En una carta al Congrés, el fiscal general dels Estats Units fa públics els resultats de la investigació dirigida pel conseller especial Robert Mueller sobre la presumpta connivència del govern rus amb el candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump en les eleccions de novembre del 2016. En la seva comunicació, el fiscal general remarca que, si bé es constaten els esforços provinents de Rússia per influir en el resultat de les eleccions dels Estats Units, no hi ha proves de la coordinació dels equips de campanya de Trump amb aquests intents. D’altra banda, l’informe no descarta que el president Trump obstruís la justícia en les investigacions.

Al voltant d’un milió de partidaris que la Gran Bretanya continuï a la Unió Europea es manifesten al centre de Londres per exigir un nou referèndum sobre el Brexit sota el lema “Demaneu-ho al poble” (“Put it to the people”). Convocada arran del bloqueig de les negociacions i la perspectiva d’una sortida de la Gran Bretanya sense acord, en la manifestació hi participen polítics de partits diversos, entre els quals diputats independents que han abandonat el Partit Conservador per aquesta qüestió.

El Partit Popular Europeu (PPE) suspèn el FIDESZ de veu, vot i representació en els òrgans i actes del partit. El FIDESZ, liderat pel primer ministre Viktor Orbán i que controla dos terços al parlament hongarès, rep la sanció per les vulneracions de l’estat de dret, de la llibertat d’expressió i les campanyes contra els immigrants. Inicialment se n’havia demanat l’expulsió però finalment s’opta per la suspensió.

Tres persones moren i altres resulten ferides quan un home dispara una arma de foc en un tramvia de la ciutat d’Utrecht (Països Baixos). El mateix dia la policia deté un home d’origen turc sospitós de l’atac. El descobriment d’una nota manuscrita al seu vehicle reforça la hipòtesi d’una motivació terrorista, tot i que sembla que actuava sol.

Catalunya en Comú suspèn de militància Joan Josep Nuet, diputat al Parlament de Catalunya. Segons el comunicat del partit de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, Nuet no defensa l’ideari del partit. Juntament amb la diputada Elisenda Alamany, Nuet va crear la plataforma Sobiranistes, crítica amb el partit. El mateix dia, s’anuncia que Nuet serà candidat a les eleccions al Congrés del 28 d’abril per Esquerra Republicana. Per la seva banda, Alamany abandona el grup i, el dia 29 de març, l’escó al Parlament, després de tancar un acord per anar també a les llistes d’ERC a les municipals del 25 de maig.

El Tribunal Suprem permet al jutge Santiago Vidal tornar a exercir. El 26 de febrer de 2015 el Consell General del Poder Judicial va inhabilitar-lo per tres anys per haver redactat un esborrany de constitució catalana i participar en actes independentistes. Transcorregut aquest temps, la petició de reingrés li és denegada fins ara i, a banda, no es reincorporarà a la plaça sinó que haurà d’opositar.

Abdelaziz Bouteflika, president d’Algèria des de fa 20 anys, retira la candidatura a les eleccions presidencials del 18 d’abril. Greument malalt des del 2013, les seves aparicions públiques han estat gairebé inexistents, i l’anunci que es presentaria va desencadenar mobilitzacions de milers de persones que també protesten contra el règim. Després de la renúncia les eleccions es posposen indefinidament.

Membres del partit d’extrema dreta espanyol Vox pronuncien la conferència "Cataluña, una región española" dues setmanes després que el president de la cambra, Antonio Tajani, hi prohibís una conferència dels presidents de la Generalitat, Quim Torra i Carles Puigdemont. Un grup de dones reben els conferenciants amb una pancarta al·lusiva al masclisme de Vox. Un eurodiputat flamenc rep comentaris agressius dels conferenciants i del públic quan intenta defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya.

Les eleccions generals a Estònia donen la victòria al Partit Reformista que, amb prop del 30% dels vots, derrota el Partit del Centre (23%), fins ara al govern. La líder dels reformistes, Kaja Kallas, anuncia que descarta una coalició amb el partit d’extrema dreta EKRE, en tercera posició.

La comissió electoral anuncia que Muhammadu Buhari és el guanyador de les eleccions presidencials de Nigèria, celebrades el 23 de febrer amb un 35% de participació i episodis de violència i irregularitats. És el segon mandat de Buhari, que va ser elegit el 2015. El candidat opositor, l’exvicepresident Atiku Abubakar, rebutja els resultats.

Convocada per la Intersindical-CSC, té lloc a Catalunya una vaga general. Oficialment es reivindica un salari mínim de 1.200 € però el motiu real és la protesta contra el judici als dirigents del procés. La convocatòria, que té el suport de l’ANC i Òmnium Cultural, no la secunden els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, i s’estima el seguiment en prop d’un 30% al comerç, i entre el 9% de la sanitat i el 67% a la universitat. D’entre les nombroses manifestacions destaca la de Girona, amb unes 70.000 persones. També hi ha una quinzena de talls en carreteres, autopistes i trens d’incidència variable, així com alguns episodis de tensió entre manifestants i mossos d’esquadra.

Milers de persones es manifesten a les grans ciutats franceses en contra de l’onada de recents atacs i expressions antisemites, que s’han triplicat en 2017-2018. Entre els atacs, tots anònims, hi ha la destrossa de retrats de l’exministra francesa jueva, Simone Veil, la profanació de cementiris jueus i insults a Alain Finkielkraut, un conegut filòsof d’origen jueu, per part d’uns membres dels anomenats “armilles grogues”. Aquest darrer atac és rebutjat per altres membres del moviment.

En el vídeo, insults a Alain Finkielkraut.

Sota el lema "L'autodeterminació no és cap delicte", entre 200.000 i 500.000 persones, segons la Guàrdia Urbana i els organitzadors, respectivament, es manifesten a Barcelona contra el judici als líders independentistes iniciat fa cinc dies. A més de l'ANC i Òmnium Cultural, hi han participat activament entitats de caràcter molt divers: l’AMI, l’ACDC, els CDR, Unió de Pagesos, Irídia, Novact, els sindicats USTEC i Intersindical-CSC, entitats de Madrid i representants de partits polítics com Elsa Artadi, Gabriel Rufián, Natàlia Sànchez i Joan Josep Nuet. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, també hi assisteixen. Hi actuà el cantautor Cesk Freixas.

El president nord-americà, Donald Trump, assumeix poders especials per al finançament del mur amb Mèxic. La qüestió, que provoca el desacord amb el Congrés, ha portat al tancament de l’Administració. Congressistes, tant demòcrates com republicans, alerten que l’ús que fa Trump de la llei d’emergència és inconstitucional. El 18 de febrer, setze estats presenten una querella contra el president, i el 15 de març, amb el vot d’alguns senadors republicans, el Senat vota a favor de revocar la declaració, revocació que Trump veta el mateix dia.

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, prohibeix la conferència del president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i del president de la Generalitat, Quim Torra, a la seu de la institució, a Brussel·les. Tajani al·lega motius de seguretat, i pren la decisió després que eurodiputats del PP, PSOE i Ciudadanos li demanessin per carta impedir l'acte.

