Cronologia dels Països Catalans i del món

Urbà II convoca la I croada.

Louise Arbour, fiscal del Tribunal Penal Internacional de la Haia, anuncia el processament del president de la República Federal de Iugoslàvia, Slobodan Miloševi?, per la seva responsabilitat directa en la deportació de 740.000 kosovars i en l’assassinat de 340 persones a Kosovo a mans de l’exèrcit serbi. L’acusació es fa extensiva a Milan Milutinovi? (president de Sèrbia), Nikola Sainovi? (viceprimer ministre de Iugoslàvia), Vlajko Stojilkovi? (ministre de l’Interior de Sèrbia) i Dragoljub Ojdani? (cap de l’Estat Major de l’exèrcit iugoslau), contra tots els quals es dicta ordre de detenció.

El candidat del Partido Justicialista, Carlos Saúl Menem, guanya les eleccions presidencials a l’Argentina.

Després de diverses campanyes guanyades per l’un o l’altre bàndol, Sertori mor assassinat a Osca.

Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec, amb resultats similars als de l’anterior legislatura. A Galícia, el Partit Popular manté els 41 diputats (majoria absoluta) que asseguren la continuïtat d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Xunta. En segon lloc, empaten amb 14 diputats En Marea, confluència de Podem, Izquierda Unida i Anova, l’escissió del Bloque Nacionalista Galego (BNG), encapçalada per l’històric Xosé Manuel Beiras, i el PSOE, que perd quatre escons. El BNG en perd un (6). La participació és del 63,7%. Al País Basc, la força més votada segueix sent el Partit Nacionalista Basc (PNB), amb un escó més (28) que el 2012, però que es troba lluny de la majoria absoluta (38). Bildu manté la segona posició amb tres escons menys (19). A continuació, se situen Elkarrekin Podemos (11) i el PSOE (que obté el seu pitjor resultat, 9) i el PP (9).

S’inicia la invasió nord-americana a la badia de Cochinos, a Cuba.

La Cambra de Representants dels Estats Units aprova que el president Donald Trump sigui jutjat pel Senat (impeachment) i, en cas de perdre el judici, que sigui destituït del càrrec. El Partit Demòcrata, que ha impulsat el processament, acusa Trump d’abús del càrrec (per 230 vots contra 197) i d’obstrucció de la justícia (229 contra 198). Trump és el tercer president dels Estats Units a ser sotmès a impeachment.

La Junta de Teòlegs de Valladolid prohibeix l’esclavitud dels indis. Es dicten les Lleis de Burgos, primeres mesures de protecció dels indis.

Pressions britàniques determinen la caiguda del marquès de la Ensenada en el govern espanyol.

Un informe del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans del Consell d'Europa mostra "preocupació pel creixent nombre de polítics locals, regionals i nacionals processats per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat, sobretot a Espanya i Turquia". Entre altres, l’informe esmenta la presumpta violació de la llibertat d’expressió dels polítics en els dos estats, i en el cas d’Espanya, pregunta el motiu de la reacció de la policia l’1 d’octubre de 2017 si els referèndums estaven despenalitzats.

Primera gran epidèmia de Pesta Negra (França, Itàlia, Alemanya, Espanya).

A Espanya comença el regnat d’Alfons XIII.

Desembarcament aliat a Normandia.

Toni Roldán dimiteix dels càrrecs de portaveu econòmic de Ciutadans al Congrés i de l’executiva permanent del partit. Poc després l’eurodiputat Javier Nart també anuncia la baixa del partit, tot i que en conserva l’escó. Dimiteixen també alguns càrrecs regionals. El motiu adduït de les dimissions són els pactes amb el partit d’extrema dreta Vox assumits pel líder de Ciutadans, Albert Rivera, que el 17 de juny també van ser una de les causes del trencament amb Manuel Valls, candidat a l’alcaldia de Barcelona.

Espanya evacua Santo Domingo i en reconeix la independència.

Inici dels atacs del Viet-cong contra Saigon i altres capitals del Vietnam del Sud (ofensiva del Tet).

