Cronologia dels Països Catalans i del món

Els Estats Units i Mèxic signen un acord que tanca la disputa per l’aigua en els territoris fronterers, una zona de gran aridesa. El 1944 els dos països van signar un tractat bilateral que repartia els recursos hídrics. Segons els termes de l'acord, Mèxic reconeix que deu als Estats Units aproximadament un any de l’aigua que ha consumit. Els grangers mexicans sostenen que els darrers anys han estat d’una gran sequera i que necessiten l’aigua per subsistir i responen a l'acord amb mobilitzacions violentes.

La combinació d’intenses pluges, baixes pressions, el vent del sud-est (xaloc o sirocco) i el fenomen conegut com acqua alta, una marea que es produeix periòdicament, provoquen el pitjor episodi d’inundacions a Venècia des del 1966 (el segon des del 1923, quan començaren els registres). El nivell de l’aigua arriba a 1,87 m i cobreix les zones més conegudes de la ciutat, com ara la plaça de Sant Marc. La pujada d’enguany provoca polèmiques sobre fins a quin punt és atribuïble al canvi climàtic i sobre la manca d’infraestructures de protecció.

El Congrés dels Diputats aprova la Llei de règim personal de les Forces Armades elaborat pel ministeri que encapçala Eduardo Serra. La llei fixa en 168.000 el nombre màxim d’efectius de l’exèrcit professional espanyol (48.000 comandaments i entre 102.000 i 120.000 soldats) i determina la desaparició del servei militar obligatori. El dictamen és aprovat amb els vots del PP i CiU, mentre que el PSOE, IU, el Grup Mixt, els diputats del PNB i de Coalició Canària hi voten en contra. La llei ha de ser ratificada pel Senat abans del mes de juny.

Entre els dies 21 i 29 de gener una pertorbació que creua la costa est dels Estats Units produeix tempestes de grau 5, el màxim segons l’índex de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica. Afecta una vintena d’estats, entre els quals cal destacar Nova York, i uns 100 milions de persones. Hi ha 55 víctimes mortals i els danys s’estimen en més de mil milions de dòlars. És la pitjor tempesta als EUA des del 2011.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) deixa de considerar la condició de transgènere i també la transsexualitat com a malalties (trastorns mentals) reconegudes.

A la localitat de Westhoffen, situada a la regió francesa del Baix Rin, 107 tombes de l’antic cementiri jueu apareixen vandalitzades amb esvàstiques i grafits fets amb aerosols. En un any i mig hi ha hagut 42 atacs a sepulcres jueus en aquesta regió. El dia 18 una seixantena de làpides I monuments funeraris són vandalitzats a la localitat eslovaca de Namestovo, prop de la frontera amb Polònia.

La companyia aèria de baix cost Ryanair anuncia que cancel·larà entre quaranta i cinquanta vols al dia durant sis setmanes. La raó, segons la direcció, és la caiguda de la puntualitat per sota del 80%. La mesura afecta uns 300.000 passatgers als quals s’ofereixen vols alternatius o el retorn de l’import dels bitllets. Altres fonts apunten que un dels motius també és la fuga de pilots de Ryanair cap a la competidora Norwegian, que ofereix millors sous i condicions.

El rei d’Espanya Felip VI renuncia a l’herència del rei emèrit Joan Carles I i li retira l’assignació. La renúncia, tanmateix, no pot tenir efecte fins a la mort d’aquest. És la resposta del rei Felip a diversos escàndols que presumptament involucren el seu pare, que han agafat força des que la fiscalia suïssa investiga el presumpte cobrament de comissions per part de l’ex rei d’Espanya desviades a paradisos fiscals. Joan Carles hauria cobrat aquestes comissions com a intermediari de la monarquia saudita en contractes per a la construcció de l’AVE a la Meca.

Procedent dels Estats Units, la segadora mecànica es difon arreu d’Europa.

El secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, viatja a Sarajevo per assistir al naixement del primer nen del dia a la ciutat, simbòlicament el que fa que la població de la Terra arribi oficialment als 6.000.000.000 d’habitants. Aquesta xifra no s’assolirà fins al final d’any, però l’ONU va decidir celebrar el naixement d’avui a Sarajevo per a recordar els prop de 1.600 nens que van morir en el setge que va patir la ciutat durant la guerra de Bòsnia. Annan aprofita l’atenció mediàtica per a fer una crida als països desenvolupats perquè aportin recursos per a afrontar el creixement demogràfic del planeta.

Amb un minut de silenci a tot el país i una cerimònia presidida per l’emperador, Aki Hito, i el primer ministre, Shinzo Abe, es commemoren les 18.000 víctimes que van perdre la vida o van desaparèixer en el tsunami provocat pel terratrèmol marí que va devastar el nord-est de l’illa de Honshu. El tsunami va provocar també el pitjor accident nuclear des de Txernòbil (1986), a les centrals nuclears de Fukushima, amb unes 180.000 persones evacuades de la zona.

Desenes de milers de manifestants protesten a les principals ciutats de França contra la reforma laboral, protestes que degeneren en enfrontaments. Vint-i-quatre policies resulten ferits i es practiquen un centenar de detencions. L’aspecte més polèmic del projecte de llei preveu facilitar l’acomiadament amb l’objectiu de reduir l’atur.

La Unió dels Emirats Àrabs posa en marxa la central nuclear de Barakah, a la costa prop de la frontera amb Qatar. És la primera central nuclear del món àrab i el segon projecte d’alta tecnologia del país inaugurat el 2020, després de la missió Hope a Mart del mes de juliol. Per motius diferents, Qatar i Iran critiquen durament el projecte.

