Cronologia dels Països Catalans i del món

Es funda l’Editorial Espasa Germans, a Barcelona.

La Generalitat crea el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, l’Institut Català del Consum i l’empresa Agrícola Experimental, per a fomentar les exportacions agràries, forestals i piscícoles.

La diputació del General de Catalunya publica un projecte de concòrdia entre senyors i remences, precedent de la sentència arbitral de Guadalupe.

Epidèmia generalitzada de còlera morbo a Catalunya i al País Valencià.

Se suprimeix el call de València.

El PSUC impulsa la convocatòria a Catalunya de la Huelga Nacional Pacífica. Escàs ressò de la vaga a Catalunya, València i Alcoi.

Crisi de subsistències a Mallorca.

Es funden les primeres societats obreres a Menorca orientades pels anarquistes. El seu portaveu és “El Porvenir Obrero”.

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugura l’autopista Pau Casals, un nou tram de l’autopista A-16 que uneix els municipis de Sitges i el Vendrell, on enllaça amb la A-7. Fins ara la A-16 unia l’autovia de Castelldefels i Sitges. Amb l’entrada en funcionament del nou tram, que fa 33,7 km i ha costat 34.500 milions de pessetes, a partir de demà es crea un trajecte més curt entre Barcelona i Tarragona, però amb un peatge lleugerament superior.

Les emissions de la cadena pública balear es poden tornar a veure a Catalunya, en aplicació de l’acord de reciprocitat que ja va permetre tornar a veure TV3, el 3/24 i el canal Super3/33 a les Illes Balears al desembre del 2015. L’any 2009 ambdós governs van signar l’acord de reciprocitat, però el Govern del PP presidit per Josep Ramon Bauzà el va interrompre el 2012.

Constitució de la Unió Obrera Balear, de tendència republicana federal.

Se celebra el Primer Congrés Català de Jurisconsults, a favor de la conservació del dret civil català.

Es decreta un aranzel duaner que amplia la prohibició d’importació als teixits de cotó.

La monarquia concedeix títols de noblesa a membres de la classe política catalana.

El departament endureix les mesures per a revertir l’augment dels contagis pel virus de la COVID-19. Entre d’altres, entra en vigor l’anomenat confinament perimetral que restringeix la mobilitat entre municipis els caps de setmana i entrar i sortir de Catalunya durant tota la setmana, llevat els desplaçaments laborals i escolars i per tenir cura de persones dependents. Altres mesures són l'aturada de l'activitat de teatres, cinemes, museus i sales de concert, de centres esportius, grans centres comercials, excepte la part de supermercats o serveis essencials.

S’inicia el concili de Tarragona, que promulga els decrets tridentins.

Creació de la Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona, fàbrica cooperativa impulsada per l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera.

L’Agència Tributària de Catalunya comença a gestionar de manera directa els impostos propis i cedits, i també duu a terme la recaptació executiva d’alguns ajuntaments i empreses públiques. Aquestes funcions estaven previstes des de feia temps en les competències de la Generalitat, però no s’hi exercien. El dia 4, el Ministeri d’Hisenda espanyol adverteix de les conseqüències que poden tenir els contribuents, fins i tot penals, si tributen a les oficines de la Generalitat per impostos que no són de la seva competència i l’Administració catalana no traspassa aquests diners a l’Estat.

Ordinacions del consell municipal de València relatives a la correcta identificació dels draps fabricats a la ciutat i a les condicions tècniques de fabricació, qualitat i pes.

Mallorca inicia el seu comerç amb les Índies.

Un tribunal de Bangkok condemna a mort el català Artur Segarra per l’assassinat d’un altre català, l’empresari David Bernat. El 19 de gener de 2016, Segarra es va trobar amb Bernat, el qual pocs dies després va aparèixer esquarterat al riu Chao Phraya. Segons la policia, Segarra va segrestar Bernat i el va torturar perquè li donés els codis de les targetes de crèdit i poder retirar grans quantitats de diners dels seus dipòsits. Entre les proves, hi ha l’ADN i restes de sang de la víctima al pis de Segarra, el qual es declara innocent i atribueix l’assassinat a la seva exparella. Segarra pot apel·lar la sentència.

