Cronologia dels Països Catalans i del món

Es compleixen 25 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, un activista d’esquerres i valencianista de 18 anys mort a Montanejos (Alt Millars) d’una ganivetada de Pedro Cuevas, membre d’un grup feixista i que segueix en llibertat. Acció Cultural del País Valencià commemora el 21 d’abril els 25 anys dels fets en un acte on es denuncia la impunitat de què gaudeix la violència de l’extrema dreta al País Valencià.

El Tribunal Suprem no admet a tràmit la querella per prevaricació presentada per un mosso d’esquadra amb el suport de l’associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia contra la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela per les interlocutòries del 31 d’octubre i el 2 de novembre de 2017, per les quals instruí la causa per rebel·lió contra consellers de la Generalitat de Catalunya, i dictà presó sense fiança per a vuit consellers, respectivament. El suprem argumenta que es tracta d’un intent de linxament contra la jutgessa.

El rei d’Espanya, Felip VI, presideix l'acte de benvinguda a la nova promoció de jutges de l’Escola Judicial de Barcelona. Cap autoritat catalana hi és convidada. Durant la visita, un nombrós grup de membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i alumnes de l’Escola de Música protesten per la presència del monarca, i són desallotjats pels mossos. Felip VI va estar per darrer cop a Barcelona en la inauguració del MWC al febrer de 2018, quan també va ser escridassat.

Els Estats Units, França i el Vaticà condemnen el govern de Síria per un atac sobre la ciutat de Duma en el qual s'haurien utilitzat armes químiques. Les fonts fan referència a més de 70 morts, sobretot de civils. Douma era l'última ciutat controlada pels rebels en la guerra civil. Rússia, aliada del règim de Bashar al-Assad, nega que es pugui confirmar l'atac amb armes químiques ni que en fos l'autor l'exèrcit sirià. L'11 d'abril Rússia imposa el veto a la proposta de condemna a Síria en el Consell de Seguretat de l'ONU.

Park Geun-hye, presidenta de Corea del Sud entre el febrer de 2013 i el desembre de 2016, és condemanda a 24 anys de presó per 16 delictes de corrupció comesos durant el seu mandat. Entre aquests, hi ha el de tràfic d’influències, acceptació de suborns i comunicació de secrets d’estat.

El jutge del Tribunal Territorial de Schleswig-Holstein deixa en llibertat sota fiança el president destituït de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i descarta imputar-li el delicte de rebel·lió. No descarta, en canvi, que pugui ser imputat per malversació (en el codi penal alemany, apropiació indeguda de cabals públics), el menys greu dels delictes en què el jutge espanyol Pablo Llarena va basar l'euroordre de detenció.

Els Estats Units celebren els 50 anys de l’assassinat del pastor Martin Luther King, el líder negre que, al capdavant d’un moviment massiu pacífic i basat en la resistència no violenta, va aconseguir la igualtat de drets civils dels afroamericans. L’aniversari, que se celebra arreu del país, propicia el debat sobre els avanços i el que encara resta per aconseguir, la plena igualtat.

Els treballadors de la xarxa pública de ferrocarrils francesos comencen una sèrie de 36 vagues fins al 28 de juny. És la resposta dels sindicats a les mesures del govern, que assegura que sense una reestructuració a fons (especialment en les condicions més favorables dels contractes) la xarxa pública de ferrocarrils (SNCF) no és sostenible. És la crisi més important des que el president Macron fou elegit (maig de 2017), i els primers dies són nombroses les situacions de caos.

L'autoritat marítima europea intercepta el vaixell Aquarius de l'ONG Metges sense Fronteres durant el rescat d'un centenar de refugiats i immigrants a la costa líbia. La raó que donen les autoritats europees és el conveni signat amb Líbia perquè es faci càrrec dels nàufrags, tot i que es permet a l'ONG tractar els casos d'emergència mèdica. L'ONU no reconeix com a ports segurs els de Líbia, un país que viu en una situació de caos des de fa vuit anys.

L’activista pels drets de les dones Malala Yousafzai retorna al Pakistan per primer cop des del 2012. Malala, premis Internacional Catalunya, Sàkharov (2013) i Nobel de la pau (2014) viu a Londres des del 2012, després de ser víctima d’un atemptat dels talibans que quasi li costà la vida. En el seu viatge, de quatre dies, és rebuda per les primeres autoritats del país.

El jutge escocès deixa en llibertat Clara Ponsatí però li retira el passaport en resposta a la demanda d’extradició formulada per Espanya. Ponsatí forma part del govern de la Generalitat (ara a l’exili o empresonat) presidit per Carles Puigdemont, que el 27 d’octubre fou destituït pel president del govern espanyol Mariano Rajoy. És previst que el judici sobre l’extradició de Ponsatí comenci el 18 d’abril.

Del 26 al 28 de març se celebren eleccions presidencials a Egipte, que revaliden en el càrrec  Abd al Fatā al-Sissí amb més del 90% dels vots, segons fonts oficials. L’únic contrincant és Moussa o Moussa, que fins fa poc donava suport a Al-Sissí. La resta de candidats s’han retirat o han estat empresonats.

El Parlament Balear aprovà la Llei de memòria i reconeixements democràtics, per la qual es regula la catalogació i retirada de símbols franquistes i que preveu sancions en cas d’incompliment o exaltació del franquisme i exhibició dels seus símbols. També obre la via per a l’anul·lació de les sentències dictades per motius polítics, subjecta a l’acord amb l’Estat. La llei és aprovada per unanimitat llevat del règim de sancions, al qual s'oposen Ciudadanos i PP.

En el primer viatge a l’estranger des que va prendre possessió del càrrec (2011), el president de Corea del Nord, Kim Jong-un, visita a Pequín el president xinès, Xi Jinping. La visita té lloc en secret i és confirmada l’endemà per les autoritats xineses. El líder nord-coreà té previst reunir-se a l’abril amb el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, i al maig amb el president dels Estats Units, Donald Trump, amb qui al llarg de 2017 ha mantingut relacions de gran tensió. La Xina és l’únic aliat de Corea del Nord.  

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena activa el processament de 12 polítics i un líder independentista pel delicte de rebel·lió. Es tracta de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Toni Comín, Josep Rull, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Marta Rovira. La pena, en cas de ser declarats culpables, pot ser de fins a 30 anys de presó. També processa alguns d’ells per malversació, i la majoria de membres de la mesa del Parlament i dues diputades de la CUP de l’anterior legislatura per desobediència. Llarena dicta també presó per a Bassa, Romeva, Forcadell, Rull i Turull després que aquest perdi la votació d'investidura al Parlament de Catalunya.

Les Corts Valencianes organitzen un acte solemne per commemorar els sis segles de la Generalitat Valenciana, que té lloc al convent de Sant Domènec de València, el mateix lloc on es va fundar el 22 de març de 1418. Hi intervenen la vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, i Enric Morera, president de la cambra.

La majoria formada per PP, PSOE i Ciudadanos a la cambra baixa espanyola rebutja modificar la Llei d'amnistia perquè es puguin jutjar i castigar els crims del franquisme. La proposta, formulada per ERC, té el suport del PDeCAT, Podem, Compromís, Nueva Canarias, PNB i Bildu.

Michel Barnier i David Davis, representants, respectivament, de la UE i la Gran Bretanya en les negociacions per a l'aplicació del Brexit, anuncien l'acord sobre el període i les condicions de la transició. Aquest període tindrà l'inici el 29 de març i finalitzarà el 31 de desembre de 2020. Durant aquests temps, els ciutadans de la UE a la Gran Bretanya conservaran els mateixos drets i garanties, i viceversa; la Gran Bretanya seguirà formant part dels acords de lliure comerç amb estats i organitzacions tercers, i Irlanda del Nord seguirà formant part del mercat únic i la unió duanera, entre altres clàusules.

La ciutat d’Afrin, al nord-est de Síria, prop de la frontera turca, és conquerida per forces de l’Exèrcit Sirià Lliure amb l’ajuda de Turquia després d’una ofensiva iniciada el 20 de gener. Afrin era fins ara un important  bastió de l’YPG, la guerrilla kurda de Síria, considerada pel govern turc una “organització terrorista” i col·laboradora del PKK, guerrilla kurda clandestina a Turquia. L’atac provoca la fugida d’unes 324.000 persones, segons l’ONU, i més de 200 morts entre la població civil.

Més de 7.000 socis (el 19,5% del total) voten el nou secretariat de l’ANC. Amb diferència, la candidatura més votada és la de l’economista Elisenda Paluzie. La segueixen Joan Canadell, cofundador del Cercle Català de Negocis, i David Minoves, president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN). El secretariat nacional, integrat per 77 membres, escollirà el president el proper cap de setmana. Ha estat polèmica l’exclusió de la candidatura de l’exdiputat de la CUP Antonio Baños. El dia 24 el secretariat elegeix Paluzie com a nova presidenta de l'ANC.

