Cronologia dels Països Catalans i del món

Entra en vigor la llei de l'Aràbia Saudita aprovada el setembre de 2017 per la qual les dones poden conduir. Després d'anys de campanyes, la monarquia saudita deixa de ser l'únic país del món on les dones no tenen accés al permís de conduir.

El Parlament canadenc aprova una llei que legalitza el conreu, la distribució i la venda de cànnabis per al consum personal i recreatiu. Després de l’Uruguai (2013), el Canadà és el segon Estat del món a legalitzar el cànnabis. La llei entra en vigor el 17 d'octubre.

La 21a edició del Campionat del Món de futbol (14 de juny - 15 de juliol) s'inicia amb el partit que enfronta Rússia, país amfitrió, amb l'Aràbia Saudita, amb el resultat de 5 a 0. Un dels fets més controvertits que acompanyen aquest inici és la destitució de l'entrenador de la selecció espanyola Julen Lopetegui dos dies abans perquè havia pactat fitxar com a entrenador del Real Madrid.

El primer ministre de Jordània, Haní al-Mulqí, dimiteix del càrrec després de les massives protestes contra les noves mesures d’austeritat. Les manifestacions eren en contra d’un nou impost que tenia el suport del Fons Monetari Internacional. A principis d’any, el govern va retirar els subsidis al preu del pa i va augmentar l’impost sobre les vendes per tal de reduir el deute.

Entra en vigor el reglament europeu de protecció de dades, aprovat pel Parlament Europeu a l’abril de 2016 i d’aplicació a tots els estats membres de la Unió Europea. A l’Estat espanyol la Llei de protecció de dades modifica la del 1999 i incorpora la normativa europea. L’objectiu del nou reglament és evitar que les empreses facin un ús indegut de les dades personals. Incorpora, entre altres requeriments, el consentiment explícit dels usuaris i l’anomenat dret a l’oblit, és a dir, que s’esborrin les dades personals en webs d’empreses.

El mercat de Sant Antoni de l’Eixample de Barcelona (1874) torna a obrir després d’estar tancat des del 2009 per fer-hi reformes. Els canvis principals són la restauració de l’estructura original projectada per Antoni Rovira i Trias, l’enderrocament dels edificis contigus i la reforma interior, amb menys parades i més grans. La inauguració oficial és el dia 26 de maig.

Els 34 bisbes de les diòcesis de Xile presenten al papa Francesc la renúncia a la dignitat, un mes després que el pontífex es disculpi públicament per abusos a menors documentats àmpliament en un informe. En una carta, els bisbes justifiquen la decisió per haver bloquejat investigacions o destruït proves dels abusos. El 17 de setembre el Papa retira la condició sacerdotal al xilè Cristián Precht, condemnat per abusos per la Congregació de la Doctrina de la Fe el 2012.

El president rus, Vladímir Putin, inaugura un pont de 19 quilòmetres, el més llarg d’Europa, que uneix Crimea amb Rússia travessant l’estret de Kertx i evitant, per primera vegada, el pas per Ucraïna. Rússia es va annexar Crimea el 2014, després d’un controvertit referèndum no reconegut ni pels Estats Units ni per la UE. El 23 de desembre de 2019 s'inaugura el ferrocarril que el recorre, i novament el pont rep les crítiques de la UE per considerar-lo una violació de la sobirania ucraïnesa.

El president de l’Argentina, Mauricio Macri, anuncia negociacions amb representants del Fons Monetari Internacional per aconseguir ajuts que permetin afrontar la delicada situació econòmica. Arran de la forta depreciació del peso amb relació al dòlar els darrers mesos, el Banc Central ha aprovat forts augments dels tipus d’interès, mesura que, conjuntament amb els elevats preus del petroli, compromet l’èxit de les reformes liberalitzadores del president Macri.

L’equip de rugbi de Catalunya del Nord, Unió Esportiva i Arlequins Perpinyanesos (USAP), retorna a la màxima categoria del rugbi francès després de derrotar el Grenoble per 38 a 13. La USAP havia baixat a segona divisió el 2014.

El Diari de Vilanova, la publicació periòdica més antiga de Catalunya publicada fins ara, deixa de publicar-se. Creat el 1850, actualment era de periodicitat setmanal i arrossegava importants problemes econòmics fins al punt que el 2017 hagué d’adoptar una altra capçalera (DV) per un embargament d’Hisenda.

A quatre partits del final de la temporada 2017-18, el primer equip del FC Barcelona es proclama campió de la Lliga de futbol espanyola en guanyar per 2 a 4 el Deportivo de la Corunya. Amb aquest ja són 25 els campionats de Lliga del club, el setè en deu anys i el vuitè doblet de la seva història.

La multinacional del joc catalana CIRSA, propietat del seu president fundador, Manuel Lao Hernández, és adquirida pel fons d’inversió nord-americà Blackstone. CIRSA, que gestiona 147 casinos i més de 75.000 màquines recreatives, és un dels líders mundials del sector. Resten exclosos de l’operació els negocis de Lao a l’Argentina. El conseller delegat de CIRSA, Joaquim Agut, assumeix la presidència del grup. No es fa públic l'import de la venda.

Per només un vot de diferència (PP, Ciudadanos, PDeCAT i PNB), el Congrés dels Diputats aprova una llei que facilita els desnonaments en només dos mesos. En són exclosos de la llei els pisos de les entitats financeres, els fons voltors i els promotors immobiliaris. La proposició és una proposta del PDeCAT.

Els 257 passatgers i tripulants d'un avió militar moren quan aquest s'estavella a l'exterior d'una base aèria a 30 quilòmetres d’Alger, d'on acabava d'enlairar-se. És el pitjor accident aeri en aquest país.

Entren en vigor aranzels del 25% sobre 128 productes que la Xina importa dels Estats Units, entre els quals alguns de gran pes comercial com els productes del porc. Els aranzels són la resposta del govern xinès a l’anunci del president nord-americà, Donald Trump, d’imposar aranzels a les compres d'acer i alumini.

Prop d’un milió de persones es manifesten en unes 800 ciutats dels Estats Units reclamant que el govern federal estableixi un control més estricte de les armes de foc. Les mobilitzacions per aquesta causa, de les més grans en la història del país, les convoca el moviment Marxa per les nostres vides (March For Our Lives), sorgit després de la matança perpetrada en una escola d’ensenyament superior a Parkland, Florida, per un noi de 19 anys que va matar 17 alumnes i mestres.

Mark Zuckerberg, propietari fundador de la companyia tecnològica Facebook, es disculpa a través d’un comunicat per la filtració de dades personals de milions d’usuaris. L’escàndol prové d’una informació publicada la setmana anterior per The New York Times i altres diaris sobre Cambridge Analytics, una empresa contractada per a la campanya electoral de Donald Trump, que accedí a uns cinquanta milions de perfils de Facebook de manera irregular. També es relaciona aquesta empresa amb la campanya a favor del Brexit. El dia 10 d'abril Zuckerberg compareix al Senat dels Estats Units per donar explicacions i disculpar-se i el 22 de maig ho fa al Parlament Europeu.

La companyia alemanya Henkell, filial de la multinacional de l’alimentació Dr. Oetker, signa la compra del 50,7% de Freixenet per 220 milions d’euros. La resta del capital queda en mans de dos membres de la família propietària fins ara: Josep Ferrer, el president d’honor, i Josep Lluís Bonet, el president.

L’Ajuntament de Barcelona retira l’estàtua dedicada a l’home de negocis i esclavista Antonio López, marquès de Comillas. L'estàtua fou inaugurada el 1884 i s'emplaçava a la plaça del mateix nom. El 1936 va ser retirada i el 1939 les autoritats franquistes la hi tornaren a posar.