El Govern de Suïssa destitueix Peter Regli, cap dels serveis secrets de l’Estat, per la seva possible implicació en la creació d’un exèrcit secret segons les declaracions de Dino Bellassi, excapità de l’exèrcit suís, arrestat l’11 d’agost sota l’acusació de desviar uns 9 milions de francs suïssos del departament federal de Defensa. Bellassi ha denunciat els seus superiors, afirmant que els diners van servir per a finançar la creació d’una unitat secreta de l’exèrcit. Les investigacions han descobert un gran arsenal, i s’especula amb possibles vinculacions amb les màfies russes. Uns dies després, Bellassi reconeix que tot era una invenció per a intentar amagar el seu desfalc.

El fotògraf espanyol nascut a Veneçuela José Cendón i el periodista britànic Colin Freeman són alliberats, després de 39 dies de segrest a mans de pirates somalis. Els dos periodistes van ser segrestat a Puntlàndia, al nord de Somàlia, on acabaven de fer un reportatge sobre la pirateria en la zona per al diari Daily Telegraph.

La Comissió Europea i Facebook, Twitter i YouTube aproven un codi de conducta per a perseguir la incitació a l’odi i la violència a internet. Entre altres mesures, preveu que els missatges d’aquest tipus es retirin de les xarxes o se’n talli l’accés dins d’un termini de 24 hores.

Prop d’un milió de persones es manifesten en unes 800 ciutats dels Estats Units reclamant que el govern federal estableixi un control més estricte de les armes de foc. Les mobilitzacions per aquesta causa, de les més grans en la història del país, les convoca el moviment Marxa per les nostres vides (March For Our Lives), sorgit després de la matança perpetrada en una escola d’ensenyament superior a Parkland, Florida, per un noi de 19 anys que va matar 17 alumnes i mestres.

Una explosió de grisú causa la mort de 39 persones a la mina Zasiadko, a la conca hullera de Donetsk (Ucraïna). En el moment de l’explosió hi ha 159 persones dins la mina, una cinquantena de les quals ha de ser hospitalitzada. Abans d’aquest accident, uns 80 miners havien mort des del començament de l’any a la conca de Donetsk, on els treballadors viuen en unes dures condicions i amb mesos d’endarreriments en les pagues.

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil detenen una desena de persones a Barcelona i la seva àrea metropolitana relacionades amb el blanqueig de diners procedents del narcotràfic a les mans de la màfia napolitana. Es tracta d’una operació d’abast europeu contra aquesta organització duta a terme per Europol i Eurojust, les organitzacions de coordinació de la policia i la justícia a escala europea. A Nàpols i Alemanya també es detenen persones sospitoses de participar en la trama.

El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón autoritza la reobertura del diari “Egin” i de l’emissora de ràdio Egin Irratia, clausurats per una ordre seva al juliol del 1998, en entendre ara que la vigència de la treva d’ETA ha creat una nova situació al País Basc. Com a condició de la reobertura d’ambdós mitjans, l’Audiència Nacional es reserva el dret de controlar les finances de les empreses que els gestionen, d’intervenir-ne els comptes bancaris i d’embargar-ne els béns fins l’1 de març de l’any 2000.

La Comissió Europea (CE) finalment opta per no aplicar a Espanya la sanció per no haver complert els objectius de dèficit pactats per a l’exercici. Espanya rebrà, per tant, els 1.200 milions d’euros previstos, però, a canvi, el Govern espanyol es compromet a tancar l’exercici amb un dèficit del 4,6% el 2016 i del 3,1% per al 2017, cosa que implica retallades de 5.500 milions d’euros. El 3 d’octubre, el Parlament Europeu va demanar a la Comissió no suspendre els fons estructurals perquè castigaria l’economia i la inversió a l’Estat espanyol.

El secretari general de l’ONU, António Guterres, qualifica de “fita dolorosa” la xifra de més d’un milió de morts a tot el món per la covid-19 deu mesos després de declarar-se la pandèmia a la Xina. La xifra és una projecció de la Universitat Johns Hopkins, però molts experts consideren inferior a la real. La major part de les morts es concentren al Brasil, l’Índia i els Estats Units.

Entre els dies 16 i 21 de maig té lloc pel golf de Bengala el pas del cicló Amphan en direcció N-S, amb pluges torrencials i vents de fins a 250 km/h i que afecta el nord-est de l’Índia, Bangladesh, Sri Lanka i Bhutan. És el més fort dels registrats a la zona des del 1999. Tot i que la pèrdua de vides humanes és relativament baixa (uns 130 morts), el cost econòmic és el més elevat mai registrat. La ciutat de Calcuta és especialment castigada.

El president portuguès Jorge Sampaio inaugura oficialment el pont Vasco da Gama de Lisboa, que amb 17,2 km és el més llarg d’Europa. El pont uneix les localitats de Sacavém i Montijo a través de l’estuari del Tajo. El passat dia 22 es va fer una preinauguració del pont amb una multitudinària feijoada per a 16.500 persones que va quedar inscrita en el llibre Guinness dels rècords.

L’empresa multinacional Boliden reprèn l’activitat extractiva a la mina d’Aznalcóllar, escenari d’un greu vessament tòxic prop del parc de Doñana a l’abril de l’any passat. De moment, la justícia no ha dictaminat les possibles responsabilitats de l’accident. Avui es reincorporen a la mina 45 treballadors, que s’afegeixen a les 227 persones que han realitzat tasques de manteniment durant el darrer any, i els propers dies ho farà la resta de treballadors de l’empresa. Per la seva banda, les organitzacions ecologistes recelen de la represa de les extraccions de pirites a Aznalcóllar.

A Espanya s’aprova una llei aranzelària de signe proteccionista.

El Comitè dels Establiments de Crèdit i Empreses d’Inversió (CECEI) francès veta el procés de fusió de la Banque Nationale de París (BNP) i Société Générale, una operació que hauria donat com a resultat el segon banc més important del món gràcies al fet que prèviament ja es va fer una unió entre la BNP i Paribas. La fusió BNP-Société Générale va començar el 9 de març amb una opa mitjançant la qual la BNP adquiria el 37% de les accions de la Société Générale, però amb la decisió del CECEI la BNP haurà de desfer la compra de les accions.