Jaume I decreta l’expulsió dels mercaders de Siena, Florència, Lucca i Piacenza de l’illa de Mallorca.

La Generalitat fa cessar Alberto López, director de l’aeroport de Lleida-Alguaire des de la seva inauguració (2010). Cristina Pastor, responsable de l’aeroport de la Seu, n’assumeix la direcció fins al nomenament del director definitiu. La Generalitat de Catalunya no explicita els motius del cessament.

L’industrial Josep Puigneró és condemnat a quatre anys i dos mesos de presó per un delicte continuat contra la salut pública i el medi ambient, en considerar-se provat que l’empresa Filats i Teixits Puigneró va fer abocaments contaminants a les rieres del Sorreig i la Tuta. La condemna contra Puigneró, que ja va passar un any a la presó per una sentència similar de l’any 1995 per abocaments del període 1990-93, correspon a denúncies presentades pels anys 1994 i 1995.

Un antic escolta fa públics els suposats abusos que va patir el 1998 del fundador de l’agrupament escolta de l’abadia de Montserrat, el pare Andreu Soler, traspassat el 2008. En un comunicat, el monestir sosté que la qüestió ja es va tractar amb l’afectat, que es va apartar el pare Soler (el qual sempre va negar l’acusació) i que el Vaticà va ser informat dels fets. El dia 27 un altre exescolta denuncia els abusos que va patir del mateix pare Soler el 1978. El mateix dia, es fa públic que el rector de Vilobí d’Onyar, ara retirat, va abusar de menors durant 30 anys des del 1967, quan va establir-se en aquest municipi de la Selva.

S'inaugura la línia de ferrocarril entre Mataró i Barcelona, la primera de tot l’Estat (després de la de l'Havana, Cuba -inaugurada el 19 de novembre de 1837- país que aleshores era una colònia espanyola).

Primera intervenció dels obrers catalans en el moviment obrer internacional: l’obrer Antoni Marsal i Anglora assisteix al III Congrés de l’AIT, a Brussel·les.

Per 177 vots a favor, 148 en contra i 17 abstencions el Congrés dels diputats aprova la nova Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica Educativa (LOMLOE) que substitueix la LOMCE. Aprovada pel PSOE, Podemos, ERC, el PNB, Más País i Compromís i rebutjada per PP, Vox i Ciutadans. Entre els punts que provoquen més oposició per part d’aquests partits és la desaparició del castellà com a llengua vehicular obligatòria i l’obligació de no separar alumnes per sexe a les classes. La “llei Celáa”, com també se l’anomena, és la vuitena llei d’educacio espanyola des de l’establiment de la monarquia constitucional (1978).

El Banc Central Europeu (BCE) no inclou els bons de la Generalitat de Catalunya en el seu programa de compra massiva d’actius financers. La raó és que la Generalitat no compleix els requisits de solvència. Els darrers mesos, les agències de ràting han situat el deute català al nivell del bo porqueria. Tanmateix, els informes de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF), un organisme creat per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional per a controlar el compliment dels objectius de dèficit, atribueixen la situació a la política del Govern espanyol, que exigeix un dèficit molt més baix a les comunitats autònomes que no pas al Govern central i, mentrestant, manté algunes comunitats com Catalunya infrafinançades.

Fundació de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, promoguda per Albert Bonet i Marrugat, que en fou consiliari general fins al juliol del 1936, i pels Sacerdots Amics dels Joves. L’entitat es definia a si mateixa com a moviment de joventuts catòliques no adherit a cap partit polític.

Els obrers incendien la fàbrica de vapor Vila, Subirà & Cia, d’Igualada.

El Banc de València entra a formar part del Consorcio Bancor, en l’òrbita del Banco Central.