Amb el nom, Causa Especial 20907/2017 té lloc al Tribunal Suprem l’inici del judici contra els acusats pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 de la independència i els fets relacionats. Els principals dotze encausats (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila), alguns dels quals en presó preventiva des de fa més d’un any, afronten penes d’entre 7 i 74 anys de presó pels presumptes delictes de rebel·lió, malversació i desobediència que mantenen la Fiscalia de l’Estat, l’Advocacia de l’Estat (que no té en compte el delicte de rebel·lió) i l’acusació popular, representada pel partit d’ultradreta Vox. La resta d’encausats només per desobediència han de ser jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els encausats a l'exili per rebel·lió i malversació van ser separats en una segona causa durant la instrucció. El primer dia del judici les defenses se centren en la inexistència dels delictes i sobretot, en la vulneració dels drets fonamentals i les irregularitats processals. El dia 13 l’acusació fa èmfasi en el relat de la violència per part de l’independentisme per justificar el delicte de rebel·lió. A partir del dia 15 comencen a declarar els acusats.

Unes 45.000 persones es manifesten per la unitat d’Espanya i contra el govern de Pedro Sánchez. Entre els assistents hi ha els líders de PP i Ciudadanos, i també dels partits d’ultradreta Vox, Falange, Hogar Social, entre d’altres, així com el candidat a l’alcaldia de Barcelona Manuel Valls. Els manifestants demanen a Pedro Sánchez la convocatòria immediata d’eleccions. Qualifiquen de “traïdor” el president del govern socialista perquè consideren que és ostatge del govern català, i reclamen suspendre l’autonomia de Catalunya i tornar a aplicar l’article 155.

Un jutge de Girona dona la raó al recurs de l’exèrcit i revoca la prohibició de l’Ajuntament de la ciutat a la participació en l’Expojove. L’entitat firal havia pres la decisió el 2 de març de 2017 perquè creia que contravenia el seu codi ètic.

El govern francès crida a consultes l’ambaixador d’Itàlia l’endemà que el viceprimer ministre, Luigi di Maio, expressés a París el suport als “armilles grogues”, el moviment de protesta francès que des del novembre del 2018 es troba enfrontat al govern francès i al president, Emmanuel Macron. La crisi arriba després d’un llarg intercanvi de retrets entre els dos governs, sobretot en relació amb la immigració.

Josep Maria Soler, abat de Montserrat, demana públicament perdó pels abusos sexuals comesos per membres de l’orde i denunciats durant les darreres setmanes per persones que en van ser víctimes quan eren menors d’edat.

La Cambra dels Comuns britànica acorda per 317 vots contra 301 seguir negociant el Brexit. La decisió emplaça la primera ministra britànica, Theresa May, a reformular els termes de la sortida de la Gran Bretanya de la UE, en referència sobretot a la frontera amb Irlanda.

La secretària d’estat d’Espanya, Irene Lozano, comença una gira per diverses cancelleries estrangeres per presentar España Global. Es tracta d’un organisme per defensar “la reputació d’Espanya” contrarestant el que el govern espanyol qualifica d’informacions falses difoses per l’independentisme sobre la repressió d’aquest moviment i de les irregularitats del sistema judicial espanyol que ha de jutjar els presos polítics i líders encausats pel referèndum de l’1 d’octubre.

El plenari de l’Ajuntament de Barcelona revoca les deu medalles concedides a personalitats i institucions del franquisme. Entre els condecorats hi ha el mateix dictador (1964), la Sección Femenina de la Falange (1966) i l’almirall Carrero Blanco (1973).

El líder opositor Juan Guaidó, cap de la majoria a l’Assemblea Nacional de Veneçuela, es proclama president interí fins a noves eleccions, argumentant que la Constitució li ho permet i que la degradació del l’Estat i la majoria parlamentària el legitimen. Immediatament rep el suport del govern nord-americà, que aplica noves sancions a Veneçuela, mentre que la Unió Europea reclama la celebració d’eleccions immediates. Rússia, la Xina, Mèxic, l’Iran i Turquia donen suport al president Nicolás Maduro, que rebutja el que qualifica de “cop d’estat” i la interferència estrangera. La major part dels militars donen suport a Maduro. El dia 30, el Tribunal Suprem prohibeix a Guaidó sortir del país.

Laurent Gbagbo, expresident de Costa d’Ivori, és declarat innocent de l’acusació de crims contra la humanitat que li va imputar el Tribunal Penal Internacional arran dels disturbis postelectorals de l’octubre del 2010, en què unes 3.000 persones van ser assassinades. El judici va començar el gener del 2016. Per càrrecs semblants el president de Kenya, Uhuru Kenyatta, va eludir el judici el 2012, i el juny del 2018 a l’exvicepresident de la RD del Congo Jean-Pierre Bemba li va ser revocada la sentència.

L’alcalde de la ciutat polonesa de Gdańsk, Paweł Adamowicz, mor a conseqüència de les ganivetades que li va causar el dia anterior un home que el va atacar mentre presidia un acte solidari. El sospitós, un delinqüent habitual i expresidiari, sembla que ha actuat aïlladament, bé que en el moment de l’acte crida consignes polítiques.

Una cerimònia solemne a Skopje inaugura el canvi de nom oficial de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia, com fins ara era coneguda de manera provisional, pel de Macedònia del Nord. Després de quasi tres dècades de bloqueig de Grècia, que rebutjava que el nou Estat sorgit de la dissolta Iugoslàvia tingués el mateix nom que la regió homònima fronterera, els parlaments respectius aproven el canvi de nom (a Macedònia, després d’un referèndum el setembre del 2018). L’acord per al canvi de nom permet a Macedònia del Nord optar a ingressar a l’OTAN i a la Unió Europea. A Grècia (i, en una mesura menor a Macedònia) el canvi és rebut amb protestes multitudinàries pels sectors més nacionalistes.

El president Nicolàs Maduro és investit per a un segon mandat, enmig de dures crítiques internacionals (entre les quals dels Estats Units) i de l’oposició, i el suport de Nicaragua, Bolívia, l'Equador, el Salvador i Cuba. Les eleccions presidencials del 20 de maig van estar marcades per irregularitats. El mateix dia l’Organització dels Estats Americans va aprovar una resolució en què qualificava el segon mandat de Maduro d’il·legítim.

La Unió Europea anuncia que els Estats Units li han rebaixat l’estatut diplomàtic sense notificar-ho. La mesura, de caire simbòlic, s’emmarca en les tensions diplomàtiques entre els Estats Units i la UE per la política proteccionista del president Trump.

El cap d'Estat de Malàisia, el soldà Muhammad V de Kelantan, abdica el seu càrrec sense donar explicacions. El rei havia accedit al tron el desembre de 2016. És la primera abdicació des que Malàisia és un estat independent. La monarquia de Malàisia és l’única del món que té caràcter rotatori, on cadascun dels nou monarques ocupa el tron durant cinc anys.

El Ministeri de l’Interior alemany fa públic una filtració massiva de converses privades, dades financeres i contactes de centenars de polítics i personalitats públiques d’Alemanya, entre els quals la mateixa cancellera Angela Merkel. El robatori afecta tot l’espectre polític llevat del partit d’ultradreta Alternativa per Alemanya (AfD). La publicació de les dades confidencials es va dur a terme al llarg del desembre del 2018 des d’un compte de twitter posteriorment clausurat.