Després de 40 anys de prohibició, el govern saudita autoritza l’obertura de cinemes al país, mesura que justifica com una forma d’incentivar l’economia. És una més de les mesures liberalitzadores que afecten sobretot les dones i l’oci, impulsades des del 2017 pel príncep hereu Muhammed bin Salman.

L'avió, de la companyia Aseman Airlines, feia una ruta interna i té l'accident a uns 480 quilòmetres al sud de Teheran, d'on s'havia enlairat. L'avió ha desaparegut dels radars uns 20 minuts després d'enlairar-se. No hi ha supervivents.

Disset persones, la majoria alumnes, moren a trets en un centre d’educació superior de Parkland, Florida. L’autor és un antic alumne expulsat. És el pitjor atemptat en un centre d’ensenyament des del 2012. 

La gran patronal catalana Foment del Treball suspèn temporalment com a membre de la seva organització la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT). Foment addueix com a motiu de la suspensió l'expansió de CECOT a tot el territori català, però des de molts mesos enrere hi ha profundes diferències entre ambdues organitzacions en relació amb el moviment per la independència de Catalunya i amb l'anomenat dret a decidir.

Agents de la guàrdia civil rescaten els cossos de 21 immigrants subsaharians que viatjaven en una embarcació que naufraga al mar d’Alborán. El dia següent se suspèn la recerca dels 26 immigrants restants que també hi viatjaven. 

La primera ministra britànica, Theresa May, condemna un sopar benèfic exclusivament masculí de personatges de l’elit dels negocis, la política, els esports i les arts en el qual es van assetjar sexualment 130 hostesses. Aquest sopar va provocar la dimissió del ministre d’Esports. El mateix dia quatre dels principals presentadors de la BBC anuncien que es baixen voluntàriament els sous en resposta a les diferències de salari entre homes i dones a la cadena pública.

L’antiga presó Model obre les portes a la ciutadania, reconvertida parcialment en espai de la memòria històrica. En el discurs d’inauguració, l’alcaldessa critica la presó preventiva dels presos i polítics independentistes. La Model va deixar de ser centre penitenciari el 8 de juny de 2017.

L’audiència de Barcelona dicta sentència pel “cas Palau”, que condemna l’expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i el seu exadministrador Jordi Montull a nou anys i vuit mesos i a set anys i sis mesos de presó, respectivament, per delictes continuats de malversació i apropiació indeguda, de tràfic d'influències, de blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública. Gemma Montull, exdirectora financera, és condemnada a quatre anys i sis mesos, i l’extresorer de CDC Daniel Osácar, a quatre anys i cinc mesos. Millet i Montull ingressen el 5 de febrer a la presó de Can Brians I per decisió del jutge, que considera que hi ha risc de fuga. El 21 de febrer l’Audiència de Barcelona deixa en llibertat Fèlix Millet i Jordi Montull després del pagament d'una fiança de 400.000 i 100.000 euros, respectivament.

L’Audiència Nacional sentencia que la indemnització a Felipe Benjumea, expresident d'Abengoa, s’ajusta a llei. Benjumea rebé el 2015 més d'onze milions d'euros poc abans que l'empresa demanés preconcurs de creditors. Abengoa, dedicada a les energies alternatives, tingué un gran creixement des de finals del 2008, però la seva gran dependència dels crèdits va portar a un gran endeutament i grans pèrdues (més de 7.000 milions el 2016).

La concessionària Adif reprèn després de més de tres anys les obres de l’estació del TAV de la Sagrera (Barcelona). El motiu de l’aturada, al novembre de 2014, va ser la detecció d’irregularitats en les obres, relacionades amb sobrecostos fraudulents.

Un petrolier amb 136.000 tones de cru condensat col·lisiona amb un vaixell de càrrega i provoca un gran incendi. Els 34 tripulants del petrolier, que feia el trajecte Iran-Corea del Sud, moren o es donen per morts. El 14 de gener el vaixell s’enfonsa després de cremar durant una setmana.

El papa Francesc designa l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, membre del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, que té per funció vetllar per l’administració de la justícia dins de l’Església catòlica. El papa també renova Omella com a membre de la Congregació per als Bisbes, l’organisme del Vaticà que gestiona el nomenament dels bisbes de tot el món.

Les multinacionals de la comunicació i l’entreteniment The Walt Disney Company i 21st Century Fox, del magnat Rupert Murdoch, acorden la venda de 21st Century Fox, d'entretenimement d’aquest darrer. El preu acordat és de 52,4 bilions de dòlars i inclou el 39% del satèl·lit Sky. La compra inclou la pel·lícula original d’Star Wars, la sèrie de superherois Marvel i programes d’èxit com The Simpsons. L’acord resta pendent de l’aprovació dels reguladors.

Després de deu anys de judicis es tanca el "cas Andratx", el primer gran cas de corrupció urbanística a Mallorca. El balanç final és un acord, trenta condemnes i almenys set ordres de demolició d’edificis construïts de manera irregular.

Els dies 2 i 3 de desembre té lloc, com cada any des de en fa nou, el Gran Recapte que, organitzat pel Banc dels Aliments, fa una massiva recollida d’aliments per a la població més necessitada. En l’edició del 2017 es recull una quantitat similar a la de l’any anterior: més de 4.000 tones d’aliments. El nombre de voluntaris és d’uns 27.000, distribuïts en uns 2.700 punts de recollida.

El Ministeri d’Hisenda espanyol reclama l’IVA de les subvencions des del 2015 al Festival Temporada Alta, el Mercat de les Flors, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Teatre Lliure i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La reclamació és fruit, segons el Ministeri, d’un canvi de criteri en l’aplicació de la llei. Les entitats afectades es mostren contràries a la mesura, creuen que compromet greument la seva viabilitat i anuncien recursos en contra. En particular, la CCMA ha de retornar 167,4 milions d’euros a l’Estat espanyol, malgrat la gran retallada en la despesa (de 457,5 milions d’euros el 2010 a 302,4 milions el 2017).

Entre els dies 26 de novembre i 2 de desembre té lloc un viatge del papa Francesc a Myanmar i Bangladesh, que té per objectiu la crisi dels rohingyes (musulmans de Myanmar). El viatge comença 3 dies després (23 de novembre) que els governs d’ambdós països hagin signat un acord per al retorn dels refugiats d’aquesta minoria a Myanmar, per bé que no s’han fet públiques possibles mesures de seguretat en aquest país, on són perseguits. En el seu discurs a Myanmar, Francesc urgeix a "respectar tots els grups ètnics" sense esmentar el terme rohingya, que està prohibit. Una setmana més tard, a Bangladesh (1 de desembre), utilitza el terme en un discurs adreçat als refugiats.

La candidatura de Barcelona per a acollir l’Agència Europea del Medicament és descartada en la primera ronda de la votació, que es duu a terme a Brussel·les. L’endemà és definitivament designada Amsterdam, que supera Milà i Copenhagen. Després de l’intent del 1992, és el segon cop que Barcelona opta a l’AEM, fins ara amb seu a Londres. El canvi està motivat pel Brexit.

Després d’un últim contacte, el submarí San Juan de l’armada argentina desapareix amb 44 tripulants a bord. El dia 24, les autoritats argentines informen que l’organisme internacional que supervisa el compliment de la prohibició d’assaigs nuclears va detectar una explosió poques hores després del darrer contacte a la mateixa zona de l’Atlàntic, propera a Ushuaia. Les autoritats argentines també informen que se’ls va comunicar una avaria elèctrica, cosa que va decidir ordenar el retorn a la base de Mar del Plata. Tot i que s’intensifica la cerca del San Juan amb l’ajut internacional, especialment de Rússia, aprofitant l’experiència d’un cas similar, el Kursk, el dia 30 l’Armada anuncia que abandona la cerca i que dona per morts els tripulants, fet al qual els familiars reaccionen amb indignació. A més, critiquen el que consideren opacitat oficial en la informació sobre l’accident.

