moció. El dia 26, JxCat, ERC i la CUP aproven una proposta de resolució que reivindica poder debatre i votar sobre l'autodeterminació com a resposta a la sentència del Suprem que condemna els líders de l’independentisme.

Creació del Partit Nacionalista del País Valencià.

Execució de Lluís Companys a Montjuïc.

El general Josep Moragues és executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als traïdors: arrossegat viu pels carrers, decapitat i esquarterat. La seva calavera fou penjada en una gàbia de ferro al portal de Mar de Barcelona, com a escarn públic de l'alta oficialitat austriacista. El cap de Moragues no en fou retirat fins al cap de dotze anys, arran de la pau definitiva entre Felip V i Carles III a Viena el 1725.

J. R. Antolínez de Castro és nomenat capità general de Mallorca.

El Banc de Santander absorbeix el Banc Soler i Torra.

Constitució de l’Agrupació Socialista de València.

Manifestació de 130 capellans a Barcelona en contra de la tortura.

Els veguers d’Andorra deixen sense efecte les lleis electorals del 1933 —que permetien el vot als majors de 25 anys— i reimplanten les normes del 1866, vigents fins el 1947.

Berenguer, germanastre d’Alfons el Cast, és nomenat arquebisbe de Narbona.

Una multitud d’unes 50.000 persones rep amb aplaudiments i crits de suport l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a la seva arribada al Palau de Justícia de Barcelona, on són jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència i prevaricació en la consulta del procés participatiu del 9-N. En el judici, els tres encausats responen únicament a les preguntes de la defensa, ja que consideren que la Fiscalia actua seguint criteris polítics. Tots tres neguen haver desobeït i remarquen que la consulta la van dur a terme els voluntaris i que l’Administració no hi va participar. Destaquen que no van rebre cap notificació del Tribunal Constitucional per suspendre els preparatius de la votació. L’expresident de la Generalitat es declara responsable d’haver renunciat a la consulta inicial i d’haver deixat als voluntaris el procés participatiu, però també de la normalitat amb què es va desenvolupar. L’endemà declaren testimonis sobre presumptes pressions als instituts. El 13 de març, el TSJC dicta sentència: els tres acusats són absolts del delicte de prevaricació, però són condemnats pel de desobediència. Artur Mas és inhabilitat per a l’exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern durant dos anys i rep una multa de 36.000 euros. Joana Ortega és condemnada a un any i nou mesos d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros i Irene Rigau, l’única dels tres que ocupa un càrrec electe actualment (diputada al Parlament de Catalunya), és inhabilitada durant un any i mig i se li imposa una multa de 24.000 euros.

Les últimes partides de matiners travessen la frontera. Fi de la segona guerra Carlina.

Heribert Barrera i Costa és reelegit secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Tractat d’Agnani. Conveni de pau entre el papa Bonifaci VIII i els ambaixadors de Jaume II de Catalunya-Aragó, Felip IV de França i Carles II de Nàpols.

Hi assisteixen dos bisbes de València, l’arrià i el catòlic, i els bisbes de Barcelona, Xàtiva, Terrassa, Lleida, Urgell, Vic, Tortosa, Girona, Empúries i Tarragona.

Diversos grups guerrillers actuen a l’Alt Millars i el Baix Maestrat i són reprimits per la Guàrdia Civil.

Francesc Cambó pronuncia a Saragossa la conferència El regionalismo: factor de la restauración de España.

Crisi de dues entitats bancàries catalanes: Unió Industrial Bancària (Bankunion) i Banca Mas Sardà. La primera és controlada pel Fondo de Garantía i un cop sanejada és venuda al Banco Hispano Americano. La segona és controlada posteriorment pel Banco de Bilbao (27 d’abril).

El segon sindicat de la policia catalana, el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), és objecte d’un atac informàtic en el seu perfil de Twitter i difon a la xarxa dades personals de més de 5.600 agents. Acompanya l’enllaç el missatge: "D’acord amb la llei de transparència, avui publiquem la llista dels nostres membres", i s’hi afegeixen també imatges d’Ester Quintana, del documental Ciutat morta i de la mort de Juan Andrés Benítez. L’endemà, un hacker sota el pseudònim de Phineas Fisher es reivindica com l’autor de l’atac.

Fracassa a València l’intent de pronunciament de Sánchez Guerra.

Infructuoses expedicions franques contra Tortosa i Osca (808-812).

