Cronologia dels Països Catalans i del món

Fallida de les banques de Pere Pasqual i Arnau Esquerit, a Barcelona.

Reforma de la taula de canvis i de l’administració de la hisenda municipal de Barcelona.

A partir de la revolta d’Aissó i Guillemó, es produeix una desestructuració del poblament a tota l’àrea central de Catalunya (826-827).

S’inicien les obres del nou hospital de Lleida.

Apareix esmentat per primera vegada el rec Comtal, que atansava l’aigua del Besòs a Barcelona.

S’encunya el principat d’or.

Carta nàutica d’Angelí Dulcert.

Assalt a la jueria de València.

Les autoritats valencianes promulguen uns primers capítols que reglamenten la fabricació de draps.

Primera carta de població de Montblanc.

Alfons el Magnànim atorga a la ciutat de Barcelona la facultat de construir el moll.

Concessió d’un port a Salou.

Revolta dels sarraïns de Múrcia i d’Andalusia, ajudats pels tunisencs (1264-1265).

El comte Borrell II de Barcelona concedeix una carta de franqueses a Cardona.

S’estableix a Mallorca el Lou dels pisans.

Pere el Cerimoniós prohibeix la compra de draps estrangers i l’exportació de llanes fora dels territoris de la corona.

La diputació del General de Catalunya publica un projecte de concòrdia entre senyors i remences, precedent de la sentència arbitral de Guadalupe.

Esfondrament de la justícia pública ordinària.

Fallida bancària del canvista Francesc Castelló, a Barcelona.

Concòrdia entre el bisbe d’Urgell, Bernat Sanç, i els homes de les valls d’Andorra.

El consell valencià promulga una revisió i reforma del deute públic.

Alfons el Cast s’adreça als habitants de Tortosa per exigir que no expulsin els ramats de Santes Creus de les pastures que el monestir tenia al terme de la ciutat.

Es prohibeix als estrangers utilitzar Mallorca com a base per al comerç nord-africà.

S’inicia una onada repobladora a la vall de Lord que continuarà per Osona i el Berguedà.

Creació del consolat de Venècia.

La concessió de feus, privilegi de l’autoritat pública, comença a ser pràctica privada dels senyors feudals.

Es promulga el reglament del consolat de Sicília.

Destrucció del call de Barcelona.

Ordinacions del consell municipal de València relatives a la correcta identificació dels draps fabricats a la ciutat i a les condicions tècniques de fabricació, qualitat i pes.

El mot “Catalunya” comença a ser emprat en la documentació oficial.

Primera reglamentació de l’assegurança marítima redactada a Barcelona i ordinació sobre els canvis marítims.

El rei Pere el Catòlic autoritza als habitants de Perpinyà l’elecció de cinc cònsols anuals.

Martí I grava les importacions i exportacions d’alemanys, savoians i altres súbdits de l’emperador d’Alemanya i del duc de Savoia amb un dret de 4 diners per lliura.

Apogeu del sistema de rompudes, moment àlgid del primer creixement medieval a la Catalunya Vella (875-925).

L’oligarquia barcelonina aconsegueix desfer el sindicat dels Tres Estaments.

Repoblació de la marca del Gaià.

Redacció definitiva del Llibre del Consolat de Mar.

Destrucció del call de Girona.

Segona carta de població de Montblanc.

Es crea el consolat de mar de Sant Feliu de Guíxols.

Jaume I crea els diners de doblenc.

Es promulga la constitució Havents a cor, que prohibeix la importació dels draps de seda, d’or i de llana.

Restauració del bisbat d’Osona i repoblament de la zona.

Els hospitals de Lleida es fusionen en un de nou, anomenat Santa Tecla.

Jaume II d’Aragó crea a València la moneda d’argent valenciana, el divuitè, també anomenat croat, groc o ral d’argent.

Pere el Cerimoniós atorga un guiatge especial als musulmans i jueus nord-africans per comerciar en el regne de Mallorca.

El comte de Cerdanya funda un mercat a Vilafranca de Conflent.

Elaboració d’un fogatge (1365-1370).

Alfons el Cast confirma les franqueses concedides pel seu pare a Barcelona.

Alfons IV el Magnànim decreta l’obligatorietat d’utilitzar vaixells catalans en el comerç d’importació-exportació a Catalunya.

Jaume I i Guillem de Mediona fixen el reglament de la lleuda barcelonina (impost reial que gravava l’entrada de mercaderies a la ciutat).

Alfons el Magnànim fa encunyar a València el ral d’or de València o timbre de València.

Llop ibn Muhammad fortifica Montsó i Balaguer.

S’encunya a Barcelona el pacífic per ordre de Pere de Portugal.

Les esposalles del fill de Ramon Borrell, Berenguer Ramon, i la filla del comte Sanç de Castella se celebren a la Saragossa musulmana.

Expedició del mallorquí Jaume Ferrer per anar al “Riu d’Or” (Senegal).

Assalt al call de Perpinyà.

El vescomte Hug de Cervera concedeix una carta de població a l’Espluga de Francolí.

Cop d’estat municipal a Barcelona. La Busca assoleix la direcció del municipi barcelonès.

Es crea l’hospital d’en Berenguer Colom a Barcelona.