Se celebren eleccions a la presidència de la República Democràtica del Congo. Els comicis van ser precedits per una onada de violència interètnica al nord-est del país, amb prop de 900 morts entre els dies 16 i 18 de desembre. L’expresident, Joseph Kabila, renuncia a la candidatura, després de 18 anys en el poder. Els resultats donen la victòria a l’opositor Félix Tshisekedi, seguit de l’home de negocis independent Martin Fayulu i finalment de l’oficialista Fayulu. Fayulu i els seus partidaris rebutgen els resultats, i acusen Tshisekedi i Kabila d’estar conxorxats, però el Tribunal Constitucional rebutja la seva petició d’un nou recompte dels vots. Tshisekedi pren possessió de la presidència el 24 de gener de 2019.

Un dia després de l’atemptat amb bomba en el qual moren tres turistes vietnamites i un guia turístic prop de les piràmides de Gizeh, l’exèrcit egipci llança una ofensiva en la qual són morts una quarantena de presumptes terroristes. És el primer atemptat contra turistes des del 2015.

El president ucraïnès, Petró Poroixenko, decreta la fi de la llei marcial, que va imposar el 26 de novembre a causa d’un incident naval amb Rússia, que tanmateix manté les sancions contra Ucraïna. Poroixenko justifica la mesura (que en principi preveia per a 60 dies) dient que la seguretat del país ja no està en perill.

El govern espanyol celebra un consell de ministres a Barcelona (el primer des del 1970). S’hi aprova una “reparació” de la figura de Lluís Companys, però no l’anul·lació del judici que el va condemnar a mort, i també la proposta de canviar el nom de l’aeroport del Prat pel d’aeroport Josep Tarradellas. El dia anterior el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, manté una trobada amb el president de la Generalitat, Quim Torra (junt amb ministres i consellers), el resultat més concret de la qual és la voluntat d’oferir una proposta política que satisfaci la societat catalana. Les entitats independentistes consideren el consell de ministres (celebrat el mateix dia de les eleccions del 2017 imposades després de l’aplicació de l’article 155) una provocació i organitzen manifestacions de protesta: al matí, milers de manifestants al davant de la Llotja de Mar, on se celebra. En llocs propers tenen lloc enfrontaments amb els mossos d’esquadra. Es practiquen una quinzena de detencions i 77 manifestants han de ser atesos pels serveis mèdics, un dels quals perd un testicle per un projectil antiavalots. Al mateix temps, davant de l’Estació de França milers de persones assisteixen a un “consell de ministres popular” alternatiu organitzat per Òmnium Cultural. A la tarda té lloc la manifestació unitària que, sota el lema “Tombem el règim” i també sense incidents aplega entre 40.000 i 80.000 persones al passeig de Gràcia. En altres llocs de Catalunya també hi ha manifestacions de protesta.

Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull abandonen la vaga de fam perquè consideren que s’ha acomplert l’objectiu que el Tribunal Constitucional desbloquegi els seus recursos d’empara. L’anunci de la decisió té lloc un dia després que els expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, el president Quim Torra i el síndic de greuges Ribó els demanin en una carta posar fi a la vaga. La vaga de fam ha durat 21 (Sánchez i Turull) i 17 (Forn i Rull) dies.

La primera ministra britànica, Theresa May, supera per 200 vots contra 117 una moció de confiança. La moció va ser presentada per 48 diputats del seu propi partit Conservador, en desacord amb els termes del Brexit acordats per ella amb representants de la Unió Europea el 14 de novembre.

Cinc persones moren i 10 resulten ferides a Estrasburg quan un home dispara al públic de la fira de Nadal de la ciutat mentre crida "Al·lahu-àkbar" (‘Al·là és gran’). L’autor, que és abatut per la policia el dia 13, era un delinqüent habitual que s’havia convertit a l’islam radical.

Al Teatre Reial Flamenc de Brussel·les es presenta el Consell per la República, entitat privada impulsada per forces independentistes oberta a la participació ciutadana. Té com a finalitats principals construir des de l’exili la legislació republicana i internacionalitzar la qüestió catalana, buscant suports al dret d’autodeterminació de Catalunya i denunciant l’actuació repressiva de l’Estat espanyol. El Consell per la República té també com a prioritat aconseguir la màxima unitat possible dins l’independentisme (tot i que la CUP se’n desmarca). L’acte és encapçalat pel president a l’exili, Carles Puigdemont, el president de la Generalitat a Catalunya, Quim Torra, els consellers a l’exili, diversos consellers, diputats, entitats sobiranistes i de defensa dels drets civils.

La Unió Cristianodemòcrata elegeix la successora d'Angela Merkel com a presidenta del partit, càrrec que ocupava de feia 18 anys. La nova líder del partit conservador, Annegret Kramp-Karrenbauer, és la presidenta del land de Saarland, i s’imposa per 517 contra 482 vots a Friedrich Merz, cap del grup CDU/CSU al Bundestag. Kramp-Karrenbauer serà la candidata de la coalició a les eleccions del Bundestag de l’octubre de 2021. En cas de guanyar-les, succeirà Merkel a la cancelleria, que ha ocupat 16 anys.

Les càrregues dels Mossos contra els manifestants de la Plataforma Antifeixista Gironina causen diversos ferits entre policies, manifestants i periodistes. L’enfrontament es produeix quan els manifestants intenten entrar a la plaça 1 d’Octubre, on té lloc una concentració amb el lema "Unidos por la Constitución", convocada per la plataforma Borbonia amb el suport de Vox, el PP i Plataforma per Catalunya. A Terrassa, on Vox també convoca una manifestació, es produeixen càrregues policials i una diputada de la CUP resulta ferida.

Jordi Sánchez i Jordi Turull, dos dels líders de l’independentisme català empresonats per haver impulsat el referèndum d’autodeterminació de l’u d’octubre, comencen una vaga de fam. El motiu és protestar contra l’ajornament indefinit dels recursos d’empara presentats per la defensa dels presos polítics al Tribunal Constitucional contra la presó preventiva. Segons la defensa, l'ajornament té l’objectiu de dilatar al màxim el període en què el seu cas pugui ser assumit pel Tribunal Europeu dels Drets Humans. El dia 3 de desembre els consellers empresonats Josep Rull i Joaquim Forn s'afegeixen a la vaga de fam.

En més d’un miler de localitats de França comencen, el 17 de novembre, una sèrie de protestes contra la pujada dels preus dels carburants aprovada pel govern Macron per fer front al canvi climàtic. Les mobilitzacions dels centenars de milers dels anomenats “armilles grogues” per la seva indumentària, uneixen manifestants de tot l’espectre polític, són aparentment espontànies i no tenen un lideratge identificable. Es mantenen al llarg de més de dues setmanes i deriven sovint en enfrontaments violents amb la policia. El dia 2 a París hi ha més d’un centenar de ferits (part dels quals policies) i prop de 300 detinguts. El president Macron declara la violència “inacceptable” però al mateix temps insta el govern a negociar. El dia 4 de desembre el primer ministre, Édouard Philippe, suspèn durant sis mesos l’augment dels carburants i també els del gas i l’electricitat, i anuncia una propera consulta pública sobre impostos i despesa pública.

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) condemna Turquia per vulneració de drets fonamentals al diputat i dirigent kurd Selahattin Demirtaş, copresident del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), empresonat des del 2016, i n’ordena l’alliberament. El mateix dia el TEDH condemna també l’Estat espanyol en donar la raó a l’activista espanyol Agustín Toranzo, condemnat el 2011 per un tribunal després d’haver acusat dos policies d’haver-lo torturat.