El president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra canvia tres consellers del seu govern. Miquel Sàmper substitueix Miquel Buch al departament d’interior, Àngels Ponsa ocupa el càrrec en el lloc de Mariàngela Vilallonga al de cultura, i en el d’economia Ramon Tremosa relleva Àngels Ponsa.

Un decret de Francisco Franco deroga l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Una reial provisió de Felip II deroga els Capítols del Redreç del 1585 que havien permès la constitució de les divuitenes de la Diputació.

Cinc diputats provincials valencians demanen a la corporació la cooficialitat de les llengües castellana i valenciana.

El govern espanyol destitueix Annabel Marcos, directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, centre de formació dels mossos d’esquadra, per haver transportat urnes del referèndum de l’1 d’octubre. El cessament es produeix després que el diari El Español hagi publicat la notícia que els mossos la van interceptar mentre anava al punt de votació amb les urnes.

Vaga a l’empresa Ferrys (Canals).

Surt des de Barcelona cap al front la Columna Macià-Companys.

Tàrraco, la capital provincial, és assaltada i saquejada pels francs.

Comença l’evacuació ordenada de l’exèrcit francès.

S’inicien les obres del primer cinturó de ronda de Barcelona i de la refineria de Tarragona.

Arriben a Catalunya les despulles de Pau Casals.

Marc Forné esdevé nou cap del govern d’Andorra.

Per 71 vots (de Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot, el PP i la CUP), contra 62 (de JxSí) el Parlament de Catalunya rebutja els pressupostos presentats pel conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. És clau en aquesta votació el vot en contra de la CUP, teòric aliat de JxSí en una legislatura excepcional per a la consecució de la independència. En resposta, el president Puigdemont anuncia immediatament després que se sotmetrà a una qüestió de confiança al setembre i, en cas de no passar-la, dissoldrà la legislatura.

Amb la pregunta "Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" se celebra el referèndum sobre la independència de Catalunya. Declarat il·legal pel Govern espanyol, durant les dues setmanes anteriors els preparatius i la logística són objecte de repressió a càrrec de les forces policials i la judicatura. Com a resposta al desplegament d’un gran nombre de mossos d’esquadra i d’efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil vinguts de diferents punts de l’Estat, els votants bloquen de manera organitzada i pacífica les seus electorals per evitar que les clausurin. Els dos cossos policials estatals protagonitzen agressions contra els ciutadans, amb el resultat d’un miler de ferits de consideració diversa. Malgrat la requisa d’urnes i els incessants atacs informàtics, la votació continua un cop s’introdueix el cens universal. El president Puigdemont esquiva la policia i vota en un col·legi diferent del seu. Segons estimacions del Govern, dels 2.229 col·legis electorals, se’n clausuren uns 230, la majoria sense incidents, pels Mossos d’Esquadra. El 6 d’octubre, la Generalitat presenta els resultats oficials: els vots comptabilitzats són 2.286.217 (un 43% de participació), xifra a la qual cal afegir unes 770.000 paperetes sostretes en retirar les urnes. El "sí" obté 2.044.038 vots (90,18% del total) i el "no", 177.547 (7,83%). Els vots en blanc són 44.913 (1,98%) i els nuls, 19.719 (0,89%). El referèndum té una àmplia cobertura internacional, i les escenes de violència policial commocionen l’opinió pública arreu.

Lluís Companys forma un govern de concentració de centreesquerra, amb participació d’ERC, ACR, PNRE i USC.

L’exèrcit franquista ocupa Tarragona.

Després de tres mesos i mig de judici, iniciat l’1 de març, queda vist per a sentència el "cas Palau". Entre els acusats sobresurten l’expresident del patronat de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Fèlix Millet, l’exdirector administratiu Jordi Montull i la seva filla Gemma, exdirectora financera. Per als dos primers, la fiscalia presidida per Emilio Sánchez Ulled demana catorze anys i nou mesos de presó i deu anys i deu mesos, respectivament, mentre que la pena imposada a Gemma Montull li permetria eludir la presó. Per la seva banda, ni el Consorci (on estan representades les administracions públiques) ni la Fundació del Palau de la Música acusen Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i tampoc no reclamen el decomís dels 6,6 milions que presumptament Ferrovial va abonar al partit a canvi d’obres públiques. Sí que ho demanen la Fiscalia i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, que exerceix d’acusació popular. També hi ha acusats l’extresorer de CDC, Daniel Osàcar, que nega en tot moment que el partit cobrés comissions en canvi d’adjudicacions d’obra pública, i l’exdirector de Ferrovial Pedro Buenaventura, que nega conèixer Osàcar i diu que només es reunia amb Millet per a les obres del Petit Palau.