El Bundestag (parlament) investeix la democratacristiana Angela Merkel com a nova cancellera alemanya al front d'un govern de coalició amb el Partit Socialdemòcrata (SPD), com a resultat de les negociacions posteriors a les eleccions del 24 de setembre de 2017. Merkel es converteix, així, per quarta vegada en cap de govern, càrrec que ocupa des del 2005.   

El president dels Estats Units, Donald Trump, destitueix el secretari d’estat Rex Tillerson i en un tuit li agraeix els serveis prestats. Les creixents diferències en política exterior i alguns comentaris menystenint el president atribuïts a Tillerson haurien estat el motiu de la seva substitució pel fins ara director de la CIA, Mike Pompeo, que assumeix el càrrec el 2 de maig.

El Congrés Nacional del Poble, la cambra legislativa de la República Popular de la Xina, aprova pràcticament per unanimitat la reforma constitucional que elimina el màxim de dos mandats consecutius a la presidència, norma que era vigent des del 1982. Aquest canvi permet al president Xi Jinping, promotor de la reforma, presentar-se a un tercer mandat el 2023.

Sebastián Piñera pren possessió de la presidència de Xile succeint Michelle Bachelet. Piñera, candidat de centre esquerra, guanyà les eleccions presidencials al desembre de 2017. És el segon cop que ocupa la presidència (la primera va ser el 2010-13).

Un tribunal de Turquia condemna 23 periodistes a penes de fins a set anys de presó, i dos més a penes de reclusió menor. El jutge sentencia que formen part d'un grup terrorista que va intentar enderrocar el president Erdogan en el frustrat intent de cop d'estat del juliol de 2016. La majoria dels periodistes treballen al diari Zaman, que des del 2016 està controlat pel govern. Càrrecs semblants s'atribueixen a 17 periodistes del principal diari turc Cumhuriyet, processats des del 24 de juliol de 2017. La condemna rep dures crítiques internacionals.

La Federació Anglesa de Futbol multa l’entrenador del Manchester City, el català Josep Guardiola, per portar durant els partits el llaç groc en protesta pels presos polítics catalans. La Federació considera que el llaç és un símbol polític que contravé les seves normes.

La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela declara “complexa” la causa contra l’exmajor dels mossos Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana per malversació, sedició i rebel·lió en relació amb el referèndum de l’u d’octubre. D’aquesta manera, la instrucció es pot allargar fins al març de 2019, mentre que en un principi s’havia de tancar en sis mesos. Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem que investiga el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart va prendre la mateixa mesura el 2 de febrer i va allargar la causa fins a 18 mesos.

L'enviat especial de les Nacions Unides per als drets humans informa que persisteix la persecució de la minoria musulmana (rohingya) a la província de Rakhine (Bangla Desh), que qualifica de "neteja ètnica". La violència, protagonitzada per l'exèrcit va esclatar a l'agost de 2017. S'estima que des d'aleshores milers de membres d'aquesta comunitat han estat  assassinats i que uns 700.000 han fugit a Bangla Desh, on viuen en camps de refugiats. Al gener de 2018 ambdós estats van signar un acord per al retorn segur dels refugiats a Myanmar. El 28 d'agost una comissió d'experts independents de les Nacions Unides reclamen que s'investigui la cúpula de l'exèrcit per genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra amb relació als rohingya.

El grup de memòria històrica del Parlament Europeu visita el Valle de los Caídos i anticipa que en l’informe que prepara denunciarà davant les institucions europees la impunitat de la qual gaudeixen, segons ells, els crims del franquisme. Qualifiquen d’insult a les víctimes que el dictador Francisco Franco continuï tenint un mausoleu.

En el primer ple celebrat després de les eleccions del 21 de desembre de 2017, el Parlament de Catalunya aprova amb els 68 vots de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP, 8 en contra (Catalunya en Comú) i cap abstenció el restabliment de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. La resta de partits (Ciutadans, Partit dels Socialistes de Catalunya i Partit Popular) no participaten en la votació. La resolució és fruit d'un acord entre JXCat i la CUP que renuncia a ratificar la Declaració Unilateral d'Independència del 27 d'octubre de 2017 a canvi d'algunes demandes.

650 juristes de tot l'Estat espanyol agrupats en el Col·lectiu Praga denuncien en un informe al comissari de Drets Humans del Consell d'Europa les vulneracions de drets humans a Catalunya posteriors al referèndum de l'u d'octubre de 2017. Entre els drets fonamentals vulnerats hi ha els de llibertat d'expressió i de reunió, de sufragi i d'elegibilitat, i d'imparcialitat en els judicis i els jutges. També es critica la "judicialització extrema" i la "repressió policial" contra l'independentisme i la suspensió de l'autonomia amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola.

El Consell de Seguretat de l'ONU aprova per unanimitat un alto el foc de trenta dies en la guerra de Síria. L'acord, que exclou alguns dels bàndols del conflicte, arriba una setmana després d'un intens bombardeig de l'exèrcit sirià a l'enclavament rebel de Guta Est que provoca uns 500 morts, la majoria civils. Hores després, però, l'exèrcit sirià reprèn els atacs.

El cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume, fa públic el cessament a instàncies de l’ambaixada de Finlàndia. El motiu és un dinar celebrat l’1 de febrer convocat pel cos consular, del qual Ginjaume era secretari, al qual assistí Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, municipi que pertany a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). La presència de Conesa a la trobada no hauria agradat a les autoritats espanyoles. Per motius relacionats amb el moviment per la independència de Catalunya també foren destituïts anteriorment els cònsols de Letònia (octubre de 2016) i, al gener de 2018, el de Filipines.

En el seu informe anual, Amnistia Internacional constata atacs al dret a la llibertat d'expressió, al dret de reunió pacífica i males pràctiques policials. En concret, censura les càrregues policials en el referèndum de la independència i critica l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, líders de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural, respectivament. També critica les pràctiques antiimmigratòries i la política d'habitatge del govern espanyol.

El Tribunal Constitucional anul·la els articles de la Ley Orgánica de Mejora de la Educación que estipulen que els governs autonòmics que tenen com a llengua vehicular de l'ensenyament la llengua cooficial, com és el cas de Catalunya, paguin 6.000 euros als pares que decideixin escolaritzar els seus fills en castellà. La sentència estima que aquests articles vulneren competències autonòmiques.

Jacob Zuma, president de Sud-àfrica des del 2009 dimiteix del càrrec. Zuma estava acusat des de feia anys de tràfic d’influències. Al desembre del 2017 renuncià a la presidència del seu partit, l’African National Congress. En tots dos càrrecs és substituït pel vicepresident Cyril Ramaphosa.

El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna l’Estat espanyol per maltractaments infligits durant l’arrest i la detenció incomunicada a dos membres d'ETA autors de l’atemptat de la T-4 de l'aeroport de Madrid-Barajas el 30 de desembre de 2006. Les dues persones, detinguts el 6 de gener de 2008, hagueren de rebre atenció mèdica dues i quatre setmanes, a conseqüència dels cops rebuts.

Gerry Adams és succeït a la presidència del Sinn Féin per Mary Lou McDonald. Gerry Adams, que ocupava el càrrec des del 1983, fou acusat de col·laborar amb l’Iran i fou un dels protagonistes dels Acords de Divendres Sant (1998) que posaren fi a la violència del conflicte d’Irlanda del Nord.

La gran patronal catalana Foment del Treball suspèn temporalment com a membre de la seva organització la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT). Foment addueix com a motiu de la suspensió l'expansió de CECOT a tot el territori català, però des de molts mesos enrere hi ha profundes diferències entre ambdues organitzacions en relació amb el moviment per la independència de Catalunya i amb l'anomenat dret a decidir.

Milers de corsos protesten contra la negativa del president francès, Emmanuel Macron, a modificar l’estatut de l’illa. Al desembre de 2018 els sobiranistes corsos guanyaren les eleccions regionals amb majoria absoluta i el 56% dels vots. El dia 7 de febrer Macron obre la porta a reconèixer la singularitat de Còrsega a la Constitució.

Els mossos d’esquadra i la policia nacional lliuren els respectius informes sobre el referèndum de l’1 d’octubre, amb discrepàncies importants. El dels mossos recalca l’absència d’instruccions clares. Per la seva banda, la policia nacional posa èmfasi en l'“eficàcia limitada” de l’acció dels mossos i inclou esments de casos en els qual la policia catalana els dificultà la feina. Per la seva banda, el màxim responsable policial, Diego de los Cobos, diu en un moment de l’interrogatori del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que durant l’1 d’octubre la llei havia d’estar per sobre la convivència.