El tribunal especial de les Nacions Unides a Cambodja condemna Nuon Chea, segona màxima autoritat del règim dels Khmers Roigs, i l’expresident Khieu Samphan a cadena perpètua per genocidi contra les minories musulmana i vietnamita. Tots dos ja van rebre el 2014 la mateixa pena per crims contra la humanitat com a dirigents del règim que va assassinar fins a dos milions de persones en 1975-79.

El conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, Ernest Maragall, reobre la delegació del govern de la Generalitat als Estats Units, amb seu a Washington. Juntament amb les d’Alemanya (Berlín), la Gran Bretanya i Irlanda (Londres), Itàlia (Roma), Suïssa (Ginebra) i França (París) són les primeres delegacions la represa de les quals, en acabar l’aplicació de l’article 155, va ser aprovada pel decret del 26 de juny de 2018.

El ministre de Defensa israelià, Avigdor Lieberman, anuncia la dimissió en protesta per l’alto el foc pactat entre els governs d’Israel i de la franja de Gaza, controlada per Hamas. Després de la mort el dia 11 de set militants palestins i un soldat israelià com a resultat d’una operació de l’exèrcit israelià, uns 400 coets van ser disparats des de Gaza a Israel, que va contraatacar amb més de 70 míssils, amb el resultat de vuit morts en total, en els pitjors enfrontaments entre Israel i Gaza des del 2014.

Els caps d’estat i de govern d’una setantena d’estats commemoren conjuntament a París l’armistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial, una de les guerres més devastadores de la història, amb uns vint milions de víctimes mortals entre civils i militars. Entre d’altres, participen en les cerimònies la cancellera Angela Merkel i els presidents Emmanuel Macron, Donald Trump, Vladímir Putin, Recep Tayyip Erdogan. La primera ministra britànica Theresa May i la reina Elisabet II commemoren també a Londres la fi de la guerra. Les cerimònies del dia 11 culminen una setmana de commemoracions arreu del món, entre altres també a Austràlia, Nova Zelanda i l’Índia, antigues colònies britàniques.

Unes 10.000 persones es manifesten a Perpinyà en ocasió de la Diada de Catalunya Nord sota el lema “Sem Catalunya Nord. Fem Països Catalans”, bé que la commemoració pròpiament dita s’escau el 7 de novembre, data de la signatura del tractat dels Pirineus. L’edició d’enguany coincideix amb el final del Correllengua i té un caràcter molt més polític en afegir-s’hi l’Assemblea Nacional Catalana i la reivindicació dels presos polítics i exiliats.

Els Estats Units celebren eleccions per renovar la Cambra de Representants i el Senat. Per primera vegada en vuit anys els demòcrates guanyen la majoria (més de 217 escons) a la Cambra de Representants, mentre que al Senat la majoria republicana es reforça (més de 50).

La fiscalia general de l’Estat espanyol fa públics els càrrecs contra els dirigents independentistes per al judici de l'u d'octubre que ha de començar el gener de 2019. El ministeri públic acusa els presos polítics de rebel·lió, malversació i desobediència. Les penes més altes són per a Oriol Junqueras (25 anys de presó i inhabilitació), a les quals segueixen les de Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (17 anys i inhabilitació), i les de Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa (16 anys i inhabilitació). A aquestes penes cal afegir-hi les que es demanen per als tres membres del govern de Puigdemont en llibertat provisional (7 anys per malversació i desobediència) i altres per als membres de la mesa. A banda, els quatre fiscals del Suprem també acusen l’excúpula dels Mossos d’Esquadra de rebel·lió (11 anys per al major Trapero i els seus dos subordinats immediats). Els anys de presó per als 18 processats sumen un total de 177.

Amb un acte institucional al Saló de Cent del Palau de la Generalitat de Catalunya s’inaugura el Consell per la República, l’organisme de caràcter privat, amb seu a Waterloo (Bèlgica), encapçalat pel president a l’exili Carles Puigdemont i el conseller a l’exili Antoni Comín, que té per missió internacionalitzar la causa de l’autodeterminació i la independència de Catalunya sense estar sotmès al control del govern espanyol. El Consell per la República treballarà coordinadament amb el govern de la Generalitat presidit per Quim Torra, que el dia 23 d’octubre encapçala la creació del Consell del Fòrum per al Debat Constituent, un organisme complementari del Consell per la República, presidit per Lluís Llach, que té com a objectiu impulsar un debat constituent, per bé que en cap cas pretén redactar una Constitució catalana.

El Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per a Europa (ALDE), que forma el grup liberal del mateix nom al Parlament Europeu aprova l'expulsió del PdeCAT. S’assegura que el motiu són els casos de corrupció anomenats 3% vinculats a CDC (de la qual el PDeCAT és considerat hereu) i no l’independentisme d’aquest partit. Dins de l’ALDE hi ha Ciudadanos, radicalment contrari a la independència de Catalunya.

El laborista Michael D. Higgins guanya clarament les eleccions presidencials irlandeses amb el 56% dels vots, cosa que li permet un segon mandat de set anys. En la mateixa votació, s’aprova en referèndum eliminar de la Constitució la blasfèmia com a ofensa (65%).

Amb els vots dels partits de govern (Ara Maó i PSOE) i l’abstenció de l’oposició (PP i Ciudadanos), el ple municipal aprova una moció per iniciar l'expedient de retirada de la Medalla d'Or de la Ciutat al dictador Francisco Franco, concedida pel consistori l'any 1949. La moció respon a una petició de l'associació Memòries de Menorca, entitat que ha dut a terme una recollida de signatures per demanar la retirada d'aquesta distinció.

Prop de 700.000 persones es manifesten a Londres contra la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea (Brexit), resultat del referèndum de 2016. Els manifestants reclamen un nou referèndum sobre l’acord final de sortida, resultat de les negociacions entre el govern britànic i les institucions de la UE.

André Hebbelinck, delegat del govern de Flandes a Espanya, perd l’estatut diplomàtic a causa de les crítiques del seu president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, a l’actitud repressiva del govern espanyol contra l’independentisme català. El 16 de novembre el primer ministre de Flandes, Geert Bourgeois, ordena el retorn de Hebbelink. El 17 d'octubre, a instàncies del govern espanyol també és destituït el cònsol honorari (el cinquè en poc més d’un any) de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, per haver participat en la darrera manifestació de l’11 de Setembre. En aquests cessaments hi té un protagonisme indiscutible el ministre d’Afers Estrangers espanyol Josep Borrell.

Joan Reñé, alcalde de Fondarella (Pla d’Urgell), dimiteix del càrrec de president de la Diputació de Lleida, que ocupava des del 2011. Reñé, del PDeCAT, està sent investigat per la suposada participació en una trama de corrupció. El dia 18 l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, també del PDeCAT, substitueix Reñé al front de la diputació.

Les tres formacions independentistes (JxCat, ERC i CUP) perden la majoria absoluta al Parlament de Catalunya a conseqüència dels desacords entre els dos partits del Govern (JxCat i ERC) sobre la resposta a la suspensió dels diputats presos i exiliats que al juliol va dictar el jutge Pablo Llarena. El bloc independentist a queda empatat a 65 escons amb la suma d’unionistes i comuns, cosa que el porta a perdre diverses votacions el mateix dia, una de les quals sobre l’autodeterminació.