Els governants britànics traslladen la capital menorquina de Ciutadella a Maó.

Centenars de milers de persones (entre 315.000 segons la guàrdia urbana i 750.000 segons els organitzadors) es manifesten al llarg de l’avinguda del Paral·lel de Barcelona per les llibertats democràtiques i l l’alliberament dels presos polítics. La manifestació és convocada per l’Espai Democràcia i Convivència, format per diverses organitzacions. A més de l’ANC i Òmnium Cultural hi participen les CCOO de Catalunya i UGT Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC), entre d’altres.

Lluís XI de França envaeix el Rosselló.

Neix a Barcelona l’embrió de la Unión Militar Democrática (UMD).

Jordi Conill és condemnat a mort, tot i que el 9 d’octubre li és commutada la pena.

Mor Juli Escarguel, director i redactor de l’“Indépendant” i cap del Partit Republicà Progressista.

Es publica “El Vapor”, òrgan de premsa del liberalisme radical i romàntic.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica el decret del Govern espanyol que facilita el trasllat d’empreses en tot el territori de l’Estat. La mesura és simultània a l’anunci d’algunes de les empreses més grans i nascudes a Catalunya del trasllat de les seus, que justifiquen pel clima polític. A més de CaixaBank i Banc Sabadell, traslladen la seu social Gas Natural, Aigües de Barcelona, Abertis, Bimbo i Planeta, i la majoria trien Madrid com a destinació. De les grans multinacionals catalanes que descarten canvis, en sobresurten Grifols (tot i que anteriorment va traslladar la seu financera a Irlanda) i Mango. Les grans multinacionals estrangeres, com ara Amazon, no duen a terme moviments. Des de l’1 d’octubre fins a mitjan novembre 2.471 empreses sol·liciten el trasllat de la seu social des de Catalunya, segons dades del Col·legi de Registradors.

Derrota dels unionistes valencians a Mislata.

Al Principat, aliats i vigatans guanyen Barcelona.

Es publica “El Catalán”, òrgan de premsa del liberalisme radical barceloní.

Llop ibn Sulayman governa Osca.

Joan Reñé, alcalde de Fondarella (Pla d’Urgell), dimiteix del càrrec de president de la Diputació de Lleida, que ocupava des del 2011. Reñé, del PDeCAT, està sent investigat per la suposada participació en una trama de corrupció. El dia 18 l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, també del PDeCAT, substitueix Reñé al front de la diputació.

El metge republicà federal Domènec Martí i Julià és elegit president de la Unió Catalanista fins a la seva mort el 1917.

Expedició naval del comte d’Empúries Sunyer II pel litoral oriental de l’Àndalus fins al port d’Almeria (875-899).

Guillem II, vescomte de Narbona, jutge titular d’Arborea.

El conseller d’Interior, Miquel Buch, nomena Eduard Sallent nou comissari en cap dels Mossos d’Esquadra. Sallent relleva Miquel Esquius, que va ser nomenat l’11 de juliol de 2018, un mes després de l’aixecament de l’article 155. El 6 de juny Esquius nomena Cristina Manresa en el segon lloc de la jerarquia dels Mossos, la primera dona a ocupar aquest càrrec.

A Barcelona té lloc un acte predominantment telemàtic en el qual comença el procés de refundació de Junts per Catalunya com a partit polític. El projecte, liderat per Carles Puigdemont, arrenca sense el PDeCAT i és previst que culmini el 3 d’octubre.

Es decideix la constitució dels Consells Provincials de València, Castelló i Alacant, que substitueixen el CEP.

Constitució del primer ajuntament borbònic de Barcelona.

41 senadors de diverses formacions polítiques franceses signen una petició demanant "respecte dels drets i les llibertats fonamentals a Catalunya" i demanen que "el govern francès hi intervingui". L’endemà, el Ministeri d’Afers Estrangers francès publica una nota en què dona suport a la unitat i la integritat d’Espanya, defensa que té confiança en les seves institucions i manté també que no li correspon immiscir-se en els processos judicials en curs.

Es produeix la segona ofensiva del Consell de Cent per recuperar el control de les insaculacions.

Es recupera la celebració de la Diada nacional de Mallorca, en commemoració de la incorporació de l’illa a la Corona d’Aragó per part de Jaume I.

Rendició de Lluís Companys, detingut amb el seu govern; també són detinguts l’alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer, i altres regidors. El coronel Francisco Jiménez Arenas, president accidental de la Generalitat. Suspensió de l’Estatut d’Autonomia.