Un terratrèmol de magnitud 7,30 graus sacseja la regió fronterera al nord-oest de l’Iran amb l’Iraq. La zona més afectada és la província de Kermanxah. El nombre de víctimes mortals supera els 450 a l’Iran i es troba entre els 10 i els 20 a l’Iraq, el nombre de ferits se situa al voltant dels 7.000 i s’estima que s’han ensorrat més de 10.000 edificis. Diversos països i organitzacions ofereixen ajuda humanitària i per a la reconstrucció. És el pitjor terratrèmol a l’Iran i l’Iraq des de l’any 2005.

L’Oficina per a la Coordinació d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides avisa que prop de set milions de iemenites es troben en risc de patir la pitjor epidèmia de fam en dècades a conseqüència del blocatge imposat per l’Aràbia Saudita. Des del 2015, el Iemen es troba immers en una guerra civil en la qual s’enfronten el Govern, que té el suport de l’Aràbia Saudita, amb la milícia xiïta houthi, que el rep de l’Iran. L’amenaça de fam és el resultat del blocatge total que, el dia 4, l’aliança del Govern i l’Aràbia Saudita van imposar sobre el Iemen després que els xiïtes iemenites disparessin un míssil contra l’aeroport de Riad, la capital de l’Aràbia Saudita, que va ser interceptat.

El diari alemany Süddeutsche Zeitung anuncia la publicació d’una filtració massiva sobre titulars de grans fortunes domiciliades en paradisos fiscals. Els anomenats Paradise Papers són 13,4 milions de documents, i la meitat provenen del despatx d’advocats Appleby, amb seu a les Bermudes. Constitueix la segona filtració més gran en el seu gènere després dels anomenats Papers de Panamà, que es van fer públics el 2016. Com en aquest cas, la investigació l’ha dut a terme el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació, que reuneix prop de cent mitjans de comunicació, alguns dels quals són de gran projecció.

El president Carles Puigdemont assisteix a la Nit de l’Empresari que celebra la patronal CECOT al Teatre Nacional de Catalunya, en què és llargament ovacionat pels prop de 600 empresaris que assisteixen a l’acte. En el seu discurs, el president de l’entitat, Antoni Abad, constata que, després de cinc presidents del Govern espanyol, fallen les bases del sistema i que no es pot donar resposta a les demandes legítimes dels empresaris. En l’acte també s’homenatgen els líders d’Òmnium Cultural i l’ANC empresonats. El mateix dia, el president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, en un comunicat reclama eleccions autonòmiques a Catalunya, que considera "l’única via per a frenar una dramàtica dinàmica econòmica". Anteriorment (23 de setembre), el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va afirmar en una entrevista a la cadena COPE que el control de les finances de la Generalitat (15 de setembre) "era necessari" per a evitar que es destinessin recursos que no respectessin la legalitat.

Kwon Oh-hyun, conseller delegat de Samsung Electronics, presenta la dimissió, juntament amb dos alts càrrecs més de la multinacional sud-coreana. Samsung Electronics és la principal filial del grup Samsung, la companyia més important de Corea del Sud. Al mes d’agost, Lee Jae-yong, hereu i cap, de facto, de l’imperi Samsung, va ser condemnat a cinc anys de presó per corrupció. Malgrat la profunda crisi que travessa, l’empresa anuncia beneficis rècord en el darrer quadrimestre.

Els dos principals bancs catalans, CaixaBank i Banc Sabadell, anuncien el trasllat de les seus socials a València i Alacant, respectivament. Les dues entitats mantenen a Barcelona les centrals i anuncien que no preveuen cap canvi en la distribució de personal ni d’oficines. Justifiquen la mesura pel moment polític, que en el cas d’una hipotètica independència de Catalunya comportaria un escenari d’inseguretat jurídica, fonamentalment per l’exclusió, almenys, temporal, de la Unió Europea i de l’euro. Les setmanes següents, ambdues entitats, que formen part de l’Ibex-35, arrosseguen fortes pèrdues en els mercats financers. La mesura és vista des d’una part important de la població catalana com una presa de posició activa en contra de l’autodeterminació i de la independència de Catalunya. Els dies següents nombrosos titulars retiren quantitats importants i cancel·len comptes d’ambdues entitats.

Els Mossos d’Esquadra confirmen que els cossos trobats al pantà de Susqueda són els de la parella del Maresme desapareguda el 26 d’agost. Els cossos van ser trobats el 26 de setembre despullats i amb signes evidents de violència.

Les companyies Alstom (França) i Siemens (Alemanya) uneixen esforços per a crear un gegant ferroviari europeu. L’acord estableix que la nova empresa, resultat de la fusió de les respectives seccions de ferrocarril, estarà dirigida per l’actual responsable d’Alstom i que cotitzarà a la borsa de París, on tindrà la seu. Siemens en controlarà el 50% i tindrà el suport del Govern francès, amb el 20% d’Alstom a través de Bouygues. La decisió és la resposta a la creixent competència de la companyia xinesa CRRC Corp. A França, l’anunci desperta crítiques al Govern, al qual se l’acusa de desmantellar la indústria del país.

Desenes de milers de persones participen a París en la manifestació contra el projecte de reforma laboral impulsat pel president Emmanuel Macron i el seu Govern. Protagonitzada pel líder d’esquerra Jean-Luc Mélenchon, és la darrera de tres grans manifestacions –dies 12 i 22 de setembre, quan el president va signar les lleis– en contra de la liberalització del mercat de treball.

A Ciutat de Mèxic i als estats de Mèxic, Puebla i Morelos, 370 persones moren i més de 6.000 resulten ferides en un terratrèmol de magnitud 7,1. L’epicentre se situa a uns 55 km de la ciutat de Puebla i a uns 100 km de la capital. El sisme té lloc el mateix dia que se celebra el 32è aniversari del terratrèmol del 1985, en què van morir unes 10.000 persones. Dues setmanes abans (8 de setembre), un altre sisme de magnitud 8,2 va sacsejar la costa del sud-oest de Mèxic, a l’estat de Chiapas, a la frontera amb Guatemala. L’epicentre era a l’oceà Pacífic, a uns 120 km de la costa, i el nombre de morts se situa entre 90 i 100.

La companyia aèria de baix cost Ryanair anuncia que cancel·larà entre quaranta i cinquanta vols al dia durant sis setmanes. La raó, segons la direcció, és la caiguda de la puntualitat per sota del 80%. La mesura afecta uns 300.000 passatgers als quals s’ofereixen vols alternatius o el retorn de l’import dels bitllets. Altres fonts apunten que un dels motius també és la fuga de pilots de Ryanair cap a la competidora Norwegian, que ofereix millors sous i condicions.

L’Audiència de Barcelona condemna a vuit anys de presó un exmonitor de menjador dels Maristes de Sants–les Corts per pornografia infantil. El condemnat era membre actiu d’una xarxa d’intercanvi de fotos i vídeos en què apareixen menors d’edat nus, mostrant els genitals i en actituds sexuals explícites amb adults en el període 2014-16. L’exmonitor també està pendent de ser jutjat per un suposat delicte d’abusos a quatre menors.

El Banc d’Espanya fa públic un informe en el qual fa balanç del rescat de tretze grups bancaris, des del 2009, i fa una projecció dels resultats. En aquest aspecte, rebaixa les estimacions inicials i creu que l’Estat només recuperarà 14.275 milions d’euros, el 25% del total. L’Estat va facilitar ajudes per valor de 54.400 milions a compte dels contribuents.