El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga des de l’inici de 2017 una quarantena de persones (la majoria funcionaris de la Generalitat) per rebel·lió i sedició en relació amb l’1 d’octubre, retira aquestes acusacions. El jutge (que manté la investigació per malversació) addueix que no veu indicis de rebel·lió i sedició i que no li correspon investigar aquests delictes.

Un jutjat de Manresa inhabilita sis mesos Montse Venturós com a alcaldessa de Berga. Venturós es va negar a retirar l’estelada de l’ajuntament en dos períodes electorals.

El Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia dona la raó a l’Iran en el litigi amb els Estats Units, i insta aquest país a aixecar les sancions al comerç internacional almenys pel que fa a béns qualificats d’”humanitaris”, com ara aliments o medicines. Per cursar la denúncia el govern iranià va invocar el tractat d’amistat del 1955 (anterior a la revolució islàmica de 1979), que acceptava l’arbitratge del TIJ en casos de disputa entre ambdós països.

Barham Salih, de la Unió Patriòtica del Kurdistan, és nomenat nou cap d’Estat de l’Iraq. Salih relleva Fuad Masum del càrrec, amb atribucions bàsicament cerimonials. L’ordenament polític posterior a l’enderrocament de Saddam Husayn (2003) estableix que el president de l’Iraq ha de ser sempre kurd, el cap de govern un àrab xiïta i el portaveu del govern un àrab sunnita.

En el curs d’una visita oficial a Alemanya el president turc Recep Tayyip Erdogan inaugura una gran mesquita a la ciutat de Colònia. La construcció la impulsa DITIB, la principal organització islàmica d’Alemanya, amb estrets lligams amb el govern turc. A l’acte hi assisteixen manifestants a favor i en contra, els quals acusen Erdogan de dictador.

El govern italià aprova un decret, impulsat pel ministre de l’Interior, Matteo Salvini, amb el qual s’accelera la deportació i la retirada de la ciutadania a immigrants que hagin comès delictes greus, procediment que fins ara estava sotmès a un llarg procés d’investigació i apel·lacions. El mateix dia el govern italià revoca el registre de l’Aquarius, el darrer dels vaixells d’oenagés que rescaten migrants procedents de Líbia.

La ciutat austríaca de Salzburg acull els dies 19 i 20 de setembre la reunió de caps d’estat i de govern de la Unió Europea (Consell Europeu), sota el president de torn, Sebastian Kurz. Els temes debatuts són el Brexit, en el qual els líders europeus s’oposen a la proposta britànica de lliure circulació de béns però no de persones (pla Chequers), i la qüestió de la frontera entre la República d’Irlanda amb Irlanda del Nord; la crisi migratòria, sobre la qual s’acorden aliances amb països tercers com Egipte; i la seguretat, amb acords per al reforçament de la vigilància de les fronteres exteriors (Frontex) i interior, i la lluita contra la ciberdelinqüència, entre d’altres.

El jutge belga de Gant rebutja extradir el raper Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtonyc, reclamat per la justícia espanyola sota les acusacions d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. El jutge belga considera que les cançons del raper no es poden considerar delicte i s’emmarquen en la llibertat d’expressió.

El Ministeri de Defensa espanyol envia a l’Aràbia Saudita 400 bombes de precisió per les quals el regne àrab va pagar 9,2 milions d’euros el 2015. La venda ha estat molt polèmica per l’actuació saudita en la guerra al Iemen, on totes les parts estan acusades de crims contra la humanitat. Els primers dies de setembre el govern espanyol ha paralitzat la venda.

Amb més del mínim de dos terços (448 contra 197 vots), l’Europarlament aprova per primer cop l’aplicació del règim sancionador de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea contra un estat membre. La més greu d’aquestes mesures és la suspensió del dret a vot del país afectat. El motiu més rellevant de l’aplicació de l’article 7 és l’aprovació del govern presidit per Viktor Orbán d’una llei que permetia perseguir i condemnar juristes i activistes que ajudessin els immigrants. En la votació, el PP espanyol s’absté.

Carmen Montón, ministra de Sanitat del govern presidit per Pedro Sánchez, dimiteix del càrrec després de ser acusada d’irregularitats (que ella nega) en un màster cursat a la universitat Juan Carlos I. La substitueix María Luisa Carcedo.

El resultat de les eleccions generals a Suècia dificulta la formació de govern: els blocs de centredreta (l’Aliança) i el de centreesquerra, que formava el govern sortint, obtenen gairebé el mateix percentatge de vots (poc més del 40%) i escons (144 i 143). El partit antimmigració dels Demòcrates passa del 12,9% al 18% dels vots (62 escons).

Un tribunal de Turquia sentencia a més de quatre anys de presó Selahattin Demirtas, líder del partit prokurd HDP. Demirtas, que va ser tercer en les eleccions presidencials del juny, és a la presó des del 2016 sota l’acusació de propaganda terrorista, per la qual ara és condemnat.

Els membres del Tribunal Suprem rebutgen per unanimitat recusar els magistrats que han de jutjar els 11 processats pel referèndum de l’u d’octubre. Les peticions de recusació de la defensa es basen en la presumpta falta d’imparcialitat dels jutges. Les dels exiliats, entre els quals el president Carles Puigdemont, no són admeses a tràmit.

Alternativa per Alemanya (AfD), Pegida i altres partits i moviments d’ultradreta es donen cita en una gran manifestació a Chemnitz (Saxònia) amb motiu de l’apunyalament mortal d’un ciutadà alemany per part d’un immigrant irregular iraquià el 27 d’agost, després del qual es van produir incidents violents protagonitzats per neonazis. La gran manifestació xenòfoba del dia 1 a la ciutat és contestada per una altra mobilització de signe contrari a la mateixa ciutat, on participen també milers de persones. Malgrat el gran desplegament policial, 18 persones resulten ferides.

Aleksandr Zakhàrtxenko, primer ministre i un dels caps de l’autoproclamada República del Donetsk, que manté una guerra de separació amb el govern de Kíev, mor en un atemptat amb bomba a la ciutat de Donetsk. Rússia, que dona suport al moviment separatista, acusa el govern ucraïnès d’estar al darrere de l’atemptat.

La policia nacional deté unes hores un home acusat de delicte d’odi per una dona que retirava llaços grocs, el símbol de protesta contra l’empresonament de polítics independentistes. La dona acusa l’home d’intentar impedir-ho per la força, i aquest nega que fos per motius polítics. El mateix dia, a la matinada, una vuitantena d'encaputxats retiren llaços grocs a poblacions gironines i al matí els líders de Ciutadans Albert Rivera i Inés Arrimadas en treuen a Alella de Mar. Els llaços grocs són restituïts poc després. A la tarda, en una manifestació convocada per Ciutadans i el PP al parc de la Ciutadella per la convivència i contra la violència, a la qual assisteixen unes 600 persones segons la guàrdia urbana, un càmera de Telecinco és agredit pels manifestants en ser confós amb un treballador de TV3.

Milers de veneçolans intenten introduir-se al Perú abans de l’entrada en vigor de noves lleis que restringeixen la immigració. El Perú és una de les destinacions preferides dels prop de dos milions de veneçolans que han emigrat des del 2014 fugint de la crisi econòmica i del deteriorament de les condicions de vida. Les Nacions Unides adverteixen que es pot produir una crisi migratòria similar a la del Mediterrani del 2015.