El president del Brasil, Michel Temer, aprova per decret permetre l’explotació minera a la Reserva Nacional del Coure i Associats (Renca). La reserva està situada als estats de Pará i Amapá i té una superfície d’uns 46.000 km2, equivalent a la de Dinamarca, i és rica en jaciments d’or i altres minerals. Tot i que el Govern es compromet a mantenir nou zones protegides al seu interior, l’oposició i els conservacionistes brasilers i internacionals afirmen que es tracta de la destrucció més greu de l’Amazònia en cinquanta anys. Tanmateix, el 30 d’agost, un jutge federal suspèn l’ordre del president, i argumenta que l’eliminació de Renca ha de ser debatuda prèviament al Parlament.

Un franctirador mata nou persones en dos locals socials freqüentats per immigrants d’origen turc i kurd de la ciutat alemanya de Hanau. Dues persones més moren poc després com a resultat de les ferides. L’autor, un home que havia difós proclames racistes, se suïcida després de fugir.

Iberia, que fins ara era l’única gran companyia aèria de la Unió Europea que deixava fumar en vols europeus i transoceànics, prohibeix a partir d’avui fumar en tots els seus avions. D’aquesta manera, Iberia s’avança al reial decret aprovat pel Govern espanyol pel qual a partir del novembre es prohibirà fumar en tots els vols que tinguin com a punt d’origen o d’arribada qualsevol aeroport de l’Estat espanyol.

Moren 36 persones en dues explosions de metà en una mina de carbó a Vorkuta, al nord-oest de Rússia. La primera explosió provoca la mort de 4 miners i en sepulta 26. En la segona moren 5 agents de l’operació de rescat i 1 miner. És un dels pitjors accidents de la mineria a Rússia els últims anys.

Els controladors aeris de l’Estat espanyol i AENA arriben a un acord segons el qual AENA pagarà 1.500 milions de pessetes en hores extres els propers sis mesos per cobrir la manca de personal a les torres de control, un dels conflictes que havia generat els nombrosos retards en els vols les darreres setmanes. Un cop resolts els conflictes amb pilots i controladors, la normalitat aèria per a l’estiu no queda garantida perquè el personal de terra dels aeroports amenaça de fer mobilitzacions, ja que considera que l’acord amb els controladors és un greuge comparatiu.

Nou persones moren a la ciutat de Dayton (Ohio) en l'atac d'un franctirador (entre els quals l'atacant). La massacre té lloc hores després d’un altre atac en uns magatzems a El Paso (Texas) que causa 20 morts. Amb aquests ja són 251 els atacs amb arma de foc als Estats Units amb quatre o més víctimes mortals al llarg de 2019.

Bill Gates, president fundador de Microsoft, dimiteix el càrrec per centrar-se en la Fundació Bill & Melinda Gates, la primera organització filantròpica del món, creada l’any 2000. Gates també dimiteix com a membre del consell d’administració de Berkshire Hathaway del financer Warren Buffet, càrrec que ocupava des del 2004.

L’avió PK-661, amb 47 passatgers (incloent-hi els 5 membres de la tripulació) s’estavella prop de la ciutat de Havelian, al nord del Pakistan. No hi ha supervivents. Les investigacions posteriors revelen que la causa de l’accident és una avaria en un dels motors. La companyia Pakistan International Airways (PIA) té un llarg historial d’accidents. En l’aparell, que cobria el trajecte Chitral-Islamabad, hi viatjava un conegut predicador i cantant pakistanès.

El Vaticà exclou del sacerdoci l’arquebisbe emèrit de Washington i excardenal Theodore McCarrick per abusos sexuals. La mateixa Santa Seu informa que és el primer cop que una dignitat tan alta és expulsada de l’Església catòlica per aquest motiu. El 26 de febrer un tribunal d’Austràlia declara el cardenal George Pell culpable d’un cas d’abusos a menors del 1996. El 13 de març és condemnat a sis anys de presó. Com a tresorer del Vaticà (fins al febrer), Pell era el tercer càrrec més poderós de l’Església catòlica.

La Comissió Europea imposa una multa de 4,3 mil milions d’euros a la companyia tecnològica Google per l’abús de posició dominant a través del sistema operatiu de mòbils Android. És la multa més alta mai imposada per l’organisme, contra la qual Google anuncia la intenció de recórrer.

El Consell de Política Fiscal i Financera aprova la proposta d’Hisenda de donar un any més de marge a les comunitats autònomes per a assolir estabilitat financera i fixar el dèficit zero per al 2019. El ministre Cristóbal Montoro amenaça amb mesures coercitives les comunitats que no apliquin els nous objectius de dèficit (0,7% el 2016, 0,7% el 2017 i 0,3% el 2018). Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears voten en contra d’aquests objectius malgrat l’increment de quatre dècimes que concedeix el Govern espanyol el 20 d’abril.

A Moscou se celebren, simultàniament, el centenari de la Revolució Russa (1917) i el 76è aniversari de la batalla de Moscou (1941) durant la Segona Guerra Mundial. La primera data va significar l’enderrocament del tsarisme i la instauració del primer règim comunista de la història, que va donar lloc a la Unió Soviètica, de la qual la Federació Russa és, de fet, l’Estat hereu. El segon esdeveniment és recordat pels russos com una gran victòria patriòtica que va aconseguir aturar l’expansionisme del Tercer Reich. Des del Govern rus es recorda especialment aquesta segona data, mentre que la Revolució només la celebra obertament el Partit Comunista (segona força a la Duma, o Parlament), ja que, malgrat que és considerada una fita històrica, no gaudeix d’un suport popular tan unànime.