L’Audiència Nacional anul·la les multes de 120 milions d’euros que la Comissió Nacional de la Competència (CNC) va imposar el 2012 a les tres grans companyies de telefonia (Movistar, Orange i Vodafone) per abús de posició dominant, que els permetia aplicar tarifes excessives en els contractes. Entre els motius que justifiquen l’anul·lació sobresurt que, segons l’Audiència, no es pot considerar que cap de les tres empreses tinguin, individualment, una posició dominant. És la segona multa de la CNC que l’Audiència anul·la en pocs dies: el 28 d’agost en va anul·lar una a Repsol de 22,6 milions per pactar preus amb benzineres.

LexNet, el principal web del Ministeri de Justícia espanyol, és víctima d’un atac informàtic massiu que impedeix l’accés, fins al migdia, a uns 200.000 professionals de la justícia. El sabotatge duu per nom LexNetACascarla, i és la continuació d’un altre que es va produir el 28 de juliol. Després dels atacs, que fan que uns 150.000 advocats i procuradors no tinguin accés durant un temps a les dades de persones que han pres part en processos judicials, el Ministeri de Justícia anuncia una inversió de 60 milions en seguretat a les plataformes d’aquest mateix Ministeri.

Tres dies després que comenci una vaga indefinida dels treballadors de seguretat de l’aeroport del Prat contra l’empresa de serveis Eulen, l’àrbitre designat pel Ministeri de Foment dicta un laude de compliment obligat, en el qual es fixa un complement de 200 euros i anul·la les sancions als treballadors, entre altres mesures. Les vagues, en protesta per les condicions salarials, van començar al mes de juliol i han comportat una gran quantitat de retards en els vols, anul·lacions, cues i col·lapses intermitents de l’aeroport. AENA, l’empresa publicoprivada que subcontracta a Eulen i Prosegur la seguretat de l’aeroport, es desentén de la negociació i fins al dia 3 d’agost no accepta obrir una negociació per a evitar una vaga total i indefinida, sense èxit. El 4 de setembre, l’assemblea de treballadors d’Eulen vota una nova vaga per al 8 d’octubre, però l’endemà la desconvoquen per la bona marxa de les negociacions.

L’infermer alemany Niels Högel és acusat de ser l’autor d’almenys 84 assassinats de pacients entre els anys 2000 i 2005. Högel ja va ser condemnat al febrer del 2015 a cadena perpètua per la mort de 2 pacients, i al juny del 2016 se’l va identificar com l’autor de la mort de 33 pacients en centres on treballava, als quals administrava sobredosis de medicaments. Segons les investigacions, el nombre de pacients morts per Högel amb aquestes pràctiques podria arribar als 200.

Vint-i-nou morts és el resultat dels avalots a Chandigarh (Panjab) quan un jutge ha declarat culpable de dues violacions comeses el 2002 el guru Gurmeet Ram Rahim Singh, cap de la secta Dera Sacha Sauda, amb milions de membres. Prop de 200.000 seguidors del guru, dels quals uns 2.500 van ser detinguts per la policia, van viatjar al Panjab des de l’estat veí de Haryana, on la secta té la seu central. Rahim Singh està acusat també d’assassinat i de cometre abusos sobre els seus deixebles.

Acaba sense èxit la reunió entre l’Associació d’Examinadors de Trànsit (Asextra) i la Direcció General de Trànsit per posar fi a la vaga començada el 2 de juny per a reivindicar l’increment salarial de 250 euros que la DGT havia promès el 2015, i que ara nega. L’única decisió que es pren és canviar la vaga indefinida per aturades parcials d’acord amb uns serveis mínims, a partir del setembre. El 13 de desembre els portaveus d’Asextra anuncien que desconvoquen la vaga després de reunir-se amb tots els grups parlamentaris excepte el PP. Tanmateix, no és clar que hagin aconseguit les millores salarials, i a Catalunya la vaga es manté. Els sis mesos de vaga han tingut com a conseqüència la suspensió d’uns 193.000 exàmens teòrics i pràctics.

El cardenal de Manila, Luis Tagle, condemna la campanya antidroga del president Rodrigo Duterte, iniciada en prendre possessió del càrrec, en la qual han mort més de 3.500 persones a mans de les forces de l’ordre. La majoria de les morts són execucions extrajudicials i indiscriminades, i els observadors i grups de defensa dels drets humans asseguren que moltes víctimes són innocents.

Air Berlin, la segona aerolínia d’Alemanya, es declara insolvent davant dels tribunals. El mateix dia, el Govern alemany anuncia un crèdit per a mantenir les operacions de l’aerolínia mentre Lufthansa negocia la compra de part de la companyia.

Mor a l’Hospital Josep Trueta el jove italià que va ser apallissat el dia anterior en una discoteca a Lloret de Mar (la Selva). Els Mossos d’Esquadra van ser avisats el dia anterior per una baralla en el local, i, quan hi van arribar, van trobar el jove malferit. Els tres presumptes agressors, de nacionalitat russa i residència a França, són localitzats i detinguts poc després. El dia 15, el jutge decreta presó provisional sense fiança per a un dels tres. Els altres dos queden en llibertat amb càrrecs, un d’ells sense cap restricció i a l’altre se li prohibeix sortir de l’espai Schengen.

Una operació policial belga i neerlandesa deté als Països Baixos dos sospitosos relacionats amb el cas dels ous contaminats amb fipronil, que afecta una vintena d’estats europeus. Des de mitjan juliol, les inspeccions alimentàries en diversos països europeus han detectat aquesta substància en milions d’ous, les partides dels quals han estat retirades. El fipronil és un pesticida prohibit que s’utilitza contra les puces i les paparres i consumir-lo continuadament pot causar danys en diversos òrgans, com el fetge o els ronyons. Des de les primeres identificacions, les sospites recauen sobre Bèlgica i els Països Baixos, principals productors de la Unió Europea. Ambdós països tarden setmanes a assumir possibles responsabilitats i iniciar investigacions. El 18 d’agost es localitzen a Catalunya 50 kg d’ous en pols contaminats, procedents dels Països Baixos, però que no passen a la cadena alimentària.

La companyia d’internet Google acomiada James Damore, un enginyer informàtic que havia qüestionat en un memoràndum de circulació interna la política de diversitat i igualtat de l’empresa. Damore afirmava que el baix nombre de dones en posicions d’alta responsabilitat tècnica no és el resultat de la discriminació sinó de diferències biològiques. Sundar Pichai, màxim executiu de Google, afirma en un comunicat que el memoràndum viola el codi de conducta de la companyia i que difon estereotips inacceptables.

Ecologistes de Polònia acusen el Govern del país de no respectar l’ordre del 28 de juliol del Tribunal de Justícia Europeu d’aturar la tala massiva al bosc mil·lenari de Bia?owiez.a, al NE del país. El bosc és un enclavament natural únic, on viuen en llibertat els darrers bisons europeus, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Les tales van començar el 2016 i el Govern les va justificar per a combatre una plaga, però segons algunes fonts es tracta d’una maniobra del Govern per beneficiar el mercat local de la fusta i guanyar popularitat.

S’oficialitza a l’Auditori de Girona, amb la signatura del president de la Generalitat de Catalunya, l’acord del Ter, pel qual es preveu reduir progressivament el transvasament de l’aigua del riu a l’Àrea Metropolitana fins a un màxim del 30% del cabal fins el 2028. El 14 de juliol, es van acordar les mesures en una reunió de la Taula del Ter, organisme creat el 2016 per a consensuar mesures sostenibles al voltant del cabal del riu.

El jutjat mercantil de Girona aprova la venda de l’empresa d’embotits Casademont al grup aragonès Costa per 21,9 milions d’euros. Casademont, una de les empreses líders del sector a Catalunya, arrossegava un deute d’uns 25 milions d’euros per les elevades inversions que no havia recuperat i va presentar concurs de creditors el 4 de juliol. Costa en mantindrà la plantilla, de més de 250 empleats, en els centres de treball a Bonmatí i Palol de Revardit.