La ciutat de València comença a fer grans préstecs al monarca per a la política mediterrània.

S’inicia el judici pel trencament de la presa de Tous.

Tres alpinistes catalans moren en una allau a Geòrgia. Les tres víctimes formaven part d’un grup de vuit persones del Pallars que feien una travessa amb esquís a la zona de Mestia, al Caucas.

La Diputació de Barcelona anuncia la compra, al juny del 2017, de l’espai natural de Sant Miquel del Fai per 1,3 milions d’euros, amb la intenció de recuperar el conjunt patrimonial i natural per potenciar-ne l’ús públic i l’accés lliure a tots els visitants. La zona ocupa una finca de 70,5 ha dels municipis de Bigues i Riells (Vallès Oriental), Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) i Sant Quirze Safaja (Moianès), que el 1990 va ser adquirida per una empresa de lleure que en gestionava la conservació.

La Paperera de València es declara en vaga, en solidaritat amb les aturades catalanes.

La junta directiva de la patronal catalana Foment del Treball Nacional aprova per unanimitat la readmissió de la Confederació Empresarial de Terrassa (CECOT). CECOT va ser suspesa de Foment al febrer del 2018 a instàncies de l’aleshores president Joaquim Gay de Montellà, contrari a l’expansió territorial de la patronal vallesana i, sobretot, a la seva posició no bel·ligerant amb l’independentisme.

Juan Manuel Sarmiento, un jubilat de 63 anys resident a Manresa, mor a la platja de Salou per l’impacte d’un artefacte explosiu. La Guàrdia Civil sospita inicialment que la víctima era l’autor dels anònims que havien rebut els darrers 15 dies els patronats de turisme de Salou i de Cambrils, on s’exigia el pagament de 100 milions de pessetes en canvi de no col·locar bombes que podrien perjudicar els interessos turístics. L’explosió d’una segona bomba el dia 21 descarta les sospites sobre Sarmiento, i alhora confirma l’existència d’un intent d’extorsió.

Un jutge d’un jutjat contenciós administratiu d’Alacant exigeix a la Generalitat de Catalunya la traducció al castellà d’un text escrit en català. El jutge considera el text una "imposició" i un "atac directe", perquè segons ell valencià i català "no són coincidents".

Comença a funcionar el Servei Català de Col·locació.

Un acord evita que es jutgin els sis mossos d’esquadra presumptament autors de l’homicidi del veí del Raval Juan Andrés Benítez el 5 d’octubre de 2013, quan, segons l’acusació, va ser víctima de maltractaments durant la seva detenció que li van causar la mort. La condemna de dos anys evita als acusats l’ingrés a la presó, i la família de la víctima rebrà 150.000 euros com a indemnització.

Coincidint amb el primer dia de la temporada taurina, entra en vigor la norma aprovada per la Generalitat de Catalunya al desembre passat que prohibeix l’accés a les curses de braus als menors de 14 anys. La Federació d’Entitats Taurines de Catalunya té presentat un recurs contra la norma, que també afecta els combats de boxa i altres especialitats de lluita no reconegudes pel COI.

Destrucció del call de Barcelona.

Se celebra un ple nacional de la CNT a Barcelona. Té lloc una vaga general promoguda per la CNT, que passa de nou a la clandestinitat.

La gran patronal catalana Foment del Treball suspèn temporalment com a membre de la seva organització la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT). Foment addueix com a motiu de la suspensió l'expansió de CECOT a tot el territori català, però des de molts mesos enrere hi ha profundes diferències entre ambdues organitzacions en relació amb el moviment per la independència de Catalunya i amb l'anomenat dret a decidir.

La candidatura de Barcelona per a acollir l’Agència Europea del Medicament és descartada en la primera ronda de la votació, que es duu a terme a Brussel·les. L’endemà és definitivament designada Amsterdam, que supera Milà i Copenhagen. Després de l’intent del 1992, és el segon cop que Barcelona opta a l’AEM, fins ara amb seu a Londres. El canvi està motivat pel Brexit.