Els Estats Units, França i la Gran Bretanya ataquen per aire i amb llançament de míssils des de vaixells a la Mediterrània tres instal·lacions militars sirianes. És la resposta de les tres potències a l’ús d’armes químiques del règim d’Al-Assad a la ciutat de Douma el 7 d’abril, que aquest i Rússia neguen. 

En 35 municipis del País Basc se celebren consultes sobre la independència. Organitzades per la plataforma Gure Esku Dago (‘És a les nostres mans’), s’inspiren en les consultes que es van fer a Catalunya entre el 2009 i el 2011. Està previst que al llarg del 2017 se’n facin quatre més, el 2 d’abril, el 7 de maig i el 18 de juny. El total de persones que hauran pogut votar és de 600.000.

El president nord-americà, Donald Trump, assumeix poders especials per al finançament del mur amb Mèxic. La qüestió, que provoca el desacord amb el Congrés, ha portat al tancament de l’Administració. Congressistes, tant demòcrates com republicans, alerten que l’ús que fa Trump de la llei d’emergència és inconstitucional. El 18 de febrer, setze estats presenten una querella contra el president, i el 15 de març, amb el vot d’alguns senadors republicans, el Senat vota a favor de revocar la declaració, revocació que Trump veta el mateix dia.

Es crea el partit laborista a Anglaterra.

El tribunal de seguretat número 2 d’Ankara condemna a mort el dirigent del PKK Abdullah Öcalan pels delictes de traïció i d’atemptat contra la sobirania i la integritat territorial de Turquia, una sentència que haurà de ser ratificada pel Parlament. Mentre que el públic de la sala, format en la seva majoria per familiars de víctimes del PKK, celebra la decisió del tribunal, el PKK fa una crida a la calma i la Unió Europea demana al Govern turc que Öcalan no sigui executat. La defensa d’Öcalan ha impugnat la sentència davant el Tribunal d’Estrasburg, de manera que, si fos executada en contra de la resolució d’aquest tribunal, Turquia podria ser expulsada del Consell d’Europa.

S’enfonsa la Borsa de Nova York. És el Divendres Negre. Comença la gran depressió econòmica als Estats Units.

Comença la revolta dirigida pel príncep d’Orange als Països Baixos provocada per la política repressiva del governador, el duc d’Alba.

El riquíssim banquer gadità Luci Corneli Balbus, amic de Cèsar, és el primer provincial que arriba al consolat.

S’enlaira a París el primer globus aerostàtic tripulat, culminació de les investigacions dels germans Montgolfier.

L'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA) anuncia que atura la seva tasca humanitària a Gaza, després que dos dels seus membres han resultat morts a trets des d'un tanc israelià. Un parell de dies abans, una escola de l'Agència també va ser bombardejada per l'exèrcit israelià. La sortida de l'UNRWA de Gaza deixarà sense ajuda 750.000 persones. D'altra banda, l'ofensiva de Gaza també ha tingut repercussions fora dels territoris palestins, i cinc míssils procedents del Líban han caigut a l'oest de Galilea. Hezbol·là i el Govern libanès neguen la seva implicació en l'atac.

Cop d’estat i caiguda del règim de Sihanuk a Cambodja. Tropes nord-americanes i sud-vietnamites penetren massivament al país.

Comença el regnat “il·lustrat” de Caterina II, emperadriu de Rússia, i successora del tot just coronat i assassinat Pere III, mentre es multipliquen els aixecaments camperols contra la servitud.

L’Organització de les Nacions Unides tanca la seu de la UNAMET, la seva missió a la capital de Timor Est, Dili, i evacua cap a Darwin, Austràlia, els 57 membres de la delegació i els 1.544 ciutadans de Timor Est que s’hi havien refugiat. L’operació, feta sota la protecció de la policia indonèsia, es fa per la impossibilitat de garantir la seguretat de la seu de la UNAMET, assetjada des de la setmana passada per grups paramilitars, que calen foc a l’edifici després de l’evacuació.

Juan Ramón Jiménez publica Platero y yo i el Diario de un poeta recién casado.