Roger Torrent. president del Parlament de Catalunya, ajorna el ple d’investidura davant les mesures cautelars del Tribunal Constitucional, fent cas al recurs del PP a la investidura a distància. La suspensió del ple significa de fet la renúncia a investir Puigdemont.

El saudita Alwaleed bin Talal, una de les primeres fortunes del món, és alliberat després d’avenir-se a pagar una compensació per diversos càrrecs de frau fiscal i blanquejament. Bin Talal és el més prominent dels més de 200 nobles, polítics i homes de negocis saudites detinguts en una vasta operació anticorrupció ordenada pel príncep hereu Mohammed bin Salman des del novembre de 2017.

El govern veneçolà ordena l’expulsió de l’ambaixador espanyol pel que considera continuades agressions i ingerència en assumptes interns. L’endemà el govern espanyol expulsa l’ambaixador veneçolà.

La Comissió de Peticions del Parlament Europeu rebutja la tramitació d'una trentena de sol·licituds relacionades amb la violència de l'1-O i la situació democràtica a Catalunya. La justificació que dona la Comissió de la negativa (amb l’oposició dels Verds i l’Esquerra Unitària) és que les institucions europees no són competents en aquesta qüestió.

Es constitueix la mesa del Parlament de Catalunya sorgit de les eleccions del 27 de desembre de 2017 (convocades de manera extraordinària pel president del govern espanyol en virtut de l’aplicació de l’article 155) que de nou té majoria independentista. Roger Torrent, d’Esquerra Republicana de Catalunya, n’és elegit el nou president.

La Gran Bretanya denega la sol·licitud d’Equador de concedir l’estatus de diplomàtic al fundador de Wikileaks Julian Assange, cosa que li permetria abandonar l’ambaixada a Londres, on viu des de fa cinc anys. El govern britànic sosté que l’única opció per a Assange és lliurar-se a la justícia.

L’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas deixa la presidència del Partit Demòcrata Europeu Català, moviment que justifica per poder afrontar el calendari judicial. És substituït en el càrrec per Neus Munté, exconsellera de la Presidència de la Generalitat.

Comencen a declarar a la fiscalia els sis professors de l’IES de Sant Andreu de la Barca acusats d’incitació a l’odi. Suposadament, haurien fet comentaris crítics contra l’actuació de la guàrdia civil després del referèndum de l’u d’octubre en els debats posteriors que se suscitaren, i també per comentaris ofensius d’altres alumnes als fills dels membres del cos. Segons els docents, es limitaren a convocar cinc minuts de silenci en favor de la no violència, i els comentaris dels alumnes foren espontanis.

La Guàrdia Revolucionària Islàmica anuncia que s’han sufocat les rebel·lions que esclataren a finals del desembre de 2017. Amb desenes de milers de participants, les protestes són les més greus des del 2009, i s’iniciaren contra l’augment de preus i la corrupció, però aviat adoptaren un caràcter antigovernamental. El nombre de morts s’estima en una vintena i hi ha centenars de detinguts.

Bulgària succeeix Estònia a la presidència semestral rotatòria de la Unió Europea. És el primer cop que l’Estat balcànic ocupa aquest càrrec, fins al juny de 2018, quan és previst que Àustria prengui el relleu.

Milers d’iranians es manifesten pels carrers de diferents ciutats de l’Iran amb consignes a favor de la jerarquia clerical que controla el Govern i l’Estat. Segons diverses fonts, aquestes mobilitzacions són una reacció, instigada pel mateix Govern, a les protestes que al llarg de les darreres setmanes han estat denunciant la corrupció governamental, reclamant millores econòmiques i reivindicant llibertat i drets polítics, i que han estat les més multitudinàries des del 2009. El nombre de detinguts se situa al voltant dels 450 i hi ha una vintena de morts. El president Rouhani, considerat un moderat, diu que respecta les protestes en el marc de la llei, però que la unitat és la màxima prioritat. El 2 de gener de 2018, Ali Khamenei, la màxima autoritat religiosa qualifica els manifestants d’"enemics" del país.

El president italià Sergio Mattarella dissol el Parlament i convoca eleccions per al 4 de març. Un dels motius de la crisi de govern és l’oposició frontal de la majoria de partits a aprovar la llei del Govern del primer ministre, Paolo Gentiloni, que donava la ciutadania italiana als fills dels immigrants nascuts a Itàlia (uns 80.000), tot i que n’eren exclosos els fills dels que havien arribat per mar des de la costa del nord d’Àfrica els darrers anys. Gentiloni és el tercer primer ministre italià des del 2013.

El Ministeri de l’Interior anuncia l’inici del replegament d’agents a Catalunya fins el dia 30 amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre. Estimats en diversos milers, una bona part es van allotjar en tres creuers als ports de Barcelona i Tarragona. Enviats des del setembre, van actuar en l’anomenada "operació Copèrnic", i la seva presència va ser polèmica no tan sols per l’actuació durant l’1 d’octubre sinó també les setmanes posteriors, en què van protagonitzar diversos incidents i també part de les mesures repressives associades amb l’aplicació de l’article 155.

El president del Perú, Pedro Pablo Kuczynski, anuncia que indulta l’expresident Alberto Fujimori per raons mèdiques. Fujimori compleix una pena de vint-i-cinc anys de presó per haver instigat l’assassinat d’opositors quan era al poder, els anys noranta. L’oposició denuncia que, amb aquest indult, Kuczynski ha pogut superar la moció de censura del dia 22 gràcies al vot d’alguns diputats fujimoristes. Després de l’anunci, diversos diputats abandonen el partit del president i al carrer tenen lloc diverses manifestacions per a reclamar-ne la dimissió.

Les eleccions convocades pel president espanyol Mariano Rajoy després de l’aplicació de l’article 155, pel qual tot el Govern català és destituït, se celebren en un ambient d’elevada tensió, a causa de l’empresonament d’una part dels membres del Govern català i l’exili de la resta (inclòs el president), dels pronunciaments de la Junta Electoral contra símbols i expressions dels partits no constitucionalistes i de l’hostilitat verbal de determinades opcions. Després del recompte del vot exterior (24 de desembre), els resultats donen com a clars vencedors a Ciutadans, el partit encapçalat per Inés Arrimadas (25,3% dels vots i 36 escons), seguit per la llista de Puigdemont, Junts per Catalunya (21,6% i 34), ERC (21,3% i 32), PSC (13,8% i 17), En Comú Podem (7,4% i 8), la CUP (4,4% i 4) i el PP (4,2% i 4). Tanmateix la disjuntiva unionista/independentista que domina les eleccions qüestiona la viabilitat de la victòria de Ciutadans, ja que el bloc independentista (JxCat, ERC i CUP) suma més vots i escons (70 escons i 47,3% dels vots) que l’unionisme (Cs, PSC i PP) que sumen 57 escons i 43,3% dels vots. L’equidistància d’En Comú Podem no permet assignar els seus vots a cap dels dos blocs.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea desestima el recurs del Govern espanyol contra la multa de 19 milions d’euros imposada per la Comissió Europea a l’Estat espanyol per la manipulació del dèficit de la Generalitat Valenciana en el període 2008-15, quan la presidia el popular Francesc Camps. El president Ximo Puig està en desacord amb la mesura del Govern espanyol de fer repercutir el cost de la sanció al finançament autonòmic valencià, ja que considera que va ser en gran part còmplice de la situació. És la primera multa per aquest concepte que imposa la UE.

Cyril Ramaphosa, el vicepresident del Congrés Nacional Africà (CNA), el partit que governa ininterrompudament la República de Sud-àfrica des del 1993, és elegit president d’aquesta formació en la conferència que se celebra a la ciutat de Soweto. Ramaphosa derrota Nkosazana Dlamini-Zuma, la candidata del president Jacob Zuma, el mandat del qual acaba el 2019 i que ha estat sacsejat per diversos escàndols de corrupció.

El candidat de l’oposició de centredreta Sebastián Piñera obté una clara victòria en la segona volta de les eleccions presidencials, amb el 54% dels vots, i guanya el candidat oficialista de centreesquerra Alejandro Guillier. Piñera, que ja va ser president del 2010 al 2014, s’ha vist beneficiat per l’escàndol de corrupció familiar que va esquitxar el segon mandat de la presidenta Michelle Bachelet.

El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el Govern de la Generalitat cessat pel 155 ordena ampliar la investigació als sospitosos de formar part del que anomena "comitè estratègic" del procés independentista esmentats en el document Enfocats, intervingut per la Guàrdia Civil al domicili del secretari general d’Economia, Josep Maria Jové, durant els escorcolls del 20 de setembre. La llista dels sospitosos és formada per Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Artur Mas, Marta Pascal, Marta Rovira, Jordi Turull, Lluís Corominas, Mireia Boya, Anna Gabriel, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Neus Lloveras. El 20 de desembre la Guàrdia Civil lliura al jutge un atestat on, a més d’aquests noms, s’enumeren 25 consellers, alts càrrecs de la Generalitat i responsables dels Mossos, com Josep Lluís Trapero. També hi apareixen l’exentrenador del Barça Pep Guardiola i les manifestacions de l’Onze de Setembre dels darrers anys com a "germen d’odi a l’Estat espanyol".

