Cronologia dels Països Catalans i del món

Jaume II de Catalunya-Aragó i Jaume II de Mallorca ratifiquen el tractat de Perpinyà del 1279.

Pacte d’Alcaraz. Incorporació de Múrcia a la corona de Castella.

Neix a Còrdova l’historiador ibn Hayyan.

Girona, la Cerdanya i l’Urgell es lliuren als francs (785-789).

Alfons el Benigne imposa els furs de València a tot el regne valencià, en detriment de la legislació aragonesa.

Pacte de Calataiud: Ab Zayd, destronat reietó de València, es fa vassall de Jaume I.

Inici del regnat d’Alfons I el Bataller.

S’inaugura el Sant Tribunal de la Inquisició a Barcelona.

La flota anglesa és derrotada (22-23 de juny) prop del port francès de La Rochelle per una esquadra castellana comandada per l’almirall Ambrogio Boccanegra.

Teudis, successor d’Amalaric, conquereix Ceuta i s’endinsa en la Bètica per contenir l’expansió bizantina.

Guillem Botet escriu Costums de Lleida.

Ferran I de Castella conquereix Lleó.

Guifré I el Pelós rep el govern dels comtats d’Urgell i Cerdanya.

Tractat de Baiona entre Joan de Gant, duc de Lancaster, i Joan I de Castella. Fi del conflicte anglo-castellà.

Destrucció al golf de Roses de l’armada francesa per l’estol català comandat per Roger de Lloria (3-4 setembre).

Corts de Lleó. Alfons VII, rei de Castella i Lleó.

Entronització de la dinastia ximena al regne de Pamplona.

A Mallorca es revoca el règim de franquesa i es restableix el règim de la pragmàtica d’Anglesola.

Batalla de Courtrai. Victòria dels artesans i el comte de Flandes sobre la cavalleria francesa.

Es fixa definitivament l’organització municipal de Barcelona.

Castella i Aragó s’enfronten a Navarra.

Incursions musulmanes a les costes catalanes.

S’inicia la campanya contra Granada.

Alfons III el Benigne ratifica el tractat signat el 1334 entre Castella, Granada i el Marroc.

Alfons el Cast es casa amb Sança de Castella.

L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma i es fa coronar per l’antipapa Climent III.

La Generalitat proclama Enric IV de Castella comte de Barcelona i senyor del Principat.

La flota catalana de Bernat de Cabrera derrota la genovesa davant l’Alguer.

Els gots estenen el seu domini (507-567) per la Tarraconense, la Cartaginense i la Bètica.

Pel gener, Innocenci III és elegit nou papa.

’Abd al-al-Rahman IV i ’Abd al-al-Rahman V se succeeixen en el govern califal (1017-1023). Revoltes dels exèrcits mercenaris de l’Àndalus.

El comte Asnar Galí, fugitiu del Pirineu aragonès, es refugia als comtats d’Urgell i Cerdanya. El comte Berà de Barcelona i Girona és destituït i substituït per Rampó.

Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts celebrades a Cervera elegeixen Bernat de Cruïlles com a president de la Diputació del General. A partir d'aleshores la Diputació adquireix el caràcter d’organisme permanent amb jurisdicció sobre tot Catalunya, per la qual cosa Bernat de Cruïlles és considerat el primer president de la Generalitat de Catalunya.

Surt del port de Barcelona la fallida croada a Terra Santa.

Muhammad ibn Tumart es proclama mahdi a l’Atles i organitza l’Estat almohade.

Mor Jaume I. L’infant Pere hereta Catalunya, Aragó i València i l’infant Jaume la senyoria de Montpeller i els comtats de Rosselló i Cerdanya, amb el Conflent i el Vallespir.

Concili de Pisa. Es proclama la deposició dels dos papes, el d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i se n’elegeix un altre, el grec Pere Filargo, Alexandre V.

Quart concili ecumènic del Laterà.