La fiscal general dels Estats Units, Janet Reno, presenta una demanda contra les companyies tabaqueres, a les quals demana una indemnització pels 3,2 bilions de dòlars que es gasta cada any la sanitat pública en els pacients afectats de malalties derivades del tabac. La demanda considera que els darrers 45 anys les empreses tabaqueres han mantingut una campanya continuada de “frau i engany”, ja que eren conscients dels efectes perjudicials del tabac.

Entra en vigor l’anomenada itinerància com a casa (roaming like at home), que prohibeix el sobrecàrrec que fins ara les companyies feien pagar quan s’usava el mòbil a l’estranger. La mesura afecta els consumidors amb tarifes de mòbil contractades a qualsevol dels 28 països membres de la Unió Europea. Tot i que la fi de la itinerància s’aplica també a alguns estats tercers (Noruega, Islàndia i Liechtenstein), Andorra en resta de moment exclosa.

S’obre al trànsit el túnel de Sant Gotard, que uneix per sota dels Alps les ciutats de Göschenen i Airolo. Amb 57 km de longitud i 2.300 m de fondària, és el túnel més llarg i més profund del món. Han calgut 17 anys per a construir-lo i el cost és d’uns 11.000 milions d’euros. S’estima que estalviarà la circulació de prop d’un milió de camions cada any.

Onze persones moren i més de 300 resulten ferides al pas del tifó Jebi per l’oest del Japó, el més greu al país en 25 anys. Kyoto i Osaka són les ciutats més afectades, amb nombrosos danys als transports terrestres, els aeroports i el subministrament elèctric. Format a finals d’agost, passà per Taiwan el 2 i 3 de setembre i hi causà 5 morts. Un dia després (5 de setembre) un terratrèmol d'intensitat 6,7 causa una desena de morts i una quarantena de desapareguts a Hokkaido, l'illa de més al nord del Japó.

Mark Zuckerberg, propietari fundador de la companyia tecnològica Facebook, es disculpa a través d’un comunicat per la filtració de dades personals de milions d’usuaris. L’escàndol prové d’una informació publicada la setmana anterior per The New York Times i altres diaris sobre Cambridge Analytics, una empresa contractada per a la campanya electoral de Donald Trump, que accedí a uns cinquanta milions de perfils de Facebook de manera irregular. També es relaciona aquesta empresa amb la campanya a favor del Brexit. El dia 10 d'abril Zuckerberg compareix al Senat dels Estats Units per donar explicacions i disculpar-se i el 22 de maig ho fa al Parlament Europeu.

L’Audiència de Sevilla obre el judici contra els expedients de regulació d’ocupació falsos a Andalusia, amb què, presumptament, es van desviar fons públics entre els anys 2001 i 2011, període en què s’haurien prejubilat persones que no havien treballat mai en les empreses que constaven en la documentació. A través d’una trama orquestrada des de l’Administració i amb empresaris que hi col·laboraven, s’haurien desviat uns 850 milions d’euros. Els acusats són 22 alts càrrecs de l’Administració autonòmica socialista, entre els quals figuren els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán, per als quals el fiscal anticorrupció demana, respectivament, deu anys d’inhabilitació i sis anys de presó i trenta d’inhabilitació.

Cinc militants islamistes del Caixmir segresten un Airbus A-300 indi poc després d’haver-se enlairat de Kàtmandu amb destinació a Nova Delhi. Els segrestadors desvien l’aparell cap a Amrítsar (Índia), inici d’un periple que el porta als Emirats Àrabs, on deixen en llibertat 27 dels passatgers i evacuen un jove indi mort a ganivetades, i a Qandahar (Afganistan). Els segrestadors, fortament armats i amb explosius, exigeixen l’alliberament d’un líder religiós musulmà empresonat a l’Índia. A l’avió viatgen un matrimoni d’Eivissa i un altre de Mollerussa.

Una pastera amb cinquanta-dos refugiats i immigrants naufraga a la mar d’Alboran, a prop de Melilla. Salvament Marítim només pot rescatar tres homes i la resta es declaren morts després de cercar-los durant quaranta-vuit hores.

La làpida commemorativa de l’antiga sinagoga d’Estrasburg, enderrocada el 1940 pels nazis, apareix destrossada. Aquest acte vandàlic antisemita s’afegeix a la violació de tombes del cementiri jueu de la ciutat al mes de febrer, on els agressors van pintar esvàstiques i altres símbols antisemites.

Un pertorbat, que s'havia escapat d'un psiquiàtric, assalta una escola bressol a Flandes i mata 2 nadons i 1 mestra. L'agressor, que duia la cara pintada de blanc i negre, fereix 10 infants més i fuig en una bicicleta. La policia el deté una hora i mitja després dels fets.

Les autoritats del Canadà mobilitzen 11.000 soldats per ajudar els afectats de l’onada de fred que des de fa alguns dies afecta el país i el nord-oest dels Estats Units. Tres milions de persones han quedat els darrers quatre o cinc dies sense subministrament elèctric (amb temperatures que han arribat als 200 sota zero) i centenars de milers de persones han abandonat les seves cases per instal·lar-se en centres habilitats per les autoritats. Oficialment, el mal temps causa 12 morts al Canadà i 7 als Estats Units.

El papa Francesc canonitza l’arquebisbe de San Salvador Óscar Arnulfo Romero, el papa Pau VI, dos sacerdots, un jove laic i dues religioses. Óscar Arnulfo Romero, anomenat “bisbe dels pobres”. va ser assassinat el 1980 per paramilitars de l’extrema dreta. Pau VI va ser impulsor, juntament amb el papa Joan XXIII, del Concili Segon del Vaticà.