La coalició Pè a Corsica, liderada per Gilles Simeoni, coalició sobiranista que reclama a París més reconeixement i més poders, és el clar guanyador de la segona volta de les eleccions regionals, amb prop del 56,9% dels vots i 41 diputats al Parlament cors (enfront dels 22 dels partits d’àmbit estatal). La participació és del 51,7%. Amb aquesta victoria, el sobiranisme cors, que aplega independentistes i autonomistes, es consolida com a partit en el Govern després d’aconseguir-ho per primer cop el desembre del 2015.

Entre 45.000 i 90.000 persones, segons fonts diverses, es concentren en una marxa a Brussel·les reclamant a la Unió Europea respecte a les institucions catalanes, l’aixecament de l’article 155 i l’alliberament dels consellers i els activistes empresonats per ordre dels tribunals a instàncies del Govern espanyol. La marxa, organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural, és integrada sobretot per persones que s’han desplaçat expressament a la capital belga. També hi participen el president Puigdemont i els consellers a l’exili. La manifestació té un important ressò internacional.

El president nord-americà, Donald Trump, anuncia que, a partir d’ara, els Estats Units reconeixen Jerusalem com a capital d’Israel i que hi traslladaran l’ambaixada. La disputa per Jerusalem, ciutat santa del judaisme, l’islam i el cristianisme és un dels motius que enfronten israelians i palestins. El 1967 Israel va ocupar Jerusalem Est i el 1980 va fer oficial l’ocupació. L’anunci aixeca violentes protestes dels palestins i una tempesta política. La Unió Europea i les Nacions Unides critiquen la decisió.

El Tribunal Suprem presidit per Pablo Llarena retira l’ordre europea de detenció dictada per la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, contra Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats en aplicació de l’article 155, que es troben a Bèlgica. El Suprem evita així que els tribunals belgues decideixin per quins delictes poden ser processats. Dos dels tres suposats delictes pels quals són acusats, la sedició i la rebel·lió, no existeixen a Bèlgica, o bé d’una forma molt atenuada. El dia 9, responent a la petició del ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, la Unió Europea rebutja revisar els supòsits de detenció internacional. El dia 14 la justícia belga tanca definitavament el procediment contra Puigdemont i els quatre consellers cessats a Bèlgica.

Per 51 vots a favor i 49 en contra, el Senat dels Estats Units aprova la reforma fiscal del Govern del president Donald Trump, que representa una important retallada dels impostos, sobretot a les grans empreses. Aquesta reforma rep fortes crítiques del Partit Demòcrata i d’alguns representants del Partit Republicà, que adverteixen dels costos que tindrà per a les polítiques socials i també de la repercussió negativa en l’elevat deute públic.

Després d’un macrojudici de cinc anys, el Tribunal de Buenos Aires dicta les sentències i les condemnes als principals responsables dels crims contra la humanitat durant la dictadura argentina, comesos sobretot a l’Escuela Mecánica de la Armada (ESMA), on es torturaven i assassinaven opositors, més de 4.000 dels quals van desaparèixer en els anomenats "vols de la mort". El nombre de sentències és de més de 50. Dels 29 encausats, entre els quals hi ha Alfredo Astiz i Jorge Eduardo Acosta, 10 són condemnats a cadena perpètua, i la resta reben condemnes menors.

La Junta Electoral Central prohibeix a l’Ajuntament de Barcelona la il·luminació groga d’instal·lacions com ara fonts i edificis públics, que el dia 23 va aprovar per majoria el consistori en solidaritat amb els líders i polítics independentistes empresonats. La Junta accedeix a la petició de Ciutadans i el Partit Popular, que qualifiquen aquests símbols de "propaganda" i que atempten contra la neutralitat i la pluralitat en el període electoral previ a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre. Dies abans, per la mateixa petició, els ajuntaments de Catalunya han de retirar el llaç groc de la façana. La Junta també dictamina que els membres de les meses, els interventors i els apoderats no podran dur el llaç groc i, dos dies abans (27 de novembre), que els mitjans públics catalans no han d’utilitzar les expressions president Puigdemont i consellers empresonats.

L’activista pels drets humans taiwanès, Lee Ming-che, és condemnat a cinc anys de presó per subversió. L’activista va desaparèixer al mes de març mentre viatjava a l’interior de la Xina. El judici va començar al setembre i es basava en uns xats en els quals promovia el multipartidisme i la democràcia. La presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, elegida el 2016 i partidària d’un Taiwan independent, reclama a la Xina l’alliberament de Lee.

En un atemptat en una mesquita de la localitat de Bir al-Abed, a la província egípcia del nord del Sinaí, 305 persones són assassinades i més de 100 resulten ferides. La mesquita és primer bombardejada i els fidels que hi assistien per a la pregària del divendres són massacrats per una trentena d’homes armats quan intenten escapar. Cap grup no reivindica l’atemptat, però, segons diversos testimonis, alguns dels terroristes duen ensenyes de l’autoanomenat Estat Islàmic, grup amb una forta implantació a la província i que combat el règim militar encapçalat pel president Al-Sissí, el qual anuncia atacs de represàlia. La mesquita, d’altra banda, és d’obediència sufí, una branca de l’islam considerada herètica pels musulmans més radicals.

El Congrés dels Diputats aprova l’anomenada quota basca, la quantitat de diners que fixa el sistema de finançament autonòmic diferenciat (concert econòmic), pel qual ambdues parts acorden bilateralment l’aportació basca a la Hisenda estatal. En aquesta ocasió la quota és la més favorable per al País Basc dels darrers anys (1.300 milions d’euros anuals per als pròxims cinc anys, i el retorn de 1.400 milions euros que el Govern espanyol deu a la comunitat autònoma). Malgrat que les dues parts ho desmenteixen, es creu que l’aprovació facilitarà el suport de la formació basca als pressupostos generals de l’Estat del 2018 després del distanciament del PNB davant la violència policial de l’1 d’octubre a Catalunya. Tanmateix, és el primer cop que aquest sistema suscita oposició quan Ciutadans i Compromís hi voten en contra.

Robert Mugabe, un dels líders africans que ha estat més anys en el poder (37), dimiteix la presidència de Zimbàbue. Mandatari d’un dels règims més controvertits del món pel seu autoritarisme, va començar a ser qüestionat pels seus propis aliats (especialment l’exèrcit) a partir del 6 de novembre, quan va forçar la dimissió del vicepresident Emmerson Mnangagwa, suposadament en favor de la seva esposa Grace. El dia 15, l’exèrcit va posar el dictador en arrest domiciliari, i el 19, el partit oficialista ZANU el va substituir a la presidència per Mnangagwa. El dia 24, Mnangagwa és nomenat president i en el seu discurs promet "reconciliació" davant el cap de l’oposició Morgan Tsvangirai.

José Manuel Maza, fiscal general de l’Estat, mor sobtadament a l’Argentina a conseqüència dels efectes fulminants d’una infecció renal. Maza, que ocupava el càrrec des del novembre del 2016, va presentar el 30 d’octubre querelles per rebel·lió, sedició i malversació contra el president Carles Puigdemont i els 13 consellers de la Generalitat de Catalunya, i també contra els membres de la mesa del Parlament de Catalunya presidit per Carme Forcadell, arran del referèndum de l’1 d’octubre i de la declaració de la República Catalana del dia 27. El dia 12 de desembre, el substitueix en el càrrec Julián Sánchez Melgar. El dia 27 mor el fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Romero de Tejada, a causa d’una infecció pulmonar. Ocupava el càrrec des del 2013 i el 2014 va presentar, per ordre de l’aleshores fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, la querella contra l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per la consulta del 9-N.

El Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem, que condemnava a quatre anys de presó quatre membres de Falange i dos d’Alianza Nacional que l’11 de setembre de 2013 van protagonitzar actes violents a la seu de Blanquerna, la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid. A la majoria dels ultres, el Suprem els havia imposat una pena de dos anys i deu mesos de presó per desordres públics amb concurs ideològic, amb l’impediment del dret de reunió i agreujant de discriminació ideològica.

El Tribunal Suprem de Cambodja ordena la dissolució de l’opositor Partit Nacional per al Rescat de Cambodja, i inhabilita durant cinc anys un centenar dels seus membres. El 2018, Cambodja ha de celebrar eleccions generals, i aquesta mesura deixa l’oficialista Partit Popular de Cambodja de, Hun Sen, sense competidor. Amb els militars, Hun Sen controla el país des de fa més de 30 anys, i fins ara hi havia permès un cert grau d’oposició. Aquesta mesura és qualificada per l’oposició de "cop terminal contra la democràcia".