La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, afirma que no veu delicte a posar llaços grocs (el símbol de protesta contra independentistes empresonats) i tampoc a treure’ls, i que totes dues accions formen part de la llibertat d’expressió. També diu que la gestió d’aquestes accions correspon a les autoritats catalanes. Part de l’unionisme (amb el suport de PP i Ciutadans) reclama la retirada dels llaços perquè sosté que l’espai públic ha de ser neutral. El dia 18 els Mossos d’Esquadra van identificar 14 persones (entre les quals un agent de la guàrdia civil) a la demarcació de Tarragona per retirar llaços, mesura a la qual respon el dia 27 la Fiscalia Superior de Catalunya iniciant una investigació als agents autors de la identificació.

El Consell General de Poder Judicial concedeix al jutge Llarena l’empara davant la demanda civil presentada a la justícia belga pel president Puigdemont i els exconsellers exiliats, els quals l’acusen de falta d'imparcialitat i de vulnerar la seva presumpció d'innocència. El CGPJ considera que, amb la demanda, el president i els exconsellers exiliats pretenen “sotmetre les actuacions sobiranes de l'Estat espanyol a la jurisdicció d'un estat estranger” i atacar la independència del jutge.

L'etarra Santiago Arrospide Sarasola, més conegut per Santi Potros, surt de la presó de Topas, Salamanca, després de passar 31 anys  empresonat. Santi Potros, condemnat a més de 3.000 anys de presó, va ser el membre de la cúpula d’ETA que va organitzar l’atemptat d’Hipercor, a Barcelona el 1987, en el qual van morir 21 persones.

El president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis, no assisteix a una recepció al palau de l’Almudaina (Palma) convocada pels reis d’Espanya. En una carta del 31 de juliol, De Luis justifica el rebuig a la invitació per l’existència de presos polítics, avalada pel discurs de Felip VI el 3 d’octubre de 2017.

Per segon cop el Tribunal Suprem denega la llibertat sol·licitada pels processats per rebel·lió Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Segons el tribunal, la sentència del jutge de Schleswig-Holstein que descarta rebel·lió per al president Puigdemont no té cap incidència. El mateix dia, els consellers empresonats Rull, Romeva i Bassa se sumen a la petició de Junqueras, Sànchez i Cuixart perquè el grup de detencions arbitràries de l'ONU es pronunciï sobre el seu cas.

L’exèrcit israelià du a terme una operació de rescat de 422 cascos blancs (cos de voluntaris creat el 2013 que actua en tasques humanitàries a Síria) bloquejats en una ofensiva del règim d’Al-Assad, que els considera prorebels. Els voluntaris i les seves famílies són traslladats a Jordània via els Alts del Golan, que Israel controla. L’operació es du a terme a petició dels EUA, la Gran Bretanya i altres estats europeus.

El Partido Popular tria en eleccions primàries el successor de Mariano Rajoy al capdavant del partit. Amb el 57,2% dels vots s'imposa clarament el secretari de comunicació, Pablo Casado, a l'exvicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría (42%).

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, aixeca l’estat d’emergència imposat el juliol de 2016 després de l’intent de cop d’estat frustrat. Renovat set vegades, durant aquests dos anys s’ha dut a terme una purga de funcionaris, militars i jutges i unes 70.000 persones, entre els quals periodistes, opositors i activistes pels drets humans, han estat empresonades.

El Tribunal Superior del land alemany de Schleswig-Holstein respon a la segona petició d'extradició del president Carles Puigdemont cursada per la fiscalia a instàncies del jutge espanyol Pablo Llarena. La resolució del tribunal declara l'extradició per malversació "acceptable" i l'extradició per rebel·lió "inacceptable". L'advocat de Puigdemont recorre la resolució al Tribunal Constitucional alemany.

El govern de la Generalitat nomena nou cap dels mossos d'esquadra Miquel Esquius, el qual substitueix en el càrrec Ferran López, nomenat arran de l'aplicació de l'article 155. El nomenament d'Esquius no es fa en qualitat de major del cos, càrrec que encara manté Josep Lluís Trapero, cessat i acusat de diversos delictes arran del referèndum de l'1 d'octubre.

David Davis, ministre britànic per al Brexit, dimiteix del càrrec tres dies després que el govern britànic tanqui el document que fixa les posicions britàniques per a la sortida de la Unió Europea. Segons Davis, assumint aquestes propostes el govern de Theresa May es posa en una situació de feblesa en les negociacions amb la Unió Europea. Hores després dimiteix el ministre d'Afers Estrangers, Boris Johnson.

En una cimera a Asmara, la capital d’Eritrea, el primer ministre d’Etiòpia, Abiy Ahmed, i el president d'Eritrea, Isaias Afwerki, acorden posar fi a un conflicte que ha enfrontat 20 anys els dos països. El conflicte té l’origen en els desacords pels territoris fronterers, especialment la ciutat de Badme. El 2012 el Tribunal Internacional de Justícia emeté una sentència que Etiòpia no reconegué. Amb el nou acord, Addis Abeba la reconeix i els dos estats anuncien el restabliment de relacions diplomàtiques.

Amb els vots de JxCAT, ERC i la CUP el "Parlament de Catalunya ratifica la seva ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades per aquest Parlament, per a assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya". La votació respon a una moció presentada per la CUP i genera polèmica perquè els lletrats aconsellen que no es tramiti per tal com ja fou anul·lada pel Tribunal Constitucional el 2 de desembre d'aquell any. Catalunya en Comú Podem hi vota en contra mentre Cs, PP i PSC, rebutgen votar. El primer d'aquests partits protagonitza un agre intercanvi de retrets amb el president del Parlament. L'endemà el govern espanyol impugna la resolució al Tribunal Constitucional.

Els presos polítics independentistes en presó preventiva dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena són traslladats a presons catalanes des dels centres penitenciaris d'Alcalá-Meco, Estremera i Soto del Real, a la Comunitat de Madrid. Dolors Bassa i Carme Forcadell són internades al centre del Puig de les Basses (Figueres), mentre que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ingressen a la presó de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), on també ingressen Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull l'11 de juliol. A l'arribada als centres els presos són rebuts amb manifestacions de suport. Tant els presos com les institucions de Catalunya insisteixen que l'acostament no és cap concessió ni cap intercanvi sinó el compliment estricte de la legalitat.

Els primers resultats de les eleccions presidencials mexicanes de l'1 de juliol donen un clar avantatge al candidat de l'esquerra, Andrés Manuel López Obrador. Amb més del 50% dels vots, Obrador, del Movimiento de Regeneración Nacional (MORENA) se situa clarament per davant dels seus rivals: José Antonio Meade, del Partido Revolucionario Institucional (PRI) i Ricardo Anaya, del Partido de Acción Nacional (PAN), que reconeixen la derrota. Durant la campanya electoral més de 130 persones moren en assassinats relacionats amb els comicis.

L'Audiència Nacional publica la sentència per als onze encausats en l'anomenat cas Pretòria, per irregularitats urbanístiques a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres entre el 2002 i el 2009. L'exdiputat del PSC Luis Andrés García Sáez (Luigi) rep 7 anys i un mes de presó, i l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, 5 anys i 9 mesos. Els exconsellers de la Generalitat Macià Alavedra i Lluís Prenafeta eludeixen la presó en ser condemnats a un any, onze mesos i 27 dies.