El papa Francesc anuncia, en la carta apostòlica Misericordia et misera, que a partir d’ara els sacerdots catòlics podran absoldre les fidels del pecat de l’avortament. Fins ara, la doctrina de l’Església excomunicava qui hagués comès aquest pecat. Amb motiu de l’Any Sant de la Misericòrdia, celebrat del 8 de desembre de 2015 al 20 de novembre de 2016, el papa Francesc va aixecar aquesta sanció i la possibilitat del perdó, que, en el darrer dia del jubileu, estableix de manera indefinida.

Un italià de 62 anys mor en disparar-se un tret a la boca a pocs metres de l’altar major de la basílica de Sant Pere del Vaticà. El fet que una persona hagi aconseguit entrar amb una pistola a l’interior de la basílica qüestiona les mesures de seguretat del recinte, i més tenint en compte que del 24 de desembre al 6 de gener el Vaticà acollirà el darrer jubileu del segle, un període en què Roma espera rebre uns 30 milions de visitants. L’endemà, les autoritats vaticanes fan el ritu de reparació que exigeix el Coerimoniale Episcoporum quan es comet un acte de violència en un recinte sagrat.

El Govern espanyol anuncia el tancament definitiu de la central nuclear de Garoña (Burgos), la segona més antiga de l’Estat (1970), aturada des del 2012. Tot i que al febrer del 2017 el Consell de Seguretat Nuclear va autoritzar-ne la reobertura, el Govern justifica el tancament pels costos excessius de la posada en marxa i el baix rendiment de la instal·lació.

El director de Moda de Barcelona, Paco Flaqué, anuncia que es faran pressions perquè en la propera edició de la Passarel·la Gaudí no desfilin models que tinguin una talla inferior a la 38. La mesura s’inscriu en el debat social al voltant de l’anorèxia, una malaltia en alça provocada sovint per la voluntat de les joves de voler imitar els cossos molt prims que fixen els cànons estètics de la moda i la publicitat.

El president del Banc Central Europeu (BCE), Wim Duisenberg, anuncia una reducció dels tipus d’interès del 3% al 2,5%. La rebaixa, que vol estimular el creixement econòmic de la zona de l’euro, s’aprova després de constatar el bon comportament de la inflació als països de la UE. La mesura provoca una important caiguda de la cotització de l’euro en relació amb el dòlar a les borses, mentre molts analistes opinen que la rebaixa pot suposar un risc d’inflació.

En un comunicat a la premsa, el Tribunal Federal de Justícia alemany fa pública la confirmació de la condemna a quatre anys de presó dictada el 15 de juliol de 2015 per un tribunal de Lüneburg contra Oskar Gröning, conegut com "el comptable d’Auschwitz". Gröning tenia cura dels béns confiscats als jueus internats que després eren enviats a la cambra de gas. La sentència revoca una norma del 1969, segons la qual haver format part del cos de funcionaris d’Auschwitz no era motiu suficient per a ser condemnat. El Tribunal Federal va dictar la sentència el 25 de setembre.

La força del cicló Lothar, que diumenge va començar a afectar el centre d’Europa, provoca nombroses allaus al Tirol austríac amb un balanç de 12 morts. En una de les zones afectades, les allaus ja van causar una trentena de morts a principi d’any. A la resta de països afectats pel Lothar, el nombre de víctimes mortals arriba ja a 136.

Els accionistes del Banco Bilbao Vizcaya i Argentaria ratifiquen el procés de fusió de les dues entitats en les juntes d’accionistes paral·leles celebrades, respectivament, a Bilbao i Madrid. El president del BBV, Emilio Ybarra, explica que en la fusió per absorció de les dues entitats el BBV tindrà el 72% de les accions del nou banc i esdevindrà així el segon grup financer espanyol i el desè d’Europa per volum d’actius. També es fan públiques les negociacions amb l’entitat Unicredito Italiano amb vista a una fusió l’any 2002.

Un jutge del Tribunal Suprem del Brasil ordena investigar vuit ministres i un centenar de diputats i polítics del Brasil, entre els quals hi ha el cap de gabinet del president Michael Temer, el ministre d’Afers Estrangers i quatre expresidents: Fernando Henrique Cardoso, Luiz Inácio Lula da Silva, Dilma Rousseff i Fernando Collor de Mello, tots ells acusats de rebre suborns de la constructora Oderbrecht a canvi de la concessió de contractes inflats en relació amb la companyia petroliera estatal Petrobras i de propiciar una legislació favorable.

La multinacional de l’automòbil japonesa Mitsubishi reconeix haver falsificat les proves d’emissió de gasos de més de 600.000 vehicles fabricats per l’empresa, gran part dels quals per a Nissan, que va denunciar incoherències en la presentació dels resultats dels tests. Mitsubishi retira els vehicles i inicia una investigació. És la segona empresa a reconèixer aquesta mena de manipulacions des de l’escàndol de Volkswagen el 2015.

El jutge d’instrucció de París decreta el processament d’Alois Brunner, un nazi col·laborador d’Adolf Eichmann que està considerat un dels ideòlegs de la “solució final”. El 1992, l’advocat Serge Klarsfeld va presentar una querella contra Brunner per haver ordenat la deportació d’un comboi de nens jueus al camp de Dracy, el 1943, però fins ara no ha estat admesa per la justícia francesa. Es creu que des del 1954 Brunner és a Síria, on va ser vist per última vegada el 1992.

La fiscalia anticorrupció investiga el El rei emèrit Joan Carles I, la reina Sofia i alguns dels seus nets pel suposat ús de targetes bancàries opaques, que hauria tingut lloc després de l’abdicació i la pèrdua d’inviolabilitat del monarca (2014). El dia 5 es fan públiques investigacions de la fiscalia sobre presumptes regals a un empresari mexicà a través dels quals hauria evitat pagar uns 278.000 euros a hisenda en 2016-18. Els dies 10 i 11 de novembre dos mitjans de comunicació atribueixen al rei emèrit més diners i operacions irregulars a Suïssa i al Kazakhstan.