La CNT surt de la clandestinitat. Les Tres Classes del Vapor s’adhereix a la CNT.

Disposició en virtut de la qual l’Estat pot posar en venda béns eclesiàstics fins a la suma de 215 milions de rals.

L’Ajuntament de Barcelona obre un expedient sancionador contra la plataforma de lloguers d’habitatges turístics Airbnb per llogar pisos sense llicència. Concretament, la sanció de 600.000 euros recau sobre un alt directiu de la companyia que rellogava pisos il·legalment. L’Ajuntament de la ciutat sosté una llarga pugna amb Airbnb, tot i que les primeres sancions van ser imposades per la Generalitat el 2014. El dia 22 es fa públic que una propietària ocupa el seu propi pis perquè el llogater no el rellogui a Airbnb. El 13 de juliol Airbnb accedeix a retirar els anuncis de pisos il·legals que li notifiqui l’Ajuntament, el qual el 18 de juliol demana a la plataforma eliminar del seu web 1.036 pisos il·legals en un mes.

A València té lloc la unió de la FNTT-UGT i la FPC-PCE.

Els jesuïtes són expulsats dels Països Catalans; la universitat de Cervera és lliurada als dominics.

Ramón Fonseca i Jürgen Mossack, els advocats del despatx Mossack Fonseca, amb seu a Panamà, són detinguts per la presumpta implicació en la trama de suborns de la constructora brasilera Odebrecht, que afecta diversos països de l’Amèrica Llatina, amb implicacions de ministres i alts càrrecs del Govern, entre els quals hi ha l’expresident peruà Alejandro Toledo, resident als Estats Units, i per al qual un jutge dicta el mateix dia ordre de cerca i captura internacional. La Fiscalia acusa els dos socis de delictes de blanqueig de capitals i d’haver eliminat proves de la trama de corrupció Odebrecht i, també, de l’escàndol de Petrobras. El despatx Mossack Fonseca és la font d’on provenen els anomenats Papers de Panamà, la filtració més gran sobre societats deslocalitzades, paradisos fiscals i evasió fiscal.

Una avaria obliga a desconnectar la central nuclear Ascó I.

La Guàrdia Civil deté en una operació a Barcelona i Madrid catorze treballadors i alts càrrecs d’ADIF sospitosos de participar en una sèrie de contractacions d’obres per al TGV a l’estació de la Sagrera, el sobrecost de les quals probablement ha permès desviar uns 80 milions d’euros. La denúncia es basa en les auditories que el mateix ADIF va portar a la Fiscalia Anticorrupció després de detectar irregularitats en les certificacions d’obra de tres treballs pròxims a l’estació entre els anys 2008 i 2010.

La Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó passa a denominar-se Junta de Fàbriques de Catalunya, amb la qual cosa pretén englobar altres sectors industrials.

El consell valencià promulga una revisió i reforma del deute públic.

Es crea el Sindicat Lliure Regional.

Els centres escolars de Catalunya obren per iniciar el curs 2020-21. L’elevat risc de contagis per la pandèmia de la covid-19 comporta nombroses mesures de seguretat: distanciament a les aules, grups estables i considerablement aïllats, possibilitat d’interrupció de les classes per quarantena, mascareta obligatòria i permanent per als docents i els alumnes de secundària, que converteixen aquest curs en totalment atípic.

La cadena de menjar preparat Nostrum sol·licita el concurs de creditors en no poder refinançar el deute de 10 milions d'euros. Nostrum té uns 130 establiments als estats espanyol i francès i a Andorra. Al desembre, l'empresa d'alimentació lleidatana Masia Artesana, amb la qual ja col·laborava, adquireix Nostrum, incloent-hi els contractes amb els més de setanta locals franquiciats.

Entra en funcionament la central nuclear Ascó II, propietat de FECSA, ENHER, HECSA i Forces Elèctriques del Segre.