Mor Pere el Gran. El seu primogènit, Alfons, dit el Liberal (II de Catalunya, III d’Aragó, I de València), és proclamat rei de Catalunya-Aragó, i Jaume, rei de Sicília (10-11 de novembre).

Esposalles de Ramon Berenguer IV amb Peronella, hereva del regne d’Aragó.

Amb Sunyer, nou comte de Barcelona, s’aferma la independència comtal.

Compactata de Jihlava entre el sector hussita nobiliari i el papa. Fi de la guerra hussita.

Pau de Caltabellotta. Carles II de Nàpols reconeix Frederic II com a rei vitalici de Sicília.

Primera expedició marínida a la Península. Inici de la qüestió de l’Estret.

Lleida es reincorpora a la taifa de Saragossa.

Derrota de l’exèrcit anglès pels francesos a Formigny. Carles VII recupera la Normandia.

La revolució abbàssida destrueix el califat omeia de Damasc.

Els almogàvers arriben a Orient.

Carles II de Nàpols es fa coronar rei de Sicília a Rieti.

Creació de la Unió Aragonesa.

Sentència arbitral de Baiona dictada per Lluís IX de França, que posa fi a l’antagonisme entre Enric IV de Castella i Joan II.

Es reconquereix l’Alguer.

El rei il·legítim visigot Gesaleic és combatut prop de Barcelona pel general ostrogot Ibba.

Alfons VIII lluita contra Navarra.

Almansor assalta i saqueja Barcelona.

Capitulacions de Santa Fe, signades pels Reis Catòlics, que permeten el viatge de Colom.

Acord amb Gènova, que obliga les dues parts a no donar ajut als rebels sards.

Comença l’ocupació bizantina de la franja sud de la Península Ibèrica.

Alfons IX de Lleó conquereix Badajoz.

Enric III, rei de Germània.

Repoblacions a Galícia i diverses zones de Portugal (Porto, Braga, Coïmbra).

L’arquebisbe de Canterbury declara herètica la doctrina de John Wycliffe i es persegueix els seus seguidors, els “lollards” o “lolardos”.

Edicte de Clotari, en què el rei es compromet a triar els comtes entre els grans terratinents.

El jurista Pere Albert redacta el tractat de dret feudal conegut amb el nom de Commemoracions de Pere Albert.

Cisma entre Roma i l’Església grega.

Mor Enric V d’Anglaterra. Enric VI és nomenat rei d’Anglaterra i França. El delfí Carles és proclamat a les seves terres rei de França amb el nom de Carles VII.

Roderic, darrer rei visigot d’Hispània, desapareix en el decurs de la batalla de Guadalete, fent front als musulmans de T?riq ibn Ziy?d, que han entrat a la Península.

Mor Lorenzo de Mèdici. Comença la decadència econòmica i política de Florència.

Alfons XI de Castella conquereix Algesires. Treva amb Yusuf I de Granada i el soldà marínida Abu-l-Hassan.

Ramon Berenguer I i Almodis compren els comtats de Carcassona i Rasès (1067-1071).

Els turcs conquereixen Bizanci.

Unció de Pipí el Breu.

El papa Climent V trasllada la cort pontifícia a Avinyó i s’inicia el període conegut com la Segona Captivitat de Babilònia.

Pacte de Madrid entre Alfons XI de Castella i Pere el Cerimoniós amb l’objectiu de contrarestar l’ofensiva marínida.

Yusuf ibn Tasfin, emir almoràvit.

Almansor saqueja Sant Jaume de Galícia.

Repartiment de l’imperi carolingi a Verdun entre Carles el Calb, Lluís el Germànic i Lotari.

Batalla de Poitiers. Eduard de Windsor, dit el Príncep Negre, derrota l’exèrcit francès.

Els bisbes d’Empúries, Girona, Elna, Terrassa, Barcelona, Saragossa, Cartagena, Tortosa i Vic assisteixen al concili de Tarragona.