Les autoritats del departament dels Alps-Costa Blava declaren parcialment controlats alguns dels incendis que des de la darrera setmana de juliol cremen a Provença, considerats dels més devastadors dels darrers anys. En total, s’estima que hi ha hagut entre 4.000 i 7.000 ha cremades. Més de 4.000 bombers i personal militar són desplegats per combatre els focs, i el nombre de sortides d’avions antiincendis supera el centenar. El nombre d’evacuats totals supera els 10.000. Els principals focus es troben a les localitats d’Artigues, a l’interior, i a la costa, a l’est de Sant Tropés: La Londe-les-Maures, Bormes i La Croix-Valmer. La causa dels focs és una combinació d’altes temperatures, vent i sequera, tot i que alguns són probablement provocats. Aproximadament des de les mateixes dates també tenen lloc incendis de grans extensions, sobretot al cap de Còrsega. Aquests incendis, que cremen entre 3.000 i 4.000 ha, tarden més dies a ser controlats (fins al principi d’agost).

L’empresa municipal Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i els treballadors del metro de Barcelona signen un acord sobre el conveni col·lectiu que posa fi a una vaga intermitent iniciada el 24 d’abril. Durant tot aquest temps, cada dilluns hi ha hagut aturades parcials del servei. Tanmateix, el conflicte va esclatar al febrer del 2016, amb la primera vaga durant el Mobile World Congress. L’aspecte clau de les negociacions, en les quals ha mediat la Generalitat i que ha permès l’acord, és el compromís de TMB de no allargar els serveis actualment externalitzats i convertir els 372 contractes a temps parcial en contractes a temps complet i indefinits. La vigència del nou conveni és fins el 31 de desembre de 2019.

L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, suspèn el rector de la parròquia de la Concepció de l’Hospitalet de Llobregat, Custodio Ballester, atorgant-li un any sabàtic. Ballester va participar el 22 d’abril en una marxa de 400 persones entre les quals hi havia nombrosos exlegionaris i en la qual es reivindicava la unitat d’Espanya, i el 2016 va participar en un homenatge feixista a la División Azul celebrat a la parròquia. També és conegut per les posicions ferotgement antiavortistes i homòfobes.

Miguel Blesa, que va ser president de Caja Madrid en 1996-2009, és trobat mort en una finca de Puerto del Toro, a la localitat cordovesa de Villanueva del Rey. Segons la investigació, Blesa s’ha suïcidat amb un rifle de caça. Miguel Blesa estava condemnat a sis anys de presó per les targetes opaques i tenia pendent un altre judici pels sobresous de Caja Madrid.

Una gran massa de gel de 5.800 km2 es desprèn de l’Antàrtida. És el bloc de gel més gran que s’ha separat del continent des que hi ha registres. L’equip de científics que fa el seguiment del fenomen, previst des de feia mesos, dubta que es pugui relacionar directament amb el canvi climàtic.

El fons de capital de risc BC Partners arriba a un acord amb Pronovias pel qual adquireix el 100% de la companyia catalana per 550 milions d’euros. L’acord preveu que el fundador i propietari de l’empresa, Alberto Palatchi, recompri el 10% de la companyia i esdevingui un accionista minoritari. Fundada el 1964, Pronovias és un dels líders mundials del sector.

Reunits a Tallinn (Estònia), els ministres de l’Interior de la Unió Europea aproven gairebé tots els punts de la demanda italiana per limitar les operacions de rescat de les ONG a la Mediterrània. Els motius adduïts són que les operacions d’aquestes organitzacions reforcen l’"efecte crida" i que se n’aprofiten les màfies, i també que Itàlia assegura que no pot acollir més gent. Tanmateix, la proposta italiana de desviar a ports no italians vaixells d’ONG interceptats que no siguin italians no obté suport.

Una pastera amb cinquanta-dos refugiats i immigrants naufraga a la mar d’Alboran, a prop de Melilla. Salvament Marítim només pot rescatar tres homes i la resta es declaren morts després de cercar-los durant quaranta-vuit hores.

El 2017, el Dia del Canadà, que commemora la unió de les quatre colònies el 1867, celebra el 150è aniversari de la fundació del país. El 1931, va aconseguir oficialment l’autonomia de la Gran Bretanya i, el 1982, el reconeixement complet de l’autogovern dins del Commonwealth. El primer ministre, Justin Trudeau, fa un discurs en francès i anglès a Òttawa, seu del Parlament. Una representació dels pobles indígenes pren part en els actes, però d’altres protagonitzen actes de protesta pacífics.

El papa Francesc nomena el jesuïta mallorquí Lluís Francesc Ladaria i Ferrer al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe substituint Gerhard Ludwig Müller, de tendències acusadament conservadores. Aquesta congregació és l’òrgan de l’Església catòlica encarregat d’interpretar la doctrina catòlica i la seva aplicació.

Representants dels sindicats i de la patronal Anesco, la principal empresa espanyola de l’estiba, signen un acord que posa fi a cinc mesos de vagues intermitents. El conflicte va sorgir amb la reforma del sector exigida per la Unió Europea, que instava a la seva liberalització. Els sindicats s’hi oposaven perquè, segons ells, no garantia la continuïtat dels llocs de treball. El decret llei de l’estiba va ser aprovat el 18 de maig al Congrés dels Diputats. El 13 de juliol, el Tribunal de Justícia Europeu d’Estrasburg imposa a l’Estat espanyol una multa de 3 milions d’euros pel retard de dos anys i cinc mesos en l’aprovació de la llei.

El consell d’administració de Bankia anuncia l’acord de fusió, per absorció, amb Banco Mare Nostrum (BMN). Per a l’operació, Bankia anuncia l’emissió de 205,6 milions de noves accions, el 6,67% del capital total del banc, per entregar-les als accionistes de BMN. El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, afirma que la fusió "incrementa la capacitat per tornar les ajudes rebudes" amb el rescat bancari.

El Tribunal Constitucional dona la raó al Parlament de Catalunya i anul·la els articles 19 i 20 de la Llei espanyola d’unitat de mercat (20/2013, de 9 de desembre), que estableixen la uniformitat de les llicències a tot l’Estat, contra la qual la cambra va presentar recurs per invasió de competències. El TC considera que les disposicions anul·lades atempten contra el principi de territorialitat que estableix la Constitució.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, inauguren l’ampliació de l’Hospital del Mar. El nou edifici, de quatre plantes i 15.877 m² agrupa sobretot els serveis oncològics, alguns dels quals fins i tot s’havien desplaçat a l’Hospital de l’Esperança. Les noves urgències van entrar en funcionament el 23 de maig, els tractaments d’oncologia radioteràpica, el 25, i els hospitals de dia, el 30. El projecte d’ampliació es va engegar el 2006, es va interrompre el 2010 i es va reprendre el 2015.

La torre Grenfell, un bloc de 24 pisos amb 100 habitatges del districte de Chelsea-Kensington on vivien entre 400 i 600 persones, resulta totalment destruït per un incendi. Els bombers rescaten 65 persones, i, el dia 19, la policia metropolitana anuncia que hi ha almenys 79 morts o desapareguts, i que només 5 cadàvers han estat formalment identificats. El dia 23, s’anuncia la causa de l’incendi, una nevera defectuosa. El dia 23, dimiteix el regidor del districte i la primera ministra Theresa May formula una disculpa pública en nom del Govern per la manca d’actuacions davant les denúncies sobre el revestiment altament inflamable utilitzat en una restauració recent. El 24 de juny s’evacuen quatre blocs de pisos de 700 apartaments del nord de Londres amb el mateix revestiment.