En la segona volta de les eleccions presidencials els colombians elegeixen el conservador Iván Duque com a nou cap d’Estat. Amb el 54% dels vots, Duque derrota el candidat de l’esquerra, Gustavo Petro. Una de les prioritats de Duque és la revisió de l’acord de pau amb les FARC del 2016, que considera excessivament transigent amb el grup guerriller.

Els almohades són derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa.

Acaba la cimera del G20 celebrada a Hamburg els dies 7 i 8. Malgrat el document final que subscriuen els assistents, l’edició del 2017 ha estat sobretot marcada pel fracàs en l’intent que els Estats Units reconsideressin la retirada de l’acord sobre el canvi climàtic de París. Se celebren manifestacions i es produeixen avalots com a resposta a la cimera en contra de la decisió nord-americana, però també contra la presència del president rus Vladímir Putin i les desigualtats.

El Parlament israelià ratifica Ehud Barak en el càrrec de primer ministre. Barak, que va ser elegit en les votacions del 17 de maig, ha completat les negociacions per a formar un govern de coalició que compta amb el suport del Partit Laborista (23 escons), Shass (17), Meretz (10), Partit del Centre (6), Israel Ba-Alia (6), Partit Nacional Religiós (5) i Judaisme de la Torà Unit (5), és a dir, amb 72 dels 120 diputats de la Knesset. En la mateixa sessió l’exministre Netanyahu fa oficial la seva renúncia a l’escó i la retirada política.

Batalla de Cortenuova. L’emperador Frederic II derrota les ciutats llombardes i aconsegueix la submissió de la Itàlia del nord.

Francisco de los Cobos, president del Tribunal Constitucional espanyol de 2013 a 2017 no és capaç de respondre a les preguntes en anglès de la comissió que valora els candidats a ingressar en el Tribunal Europeu de Drets Humans. Pérez de los Cobos obté zero vots de la comissió examinadora. En el seu lloc, el representant espanyol escollit per al tribunal és María Elósegui.

Entra en vigor a Espanya un nou aranzel de caràcter proteccionista.

El Pakistan Oriental assoleix la independència sota el nom de Bangladesh.

Se celebra a Illiberis (Elvira, Granada) el primer concili de l’Església hispànica (306-307).

La Unió Soviètica ofereix ajuda militar al govern republicà espanyol.

Nova divisió administrativa del territori de l’Estat espanyol en províncies.

Fi de la guerra entre Nigèria i Biafra.

Renúncia formal de Felip V a la corona francesa.

Proclamació de la República espanyola i expatriació d’Alfons XIII.

El Tribunal Constitucional alemany fa públic en un dictamen que el land de Baviera no pot celebrar un referèndum d’independència amb l’argument que la Constitució no preveu la secessió. El dictamen és la resposta a una petició d’un ciutadà alemany del Partit Bavarès, un partit molt minoritari amb uns resultats generalment inferiors al 2%.

Els membres del nou executiu del Partit Popular sorgit de les eleccions del 6 de juny de 2016, presidit per Mariano Rajoy, juren o prometen el càrrec en una cerimònia al palau de la Zarzuela. El nou Govern té tretze carteres, com l’anterior. Els canvis més importants són la substitució de Jordi Fernández Díaz i José Manuel García-Margallo per Juan Ignacio Zoido i Alfonso Dastis a Interior i Afers Estrangers, respectivament. Soraya Sáenz de Santamaría continua com a vicepresidenta i ministra de la Presidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials, fet pel qual es converteix en màxima responsable de les relacions amb Catalunya. La substitueix com a portaveu Íñigo Méndez de Vigo, també ministre d’Educació. L’única cartera confiada a un català és Sanitat, que recau en Dolors Montserrat.

Tractat de pau i de comerç entre Espanya i Alger.

Més de 700 càrrecs municipals del Partit Nacionalista Basc es reuneixen a Bilbao com a primer pas per a constituir un òrgan nacional que aplegui tots els municipis bascos amb l’objectiu d’assolir la sobirania nacional. La proposta, nascuda al si d’Euskal Herritarrok, va ser assumida pel PNB i EA als acords de Lizarra, i comprèn els municipis de les comunitats autònomes del País Basc i Navarra i també del País Basc francès.