L’irlandès Paschal Donohoe és elegit president de l’Eurogrup, l’òrgan de la Unió Europea que reuneix els ministres de finances de la zona euro i un dels més influents de l’organització. El portuguès Mário Centeno ha estat succeït en el càrrec per Donohoe que ha superat la ministra espanyola Nadia Calviño com a principal aspirant al càrrec tot i que aquesta tenia el suport d’Alemanya.

El Ministeri d’Afers Estrangers de la Xina dona 10 dies als corresponsals del New York Times, el Washington Post i el Wall Street Journal per retornar als Estats Units. Segons les autoritats xineses, la mesura és una resposta a les restriccions dels mitjans xinesos als Estats Units imposades per l’administració Trump.

El Vaticà accepta la llei de desamortització espanyola, i el govern restableix la venda de béns eclesiàstics.

Un terratrèmol de 7,2 graus en l’escala de Richter torna a sacsejar l’àrea de Turquia que va patir un sisme al mes d’agost. El balanç de víctimes del nou terratrèmol és de prop de 400 morts. La zona més afectada és la província de Dolu i la ciutat de Düzce. Izmit, la capital de la regió, també pateix greus desperfectes.

En una cerimònia presidida pel president, Michael D. Higgins, Irlanda celebra una desfilada militar a Dublín i altres actes per a commemorar el centenari de l’alçament de Pasqua, la revolta amb la qual es considera que es va iniciar la independència del país. Entre els dies 24 i 29 de març de 1916 els rebels irlandesos van ocupar l’oficina general de Correus i altres edificis oficials. En la repressió de l’exèrcit van morir més de 455 persones, entre les quals hi havia 14 líders rebels i 116 soldats britànics. Per a tots ells s’oficien cerimònies d’homenatge.

Diversos incendis als voltants de les localitats de Mati i Rafina, a uns 30 km a l’Est d’Atenes, i Kineta, a l’oest, causen la mort d’almenys 77 persones i prop de 200 ferits. Una trentena de persones resten desaparegudes. Els focs, que es propaguen a partir del dia 23 gràcies als forts vents, són els més devastadors a Grècia des del 2007 i es creu que han estat provocats. Diversos estats de la UE contribueixen en tasques de rescat i extinció.

El Vaticà i l’Església luterana conclouen tres dies de reunions a la ciutat d’Augsburg amb la signatura conjunta d’una declaració sobre la “doctrina de la justícia”, és a dir, el paper de la fe, les obres i la gràcia de Déu en la salvació de l’individu. L’acord, signat pel bisbe luterà Christian Krauset i el cardenal catòlic Idris Cassidy, tanca una de les qüestions doctrinals en què es va basar la reforma de Martí Luter, i s’ha signat en la mateixa data en què Luter va penjar a l’església de Wittenberg les seves 95 tesis, el 31 d’octubre de 1517.

La presència d’un insecticida en l’esmorzar provoca la mort de 25 nens d’entre 3 i 14 anys en una escola de Taumarca, al departament peruà de Cuzco. L’esmorzar contaminat, que consistia en pa i llet, era l’aportació que cada dia fa a aquesta escola el Fons de Compensació i Desenvolupament Social (FONCODES), un organisme que depèn del Govern de Lima i que s’encarrega de l’atenció a la població més pobra del país.

La torre Grenfell, un bloc de 24 pisos amb 100 habitatges del districte de Chelsea-Kensington on vivien entre 400 i 600 persones, resulta totalment destruït per un incendi. Els bombers rescaten 65 persones, i, el dia 19, la policia metropolitana anuncia que hi ha almenys 79 morts o desapareguts, i que només 5 cadàvers han estat formalment identificats. El dia 23, s’anuncia la causa de l’incendi, una nevera defectuosa. El dia 23, dimiteix el regidor del districte i la primera ministra Theresa May formula una disculpa pública en nom del Govern per la manca d’actuacions davant les denúncies sobre el revestiment altament inflamable utilitzat en una restauració recent. El 24 de juny s’evacuen quatre blocs de pisos de 700 apartaments del nord de Londres amb el mateix revestiment.

L'avanç de l'informe publicat per l'Institut Nacional d'Estadística situa l'índex oficial de preus al consum (IPC) en l'1,5% al mes de desembre, xifra que significa l'augment interanual més baix des del 1998. Amb aquesta dada, la inflació s'ha reduït 9 dècimes respecte al mes de novembre, i encadena 5 mesos consecutius de descens. La caiguda del preu del petroli, per sota dels 45 dòlars per barril, i la moderació del consum intern estan darrere d'aquest fort descens de l'IPC. Segons la dada preliminar que proporciona Eurostat, a la zona euro la inflació per al 2009 se situa en l'1,6%.

El Tribunal Suprem de l’Índia aboleix la llei coneguda com a secció 377, que declarava il·legal l’homosexualitat, i que procedia de l’època colonial. El 2009 va ser derogada per un tribunal de Delhi, però va ser reinstaurada el 2013 pel Tribunal Suprem, el mateix que l’ha declarat nul·la.

Entra en vigor la norma europea que garanteix la igualtat de serveis d’internet en plataformes de serveis a tots els estats membres de la Unió Europea. Fins ara, aquests serveis estaven limitats a les persones que vivien o residien en estats de la UE que no eren els seus. Tanmateix, el reglament aprovat estableix que la portabilitat dels continguts només és temporal.

Les multinacionals de la comunicació i l’entreteniment The Walt Disney Company i 21st Century Fox, del magnat Rupert Murdoch, acorden la venda de 21st Century Fox, d'entretenimement d’aquest darrer. El preu acordat és de 52,4 bilions de dòlars i inclou el 39% del satèl·lit Sky. La compra inclou la pel·lícula original d’Star Wars, la sèrie de superherois Marvel i programes d’èxit com The Simpsons. L’acord resta pendent de l’aprovació dels reguladors.