Unes tres mil persones, convocades per la plataforma Barcelona No Està en Venda, que agrupa entitats veïnals i sindicals, es manifesten en una marxa des de la plaça de la Universitat fins a les Drassanes en contra de l’augment del lloguer. Segons els manifestants, la causa és l’especulació immobiliària que encareix els preus i afavoreix l’expulsió dels llogaters dels immobles. També denuncien que fons d’inversió compren edificis sencers i en fan fora els veïns per apujar-ne els preus. En dos anys, segons la plataforma, el lloguer mitjà s’ha apujat un 17%.

El Banco Santander compra per un euro el Banco Popular, abocat a la fallida a causa de la seva elevada exposició a la bombolla immobiliària. El rescat, avalat pel Banc Central Europeu, no comporta cap càrrega per als contribuents, segons la presidenta del Santander, Ana Botín, i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i té per objectiu garantir els dipòsits dels clients. La Comissió del Mercat de Valors ordena suspendre la cotització del Popular.

Taxistes de tot l’Estat es manifesten pel centre de Madrid contra les plataformes de transport Uber i Cabify. El desplaçament a la manifestació de més de dos mil taxistes de Barcelona provoca aglomeracions i retards a l’aeroport del Prat, Renfe i l’Aerobús. Els manifestants protesten contra l’ampliació de les llicències d’aquestes empreses de lloguer de cotxes amb conductor, que qualifiquen de competència deslleial. El líder de Podemos, Pablo Iglesias, participa en la manifestació. L’11 de maig, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE va dictaminar en una sentència preliminar que la plataforma Uber era un servei de transport al qual se li podia exigir llicència i altres autoritzacions com es fa amb els taxistes.

Per 3 vots a favor del PDeCat, 1 de la CUP, 1 del regidor no adscrit, 6 abstencions i 2 en contra d’ERC, el ple de la Paeria de Cervera aprova la moció presentada per l’alcalde Ramon Royes que declara el bisbe de Solsona, Xavier Novell, persona non grata a la ciutat (que depèn de la diòcesi de Solsona). Novell va expressar en el Full Dominical del 21 de maig una opinió desfavorable sobre la paternitat homosexual i, citant una encíclica del papa Francesc, es preguntava si l’homosexualitat no era una "desviació". El dia anterior, Novell va ser escridassat a la sortida de l’església de Tàrrega.

La Diputació de Barcelona anuncia la compra, al juny del 2017, de l’espai natural de Sant Miquel del Fai per 1,3 milions d’euros, amb la intenció de recuperar el conjunt patrimonial i natural per potenciar-ne l’ús públic i l’accés lliure a tots els visitants. La zona ocupa una finca de 70,5 ha dels municipis de Bigues i Riells (Vallès Oriental), Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) i Sant Quirze Safaja (Moianès), que el 1990 va ser adquirida per una empresa de lleure que en gestionava la conservació.

El Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea declara no vàlid l’acord de lliure comerç de la Unió Europea amb Singapur que la Comissió Europea va tancar a l’octubre del 2014 amb aquest país asiàtic. El Tribunal considera que parts de l’acord vulneren competències que han de ser aprovades pels estats membres. La sentència és un precedent respecte a futurs tractats de la UE amb tercers.

La Guàrdia Civil deté catorze persones relacionades amb una empresa càrnia de Burgos, acusades d’elaborar productes de baixa qualitat, alterar-ne la composició i comercialitzar-los a tot l’Estat espanyol. Els productes s’etiquetaven com a carn de boví, però no en contenien més d’un 25%. Segons informa la policia, el frau funcionava almenys des del 2002, i la distribució era sobretot d’articles de marca blanca per a grans superfícies.

El jutge de l’Audiència Nacional processa 34 exadministradors de Bankia, entre els quals hi ha l’expresident de l’empresa, Rodrigo Rato, i l’exministre Ángel Acebes per la sortida a borsa. Se’ls acusa de presumptes delictes de falsedat en els comptes anuals i frau a inversors.

Un tribunal de Kirov confirma la condemna de cinc anys de presó al dissident rus Aleksei Navalni per malversació en una empresa estatal, després que el primer judici fos declarat invàlid pel Tribunal Europeu de Drets Humans al novembre del 2016 i que la sentència restés suspesa. Malgrat la condemna, Navalni, el principal líder de l’oposició a Vladímir Putin, reitera que vol presentar-se a les eleccions presidencials del 2018. El 27 d’abril va ser atacat a la cara amb un líquid verd, un antisèptic que li va causar lesions en un ull. La segona setmana de maig, Navalni va viatjar a Barcelona per rebre tractament en una clínica oftalmològica.

El ple de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat aprova la moció presentada per Ciutadans de retolar els senyals de trànsit també en castellà. La moció rep els vots a favor del PSC, cosa que dona lloc a tensions amb el PDeCat, amb el qual integra el govern de la ciutat. L’endemà es pren una resolució en el mateix sentit, impulsada també per Ciutadans, a l’Hospitalet de Llobregat, i l’alcaldia, governada pel PSC, anuncia que la mesura entrarà en vigor a partir de l’octubre. L’Ajuntament de Lleida (PSC-Cs) va ser el primer a aprovar el canvi al mes de febrer.

Durant tres dies seguits s’acumulen les cues, els retards i les aglomeracions a l’aeroport de Barcelona. Les incidències, que són motiu de protestes i malestar, tenen l’origen en la normativa en vigor des del 7 d’abril, que obliga a mostrar el document d’identitat o el passaport a tots els passatgers europeus que viatgen dins l’espai Schengen. L’augment dels controls no rep la dotació policial necessària (que depèn de l’Estat) i el Govern de la Generalitat s’afegeix a les protestes. Ambdues administracions inicien una picabaralla política mentre les cues i els retards continuen de manera intermitent les setmanes següents. El dia 17 de maig, mentre Generalitat i ajuntaments proposen crear una comissió per a solucionar el caos al Prat, el Govern espanyol convoca una reunió sense la Generalitat, i el dia 25, el ministre de l’Interior nega el traspàs de les competències del Prat perquè, segons ell, la Generalitat de Catalunya "no [el] sap gestionar". Tot i que el 7 de juny s’instal·la un assistent virtual als controls, les cues continuen. El dia 12, el Sindicat Unificat de Policia responsabilitza de la situació AENA, el superior de la Guàrdia Civil a l’aeroport i el comissari de la policia espanyola, als quals acusa de "negligent falta d’organització i planificació".

El 51.393, el número premiat amb la primera Grossa que se sorteja per Sant Jordi, es ven a Barcelona i Girona. També cauen a Barcelona el segon i el cinquè premis. El tercer premi es ven al Pont de Suert i Sant Boi de Llobregat, i el quart a Tortosa i l’Hospitalet de Llobregat. El sorteig es fa a Blanes (Selva). Es reparteixen un total de 12 milions d’euros i es posen a la venda 80.000 números.

Un tribunal de Bangkok condemna a mort el català Artur Segarra per l’assassinat d’un altre català, l’empresari David Bernat. El 19 de gener de 2016, Segarra es va trobar amb Bernat, el qual pocs dies després va aparèixer esquarterat al riu Chao Phraya. Segons la policia, Segarra va segrestar Bernat i el va torturar perquè li donés els codis de les targetes de crèdit i poder retirar grans quantitats de diners dels seus dipòsits. Entre les proves, hi ha l’ADN i restes de sang de la víctima al pis de Segarra, el qual es declara innocent i atribueix l’assassinat a la seva exparella. Segarra pot apel·lar la sentència.

Especialistes de tot el món alerten en la setena conferència de l’Agència Espacial Europea (ESA) sobre deixalles espacials celebrada a Frankfurt de l’acumulació creixent de restes de ginys espacials que orbiten la Terra. Actualment es calcula en uns 750.000 els objectes d’aquest origen d’entre 1 i 10 centímetres de diàmetre. Les grans velocitats a què es desplacen poden donar lloc a col·lisions i dificultar missions espacials, llançaments i operacions de satèl·lits i altres activitats.