Gerhard Domagk presenta la primera sulfamida (prontosil).

El congrés nord-americà aprova les bases confederals dels Estats Units d’Amèrica.

Israel ocupa tot el Sinaí.

Ucraïna, Rússia i els líders dels insurgents prorrussos acorden la desmilitarització gradual del front del Donbass, on des del 2014 té lloc una guerra civil. A canvi, el govern ucraïnès es compromet a dotar la regió d’un règim especial, un dels principals compromisos del nou president Volodímir Zelenski durant la campanya electoral. La primera fase comença el 29 d’octubre i, quan finalitzi, és previst que ambdues parts comencin negociacions amb la mediació d’Alemanya i França.

És assassinat a Mèxic Emiliano Zapata.

L’Eurocambra aprova per 397 vots a favor, 207 en contra i 62 abstencions la directiva per la qual els governs amb circumscripció única amb més de 35 escons puguin limitar d’entre el 2 i el 5% la representació a l’Eurocambra. Si aquest fos el cas a l’Estat espanyol, partits com el PDeCAT o ERC tindrien moltes dificultats per aconseguir representació. La directiva s’aplicaria a partir del 2024.

El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón ordena la clausura cautelar del diari basc ""Egin’’ i de l’emissora de ràdio Egin Irratia. Després d’un registre policíac fet a la seu del diari, són arrestats deu antics dirigents d’Orain, l’empresa editora del diari i de l’emissora, i el seu actual administrador, sota l’acusació de pertànyer a una banda armada o col·laborar-hi. Segons Garzón, la documentació requisada mostra indicis que ""Egin’’ formava part de la xarxa de finançament d’ETA. L’endemà mateix, l’equip d’""Egin’’ treu al carrer un nou diari, ""Euskadi Información’’.

Bizanci abandona Itàlia, i manté únicament la possessió de Ravenna.

El Parlament de Letònia aprova, amb el vot de 73 dels diputats de la cambra, la llei lingüística impulsada pel Partit Popular per a reforçar l’ús de la llengua letona. El contingut de la llei rep crítiques del Govern de Moscou, que creu que discrimina els drets de la nombrosa comunitat russa que no coneix el letó. També alguns representants de les diplomàcies occidentals mostren reticències per alguns articles de la llei que podrien deteriorar les relacions entre Letònia i la Unió Europea.

Les corts de Cadis decreten l’abolició de la Inquisició.

Carles I d’Anjou, germà del rei de França Lluís IX, és investit pel papa rei de Sicília.

El règim sirià d’Al-Assad acusa els Estats Units d’un atac a la província de Deir al-Zour, prop del riu Eufrates, en què moren un centenar de combatents progovernamentals. Els Estats Units repliquen que és la resposta a l’”atac no provocat” a forces kurdes i àrabs aliades.

Els EUA aproven la llei Helms-Burton, que preveu sancions a qualsevol companyia que estableixi relacions comercials amb Cuba.

Els alemanys envaeixen Polònia. Dos dies més tard, França i Gran Bretanya declaren la guerra a Alemanya. Inici de la Segona Guerra Mundial.

Primer tractat de Berlín entre Brandenburg, Àustria i Polònia contra Suècia, que havia conquerit Varsòvia i Cracòvia el 1655. La pau d’Oliva (13 de maig de 1660) reconeixerà la sobirania de Brandenburg sobre Prússia.

A França esclata l’afer Dreyfus, en el qual un oficial francès jueu és condemnat per un suposat delicte de traïció.

El president dels Estats Units, Donald Trump, destitueix el secretari d’Estat del seu govern, Rex Tillerson. El president Trump i Tillerson mantenien diferències en qüestions com ara el Tractat nuclear amb l’Iran i Corea del Nord, i també altres de caràcter personal. Trump designa el fins ara director de la CIA, Mike Pompeo, per substituir-lo. Tillerson és el càrrec de rang més alt destituït o que ha dimitit –una quinzena– des que el president va prendre possessió (20 de gener de 2017). 