El papa Joan Pau II acompleix el ritual d’obrir la Porta Santa de la basílica de Sant Pere, gest simbòlic per a iniciar la celebració del Jubileu o Any Sant 2000. La celebració es durà a terme amb 121 grans actes que s’organitzaran fins el 6 de gener de 2001. Es preveu que cada acte suposarà l’arribada d’almenys 300.000 pelegrins, i entre el 15 i el 20 d’agost del 2000, amb motiu del Jubileu de la Joventut, es creu que la xifra superarà el milió i mig de visitants.

Reunits a Tallinn (Estònia), els ministres de l’Interior de la Unió Europea aproven gairebé tots els punts de la demanda italiana per limitar les operacions de rescat de les ONG a la Mediterrània. Els motius adduïts són que les operacions d’aquestes organitzacions reforcen l’"efecte crida" i que se n’aprofiten les màfies, i també que Itàlia assegura que no pot acollir més gent. Tanmateix, la proposta italiana de desviar a ports no italians vaixells d’ONG interceptats que no siguin italians no obté suport.

L’advocada catòlica nord-irlandesa Rosemary Nelson mor a la localitat de Lurgan, al comtat d’Armagh, en explotar una bomba col·locada al seu cotxe. Nelson era coneguda per ser la representant dels veïns del carrer de Garvaghy Road, un carrer de Portadown, en el litigi que mantenen per impedir-hi el pas de les marxes orangistes. L’atemptat és reivindicat per un grup paramilitar protestant poc conegut, els Defensors de la Mà Vermella. El dia 17, Belfast és escenari d’un altre atemptat, amb la mort a trets de l’activista unionista Frank Curry.

Jerome Powell pren possessió de la presidència de la Reserva Federal, l’organisme regulador de la política monetària als Estats Units. Powell succeeix Janet Yellen, que ocupava el càrrec des del 2014.

El Tribunal Europeu de Drets Humans dicta sentència en el cas d’un ciutadà romanès que va denunciar la seva empresa per acomiadar-lo el 2007 després d’haver accedit als seus comptes de correu de l’empresa, que utilitzava per a assumptes privats. Aquesta ratificació de la sentència dels tribunals romanesos obre un debat sobre el dret a la privacitat a la xarxa.

Un Airbus A320-214 de Pakistan International Airlines s’estavella poc abans d’aterrar a l’aeroport internacional de Karachi. Tots els ocupants de l’avió moren (incloent-hi l’únic supervivent, poc després de l’accident). Es creu que la causa podria ser un mal funcionament del tren d’aterratge.

Telefónica modifica el sistema de numeració dels telèfons, segons el qual a partir d’avui cal marcar sempre el prefix provincial, fins i tot en les trucades locals, abans del número habitual. Com a fase d’adaptació, es manté vigent el sistema de numeració anterior fins el mes de juny. El Ministeri de Foment justifica la mesura en la creixent demanda de telèfons, i preveu que el nou sistema cobrirà el creixement de nous serveis i operadors per als propers vint anys.

Se celebra el dia internacional contra la violència masclista, establert per les Nacions Unides l’any 2009. A Catalunya té lloc una manifestació a Barcelona que reuneix unes 3.000 persones en una marxa de la plaça Urquinaona a l’Arc de Triomf, on es llegeix un manifest.

La Comissió del pacte de Toledo aprova per àmplia majoria (30 vots a favor, 5 en contra i 2 abstencions) les modificacions proposades al govern espanyol per a garantir la continuïtat del sistema de pensions. Les mesures més importants són posar fi al dèficit de la Seguretat Social el 2023 alliberant-la d’algunes despeses, vincular les pensions a l'IPC i evitar les prejubilacions.

L’Instituto Nacional de Estadística inica un rastreig per analitzar la mobilitat dels ciutadans amb finalitats estadístiques. La tasca la duen a terme tres grans operadores (Telefónica, Orange i Vodafone) durant vuit dies, i cedeixen els resultats a l’ens públic. La iniciativa desperta crítiques perquè es tem que un govern pugui accedir a les dades, malgrat que l’organisme assegura que es garanteix l’anonimat i la privadesa dels usuaris.

Entre els dies 17 d’agost i 3 de setembre té lloc el pas de l’huracà Harvey al quadrant sud-est de l’Amèrica del Nord i l’Amèrica Central. Afecta estats del sud-est dels Estats Units (molt especialment Texas), la península del Yucatán i Mèxic, i diversos estats centreamericans (Surinam, Guyana, Nicaragua, Hondures). A Houston (Texas), prop de 1.000 persones han de ser rescatades a causa de les inundacions, que neguen parts de la ciutat. En total, s’estima que la xifra de morts al conjunt de territoris afectats és de més de 80 persones i els danys, de 70 mil milions de dòlars.

El president de la companyia aeronàutica British Aerospace, Richard Evans, anuncia des de Londres la compra per part d’aquest grup de Marconi Electronics, la companyia filial de General Electric Company especialitzada en material de defensa. Amb aquesta operació, per un import d’1,8 bilions de pessetes, British Aerospace es converteix en el primer grup europeu d’aeronàutica i defensa, i en el tercer del món, per darrere de Boeing i Lockheed-Martin.

El magnat i ex-primer ministre italià Silvio Berlusconi tanca l’acord per vendre el club de futbol AC Milan al conglomerat Rossoneri Sport Investment Lux, controlat per l’empresari xinès Li Yonghong, per uns 740 milions d’euros. A través de la seva empresa Fininvest, Berlusconi era el màxim accionista del club des del 1986, del qual era també president.