Roger Español, que va perdre un ull a Barcelona durant les càrregues de la Policia Nacional en el referèndum de l’1 d’octubre, presenta una querella contra els tres agents que presumptament van estar involucrats en el tret. Español és un dels més de 1.000 ferits aquell dia. Les pilotes de goma van ser prohibides pel Parlament de Catalunya l’abril del 2014.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, surt en llibertat de la presó d’Alcalá Meco, on passa la nit anterior després de declarar al Tribunal Suprem davant del jutge Pablo Llarena. Forcadell surt en règim de llibertat provisional gràcies al pagament de la fiança de 150.000 euros que reclamava el jutge, quantitat recollida per la caixa de solidaritat de l’ANC i Òmnium Cultural. El dia 14, aquestes mateixes entitats abonen els 25.000 euros de fiança per als també membres de la mesa, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, els quals, després de declarar també el dia 9, no ingressen a presó, però se’ls retira el passaport i s’han de presentar setmanalment al jutjat. L’altre membre de la mesa, Joan Josep Nuet, també declara, però queda en llibertat sense fiança ni mesures cautelars.

Els Comitès de Defensa de la República, entitat sorgida amb el referèndum de l’1 d’octubre, Òmnium Cultural i l’ANC i diversos sindicats minoritaris convoquen una vaga general com a protesta contra els empresonaments dels líders d’aquestes dues organitzacions i dels consellers destituïts pel Govern espanyol. La patronal Foment del Treball intenta declarar-la il·legal, petició a la qual no accedeix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Les mobilitzacions són nombroses arreu del país, bé que el seguiment és inferior a la vaga del 3 d’octubre. Destaquen molt especialment en aquesta jornada els talls a carreteres i trens que en molts casos arriben a provocar col·lapses.

El secretari general de Podem Catalunya, branca catalana de Podem, dimiteix el càrrec, decisió que justifica a causa de les interferències de la direcció estatal en l’estratègia de la formació de cara a les eleccions del 21 de desembre. Al contrari de la cúpula que lidera Pablo Iglesias, que considera que Podem només pot arribar a acords amb Catalunya en Comú, Fachín creu que el moment "excepcional" requereix, per motius de radicalitat democràtica, estar obert a altres aliances, especialment amb la CUP, ERC i Procés Constituent. Davant d’aquesta divergència, el Consell Ciutadà de Podem convoca una consulta interna (3 de novembre) per a decidir la continuïtat de Fachín, el qual dimiteix un dia abans que se celebri. El dia 7, vuit membres del consell ciutadà de Podem Catalunya dimiteixen en protesta per la imposició de la direcció estatal.

La policia espanyola deté l’excomissari José Manuel Villarejo, al qual acusa de suborn i blanqueig de capitals. Villarejo, des de la Direcció Adjunta Operativa (DAO) de la policia, va ser un dels autors que van elaborar acusacions falses contra l’independentisme, entre les quals cal esmentar el suposat informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que incriminava els expresidents Mas i Pujol en fraus fiscals i que fou publicat per El Mundo durant la campanya de les eleccions del 2012.

La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, accepta la petició de la Fiscalia i dicta presó incondicional sense fiança per al vicepresident Oriol Junqueras i per a 7 dels consellers cessats en virtut de l’aplicació de l’article 155: Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. A tots se’ls acusa dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació arran del referèndum de l’1 d’octubre i la declaració de la República, i s’enfronten a penes de presó que poden arribar fins a trenta anys. No es presenten a declarar el president Puigdemont, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Toni Comín, que es troben a Bèlgica, des d’on demanen declarar per videoconferència, cosa que se’ls denega. Lamela fa una excepció amb el conseller Santi Vila, perquè va dimitir abans de la declaració d’independència, i pot eludir la presó amb el pagament d’una fiança de 50.000 euros. El mateix dia, els sis consellers ingressen a la presó d’Estremera (d’on surt Vila el dia següent) i les dues conselleres a Alcalá Meco. El dia 4, la jutgessa Lamela dicta l’ordre europea de detenció de Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats i en sol·licita l’extradició a Bèlgica.

Des del Press Club de Brussel·les, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, convoca una roda de premsa àmpliament seguida per mitjans internacionals en la qual explica en català, castellà i francès la seva presència a la ciutat i la dels membres del Govern que no són a la capital belga. El president desmenteix que pretengui demanar asil polític. Ho fa, diu, per "actuar amb llibertat i seguretat" i obtenir "garanties que no hi ha a Espanya". També explica que estar a Brussel·les li permet denunciar "la politització de la justícia espanyola i fer evident el problema català al cor d’Europa", i assegura que ell i el Govern que presideix tornarien immediatament a Catalunya si se’ls pogués garantir un judici just. Malgrat tractar-se d’una convocatòria il·legal, accepta les eleccions del 21 de desembre, i repta el Govern espanyol a acceptar-ne els resultats. També insisteix en el fet que el replegament que va adoptar respon al convenciment que el Govern de Rajoy havia optat per la màxima bel·ligerància i que ell no estava disposat a acceptar enfrontaments violents. Finalment, també adverteix els catalans d’un "camí llarg", i denuncia que l’Estat espanyol "només entén la raó de la força".

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, presenta una querella per rebel·lió, sedició i malversació contra el president Puigdemont i els tretze membres del seu Govern, i una altra contra la mesa del Parlament de Catalunya, formada per la presidenta, Carme Forcadell, el vicepresident, Lluís Guinó, la secretària primera, Anna Simó, i la secretària quarta, Ramona Barrufet, a més de Joan Josep Nuet. La primera querella, Maza la tramita a l’Audiència Nacional, ja que no considera aforats els membres del Govern, com és el cas de la segona, i per això l’adreça al Tribunal Suprem, que el 31 d’octubre l’admet. L’endemà, la jutge de l’Audiència Nacional admet la querella contra el Govern català, ja que considera que el seu comportament anava dirigit a "trencar l’organització territorial de l’Estat".

Un informe de l’ONU i de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques conclou que l’atac del 4 d’abril amb gas sarín o similar sobre la ciutat siriana de Khan Seikhoun, controlada per l’oposició i en el qual van morir més de 80 persones, va ser obra del règim sirià de Baixar al-Assad, que ho nega rotundament, amb el suport de Rússia. El dia 24, Rússia va vetar al Consell de Seguretat l’extensió del JIM, que va ser creat el 2015 per a identificar l’ús d’armes químiques a Síria

L’endemà de la confirmació del president Donald Trump de l’ordre aprovada pel Congrés dels Estats Units, es desclassifiquen la pràctica totalitat dels arxius sobre l’assassinat del president John Fitzgerald Kennedy (1963). Bé que una comissió d’investigació creada a propòsit (Comissió Warren) el 1964 va establir que l’assassí, Lee Harvey Oswald, actuava sol, resten molts punts foscos per aclarir. El 1992 el Congrés va aprovar la JFK Records Act, una llei per la qual els documents sobre l’assassinat del president havien de ser desclassificats en un termini de 25 anys.

En un acte oficial, el Govern de la Generalitat commemora el retorn del president Josep Tarradellas de l’exili, que va significar el restabliment de la institució d’autogovern de Catalunya. En un discurs ple de referències a la situació política actual, el portaveu de la Presidència, Jordi Turull, recorda la figura del president per "defensar la dignitat" de la Generalitat. També destaca que el restabliment de la Generalitat va ser anterior a la Constitució espanyola, el clima d’involució en comparació amb les expectatives del 1977 i la voluntat de diàleg i mediació que aleshores va tenir l’Estat.

Les regions italianes del Vèneto i la Llombardia voten a favor de reclamar més competències en referèndums no vinculants. Al Vèneto la participació és del 57,2% del cens, i el "sí" obté el 98,1% dels vots, i a la Llombardia, del 38,25%, i del 95,38%, respectivament. La consulta la convoquen els governadors regionals Luca Zaia (Vèneto) i Roberto Maroni (Llombardia), ambdós de la Lliga Nord.

En el Consell Europeu celebrat a Brussel·les, el president del Govern espanyol rep un clar suport dels principals líders de la Unió Europea i dels estats membres en la seva política contrària a cap mena de concessió o negociació amb el Govern independentista català que encapçala Carles Puigdemont. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, reitera que es tracta d’un afer intern, mentre que la cancellera Angela Merkel sosté que s’ha de resoldre dins dels límits de la Constitució espanyola, i el president francès, Emmanuel Macron, expressa el suport a la unitat d’Espanya. El primer ministre belga, Charles Michel, és qui es distancia més de la posició oficial europea, fins al punt de suggerir una mediació internacional. L’endemà, en una carta a la comissió, vint-i-quatre premis Nobel demanen "mediació i negociació" per a desfer l’"empat Catalunya-Espanya".