S’inicia la desamortització a Espanya.

Independència d’Uganda.

El president nord-americà, Donald Trump, signa una ordre executiva per a la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic que impedeixi l’entrada d’immigrants il·legals als Estats Units, una promesa que va fer durant la campanya electoral. L’ordre executiva és un procediment que permet al president evitar l’aprovació de la proposta al Congrés. Tanmateix, la cambra haurà d’aprovar els fons destinats per a aquesta obra, que genera una gran polèmica i tensions amb Mèxic, ja que el president diu, també, que aquest país haurà de pagar-la.

François Fillon, exprimer ministre en el Govern de Nicolas Sarkozy (2007-12), és elegit en segona volta candidat presidencial de Les Républicains, el principal partit de la dreta francesa. Fillon derrota amb el 68,4% dels vots el seu contrincant, Alain Juppé. En la primera volta, Fillon i Juppé van derrotar l’expresident Nicolas Sarkozy. Les eleccions presidencials franceses s’han de celebrar el 23 d’abril i el 7 de maig de 2017.

El poeta William Blake escriu Cançons d’innocència.

L’endemà mateix de la mort de Hassan II, el seu fill gran, Sidi Mohammed, és entronitzat com a nou rei del Marroc amb el nom de Mohammed VI. Mohammed, de 35 anys, presideix el dia 25 la cerimònia fúnebre pel seu pare, a la qual assisteixen importants dignataris com Bill Clinton, Jacques Chirac, Joan Carles I i Iàsser Arafat, entre molts d’altres.

Els alemanys derroten (26-28 d’agost) els russos a Tanneberg.

El barceloní F. Mayor Zaragoza és elegit director general de la UNESCO.

Itàlia envaeix Abissínia.

Zhai Yanmin, un prominent advocat i activista per la democràcia i els drets humans xinès, és condemnat a una vigilància constant i és inhabilitat per a prendre part en activitats polítiques. Zhai Yanmin és un dels 300 detinguts més destacats en una operació contra la dissidència que va començar el 9 de juliol, i és condemnat per posar en perill l’ordre públic i la seguretat nacional i per ser un agent a sou. El seu judici, com el d’altres detinguts en l’operació, és qualificat d’"obert" per les autoritats, però l’accés dels mitjans de comunicació és en realitat molt restringit. Els estats occidentals critiquen aquests judicis, que consideren polítics i que van contra la llibertat d’expressió.

’Abd al-Rahman III destrueix Burgos.

La direcció col·legiada d’Izquierda Unida designa Francesc Frutos com a cap de llista de la coalició en les properes eleccions generals, previstes per al març del 2000. El nomenament de Frutos es produeix arran de la renúncia de Julio Anguita, que dijous va ser sotmès a una operació de triple bypass que aconsella la seva retirada de l’activitat política. Frutos és el secretari general del PCE des que, ara fa un any, va substituir Anguita en el càrrec.

Neix Miquel Àngel.

El Partido Popular tria en eleccions primàries el successor de Mariano Rajoy al capdavant del partit. Amb el 57,2% dels vots s'imposa clarament el secretari de comunicació, Pablo Casado, a l'exvicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría (42%).

Rafael Díez Usabiaga, històric dirigent independentista basc, és rebut per centenars de persones quan surt de la presó de Dueso (Santoña, Cantàbria). És el darrer dels dirigents (entre els quals hi havia Arnaldo Otegi) alliberat després de complir condemna (des del 2011) per impulsar la nova esquerra abertzale després de la il·legalització de Batasuna i del trencament de la treva d’ETA amb l’atemptat a Barajas. El mateix dia se celebra un acte de rebuda a Lasarte.

A la conferència panamericana de Bogotà es crea l’Organització d’Estats Americans (OEA).

Milers de manifestants ocupen l’aeroport de Hong Kong, un dels més importants d’Àsia, i el paralitzen durant els dos dies següents. Centenars de vols són cancelats. Les protestes van començar el mes de juny contra la llei d’extradició que Pequín pressiona el govern autònom perquè l'aprovi i des d’aleshores han tingut continuïtat. Malgrat el caràcter pacífic, la policia empra mètodes cada cop més contundents contra els manifestants.