La multinacional de comerç electrònic Amazon ven al fons d’inversió Korea Investment Corporation tres centres logístics a Europa. Un d'aquests (els altres dos són a París i Londres) és el del Prat de Llobregat, adquirit el 2016 a la Generalitat de Catalunya. Amazon seguirà en règim de lloguer en aquests terrenys. L’operació, d’uns 400 milions d’euros, té per objecte generar capital per a inversions de l’activitat de l’empresa.

La Generalitat de Catalunya i la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) signen un acord per a desbloquejar el conflicte que des de fa vuit anys mantenen 80.000 famílies que es neguen a pagar els rebuts de l’aigua pels elevats impostos. L’acord signat pel conseller de Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers, recull les propostes de la CONFAVC sobre unificació i reducció d’impostos i la negociació del deute acumulat, que és de 7.500 milions de pessetes. La CONFAVC afirma que no es començarà a pagar fins que no signin el compromís les altres administracions implicades, l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient i l’Ajuntament de Barcelona.

Redacció del manual de mercaderia Libre de conexences de spícies e de drogues.

A la fàbrica SEAT de la Zona Franca es produeix el primer exemplar del model 1400.

Es crea la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona, per tal de potenciar la filatura local i el proveïment de les fàbriques del Principat.

Comença el pla d’eixample de Girona d’E. Campllonch.

Alfons el Cast s’adreça als habitants de Tortosa per exigir que no expulsin els ramats de Santes Creus de les pastures que el monestir tenia al terme de la ciutat.

Elements escindits de la UGT de Catalunya creen la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC), vinculada a la USC.

Josep Coroleu i Inglada i Josep Pella i Forgas publiquen Los Fueros de Cataluña, llibre pancatalanista.

El rei legalitza el bateig dels moriscos valencians, posant-los en el dilema de convertir-se o emigrar.

Davallada de la població catalana, la valenciana i la mallorquina a causa de la pesta i de la crisi de subsistències.

S’inicia la "fam del cotó", generada per la guerra civil nord-americana (1861-65), que accentua la crisi tèxtil. Gran nombre d’obrers perden la feina.

Comença a explotar-se comercialment la central nuclear Vandellòs II.

El virrei, duc d’Alcalà, es proposa cobrar els quints a Barcelona i inicia un greu conflicte amb els municipis catalans.

Eudald Jaumeandreu escriu per encàrrec de la Junta de Fàbriques la Memoria sobre la necesidad del sistema prohibitivo en España, text bàsic del prohibicionisme.

Es crea la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Es produeix (febrer-maig) el primer dels grans conflictes dels obrers traginers, amb tres morts.

El Reial Club Esportiu Mallorca torna a la primera divisió de la Lliga espanyola de futbol després de derrotar per 3-0 el Deportivo de la Corunya. En només un any el Mallorca ha fet dos ascensos consecutius després de baixar l’any 2013 a segona B, categoria d’on va sortir al maig del 2018.

Sorgeix la Sociedad Valenciana de Electricidad.

El Senat espanyol aprova la llei de Règim Especial de les Balears. La llei va ser una iniciativa de Jaume Matas quan era conseller d’Economia i Hisenda per aconseguir que els costos que provoca la insularitat fossin compensats per un estatut fiscal similar al que tenen les comunitats dotades de règim foral. La llei aprovada rebaixa els continguts de la proposta inicial, equiparant-la al règim econòmic de les Canàries. El president balear, Jaume Matas, qualifica l’aprovació de la llei com ""un dia i un fet històrics’’.

Es construeix a València el palau del marquès de Dosaigües, obra d’Hipòlit Rovira, amb façana ornamentada per l’escultor Ignasi Vergara.

Apogeu del sistema de rompudes, moment àlgid del primer creixement medieval a la Catalunya Vella (875-925).

Els argenters valencians ascendeixen a la categoria d’artistes.

Jaume I concedeix a Barcelona el monopoli de la navegació mediterrània.