Basant-se en un gran nombre d’informes, l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides insta les autoritats russes a investigar el tracte dispensat a Txetxènia a les persones d’orientació homosexual que duu a terme Ramzan Kadírov, cap de Govern a Txetxènia des del 2004 i molt proper a Vladímir Putin. Segons els informes, es persegueixen, torturen i assassinen homosexuals o bisexuals. També es denuncien desaparicions i l’existència de camps de concentració per a homosexuals. El Govern rus respon a les crítiques dient que no té informació verificada sobre el que es denuncia als informes.

Un jutge del Tribunal Suprem del Brasil ordena investigar vuit ministres i un centenar de diputats i polítics del Brasil, entre els quals hi ha el cap de gabinet del president Michael Temer, el ministre d’Afers Estrangers i quatre expresidents: Fernando Henrique Cardoso, Luiz Inácio Lula da Silva, Dilma Rousseff i Fernando Collor de Mello, tots ells acusats de rebre suborns de la constructora Oderbrecht a canvi de la concessió de contractes inflats en relació amb la companyia petroliera estatal Petrobras i de propiciar una legislació favorable.

Un jutge de Barcelona anuncia l’obertura de judici oral contra l’exalcalde de Barcelona i exministre de Defensa, Narcís Serra, pels sobresous als directius de CatalunyaCaixa quan era president de l’entitat. També és encausat Adolf Todó, que va succeir Serra, i trenta-nou exmembres més del consell d’administració. El jutge imposa als encausats una fiança de 9,5 milions d’euros i a pagar solidàriament 2,5 milions al FROB i 7 milions més a favor de CatalunyaCaixa, en previsió de les indemnitzacions que poguessin ser condemnats a abonar. També es va declarar oberta la investigació de Narcís Serra el 16 de març pel forat de 720 milions de l’antiga entitat, junt a Adolf Todó i altres directius.

S’inaugura, a Port Aventura, Ferrari Land, una nova zona temàtica del complex ludicoturístic centrada en la història de la marca automobilística italiana. Construït en uns terrenys de 7 ha, conté rèpliques de places i llocs de renom de ciutats italianes. També té atraccions, la principal de les quals és Red Force, un accelerador vertical de 112 m d’alçària i un recorregut de 800 m en què les vagonetes agafen una velocitat de 180 km/h. Les obres han durat dos anys i la inversió en les instal·lacions ha estat de 100 milions. Ferrari té un parc similar a Abú Dabí.

Comença a funcionar el Registre de Parelles Estables (també dites parelles de fet) de Catalunya, la llei de la creació del qual es va aprovar el 2015. Amb la inscripció en aquest registre, les parelles que no conviuen en règim matrimonial poden acollir-se pràcticament als mateixos drets que les persones casades, tals com les prestacions per fills o les pensions de viudetat i, alhora, s’evita el frau per a accedir-hi.

Més de 260 persones moren a conseqüència de les esllavissades provocades per les persistents pluges torrencials a Mocoa, localitat al sud-oest de Colòmbia. Hi ha un gran nombre de desapareguts, que podrien fer pujar la xifra de morts a 300. El president, Juan Manuel Santos, declara l’estat d’emergència i ordena desplegar l’exèrcit a la zona per a realitzar tasques humanitàries, a les quals el Govern destina uns 14 milions d’euros.

El Tribunal de Comptes denuncia un pagament il·lícit per a les obres de l’AVE a la Sagrera de més de 133 milions d’euros. Segons un informe de l’ens supervisor, ADIF i diverses constructores han inflat el preu de les obres prop del 18%. L’informe també esmenta pagaments per a obres no executades, certificacions d’obra pagades per avançat, adjudicacions de contractes sense concurs i pagament d’obres de les quals no hi ha contracte.

Ilich Ramírez Sánchez, més conegut pels àlies de Carlos o el Xacal, el terrorista veneçolà que a les dècades dels anys setanta i vuitanta va dur a terme alguns dels atemptats més sagnants del segle XX, és condemnat a cadena perpètua per un tribunal de París. Carlos està acusat de la mort de dues persones en l’atac amb una granada de mà en un establiment de la capital francesa el 1974. És la tercera condemna perpètua després de les del 1997 i el 2011, dictades també per tribunals francesos. En total, s’estima que en els atemptats que va planejar i dur a terme van morir més de mil persones. Carlos, que es considera a si mateix un revolucionari professional, va atemptar per compte del Front Popular de Palestina. El 1994 va ser capturat per agents francesos a Khartum, Sudan.

La Seu d’Urgell acull l’acte central de celebració dels 400 anys del naixement de l’Escola Pia com a orde religiós i els 250 anys de la canonització del seu fundador, Josep de Calassanç. L’acte és organitzat per l’Escola Pia de Catalunya.

El grup d’aviació comercial IAG, format per Iberia, Vueling, British Airways i Aer Lingus, anuncia la creació d’una companyia de vols intercontinentals de baix cost amb línies de Barcelona a Los Angeles, San Francisco, Punta Cana i Buenos Aires. La nova companyia, de nom Level, busca competir amb Norwegian, que aquest mateix any comença les operacions al Prat amb itineraris similars o coincidents. El primer vol de Norwegian té lloc el 5 de juny, amb destinació a Los Angeles.

A l’Audiència Nacional de Madrid s’obre el judici del "cas Pretòria", sobre corrupció urbanística a Catalunya, descoberta el 2009. Els onze acusats, entre els quals hi ha l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l’exdiputat Luis Andrés Garcia, Luigi (PSC), i l’exsecretari de la Presidència (1980-90), Lluís Prenafeta, i l’exconseller Macià Alavedra, tots dos homes de confiança de l’expresident Jordi Pujol, s’enfronten a penes que oscil·len entre divuit mesos i vuit anys de presó per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals per valor d’uns 45 milions d’euros. El primer dia Macià Alavedra acorda una rebaixa de la petició de la pena demanada a canvi de confessar els fets i de tornar 13 milions d’euros. El dia 15 declara Luigi, el qual nega que sigui el cap de la trama del "cas Pretòria", tot i que les gravacions l’incriminen, i apunta que els principals responsables de la trama eren Prenafeta i Alavedra. En la seva declaració del 18 d’abril, Lluís Prenafeta reconeix el cobrament de comissions il·legals pactades entre ell, Macià Alavedra i Luigi, i nega la participació de l’expresident Mas en la trama.

Moren 19 nenes d’entre 14 i 17 anys a conseqüència d’un incendi al centre de menors on estaven internades. Els dies següents en moren 23 més a conseqüència de les cremades. L’incendi el van provocar les mateixes nenes en protesta pels maltractaments i abusos sexuals que patien. El centre de San José Pinula té un historial conflictiu, i els tribunals n’havien decretat el tancament progressiu.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sanciona RENFE amb 65 milions d’euros, la multa més elevada posada a l’operador ferroviari. La CNMC considera que des de l’any 2005 RENFE ha posat traves a la liberalització del sector ferroviari espanyol, bloqueig que ha realitzat de manera concertada amb diverses empreses vinculades a Deutsche Bahn, el primer operador alemany.

La multinacional nord-americana de comerç electrònic Amazon anuncia l’obertura a la capital catalana de la seu d’Amazon Marketplace, amb què dona servei a petites i mitjanes empreses a través de la seva plataforma per al sud d’Europa. És la quarta iniciativa d’Amazon en territori català des de l’inici de les obres del centre logístic del Mas Blau (el Prat de Llobregat), al juliol del 2016. El 7 d’abril anuncia un nou centre logístic a Martorelles (Vallès Oriental).