A Gran Bretanya, Lloyd George presenta el seu “pressupost del poble” que imposa gravàmens als rics per pagar els serveis de seguretat social. Portà a una crisi constitucional amb la Cambra dels Lords.

Acord entre els Estats Units i Panamà sobre la restitució de la sobirania del canal cap el 2000.

Els Estats Units anuncien la suspensió de les extradicions amb Hong Kong, juntament amb els estatuts de soci comercial i diplomàtic preferents. El govern nord-americà addueix l’entrada en vigor de la nova llei de seguretat nacional a la Xina que considera que posa en greu perill drets i llibertats fonamentals. La mesura ve precedida per la suspensió del tractat d’extradició amb Hong Kong de la Gran Bretanya, Alemanya o Austràlia.

El Ministeri de l’Interior britànic presenta l’informe Litvinenko, elaborat durant un any per un equip d’especialistes, en el qual es conclou que la mort de l’exagent del KGB i dissident rus Aleksandr Litvinenko a Londres el 2006 va ser causada per l’enverinament amb poloni 210, una substància radioactiva, amagat en els aliments. Segons l’informe, va ser el també exagent del KGB Andrei Lugovoi l’autor material de l’enverinament, però també s’afirma que l’ordre de l’assassinat procedia molt probablement del Kremlin, una referència clara al president rus, Vladímir Putin. L’informe origina una crisi diplomàtica entre els governs de la Gran Bretanya i Rússia, que qualifica l’informe d’intent d’erosionar el president.

Fonts del Govern nigerià comuniquen que el grup terrorista islamista Boko Haram ha alliberat almenys 80 de les 276 noies que va segrestar a l’abril del 2014 en una escola de Chibok, al nord de Nigèria. A l’octubre del 2016, el grup ja va alliberar 21 de les noies. Aquests segrestos van donar lloc a una campanya internacional protagonitzada per Michelle Obama, l’esposa de l’aleshores president nord-americà, i nombroses personalitats.

El ministre de defensa del Sudan anuncia la detenció del president Omar al-Bashir i el pla de l’exèrcit de supervisar un període de transició de dos anys per a establir un nou sistema de govern. Al-Bashir presidia al Sudan des del 1989 un règim dictatorial que va establir després de perpetrar un cop d’estat militar.

Celebració del primer congrés mundial sionista a Basilea.

Un terratrèmol destrueix Managua, capital de Nicaragua.

El Congrés dels Diputats aprova l’anomenada quota basca, la quantitat de diners que fixa el sistema de finançament autonòmic diferenciat (concert econòmic), pel qual ambdues parts acorden bilateralment l’aportació basca a la Hisenda estatal. En aquesta ocasió la quota és la més favorable per al País Basc dels darrers anys (1.300 milions d’euros anuals per als pròxims cinc anys, i el retorn de 1.400 milions euros que el Govern espanyol deu a la comunitat autònoma). Malgrat que les dues parts ho desmenteixen, es creu que l’aprovació facilitarà el suport de la formació basca als pressupostos generals de l’Estat del 2018 després del distanciament del PNB davant la violència policial de l’1 d’octubre a Catalunya. Tanmateix, és el primer cop que aquest sistema suscita oposició quan Ciutadans i Compromís hi voten en contra.

Felipe González Márquez és nomenat primer secretari del PSOE.

S’inicia el concili de Trento, important per la seva tasca reformadora.

El Consell de Seguretat de l’ONU aprova per unanimitat la constitució de l’Administració Transitòria de Nacions Unides a Timor Est, l’organisme que dirigirà el procés de transició d’aquesta excolònia portuguesa a la seva independència. La decisió comportarà el desplegament d’11.000 homes, entre els quals hi ha 8.950 soldats que rellevaran la força de la INTERFET actualment desplegada a Timor Est. L’endemà, el nou Govern indonesi, que presideix Abdurrahman Wahif, transfereix a l’ONU l’administració de Timor Est, un territori que el 30 d’octubre comença a ser evacuat per l’exèrcit indonesi.