La revolta dels Països Baixos provoca la desviació de la ruta de la plata americana, que passarà per Lleida i Barcelona, amb destí a Gènova, la qual cosa influeix en la revifalla comercial catalana.

Fundació de la Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona, amb l’objectiu de fomentar l’estalvi obrer.

Amb els vots favorables del PSIB, Podem i Més, l’abstenció de Més per Menorca i el vot en contra del PP, Ciutadans i Proposta per les Illes (PI), el Parlament de les Illes Balears ratifica el decret que limita el nombre de places turístiques a 623.000 i inclou mesures per a afrontar l’emergència habitacional. Aquesta ratificació corregeix la del juliol, i elimina un article de la llei que va promoure l’expresident Josep Ramon Bauzà que impedia el lloguer turístic en edificis d’habitatges plurifamiliars.

Es produeix la devaluació monetària reclamada per la Busca.

L’empresari Xavier Faus és elegit nou president del Cercle d’Economia. Vocal en la junta del president sortint, Joan Josep Bruguera, Faus és president del fons d’inversió immobiliari Meridia Capital.

El periodista Jordi Juan relleva Màrius Carol com a director de La Vanguardia. Carol ha estat al capdavant de la direcció del diari des del 2013.

Entra en vigor el canvi de nom de la plaça de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia acordat per l’Ajuntament de Barcelona, que rep oficialment la denominació popular dels seus inicis de plaça del Cinc d’Oros. Aquesta plaça ha rebut diversos noms segons els avatars polítics: el 1909 es va anomenar plaça de Pi i Margall, en honor del president de la Primera República Espanyola, però amb el franquisme va passar a dir-se (1939) plaça de la Victòria i s’hi va instal·lar un obelisc com a símbol del triomf militar i una estàtua de Frederic Marès, retirats el 2011. El 1981 se li va canviar el nom pel de plaça de Joan Carles I. L’estàtua al·lusiva a la República de Josep Viladomat, instal·lada des del 1931 fins al 1939, s’ha col·locat a la plaça de la República (fins el 2016, plaça de Llucmajor).

Alfons X de Castella, dit el Savi, concedeix exempció d’impostos als mercaders catalans a Sevilla.

Uns 200 veïns dels municipis de Garrigàs, Pontós, Borrassà i Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) tallen el trànsit a la N-II a la cruïlla de Garrigàs. Els veïns reclamen al Ministeri de Foment que dugui a terme les obres demanades des de fa anys per tal de posar fi a la sinistralitat anormalment alta d’aquest tram. El dia 28 es repeteix el tall a Pontós, l’altre punt negre de la carretera.

Campanya de la diputació de Barcelona en defensa del dret civil català.

Repoblació de la marca del Gaià.

Es funda a Barcelona la Companyia de la Santa Creu per fabricar teles amb noves tècniques i per finançar el comerç amb Amèrica.

Per 25 vots a favor i 20 en contra, el Consell Regional de Sardenya aprova una llei per a dotar de protecció les llengües de l'illa (el sard, l'alguerès, el dialecte del cors del Nord i el lígur de Carloforte).

Esclaten a Mallorca bandositats entre les faccions dels Rossinyols i dels Sanglades.

Francesc Daniel Molina i Casamajó comença a bastir la Plaça Reial de Barcelona al solar de l’antic convent dels caputxins.

La pesta produeix a Barcelona dos milers i mig de morts.

Un total de 309 treballadores de Jaeger Ibérica de Barberà del Vallès aconsegueixen un acord amb l’empresa per tal d’establir l’equiparació salarial amb els homes.

S’aprova a València el pla Aymamí Faura d’eixample de la ciutat. Es produeixen antagonismes generats per la modificació d’usos i concessió de llicències, que es repeteixen el 1921.

Es dicta una ordre ministerial que limita i regula el conreu de l’arròs.