La milícia rebel formada per l’oposició siriana i els kurds expulsa, amb el suport dels Estats Units, l’Estat Islàmic d’Al-Raqqa, ciutat que va ocupar al principi del 2014 i que va convertir en capital del que considerava "el califat". La pèrdua d’Al-Raqqa s’afegeix a la de Mossul, a l’Iraq, al juny, que fins ara eren els dos bastions de l’EI.

La jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, decreta presó incondicional sense fiança per als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El dia 6 d’octubre, Sànchez i Cuixart, d’una banda, i, de l’altra, Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana, major i intendent dels mossos, respectivament, havien declarat davant la jutge com a investigats per un delicte de sedició, que sembla que es va cometre durant les concentracions del 20 de setembre davant la seu de la Conselleria d’Economia en protesta pels escorcolls de la Guàrdia Civil. Segons la jutge, el risc de fuga, de destrucció de proves i de reiteració justifiquen la presó preventiva per als líders de les entitats, però no per al major i la intendent, que resten en llibertat provisional. El mateix dia Sànchez i Cuixart ingressen a la presó de Soto del Real (Madrid). L’endemà són substituïts per Agustí Alcoberro i Marcel Mauri al capdavant de l’ANC i Òmnium Cultural, respectivament. El dia 18, té lloc a Barcelona una gran manifestació de protesta en suport als dos líders, que són qualificats de "presos polítics".

Una marxa de clavells al castell de Montjuïc, que substitueix la tradicional marxa de torxes, commemora el 77è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, destaca el compromís de Companys amb "la pau, la fermesa i la democràcia". Després del discurs de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que fa esment de la cruïlla històrica que viu Catalunya, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, critica el PP per la banalització de l’assassinat del president, exemplificada en les manifestacions del sotssecretari general de Comunicació del Partit Popular Pablo Casado, que va dir que l’actual president de la Generalitat podria acabar com el president Lluís Companys.

Hamàs i Al-Fatah, les dues grans organitzacions palestines, signen la reconciliació al Caire, en un acte que és una confirmació de l’acord del 2011, que havia restat en suspens. El 2007, el resultat de les eleccions palestines als territoris ocupats va donar lloc a un enfrontament armat en el qual Hamàs va expulsar Al-Fatah de la franja de Gaza, que té controlada des d’aleshores. Al-Fatah, d’altra banda, controla Cisjordània. La resposta del Govern d’Israel a l’acord és no donar-hi cap mena d’utilitat, perquè no comporta la renúncia de Hamàs a la destrucció d’Israel ni al seu desarmament.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, s’adreça a la ciutadania des del ple del Parlament de Catalunya en una declaració institucional per a fer efectius els resultats de l’1 d’octubre. El president declara la independència de Catalunya en forma de república un cop coneguts els resultats del referèndum i d’acord amb el mandat democràtic que ell va assumir. Tanmateix, suspèn, immediatament després, els efectes de la declaració per començar una etapa de diàleg amb el Govern de Madrid. Tot seguit, les formacions partidàries de la independència al Parlament de Catalunya (JxSí i la CUP) signen la declaració d’independència.

Unes 350.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i un milió, segons l’entitat organitzadora, Societat Civil Catalana, es manifesten a Barcelona a favor de la unitat d’Espanya sota el lema: "Prou: recuperem el seny!". La mobilització va des de la plaça d’Urquinaona fins al parc de la Ciutadella, on personalitats de l’espanyolisme, entre d’altres, l’escriptor Mario Vargas Llosa, l’exministre socialista Josep Borrell, l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i el catedràtic de Dret constitucional Francesc de Carreras pronuncien discursos que tenen en comú els atacs sense concessions a l’independentisme. La manifestació té el suport explícit del PP i de Ciutadans. El PSC no hi participa oficialment, però crida els militants a assistir-hi. També hi participa la ultradreta, representada per la Falange, VOX, Plataforma per Catalunya i Somatemps, grups dels quals Societat Civil Catalana es desmarca. Prop de 100 autobusos porten manifestants des d’altres punts de Catalunya i de l’Estat. Al final de la manifestació, grups d’espanyolistes radicals protagonitzen alguns incidents violents. El 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat, també se celebra a Barcelona una manifestació similar, en la qual participen unes 65.000 persones sota el lema "Catalunya, sí, Espanya, també", i es criden consignes contra la declaració d’independència del dia 10.

En el seu informe anual sobre els infants en conflictes armats, l’Organització de les Nacions Unides fa responsable l’Aràbia Saudita de la mort o la mutilació d’uns 700 menors en la guerra del Iemen. L’informe equipara el regne amb els altres estats i les altres organitzacions que en un grau més alt participen d’aquesta mena de crims: Síria, el Sudan, l’Estat Islàmic i Boko Haram. L’Aràbia Saudita és un dels principals actors en la guerra civil del Iemen, que enfronta el Govern sunnita amb els rebels houthis, de confessió xiïta, als quals la diplomàcia saudita atribueix les morts. El 2016, les pressions van aconseguir que l’Aràbia Saudita no fos inclosa en l’informe.

Amb un gran seguiment, té lloc l’"aturada de país" contra la violència policial de l’1 d’octubre. A més de la vaga general, especialment evident en l’ensenyament i l’Administració, hi ha concentracions massives. A Barcelona, unes 700.000 persones es manifesten al passeig de Gràcia i la Via Laietana. L’aturada va ser convocada el mateix dia 1 per la Taula per la Democràcia, que agrupa, entre d’altres, l’ANC i Òmnium Cultural, els dos sindicats majoritaris i les patronals PIMEC i CECOT. L’aturada s’afegeix a la vaga general convocada el 21 de setembre pels sindicats CGT, CNT, COS, I-CSC i IAC, i pels comitès de defensa de la vaga (posteriorment, comitès de defensa del referèndum i comitès de defensa de la república) contra l’anomenada "operació Anubis" per a evitar el referèndum.

Amb la pregunta "Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" se celebra el referèndum sobre la independència de Catalunya. Declarat il·legal pel Govern espanyol, durant les dues setmanes anteriors els preparatius i la logística són objecte de repressió a càrrec de les forces policials i la judicatura. Com a resposta al desplegament d’un gran nombre de mossos d’esquadra i d’efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil vinguts de diferents punts de l’Estat, els votants bloquen de manera organitzada i pacífica les seus electorals per evitar que les clausurin. Els dos cossos policials estatals protagonitzen agressions contra els ciutadans, amb el resultat d’un miler de ferits de consideració diversa. Malgrat la requisa d’urnes i els incessants atacs informàtics, la votació continua un cop s’introdueix el cens universal. El president Puigdemont esquiva la policia i vota en un col·legi diferent del seu. Segons estimacions del Govern, dels 2.229 col·legis electorals, se’n clausuren uns 230, la majoria sense incidents, pels Mossos d’Esquadra. El 6 d’octubre, la Generalitat presenta els resultats oficials: els vots comptabilitzats són 2.286.217 (un 43% de participació), xifra a la qual cal afegir unes 770.000 paperetes sostretes en retirar les urnes. El "sí" obté 2.044.038 vots (90,18% del total) i el "no", 177.547 (7,83%). Els vots en blanc són 44.913 (1,98%) i els nuls, 19.719 (0,89%). El referèndum té una àmplia cobertura internacional, i les escenes de violència policial commocionen l’opinió pública arreu.

En una declaració institucional, el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, demana una "solució política" a la reivindicació independentista catalana, tot i que considera el referèndum unilateral de l’1 d’octubre "il·legal". Tajani s’alinea amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que qualifica la reivindicació catalana com un "afer intern espanyol" que s’ha de resoldre "dins dels límits de l’ordre constitucional espanyol". Tanmateix, el dia 27, una cinquantena d’eurodiputats envien una carta a Rajoy denunciant "l’estat de setge" a Catalunya i, el dia 28, el relator de drets humans de l’ONU, Alfred de Zayas, trasllada a l’executiu de Mariano Rajoy la preocupació per les mesures policials contra el referèndum que, independentment de la seva legalitat, podrien interferir en drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, de reunió i de participació pública. El mateix dia, dotze diputats del Parlament suís insten l’Estat a "respectar el dret del poble català a determinar el seu futur" i sostenen que les accions del Govern espanyol "no són dignes d’un estat democràtic".

En visita oficial als Estats Units, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, es reuneix per primera vegada amb el president nord-americà Donald Trump. En la roda de premsa, Donald Trump comenta el conflicte entre Espanya i Catalunya, i diu que prefereix una Espanya unida i, referint-se al referèndum de l’1 d’octubre, diu que el president Rajoy voldrà impedir-lo, però que creu "que la gent s’hi oposarà molt".