Cinc persones moren i 10 resulten ferides a Estrasburg quan un home dispara al públic de la fira de Nadal de la ciutat mentre crida "Al·lahu-àkbar" (‘Al·là és gran’). L’autor, que és abatut per la policia el dia 13, era un delinqüent habitual que s’havia convertit a l’islam radical.

Fi de la quarta guerra entre Francesc I de França i l’emperador Carles V (iniciada el 1541). Per la pau de Crepy França renuncia a l’aliança amb els turcs i decideix ajudar l’emperador a unificar la Cristiandat.

La primera ministra britànica, Theresa May, supera per 200 vots contra 117 una moció de confiança. La moció va ser presentada per 48 diputats del seu propi partit Conservador, en desacord amb els termes del Brexit acordats per ella amb representants de la Unió Europea el 14 de novembre.

Batalla d’Azincourt. Els arquers anglesos derroten la cavalleria francesa.

Tractat de Sant Petersburg o primer repartiment del regne de Polònia entre Àustria, Prússia i Rússia (que torna Crimea, Valàquia i Moldàvia als otomans).

La presidenta de Sri Lanka, Chandrika Kumaratunga, és ferida per l’explosió d’una bomba davant l’Ajuntament de Colombo. L’atemptat, obra d’una dona que portava la bomba, provoca la mort de 15 persones. L’endemà Kumaratunga ha de ser intervinguda d’un ull, però pot reprendre la seva participació en la campanya de les eleccions presidencials de diumenge, en què és reelegida per a ocupar el càrrec durant sis anys més.

Cop d’estat de Lluís Napoleó Bonaparte.

Sevilla aconsegueix el monopoli del comerç americà amb la fundació de la Casa de Contractació de Sevilla.

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) dona la raó al Parlament Europeu declarar vacant l’escó d’Oriol Junqueras per raó de la condemna dictada pel Tribunal Suprem en el judici del referèndum de l’1 d’octubre. Des del juliol l’escó l’ocupa Jordi Solé. El president d'ERC anuncia el recurs de la decisió del Parlament Europeu al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Carlemany penetra a la Tarraconense i posa setge a Saragossa. La seva rereguarda és derrotada pels bascons a Roncesvalls.

Els jutges del Tribunal Suprem de la Gran Bretanya declaren que la suspensió del Parlament britànic durant 5 setmanes decretada pel primer ministre Boris Johnson el 10 de setembre va ser il·legal. Johnson, que va adduir raons tècniques per a la mesura, també va reconèixer que l’objectiu era impedir prorrogar el Brexit (31 d’octubre), encara que no s’arribés a un acord. El tribunal considera que la suspensió impedia sense justificació raonable la capacitat del Parlament de dur a terme les seves funcions.

Després de ser confirmada pel Senat dels Estats Units, Gina Haspel es converteix en la primera dona que ocupa el càrrec de director de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) dels Estats Units. Haspel substituí interinament Mike Pompeo, designat nou secretari d’Estat pel president Donald Trump a l’abril de 2018. El nomenament és controvertit (54 vots contra 45), perquè Haspel ha estat acusada d’accedir a mètodes d’interrogació de sospitosos de terrorisme qualificats de tortura.

Els dies 26 i 27 de juliol té lloc a Taormina (Sicília) la cimera del G7, en la qual es posen de manifest les grans discrepàncies entre la nova administració nord-americana presidida per Donald Trump i la resta dels governs d’estats membres: la Gran Bretanya, el Canadà, França, Alemanya, Itàlia i el Japó. La principal discrepància són els acords de París sobre el canvi climàtic, dels quals Trump ha manifestat reiteradament la intenció de retirar-ne els Estats Units. Trump també està en desacord amb la liberalització del comerç internacional, tot i subscriure la declaració final segons la qual cal "evitar el proteccionisme". També hi ha discrepàncies importants en immigració, mentre que la lluita antiterrorista suscita el consens més alt. El G7 és una de les fites de la primera gira internacional del nou president dels Estats Units.

S’inicia la batalla de Midway al Pacífic.