Mentre Tarragona capitula davant els exèrcits borbònics, una junta de braços, celebrada a Barcelona, opta per resistir a ultrança.

Enfrontament entre guerrillers i la Guàrdia Civil a Carcaixent.

El virrei de Catalunya empresona els diputats per les discussions sobre cinc constitucions.

Tractat de Corbeil entre Jaume I i Lluís IX de França, pel qual ambdós renuncien a qualsevol dret al regne de l’altre.

Constitució d’una assemblea patriòtica al Rosselló.

Gran expedició naval andalusina per aigües de Catalunya, Llenguadoc i Provença (juny-juliol).

En una reunió a Madrid, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, arriben a un acord per a garantir la liquiditat de la Generalitat fins a final d’any, que inclou un crèdit extraordinari del Fons de Liquiditat Autonòmic al 0% d’interès. A banda, el president Puig reclama al ministre que el Govern central es faci càrrec dels impagaments i de la multa imposada per la Comissió Europea per la manipulació del dèficit, perquè, argumenta, ambdós són conseqüència de polítiques del Govern valencià anterior del PP.

Per la pau dels Pirineus, Felip IV cedeix els comtats de Rosselló i Cerdanya als francesos.

La policia impedeix la constitució de l’Assemblea de Catalunya.

Els musulmans conquereixen els darrers reductes del regne visigot a la Septimània.

Primeres vagues a l’empresa MACOSA en protesta pel sistema de primes.

En la data límit per evitar la repetició d’eleccions al Parlament de Catalunya i després del veto de la CUP, el president en funcions de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, anuncia que renuncia a ser el candidat de Junts pel Sí i presenta en el seu lloc el convergent Carles Puigdemont, fins ara alcalde de Girona. Artur Mas explica que fa "un pas al costat" per a garantir l’estabilitat parlamentària i una fórmula de suport al govern pactada entre Junts pel Sí i la CUP fins al final de la legislatura. El dia 13 Mas renuncia l’escó al Parlament, amb la qual cosa perd també la condició d’aforat i ha d’afrontar els processos sobre el 9-N, pels quals se l’investiga.

Els francesos bombardegen Barcelona.

Tomàs Bertran i Soler intenta instaurar una Diputación General del Principado de Cataluña a través d’una entesa entre carlins i liberals catalans.

Joan Pich i Pon, involucrat en l’escàndol de l’estraperlo, és substituït per Eduardo Alonso Alonso com a governador general de Catalunya.

Pragmàtica de Barcelona promulgada per Pere el Cerimoniós, que assegurava un reajustament del sistema polític mallorquí.

Escàs seguiment al País Valencià i Catalunya de la Jornada de Reconciliació Nacional convocada pel PCE i el PSUC.

La ciutat de Barcelona s’afegeix a la insurrecció i es crea la Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona.

El papa Martí IV atribueix de manera nominal els regnes de Pere el Gran a Carles de Valois, fill de Felip III l’Ardit de França.

1 de gener. Conspiració frustrada del coronel Vidal a favor de la constitució del 1812, a València. Vidal és executat.

Un milió de manifestants a Barcelona amb motiu de l’Onze de Setembre.

El claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona celebra una sessió extraordinària per debatre els incidents de dijous passat, quan una visita del president del Govern espanyol, José María Aznar, va acabar en una càrrega policíaca. El claustre ratifica Carles Solà com a rector de la UAB i decideix qualificar de persona non grata el president Aznar i la delegada del Govern a Catalunya, Julia García-Valdecasas, i institució non grata la Policia Nacional.

Pasqual Maragall anuncia que deixarà l’alcaldia de Barcelona al setembre del 1997.

Els revoltats catalans es retiren de Barcelona un cop aconsegueixen les seves peticions.

Revolta de l’anomenat Gremi de la Bona Voluntat a Cervera: protesta menestral contra els serveis militars i l’ajuntament borbònic.

Una reunió promoguda per l’Agrupació Valencianista Republicana per tal d’obtenir la col·laboració de tots els partits polítics en favor de l’Estatut valencià donarà lloc a la Conjunció de Partits, formada pel grup esmentat, pel Partit Radical Socialista i pel PSOE.

Maria Eugènia Cuenca és nomenada consellera de Governació. És el primer cop que una dona entra a formar part d’un govern de Jordi Pujol.

Es crea a les Balears, amb representació dels partits presents a les Corts Generals i al Consell General Interinsular, la Comissió dels Onze, encarregada d’elaborar l’avantprojecte d’Estatut.