Muhammad, quart califa almohade.

Nova ambaixada enviada per Borrell II a Còrdova (juliol-agost).

Cristòfol Colom arriba a les Bahames (probablement a l'illa de Guanahani).

Expedició dels comtes de la Marca Hispànica a territori musulmà.

Tractat d’Uncastillo. Carles II de Navarra negocia amb Pere el Cerimoniós una aliança contra Castella i França i el repartiment del territori castellà.

Pariatge d’Andorra entre Roger Bernat III de Foix i el bisbe d’Urgell.

Els musulmans recuperen el castell de Corbins, al Segrià, que havia estat conquerit per Ramon Berenguer III.

El bisbe de Barcelona, el franc Frodoí, acudeix a l’autoritat imperial per fer prevaler la seva autoritat davant la resistència del clergat visigòtic.

Pau de Zuric. Els Habsburg reconeixen la independència de la Confederació Helvètica.

Conquesta de l’illa de Menorca.

Tasfin ibn ’Ali, nou emir almoràvit d’un territori que, a la Península, es comença a fragmentar en els segons regnes de taifes.

Lleó, capital del regne d’Astúries.

S’instaura a Mallorca un règim anomenat de concòrdia, en virtut del qual els consellers i els jurats havien de ser seleccionats a la sort d’entre un nombre limitat d’individus prèviament escollits.

Assassinat de Roger de Flor, cap dels almogàvers, per manament de Miquel IX, fill d’Andrònic II Paleòleg, que té com a conseqüència la denominada venjança catalana.

El filòsof anglès Roger Bacon és empresonat després d’haver estat condemnades les seves tesis.

Fundació de l’orde militar de Calatrava.

Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell.

Bartolomeu Dias arriba al cap de Bona Esperança.

Victòria de la flota anglesa sobre la francesa a l’Esclusa.

Carlemany és coronat emperador pel papa Lleó III.

Revolta de Jaume d’Urgell.

El governador ’Abd Allah al-Murtada es proclama sobirà de Mallorca.

Comença el regnat de Sanç III el Major, a Pamplona.

Jaume I formalitza la croada per a la conquesta del regne de València.

L’emperador Carles IV aprova la Butlla d’Or, que estableix les regles de l’elecció imperial.

Al concili de Girona assisteixen set bisbes, però sense menció de les seves seus d’origen.

Fundació de la Universitat de Salamanca.

Els croats francesos entren a Catalunya pel coll de la Maçana.

Tractat de Barcelona entre Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I, d’una banda, i Carles VIII, rei de França, de l’altra.

Revolta goticista i antifranca d’Aissó i Guillemó a Catalunya.

Nova insurrecció del jutge Marià IV d’Arborea (Sardenya) contra Pere el Cerimoniós.

Tractat d’Àgreda (27-28 de març) entre Pere el Gran i Alfons X de Castella i el seu fill Sanç.

Mort d’Urraca de Lleó i Castella; la succeeix el seu fill Alfons VII.

Lluís el Tartamut atribueix els comtats de Barcelona, Girona i Besalú a Guifré I el Pelós, i el de Rosselló a Miró I.

Al novembre, les tropes del comte d’Armanyac saquegen el Rosselló i l’Empordà.

Segon pariatge d’Andorra.

Sayf al-Dawlà regna a València i Múrcia. En morir, el poder passa a Ibn ’Iyad (1146-47).

Fundació de l’abadia de Cluny.

Esclata una guerra civil a Navarra entre beaumontesos, partidaris de Carles de Viana, i agramontesos, partidaris de Joan de Navarra.

Ordre de detenció dels templers a França.

Els almohades prenen possessió de Múrcia.

Nova ambaixada barcelonina a Còrdova. Tractat de pau de Borrell II amb ’Abd al-Rahman III.

Conquesta de Màlaga.

França i Anglaterra signen una treva a Espléchin, prop de Tournai.

Execució de Bernat de Septimània.