Un acord d'última hora tanca la cimera sobre immigració de la Unió Europea. En el comunicat final els estats membres es comprometen a repartir més equitativament els migrants, reforçar les fronteres exteriors i modificar la política d'asil. Els estats membres també podran obrir, de manera voluntària, centres d'internament per a la classificació de migrants il·legals.  La cimera, que inicialment havia de tractar el Brexit, té com a protagonistes Angela Merkel, que alerta que, de la solució de la crisi migratòria, en depèn el futur de la UE, i el primer ministre italià, Giuseppe Conte, que inicialment bloqueja el comunicat exigint més suport europeu per a Itàlia.

El Tribunal Suprem rebutja els recursos interposats per les defenses dels 25 líders i polítics independistes, cosa que obre la via al processament pels delictes que se'ls imputa, entre els quals el de rebel·lió. El judici implica la suspensió de funcions que, en el cas dels polítics electes, comporta la renúncia a l'escó.

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, guanya les eleccions presidencials per una àmplia majoria (53%), cosa que li permet confirmar el càrrec sense una segona volta. El mateix dia se celebren les eleccions legislatives, en les quals el seu Partit de la Justícia i el Desenvolupament obté majoria a la cambra. Aquests resultats avalen la reforma constitucional aprovada l'any anterior en referèndum que augmenta els poders de la presidència en detriment dels del parlament. Malgrat l'alta participació (superior al 85%) l'OSCE denuncia irregularitats.

El president nord-americà, Donald Trump, signa una ordre executiva que prohibeix separar els fills dels immigrants il·legals detinguts. El president ha emès l'ordre després de l'onada de protestes. La persecució contra els immigrants il·legals del govern dels Estats Units ha separat entre 2.000 i 3.000 nens dels seus pares des que entrà en vigor al mes de maig. Tanmateix, el reagrupament de pares i fills ja separats (més de 2.300 nens, segons Immigració) segueix bloquejat, cosa que dona lloc a polèmiques.

Àlex Pastor es converteix en nou alcalde de Badalona després que PSC, PP i Ciutadans votin en contra de l'equip de govern de Badalona en Comú encapçalat per Dolors Sabater. La moció de censura és iniciativa de l'exalcalde de Badalona i diputat del PP al Parlament de Catalunya Xavier Garcia Albiol, que acusa Sabater d'independentista. Albiol aconsegueix el suport del PSC (que només té tres regidors), a canvi que Pastor sigui el nou alcalde.

En la segona volta de les eleccions presidencials els colombians elegeixen el conservador Iván Duque com a nou cap d’Estat. Amb el 54% dels vots, Duque derrota el candidat de l’esquerra, Gustavo Petro. Una de les prioritats de Duque és la revisió de l’acord de pau amb les FARC del 2016, que considera excessivament transigent amb el grup guerriller.

Màxim Huerta, ministre de Cultura del govern de Pedro Sánchez des del 6 de juny, dimiteix del càrrec per frau fiscal comès els anys 2006, 2007 i 2008, pel qual fou sancionat. El substitueix José Guirao, antic director del Museu Reina Sofia.

El Tribunal Suprem rebaixa en cinc mesos la condemna a presó que l’Audiència de Palma imposà al febrer de 2017 per la responsabilitat en el cas Nóos a Iñaki Urdangarin, que era de sis anys i nou mesos. El Tribunal també rebaixa la multa per responsabilitat civil a Cristina de Borbó pel mateix cas (de 265.088 a 136.950 euros).

L’Audiència Nacional dicta sentència pel finançament il·legal del PP en les campanyes de les eleccions autonòmiques del 2007 i generals del 2008. D’entre 20 acusats, en condemnà 18. L’empresari Álvaro Pérez (conegut per El Bigotes) rebé la pena més alta (6 anys i 3 mesos); seguit de Francisco Correa (5 anys i 3 mesos), el cervell de l’operació; el gerent d’Orange Market (5 anys i 1 mes), Álvaro Pérez, i Pablo Crespo (5 anys), exsecretari general del PP de Galícia. Els empresaris que han confessat són condemnats a pagar multes, i el PP no rep cap condemna a títol lucratiu perquè l’acusació no ho ha demanat.

El canceller austríac Sebastian Kurz anuncia en roda de premsa el tancament de set mesquites i l'expulsió de prop de 60 imams vinculats a l’islam “més polític”. El motiu és la recreació a Viena per part del grup islamista i nacionalista turc Llops Grisos de la batalla de Gal·lípoli (1915-16). El govern islamista turc protesta contra la decisió, que qualifica d’antiislàmica i xenòfoba.

Els ministres del govern socialista espanyol presidit per Pedro Sánchez prometen el càrrec. En el nou executiu, format per 6 homes i 11 dones, hi ha 2 catalans (Josep Borrell, Afers Exteriors; Meritxell Batet, Política Territorial) i 4 valencians (José Luis Ábalos, Foment; Carmen Montón, Sanitat; Luis Planas, Agricultura; Màxim Huerta, Cultura).

El secretari general del PSOE Pedro Sánchez pren possessió del càrrec de president del govern espanyol en un acte oficial al palau de La Zarzuela presidit per Felip VI. Sánchez, que assumeix el càrrec després de la moció de censura contra el dimitit Mariano Rajoy (PP), promet el càrrec, per primera vegada en democràcia, sense crucifix ni Bíblia, i només amb la Constitució.

4 mesos després que l'antisistema Moviment 5 Estrelles guanyés les eleccions generals a Itàlia, l’advocat Giuseppe Conte, proposat per aquest partit, accedeix al càrrec de primer ministre d’un govern de coalició que inclou també la Lliga Nord. El 28 de maig el president Mattarella vetà la proposta de govern perquè la cartera de finances l’ocupava un euroescèptic declarat, que posteriorment fou substituït.

El Tribunal Europeu de Drets Humans dictamina que Romania i Lituània infringiren la prohibició europea de la tortura en permetre l’internament de dos sospitosos de terrorisme en presons secretes al seu territori operades per la CIA, després dels atemptats de l’11 de setembre de 2011. Aquests centres, on foren internats els dos sospitosos abans de ser traslladats a Guantánamo, funcionaren entre 2003-05 (Romania) i 2005-06 (Lituània).

Ciutadans de Mataró omplen la platja del Varador de creus grogues de roba en protesta pels presos polítics. És la resposta a la retirada de creus grogues de fusta a la platja de Canet per part d’unionistes d’ultradreta que van protagonitzar agressions el 21 de maig, i a la prohibició subsegüent de plantar creus de l’Ajuntament de Mataró. El mateix 27 de maig una altra manifestació unionista vinculada a la ultradreta aconsegueix retirar durant unes hores el llaç groc de la façana de l’Ajuntament de Barcelona. Durant els aldarulls un policia municipal i un periodista són agredits.