El Consell de Ministres d’Andorra aprova el Projecte de llei de modificació del Codi Penal que tipifica el delicte fiscal d’acord amb els estàndards i les recomanacions internacionals. El Govern també aprova el Projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Els fraus superiors a 50.000 euros es castigaran amb penes de presó de tres mesos a tres anys i els delictes superiors a 150.000 euros es vincularan al blanqueig de diners i seran castigats amb penes d’un a cinc anys de presó. En tots dos casos les multes seran de fins a quatre vegades l’import defraudat.

El Departament d’Agricultura ordena sacrificar uns 7.000 ànecs de granges de Vilallonga de Ter (Ripollès), Vilopriu (Baix Empordà), Fontanilles (Baix Empordà), Bescanó (Gironès), la Cellera de Ter (Selva) i Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) a causa d’un brot de grip aviària molt agressiu, que té l’origen en una granja de Sant Gregori, d’on provenen els animals. El Govern, a més, immobilitza l’aviram de 237 explotacions properes a les granges.

L’Audiència Nacional condemna els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato a sis anys i a quatre anys i sis mesos de presó, respectivament, per haver-se apropiat indegudament del patrimoni de l’entitat a través del sistema de les anomenades targetes opaques, o targetes black, que es posaven a disposició de directius de l’entitat. A banda, hi ha 63 acusats més, que reben condemnes d’entre tres mesos i sis anys.

Un jutge de Madrid rebutja la demanda presentada per l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances d’Espanya (ADICAE) en representació de més de 3.000 afectats per a recuperar els diners de les participacions preferents de Bankia. El jutge argumenta que els demandants ho han de fer a títol personal. Tanmateix, la sentència estableix que gairebé totes les condicions dels contractes que havien de signar els clients de les preferents són abusives.

Veïns de Celrà i Girona (ambdós del Gironès) es manifesten contra les maniobres de l’exèrcit espanyol dins dels dos termes municipals, ja que consideren que són una provocació, a més d’un perill per la proximitat als nuclis urbans on es realitzen. En canvi, les maniobres a Gósol (Berguedà) que s’efectuen entre el 28 de febrer i el 3 de març són ben acollides pels veïns, pels beneficis econòmics que aporten.

L’Audiència de Palma dicta sentència pel "cas Nóos", un cas de desviació de 6 milions d’euros de fons públics del Govern balear a través d’una empresa sense ànim de lucre. El màxim directiu de l’empresa i principal acusat era el marit de la infanta Cristina de Borbó, Iñaki Urdangarin, juntament amb el seu soci Diego Torres i l’expresident balear Jaume Matas. Urdangarin és condemnat a una pena de sis anys i tres mesos de presó, Torres, a vuit anys i mig, i Matas, a tres anys i vuit mesos. La infanta Cristina, que també estava acusada, és absolta com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals i condemnada a una multa de 265.000 euros com a responsable a títol lucratiu. El dia 23 la jutge desestima la petició del fiscal d’aplicació de les penes de presó de manera immediata, i Urdangarin i Torres queden lliures i sense fiança.

Sis agents dels Mossos d’Esquadra resulten ferits quan intenten impedir que un grup de veïns del barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat bolquin un cotxe amb una persona a dins. Una cinquantena de veïns ataquen els agents armats amb bastons. Dues persones són detingudes. El conseller d’Interior, Jordi Jané, condemna l’agressió als Mossos d’Esquadra.

Ramón Fonseca i Jürgen Mossack, els advocats del despatx Mossack Fonseca, amb seu a Panamà, són detinguts per la presumpta implicació en la trama de suborns de la constructora brasilera Odebrecht, que afecta diversos països de l’Amèrica Llatina, amb implicacions de ministres i alts càrrecs del Govern, entre els quals hi ha l’expresident peruà Alejandro Toledo, resident als Estats Units, i per al qual un jutge dicta el mateix dia ordre de cerca i captura internacional. La Fiscalia acusa els dos socis de delictes de blanqueig de capitals i d’haver eliminat proves de la trama de corrupció Odebrecht i, també, de l’escàndol de Petrobras. El despatx Mossack Fonseca és la font d’on provenen els anomenats Papers de Panamà, la filtració més gran sobre societats deslocalitzades, paradisos fiscals i evasió fiscal.

El president rus, Vladímir Putin, signa la llei que descriminalitza algunes formes de violència domèstica, concretament quan l’agressió es produeix per primera vegada i no fereix greument la víctima. Aprovada al gener per la Duma amb un 85% dels vots, organitzacions de drets humans critiquen la llei i demanen que es retiri. S’estima que a Rússia els casos de violència domèstica (sobretot contra dones i infants) representen prop del 40% dels crims greus, i molts estan relacionats amb el consum d’alcohol.

Els sindicats d’ensenyament de Catalunya signen amb el Departament d’Ensenyament un acord per a augmentar el cos docent en 5.500 persones el curs vinent. L’acord permet desconvocar oficialment la vaga que els representants sindicals havien convocat per al 9 de febrer per reclamar el retorn a les condicions laborals d’abans de les retallades per la crisi. El pressupost presentat inicialment pel Govern ja preveia uns 2.000 professors més, però una aportació extra de 140 milions d’euros permet augmentar la quantitat en 3.500.

El ple del Consell aprova el decret de plurilingüisme educatiu, amb l’objectiu que al final de la formació escolar obligatòria tots els alumnes valencians tinguin un coneixement real de les dues llengües oficials, valencià i castellà i, almenys, d’una d’estrangera. La vicepresidenta i portaveu del Govern valencià, Mònica Oltra, contraposa la nova normativa a les anteriors, en què s’equiparava valencià i castellà a partir de la falsa premissa de normalització del valencià. El decret es començarà a aplicar el curs 2017-18.

Els líders del grup parlamentari euroescèptic i nacionalista Europa de les Nacions i les Llibertats es troben per primer cop fora del Parlament Europeu a la ciutat alemanya de Coblença. Hi assisteixen, entre d’altres, Frauke Petry, d’Alternativa per Alemanya, Marine Le Pen, del Front Nacional francès, el neerlandès Geert Wilders, del Partit de les Llibertats, i Matteo Salvini, de la Lliga Nord italiana. Fora del recinte es duu a terme una manifestació de protesta, i a periodistes d’alguns mitjans els és negada l’entrada.

El Govern mexicà lliura a les autoritats dels Estats Units el líder del càrtel de Sinaloa, Joaquín el Chapo Guzmán. Poc abans, el tribunal penal de Ciutat de Mèxic havia desestimat el recurs d’empara presentat per Guzmán perquè s’evités el trasllat als Estats Units. El Chapo, que va ser detingut al gener del 2016, va ser empresonat per primer cop el 1993 i ja s’havia escapat dos cops de dues presons de màxima seguretat mexicanes: la primera, el 2001 (recapturat el 2014), i la segona, el 2015. Guzmán haurà d’afrontar càrrecs criminals de tribunals de Texas i Califòrnia.

Una allau provocada per un terratrèmol causa la mort de 29 persones a l’hotel Rigopiano del Gran Sasso, als Abruços. La forta baixada de les temperatures i unes nevades molt intenses que cauen ininterrompudament al llarg de 36 hores en alguns llocs, combinades amb terratrèmols d’intensitat de 5,4 graus en l’escala de Richter a les regions del centre d’Itàlia dels Abruços, el Laci i les Marques, són les causants de la catàstrofe. És la mateixa zona que va ser devastada a l’agost del 2016, en què els sismes van provocar uns 300 morts.

El Departament de Justícia dels Estats Units imposa una multa de 864 milions de dòlars a l’agència de qualificació Moody’s per haver inflat les hipoteques d’alt risc. La sanció ve precedida per multes a altres agències de qualificació, com els 1.325 milions imposats el 2015 a Standard and Poor’s o els 5.100 milions, a Goldman Sachs.