El Govern de la Generalitat de Catalunya prohibeix a l’organització ultraconservadora Hazte Oír la circulació del seu autobús amb propaganda antifeminista, que equipara el feminisme amb el nazisme. L’autobús és aturat per manifestants en entrar a Barcelona i posteriorment és escortat pels Mossos d’Esquadra fora de la ciutat. La fiscalia demana immobilitzar el vehicle per incitació a l’odi però el jutge ho refusa adduint el dret a la llibertat d’expressió.

Casa Tarradellas i Nestlé tanquen un acord pel qual l’empresa d’alimentació catalana adquireix el 60% del grup càrnic Herta, pertanyent a Nestlé, que conserva el 40% restant. L’operació preveu la creació d’una empresa conjunta exclusivament per a Herta, que inclou la xarcuteria en sis països europeus i les masses de pastís i pizza a França i Bèlgica.

Un jutjat de primera instància de Barcelona emet la primera sentència favorable a la dació en pagament, ja que considera abusiva la clàusula que obliga el client a pagar la part del deute que no cobreix el valor de la casa. La sentència respon a una demanda contra Bankia i segons els advocats reconeix de facto que l’entrega de l’habitatge ha de ser suficient per a satisfer el deute amb el banc. No és clar que creï jurisprudència, perquè l’entitat té previst recórrer-hi en contra. El 2012 hi va haver un cas semblant a Girona, quan una entitat bancària va adquirir un pis en subhasta per la meitat del valor taxat i va continuar cobrant el deute restant als antics propietaris.

Es cremen 1.500 ha de bosc a la serra de Cardó.

Es declara una epidèmia de pesta a les contrades meridionals del País Valencià, mentre al Principat i al Rosselló s’aguditza la carestia de subsistències.

S’instal·la a Barcelona la primera agència publicitària, Roldós i Cia.

L’igualadí Pere Franquesa, secretari del duc de Lerma, és processat per haver-se enriquit desmesuradament.

Creació del Casino Menestral de Figueres.

Sebastià Taltavull en una celebració a la seu de Palma, pren possessió de la plaça de titular, vacant des del setembre del 2016, quan l’anterior bisbe, Xavier Salinas, renuncià el càrrec. Taltavull va ser-ne nomenat administrador apostòlic. En accedir al bisbat de Mallorca, cessa com a bisbe auxiliar de Barcelona, càrrec que ocupava des del 2009.

Se subscriu un pacte entre la UGT i la CNT en pro de l’abaratiment del cost de la vida i contra l’estancament dels salaris.

La Santa Seu autoritza l’alienació d’una setena part de la riquesa rústica de l’Església.

El papa Francesc celebra un consistori, en el qual nomena els nous membres que integren el consell cardenalici, l’òrgan que assessora el papa. Entre els nous cardenals hi ha l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. Amb aquest nomenament i per edat (menys de 80 anys) Omella formaria part d’un conclave per a l’elecció d’un nou pontífex. El 29 de juny, festivitat de Sant Pere, Omella concelebra amb el papa la seva primera missa com a cardenal.

Es produeixen vagues en algunes fàbriques de Barcelona —entre les quals La Maquinista— per a celebrar la rendició japonesa.

La Junta de Comerç de Barcelona elabora unes ordinacions sobre la manufactura d’indianes.

S’inicia un cicle d’atemptats anarquistes a Barcelona: bomba contra el capità general de Catalunya Arsenio Martínez Campos, bomba del Liceu, que causa 14 morts (o 22, o 18, o 8), etc, que durarà fins el 1897. Es desencadena una forta repressió contra l’obrerisme.

Es desarticula una presumpta xarxa de corrupció de menors al barri del Raval de Barcelona.

Una constitució provincial tarragonina reglamenta i restringeix les rogatives i els romiatges parroquials.

Primera reglamentació de l’assegurança marítima redactada a Barcelona i ordinació sobre els canvis marítims.

Es comencen a donar molts processos contra bruixes a Catalunya.

Ramon Anglasell i Serrano, professor d’economia a la Universitat de Barcelona, publica Compendio de las lecciones de economía política, on defensa la filosofia de l’escola escocesa i el proteccionisme.