L’Audiència Nacional dicta les primeres penes de presó pel cas Gürtel, un dels casos de corrupció més greus a Espanya des del 1978 i per mitjà del qual el PP es finançà irregularment. El cap de la trama, Francisco Correa, rep la condemna més alta (51 anys i 11 mesos), seguit de l'exalcalde de Majadahonda, Guillermo Ortega (38 anys i 3 mesos); l'exsecretari d'Organització del PP de Galícia, Pablo Crespo (37 anys i mig); l’extresorer del PP, Francisco Bárcenas (33 anys i 4 mesos), i l'exconseller madrileny, Alberto López Viejo (31 anys i 9 mesos). A títol lucratiu, el PP rep una sanció de 245.000 euros. Dels processats, 8 són absolts, 29 reben penes de presó i 3 multes a títol lucratiu (entre els quals el PP i l’exministra Ana Mato).

El dia límit per a l’ingrés a presó, el raper mallorquí Valtònyc anuncia per la xarxa, suposadament des de Bèlgica, que desobeeix l’ordre. L’11 de maig el Tribunal Constitucional rebutjà el darrer recurs d’empara del raper contra la sentència de l’Audiència Nacional del febrer del 2017 que el condemnava a 3 anys i 6 mesos de presó per injúries a la Corona i enaltiment del terrorisme en cançons seves, entre altres delictes.

La guàrdia civil deté l'expresident de la Generalitat Valenciana (1995-2002) i exministre (2002-08) Eduardo Zaplana, a qui acusa de blanqueig de capitals, desviament de fons i malversació. En l'operació policial també són detingut altres ex-alts càrrecs de l'administració valenciana. Zaplana és immediatament suspès de militància del PP i també de Telefónica, d'on és assessor des del 2008.

L'endemà de les eleccions presidencials de Veneçuela, el Consell Nacional Electoral anuncia que Nicolás Maduro revalida el càrrec fins al 2025 en obtenir més del 60% dels vots amb una participació de prop del 44%, segons el Govern, i menys del 30% segons l’oposició. En tots dos casos, són una de les eleccions amb una participació més baixa en la història del país. Els seus adversaris reclamen i exigeixen repetir els comicis per irregularitats.

Se celebra a Sofia (Bulgària) la cimera dels Balcans Occidentals que reuneix els caps d’estats i de govern dels països d’aquesta regió amb tots els estats membres de la Unió Europea i els representants de la Comissió i la Presidència Europees, amb l’absència d’Espanya en protesta per la participació de Kosovo. A la cimera es referma el compromís de la UE amb els Balcans i es debat el reforçament dels vincles d’aquests països amb l’organització i, especialment en qüestions sobre seguretat, reptes geoestratègics, polítiques migratòries i relacions frontereres. Durant la cimera, els presidents de la Comissió i de la UE, Jean Claude Juncker i Donald Tusk, respectivament, retreuen al president Donald Trump la retirada unilateral dels Estats Units de l'acord nuclear amb l'Iran.

El president de la Fundació Soros anuncia el trasllat de l'organització de Budapest a Berlín a causa de les pressions del govern i del president Viktor Orbán, que l'acusa de promoure la immigració en massa. La Fundació Soros, organització no governamental impulsada pel financer George Soros, té com a objectiu difondre la democràcia liberal als estats europeus sorgits de l’antic bloc soviètic.

Israel celebra el setantè aniversari, i els palestins, el de l’any de la catàstrofe (Nakba), que portà molts d’ells a abandonar les seves llars fugint de la creació del nou Estat. Milers de palestins protesten en un nou episodi de la Marxa pel Retorn organitzada pel govern de Hamas de Gaza. La tensió resulta també intensificada per la inauguració de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem Est, amb la qual aquest país expressa el suport al projecte del govern israelià de convertir la ciutat en capital “eterna i indivisible” de l’Estat. En els enfrontaments amb la policia moren 55 palestins i més d’un miler en resulten ferits. Per la seva banda, el govern israelià considera que "No hi ha res de pacífic en les manifestacions violentes dirigides a la destrucció d'Israel".

Després d’admetre a tràmit el recurs del govern espanyol, el Tribunal Constitucional suspèn la Llei de presidència, la reforma de la qual, aprovada pel Parlament de Catalunya el 4 de maig, permetia investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat de Catalunya per via telemàtica. La impugnació del govern espanyol és duta a terme el mateix 9 de maig, immediatament després de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i signada pel mateix president del govern espanyol.  

El líder opositor, Nikol Paixinian, és elegit primer ministre pel Parlament d’Armènia. Paixinian liderà les protestes que el 23 de març aconseguiren la dimissió de l'aleshores primer ministre Serj Sarkassian.

El paranimf de la Universitat de Barcelona acull el Primer Congrés Català en Defensa de l'Estat de Dret, en el qual prenen part més de 400 juristes. Impulsat, entre d’altres, per Òmnium Cultural, Alerta Solidària, Col·lectiu Praga o la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya, el Congrés denuncia la falta d’independència de la cúpula del poder judicial a Espanya i les seves pràctiques lesives per als drets fonamentals, especialment en relació amb l’independentisme català.

Amber Rudd, ministra de l’Interior britànica, dimiteix del càrrec per una carta seva publicada al diari The Guardian on es proposava deportar quotes d’immigrants il·legals, afirmacions que havia negat haver fet. La polèmica fa referència a l’escàndol Windrush, quan milers d’afrocaribenys es van instal·lar a la Gran Bretanya entre 1948 i 1972 per a la reconstrucció del país després de la Segona Guerra Mundial, a un gran nombre dels quals en 2010 el ministeri destruí els permisos de residència. Rudd és substituïda l’endemà per Sajid Javid, fill d’immigrants pakistanesos.

Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid presenta la dimissió després que es faci públic un vídeo del 2011 que la mostrava robant en un supermercat. Una setmana abans, Cifuentes havia protagonitzat un escàndol quan el 21 de març el diari digital el diario.es feu públic que, amb connivència d’autoritats acadèmiques, havia falsificat el seu títol d’un màster de la universitat Juan Carlos I, que en realitat no havia cursat. Tot i renunciar al màster, es negà a renunciar a la presidència de la comunitat autònoma.

Més de mil persones assisteixen a l’acte del canvi de nom de la plaça de la Constitució de Girona pel de plaça de l’U d’Octubre de 2017. Als peus de l’escultura dedicada fins ara a la Carta Magna espanyola, un text recorda l’agressió de la policia espanyola en aquesta data a la ciutadania de Girona per exercir lliurement i pacíficament el dret a vot. Durant l’acte, el president Carles Puigdemont a l’exili emet un missatge d’adhesió.

El Parlament de Cuba elegeix Miguel Díaz-Canel com a nou president del país en successió de Raúl Castro. Díaz-Canel, vicepresident des del 2013, es converteix en el primer cap d’estat de Cuba que no és de la família Castro des que es va instaurar el règim (1959). És previst que Raúl Castro segueixi al capdavant del Partit Comunista fins al proper congrés (2021).

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena insta el ministre d’Economia a demostrar les seves declaracions del 16 d’abril, quan afirmà que no s’havien emprat diners públics per al referèndum de l’1 d’octubre. Llarena vol confrontar la documentació del ministeri amb informes de la guàrdia civil que xifren aquesta despesa en uns 2 milions d’euros.

Els Estats Units, França i la Gran Bretanya ataquen per aire i amb llançament de míssils des de vaixells a la Mediterrània tres instal·lacions militars sirianes. És la resposta de les tres potències a l’ús d’armes químiques del règim d’Al-Assad a la ciutat de Douma el 7 d’abril, que aquest i Rússia neguen.