La coalició democratacristiana CDU/CSU liderada per Angela Merkel torna a imposar-se en les eleccions al Parlament Federal, si bé experimenta un fort retrocés: amb 246 escons, en perd 65 (sobre un total de 709 a la cambra baixa, el Bundestag). Els socialistes, amb Martir Schulz al capdavant, que queden en segon lloc (153), també experimenten una forta pèrdua (40). El gran guanyador és l’ultradretana Alternativa per a Alemanya, que entra per primer cop al Parlament amb 94 escons i es converteix en la tercera força. La segueix el Partit Liberal (FDP), que obté idèntic nombre d’escons (80). Finalment, els comunistes (69) i els Verds (67) obtenen guanys modestos (5 i 4, respectivament).

Els cinc membres de la Sindicatura Electoral, l’organisme establert per la Llei del referèndum per a supervisar l’1 d’octubre, dimiteixen en bloc per a evitar les multes que els imposa el Tribunal Constitucional. El Govern els demana que deixin pas a ens públics, acadèmics i experts internacionals que n’assumiran les funcions.

Un jutge espanyol concedeix la llibertat condicional a l’escriptor turc Dog ?an Akhanl?, que el 19 d’agost va ser detingut per la policia espanyola a Granada a petició del Govern de Turquia, que en demanava l’extradició. Akhanl?, que des del 1990 viu com a exiliat polític a Alemanya, ha estat perseguit, empresonat i torturat a causa dels seus llibres sobre la violència d’estat a Turquia des dels anys vuitanta, i el 1998 va ser desposseït de la ciutadania. La demanda d’extradició d’Akhanl? suscita una dura crítica d’Alemanya, i és un episodi més de la tensió entre ambdós estats.

El Govern espanyol aprova el control financer de la Generalitat de Catalunya, a la qual substitueix en els pagaments de la majoria de partides essencials a través d’un sistema similar al del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, justifica la mesura per tal d’evitar que es destinin fons públics a finançar el referèndum de l’1 d’octubre i anuncia que l’Estat es fa càrrec de part important de les nòmines, crèdits i transferències dels serveis públics bàsics. També obliga la Generalitat a comunicar a l’Estat tots els préstecs pendents. La Generalitat, però, recorre sense èxit la mesura al Tribunal Suprem.

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, cita a declarar els 712 alcaldes signants del decret de suport al referèndum de l’1 d’octubre i els adverteix que els Mossos d’Esquadra els detindran si no obeeixen. Les dues setmanes següents, alguns alcaldes no compareixen, però la majoria ho fan, tot i que es neguen a declarar. El mateix dia, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona arriben a un acord pel qual el consistori, que no ha signat el decret de suport, es compromet a facilitar la votació de l’1 d’octubre, "sense posar en perill institució ni servidors públics", segons declara l’alcaldessa Ada Colau. El segon tinent alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, afirma que l’Ajuntament "no facilitarà mitjans, ni locals" per a un referèndum "fora de la llei".

El president de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hussein, qualifica l’operació de l’exèrcit de Myanmar contra els rohingyes, la minoria musulmana de l’estat de Rakhine, al NE del país, d’"exemple de manual de neteja ètnica". Més de 300.000 persones d’aquesta ètnia han cercat refugi a la veïna Bangladesh, fugint de la violència de l’exèrcit, el qual es defensa dient que la crisi la va desfermar la guerrilla amb un atemptat el 25 d’agost en què van morir 12 agents dels cossos de seguretat. El 9 de setembre, la guerrilla va declarar un alto el foc, però l’exèrcit ha continuat incendiant i saquejant pobles i perseguint-hi civils. El dia 19, la premi Nobel de la pau i líder de fet del país, Aung San Suu Kyi, diu que "no tem" una inspecció internacional de la crisi. Molt criticada per evitar condemnar la repressió, el dia 13 va cancel·lar l’assistència a l’Assemblea General de l’ONU. El dia 28, el Govern de Myanmar anul·la una visita de diplomàtics de les Nacions Unides a Rakhine.

La Guàrdia Civil investiga, per ordre de la Fiscalia, una impremta de Constantí a fi de cercar documentació del referèndum de l’1 d’octubre. Durant els dies següents hi ha escorcolls i inspeccions, entre d’altres, en empreses de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Badalona i Barcelona, i s’hi requisa material de difusió i propaganda. El dia 19, la Guàrdia Civil troba notificacions de les meses en una impremta de Terrassa i l’endemà requisa 10 milions de paperetes a Bigues i Riells. El dia 28, troba 2,5 milions de paperetes i sobres i un centenar d’urnes a Igualada, que resulten ser, segons l’empresa, per al FC Barcelona. El dia 10, el director del diari comarcal El Vallenc (Valls) és investigat com a col·laborador en tres delictes per l’1-O.

En el discurs que el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, pronuncia en la inauguració de l’any judicial presidida pel rei Felip VI, afirma que la unitat indissoluble d’Espanya, tal com l’expressa l’article 2 de la Constitució, és la "base última, nuclear i irreductible de tot el dret de l’Estat". La resta dels ponents de l’acte, centrat en el secessionisme català, criden a defensar la unitat d’Espanya.

La guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, que ha protagonitzat un conflicte armat al país durant més de cinquanta anys, acorda convertir-se en partit polític. El nom elegit conserva l’acrònim, FARC, però ara respon a Força Alternativa Revolucionària del Comú. El líder màxim del nou partit continua sent l’antic cap guerriller Rodrigo Londoño, Timochenko. Els acords de pau del 2016 signats amb el Govern preveuen deu càrrecs al Congrés per a les FARC, que el 10 de novembre s’hi inscriuen com a partit polític per a participar en les eleccions del 2018. D’altra banda, el 4 de setembre, el Govern colombià i els líders de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) arriben a un acord d’alto el foc temporal de l’1 d’octubre al 12 de gener. L’ELN és el grup guerriller més important de Colòmbia després dels acords del 2016 amb les FARC.

Un mes després (26 de juliol) de declarar a l’Audiència Nacional, on nega tenir coneixement de la doble comptabilitat del PP, el president del Govern espanyol compareix al Congrés dels Diputats per respondre sobre el cas Gürtel. Com en les vegades anteriors, evita donar explicacions sobre el presumpte finançament il·legal del PP i parla genèricament de les reformes anticorrupció, que contraposa a les crides a Ciutadans i PSOE a combatre l’independentisme català i el terrorisme. El darrer cop que Mariano Rajoy va comparèixer al Congrés dels Diputats va ser a l’agost del 2013, amb unes explicacions similars, i només va reconèixer que s’havia equivocat en confiar la tresoreria a Luis Bárcenas, investigat pel cas.

Sota el lema "No tinc por" tenen lloc a Catalunya nombroses manifestacions de rebuig als atemptats terroristes dels dies 17 i 18 d’agost a Barcelona i a Cambrils. Amb prop de mig milió de manifestants, la de Barcelona és la més multitudinària, i s’estén des dels Jardinets de Gràcia fins a la plaça de Catalunya. Hi tenen una participació destacada les forces de seguretat, especialment els Mossos d’Esquadra i els sanitaris que van atendre les víctimes. En l’acte central, l’actriu Rosa Maria Sardà i Míriam Hatibi, de la Fundació Ibn Battuta, fan discursos a favor de la tolerància, el respecte i la convivència entre cultures i religions. Dos violoncel·listes interpreten El cant dels ocells. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el rei Felip VI, que també prenen part a la manifestació, són escridassats pels negocis armamentístics d’Espanya, sobretot amb règims com l’Aràbia Saudita.

El Govern nord-americà restringeix indefinidament els visats per a ciutadans russos que viatgen als Estats Units. A partir d’aquesta data només es poden aconseguir a l’ambaixada de Moscou. És la resposta dels Estats Units a la petició de Rússia el mes anterior de retallar el personal diplomàtic nord-americà de 755 persones i deixar-lo en 455.

El president Donald Trump es compromet a reforçar el Govern de l’Afganistan amb el desplegament de tropes per a combatre el terrorisme, especialment dels talibans. En la seva al·locució, el president dels Estats Units critica durament el Pakistan com un santuari dels talibans, i justifica aquest canvi de política dels Estats Units per a evitar que la desfeta del Govern d’Aixraf Gani creï un buit de poder que afavoriria les organitzacions terroristes.

El president Donald Trump destitueix Steve Bannon, al qual havia nomenat com un dels màxims responsables del Consell de Seguretat Nacional. Bannon, cap de l’agència de notícies Breitbart.com, és considerat sovint com un dels artífexs de la victòria de Trump en les eleccions presidencials del 2016, però la seva agenda, d’extrema dreta (és sovint qualificat de racista, d’antisemita i d’anar ferotgement en contra de la globalització), l’ha convertit en un soci incòmode per a Trump. Molts dels membres del seu equip, especialment el cap de gabinet, John Kelly, s’oposen als seus punts de vista. Steve Bannon és el darrer de la llarga llista de dimissions o destitucions a la Casa Blanca: el cap de comunicacions, Anthony Scaramucci (31 de juliol), el cap de gabinet, Reince Priebus (28 de juliol), el secretari de premsa, Sean Spicer (21 de juliol), i l’assessor nacional de seguretat, Michael Flynn (14 de febrer).