Prohibició decretada a València de carregar mercaderies a bord de vaixells forasters mentre n’hi hagués de valencians disposats a fer el mateix viatge.

S’estableixen els caps de pont de Cervelló, Olèrdola i Queralt.

La taula de canvis de Barcelona fa suspensió de pagaments.

El jueu Bonhom encunya mancusos d’or a Barcelona, a imitació dels dinars musulmans (1017-1036).

Huguet Borràs forma la compilació Capítols del consolat de mar de Mallorques.

Concessió del consolat de mar de Tortosa.

S’aproven estatuts de pau i treva a Perpinyà i Fondarella (Segrià).

Joan I encunya a la seca de Perpinyà el timbre d’or d’Aragó.

Sisebut encunya moneda a Sagunt (612-621).

Primera referència del consolat de Mar de Barcelona.

El comte Sunyer dóna a la seu gironina un terç dels beneficis que proporciona l’encunyament de la moneda al comtat de Girona.

Carestia al regne de València, coneguda com “la quarta fam”.

Consolidació de les institucions feudals a Catalunya (1018-1022): primera menció de la paraula hominaticum (homenatge) en un document català.

Pere el Cerimoniós encunya a la seca de Perpinyà el florí d’or d’Aragó.

Nova interdicció de comerciar en terres de la corona als florentins, luquesos, sienesos i altres toscans i als llombards.

Saqueig de les jueries de Ciutat de Mallorca, Perpinyà i Barcelona.

Es restableix la sentència interlocutòria del 1455.

Jaume I confirma el peatge de la Ribera d’Ebre.

Suíntila encunya trients d’or a València (621-639).

A les corts de Barcelona es legalitza la remença i altres mals usos.

Jaume I aprova les ordinacions de la ribera marítima de Barcelona.

Els jueus són obligats a residir en barris segregats: els calls o jueries.

Saqueig del call de Barcelona.

El comte de Barcelona eximeix els barcelonins del pagament del quint o impost sobre les naus arribades a la ciutat.

Una epidèmia de pesta produeix una nova mortaldat.

Es promulguen unes ordinacions sobre assegurances marítimes.

Alfons el Magnànim reglamenta les reunions i l’organització dels remences.

Encunyacions monetàries ocasionals a Roses i València durant els regnats d’Ègica i Vítiza (687-710).

Se suprimeix l’impost de la gabella de la sal a Catalunya.

Disputa de Barcelona entre el dominicà Pau Cristià i el rabí Bonastruc de Porta.

Estatut de Daroca. Alfons el Benigne es compromet a no alienar durant deu anys llocs, castells ni viles.

El consolat de mar de València adopta una estructura diferent dels de Mallorca i Barcelona (1362-1363).

Ramon Berenguer III signa tractats comercials amb Gènova i Montpeller.

Confecció de l’Atlas Català dels jueus mallorquins Abraham i Jafudà Cresques.

Primer alçament de remences a les comarques gironines sota el comandament de Francesc de Verntallat.

Primera insurrecció general dels sarraïns valencians capitanejats per al-Azraq.

Gabriel de Vallseca confecciona una carta nàutica, posteriorment adquirida per Amerigo Vespucci.

Construcció d’unes drassanes a Tortosa.

S’inicia al regne de València la “gran fam”, que es prolonga fins al 1483.

Les valls d’Andorra resten infeudades als senyors de Caboet.

Es posa en vigor a Barcelona el privilegi d’expulsió dels italians, excepte dels pisans.

Martí I concedeix novament als italians la llibertat de comerç en els seus estats.

Fundació de Puigcerdà, que significa el declivi d’Ix, fins aleshores capital de la Cerdanya.

Es produeixen inundacions a barris de la ciutat de València.

Instal·lació d’hispani, refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans, a les terres septimanes de domini carolingi.

Es concedeix als barcelonins el privilegi de nomenar cònsols a Sicília.

S’instaura el consolat de mar de València.

Consagració de la seu de Tarragona.

Creació a València de la companyia del Centenar de la Ploma.

El bisbe Oleguer de Barcelona funda una confraria a Tarragona per estimular el repoblament de la seu metropolitana.

Guiatge especial atorgat per Martí l’Humà als mercaders musulmans de València.

El rei dóna al monestir cistercenc de Santes Creus els censos que cobrava en truites als seus dominis de la Cerdanya.

Es crea el consolat de Xiu (Quios).

Encunyació de diners d’argent de Carlemany a Barcelona, Girona, Empúries i Roses (785-814).

L’emperador Andrònic Paleòleg concedeix als súbdits de la corona un privilegi de lliure comerç.

Alfons el Liberal estableix les condicions dels armaments en cors.

Alfons el Benigne fa extensiu el decret d’expulsió dels italians a tot el regne de València.

Pere el Cerimoniós revoca totes les concessions per a mercadejar en els seus regnes fetes als italians.

S’introdueix la denominació “Catalunya Nova” en la documentació oficial.

Trasllat del consolat de catalans des de Beirut fins a Damasc.

És executat a Barcelona Pere Joan Sala, cabdill dels remences.

Fallida del banc dels Gualbes.

El concili de Frankfurt, convocat per Carlemany, condemna Fèlix, bisbe d’Urgell, i la doctrina adopcionista.

Revolta dels forans a Mallorca (1450-1453).