El rei Joan Carles I es retira de la vida pública. Després de 38 anys, el rei emèrit deixa d'encapçalar esdeveniments de caràcter oficial. Joan Carles va abdicar el 2015 en el seu fill Felip VI, però com a rei emèrit encara presidia alguns actes públics.

Inici, a Espanya, del procés 1 001 contra diversos dirigents de les CCOO.

Encíclica Dilectissima Nobis de Pius XI sobre la situació de l’Església a Espanya.

Invasions mores a la Bètica, que s’allarguen durant set anys. La Bètica passa a ser una província imperial amb tropes de guarnició.

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, interposa una denúncia per difamació contra l’humorista alemany Jan Böhmermann. El 31 de març Böhmermann va recitar en un programa de la televisió pública alemanya ZDF un poema satíric en el qual acusava Erdoğan de reprimir minories i dissidents, i associava la seva figura amb escenes de bestialisme i altres obscenitats. La decisió de la cancellera de no oposar-se a la denúncia d’Erdoğan adduint la independència del poder judicial li reporta dures crítiques per donar preferència a les relacions diplomàtiques davant de la llibertat de premsa i d’expressió. D’acord amb el Codi Penal alemany, Böhmermann pot ser condemnat a presó.

Fundació de l’Institut Pasteur a França, inaugurat un any més tard, el 14 de novembre de 1888.

Els cristians conquereixen Jerusalem (el setge s'inicià el 7 de juny)

Cinc homes armats assalten el Parlament armeni i maten a trets el primer ministre, Vazgen Sarkissian, el president de la Cambra, Karen Demirtxian, un ministre i quatre diputats, a més d’un cinquè que mor d’un atac de cor, en una acció que enregistren les càmeres de televisió. Posteriorment els assaltants retenen uns 50 ostatges fins que al cap de 18 hores el president armeni, Robert Kocharian, aconsegueix que deposin la seva actitud amb la garantia que tindran un judici just. Els assaltants, dirigits per un antic dirigent estudiantil, Nairi Unanian, presenten l’acte com una protesta per la situació política i social que viu Armènia.

Es crea als Estats Units el primer accelerador de partícules.

Eleccions semilliures (segona volta el 19 de juny) a Polònia: Solidarnosc obté 161 escons al Congrés (35% dels vots). Al setembre, es nomena un govern de coalició presidit per Tadeusz Mazowiecki.

Seixanta-cinc exdirectius de Caja Madrid i Bankia, entre els quals hi ha l’antic president de Caja Madrid Miguel Blesa i l’exministre de Finances espanyol, expresident de l’FMI i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, són els acusats en el judici pel cas de les targetes opaques, o targetes black. Les dues entitats facilitaven a directius i membres del consell d’administració targetes de crèdit de lliure disposició que no tributaven enlloc. Les quantitats retirades amb aquestes targetes entre els anys 2003 i 2011 (els anys anteriors han prescrit) sumen més de 9 milions d’euros. La Fiscalia demana penes d’entre un i sis anys de presó per als acusats. També van fer ús de les targetes membres del PP, del PSOE, representants sindicals i Rafael Spottorno, antic cap de la Casa del Rei Joan Carles.

Primera exposició de pintors impressionistes, a París.

Un cop el general Wesley Clark, cap suprem de les forces aliades, ha certificat que l’exèrcit serbi ha complert els terminis de la retirada dels seus efectius de Kosovo, el secretari general de l’OTAN, Javier Solana, comunica de manera oficial la fi de l’operació Força Aliada sobre Iugoslàvia, que es va iniciar el 24 de març. El mateix dia l’ONU instal·la la seu central de la missió de pau a la que fins ara era la caserna central de l’exèrcit iugoslau a Kosovo, a Priština, i l’endemà l’OTAN i la UÇK signen un acord de desarmament de la guerrilla albanesa.

Se signa un tractat de mútua defensa entre Anglaterra i França.

Les tropes de Ferran II d’Aragó restauren els Mèdici a Florència.

Lázaro Cárdenas, president de Mèxic, nacionalitza els jaciments de petroli.