Rafael Díez Usabiaga, històric dirigent independentista basc, és rebut per centenars de persones quan surt de la presó de Dueso (Santoña, Cantàbria). És el darrer dels dirigents (entre els quals hi havia Arnaldo Otegi) alliberat després de complir condemna (des del 2011) per impulsar la nova esquerra abertzale després de la il·legalització de Batasuna i del trencament de la treva d’ETA amb l’atemptat a Barajas. El mateix dia se celebra un acte de rebuda a Lasarte.

Moren 19 persones i 25 són ferides quan diversos terroristes obren foc contra un restaurant turc i un hotel de la capital de Burkina Faso, Ouagadougou. Després de l’atemptat, segresten una quarantena de clients, però els terroristes són abatuts per la policia. Al gener del 2016, Al-Qaida del Magrib Islàmic va fer un atemptat de característiques similars amb 30 morts a la mateixa zona, i se sospita que són els responsables de l’atac del 2017.

Jacob Zuma, president de Sud-àfrica des del 2009, supera per 198 contra 177 vots una moció de confiança que intentava forçar la seva dimissió per una sèrie d’afers de corrupció, entre els quals cal esmentar les relacions que mantenia amb la rica família Gupta, acusada de subornar-lo per sortir afavorida en les seves decisions. És la vuitena moció de confiança a la qual el president Zuma se sotmet, i la que ha guanyat per un marge més alt. En aquesta ocasió el vot era secret i, d’acord amb el resultat, almenys 26 dels vots en contra són del seu partit, el Congrés Nacional Africà (ANC).

S’inaugura l’Assemblea Constituent de Veneçuela, que ha de redactar una nova constitució per al país. L’Assemblea va sorgir de les eleccions celebrades el 31 de juliol, enmig del boicot de l’oposició, grans desordres i molta confusió, i una participació del 41%, segons les autoritats. Tanmateix, els observadors internacionals no van validar les eleccions. Paral·lelament, l’oposició va celebrar un referèndum pel qual afirma que la majoria va votar en contra de l’Assemblea Constituent. El nou òrgan de 544 membres, que no reconeixen ni la Unió Europea ni els Estats Units, és ocupat gairebé exclusivament per persones afins al Govern, i té la potestat de legislar al marge de l’Assemblea Nacional, dominada per l’oposició, i també de dissoldre-la. El dia 6, un grup d’oficials intenta un cop d’estat contra Nicolás Maduro, però aquest és sufocat. El dia 19, l’Assemblea Constituent aprova assumir els poders del Parlament, decisió denunciada, entre d’altres, per l’Organització d’Estats Americans (OEA).

Les forces i els candidats favorables al president Maduro guanyen les eleccions del dia 29 a l’Assemblea Constituent, segons anuncia l’oficina electoral. Aquest resultat és rebutjat per l’oposició (destacats líders de la qual són a la presó), que va cridar al boicot i que anuncia que només ha votat prop del 20% del cens. Les eleccions, que van tenir lloc el dia 29 de juliol, van estar dominades per la violència, amb el resultat d’una desena de morts. El 16 de juliol, l’oposició va convocar un referèndum declarat il·legal pel Govern veneçolà (que rebé suport internacional, entre d’altres, del Govern espanyol), en el qual es preguntava si s’acceptava la convocatòria de l’1 de maig per a elegir una Assemblea Constituent que substitueixi la Constitució del 1999. Segons l’oposició, la participació va ser molt gran malgrat les dificultats, i la gran majoria de votants van rebutjar l’Assemblea Constituent, que consideren que té com a objectiu l’aprovació d’un text que reforci els poders de Maduro. En les eleccions, no hi va haver observadors internacionals, a diferència del referèndum. El 3 d’agost, la Unió Europea anuncia que no reconeix l’Assemblea Constituent.

Membres d’Arran, organització juvenil de la CUP, intercepta a prop del Camp Nou de Barcelona un autobús turístic al qual punxa les rodes i després omple de grafits reivindicatius. Quatre dies més tard, Arran s’atribueix l’acció, que justifica com un acte per denunciar el model de turisme massiu que "mata" els barris, destrueix el territori i condemna a la misèria la classe treballadora. El fet dona lloc a una polèmica a l’Ajuntament, on el cap de l’oposició, Xavier Trias, critica l’alcaldessa per inhibir-se davant la turismofòbia en no presentar denúncia. Arran ha dut a terme accions similars per altres motius, com ara serrar cartells de la frontera entre Espanya, França i Andorra per reivindicar els Països Catalans (25 de juny).

Més de 30 persones moren i una quarantena resulten ferides en un atemptat en un barri de la capital afganesa de majoria xiïta. Un cotxe carregat d’explosius conduït per un terrorista suïcida va envestir un autobús que transportava funcionaris del Govern. L’atemptat ha estat reivindicat pels talibans. Segons les Nacions Unides, uns 1.700 civils han mort com a resultat d’atemptats, perpetrats pels talibans o bé per l’autoanomenat Estat Islàmic. El pitjor atemptat va tenir lloc el 31 de maig de 2017 a Kàbul (amb més de 150 morts), el més greu des del 2001.

Andrzej Duda, president de Polònia, veta les noves lleis que el Parlament va aprovar el dia 15, que estableixen que sigui el Govern qui designi els jutges del Tribunal Suprem. La llei ha estat impulsada pel Govern del partit tradicionalista Llei i Justícia (PiS) amb majoria al Parlament, el qual afirma que la raó de la reforma és que el poder judicial és corrupte i està al servei de les elits. Els dies anteriors se succeeixen les protestes al carrer i també la Unió Europea critica la nova llei, que la considera una greu vulneració de l’estat de dret.

Tres israelians moren apunyalats en un assentament a prop de Ramal·la, a Cisjordània, unes quantes hores després de la mort de tres palestins per l’exèrcit israelià durant un tiroteig. El motiu de la represa de les hostilitats són els detectors de metalls de seguretat instal·lats a l’entrada del lloc sagrat conegut per Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites després de l’assassinat de dos policies israelians el dia 14. Els dies posteriors, tot i que el Govern israelià en retira els detectors, continuen els enfrontaments perquè l’Autoritat Nacional Palestina exigeix que se’n retirin també les càmeres de vigilància. El dia 27, també se’n retiren tots els dispositius de seguretat, però l’allau de persones que es precipita al recinte genera una situació de caos i d’enfrontaments amb la policia.

La comissió d’investigació sobre l’"operació Catalunya" del Congrés dels Diputats posa fi a la seva tasca després que, el 5 de juliol, PP, PSOE i Ciutadans hagin votat en contra d’allargar-ne els terminis per permetre noves compareixences com les de l’excomissari Villarejo. Durant els mesos en què ha estat vigent la comissió, molts dels testimonis no s’han presentat a declarar. En les conclusions, amb el vot en contra del PP i a favor de la resta de grups, es constata l’existència d’una policia politicopatriòtica a les ordres de l’exministre Fernández Díaz, que va actuar de manera il·legal per atacar rivals polítics dels populars, fonamentalment contra els independentistes catalans, però també contra Podem, a través d’informes falsos i de difamacions, i es constata la connexió entre l’aleshores ministre i el director de l’Oficina Antifrau per a influir en la situació política catalana. Tanmateix, la majoria formada per PP, PSOE, PNB i Ciutadans rebutja portar les conclusions a la Fiscalia. Al Parlament de Catalunya la comissió continua.

El programa de Televisió de Catalunya Sense ficció emet Las cloacas de Interior, un documental sobre pràctiques del Ministeri de l’Interior i dels serveis secrets de l’Estat espanyol destinades a combatre amb acusacions i muntatges falsos o de veracitat molt dubtosa adversaris polítics i emprendre accions de legalitat discutible. El documental se centra en l’anomenada "Operació Catalunya" contra l’independentisme català, però també inclou molts altres casos anteriors, com els GAL o l’informe PISA sobre el finançament de Podem. El reportatge, iniciativa del grup de comunicació Mediapro, és el resultat de nou mesos d’investigacions. Cap televisió d’àmbit estatal privada o pública l’emet, a banda de TVC, IB3 i, l’endemà, Euskal Telebista. Tanmateix, aconsegueix uns 766.000 espectadors i un 30,1% de quota de pantalla, un dels rècords en la història de l’emissora. El volum de descàrregues per internet és d’unes 6.600.