L’huracà Matthew, format al final de setembre i dissipat la segona setmana d’octubre, provoca grans destrosses i més de 1.500 morts, gairebé la totalitat dels quals a Haití. El Matthew és l’huracà més destructiu al Carib des del Sandy (2012), i també castiga Jamaica, Cuba, la República Dominicana, Veneçuela i diversos estats del sud dels Estats Units, entre d’altres.

Entra en vigor la llei de l'Aràbia Saudita aprovada el setembre de 2017 per la qual les dones poden conduir. Després d'anys de campanyes, la monarquia saudita deixa de ser l'únic país del món on les dones no tenen accés al permís de conduir.

El Tribunal Suprem condemna Catalunya Banc a retornar 122.647 euros a dos clients per no informar-los degudament sobre els productes financers complexos que van adquirir (participacions preferents, deute subordinat i dipòsits estructurats) quan l’entitat era l’antiga Caixa Catalunya. Aquesta sentència anul·la la dictada per l’Audiència de Saragossa, que va donar la raó al banc, i confirma la del jutjat de primera instància número 1 de la capital aragonesa, que va estimar íntegrament la demanda dels dos clients.

Dues de les principals cadenes de distribució franceses, Carrefour i Promodès, anuncien la seva fusió, que dóna lloc al segon grup més gran del món després del nord-americà Wal-Mart, que al final del 1998 va obrir a Alemanya el seu primer establiment a Europa. Carrefour Espanya, resultat de la fusió de les seves filials espanyoles, serà la primera del sector a l’Estat, amb el 22% de la quota de mercat que sumen les seves filials Continente, Pryca i Día, entre d’altres, i tindrà 13 grans superfícies comercials a Catalunya i 9 al País Valencià.

L’ONU publica un informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic que propugna reduir el consum de carn al món desenvolupat per frenar el canvi climàtic. Segons els autors de l’informe, les grans extensions dedicades a l’alimentació del bestiar van en detriment de la densitat de la cobertura vegetal que captura el CO₂ expulsat per l’acció humana (més d’una vuitena part del qual prové del sector ramader) i que és el principal causant de l’efecte hivernacle.

Un programari maliciós, que demana un rescat amb diners (ransomware) a canvi de restaurar els accessos, afecta uns 75.000 ordinadors d’un centenar de països. Un nombre considerable són d’organismes públics o grans empreses, tals com el servei nacional de salut de la Gran Bretanya. Rússia també és un dels països més afectats i França ha d’aturar la producció de moltes de les plantes de Renault. A l’Estat espanyol, Telefónica, Iberdrola i Gas Natural són de les empreses més afectades. El mateix dia, un expert en seguretat anglès de 22 anys que exigeix anonimat per possibles represàlies aconsegueix neutralitzar el programa. L’Europol, per la seva banda, afirma que l’abast de l’atac és inèdit i que desconeix qui en pot haver estat l’autor. El 27 de juny empreses i institucions d’arreu del món són víctimes d’un nou ciberatac per una variant del mateix virus, anomenat Petya. Entre els països més afectats, hi ha Ucraïna, especialment l’aeroport de Kíev, el banc central i la principal distribuïdora d’energia. També resulten afectades la petroliera russa Rosneft, la filial espanyola de Mondelez, la naviliera danesa Maersk, la multinacional francesa de la construcció Saint-Gobain, el despatx d’advocats DLA Piper amb seu a Londres i altres. A Catalunya, segons la Generalitat, el virus només afecta seriosament una terminal del port de Barcelona, operada per Maersk. El 24 de juliol té lloc un ciberatac sostingut contra el Parlament britànic.

Un petrolier amb bandera de Malta que transportava 30.000 tones de fuel naufraga davant la costa de Bretanya, a uns 100 km de Brest. Tot i que el vaixell es parteix per la meitat, cap dels 26 tripulants de la nau no resulta ferit. Els dies següents, la marea negra causada per la càrrega del petrolier es desplaça cap a la costa bretona, en una àrea on el turisme i la pesca tenen un gran pes econòmic. El 26 de setembre, més de 300 km de costa ja són afectats per la marea negra.

L’Assemblea Nacional francesa aprova la llei que penalitza els clients de la prostitució amb multes que poden arribar als 3.750 euros. Fora de la cambra, s’hi manifesten en contra prostitutes, perquè segons diuen dificultarà les condicions de vida del col·lectiu. El Govern presenta la llei com un mitjà per a lluitar contra el tràfic de persones. Suècia va ser el primer país a penalitzar els clients de prostitutes l’any 1999.

Un tribunal d’Oklahoma condemna la companyia farmacèutica Johnson & Johnson a pagar una multa de més de 572 milions de dòlars. El jutge considera que la multinacional va incórrer en pràctiques enganyoses per promoure la venda d’analgèsics a base d’opiacis que van afavorir l’addicció de milers de persones. S’estimen les morts per aquesta causa en unes 6.000 en les darreres dècades. El juliol del 2018 J&J va haver d’indemnitzar amb 4.690 milions de dòlars 22 dones que havien denunciat que l'ús de pólvores de talc de la marca els havia provocat càncer d'ovaris. El setembre de 2019 J&J torna a ser condemnada per un tribunal de Pennsilvània a pagar 8.000 dòlars a un home que va denunciar-los pels efectes secundaris d’un medicament.

Otto Warmbier, l’estudiant nord-americà empresonat per les autoritats nord-coreanes el 16 de gener de 2016, mor a conseqüència de les lesions cerebrals contretes a la presó. Warmbier va ser condemnat a quinze anys de presó per haver sostret un cartell de propaganda oficial en la seva estada turística. El 13 de juny va ser alliberat "per raons humanitàries" en estat de coma vígil. Internat en un hospital de Cincinnati, no és clar l’origen de les lesions, tot i que diverses fonts esmenten maltractaments, els quals el règim nord-coreà nega.

La companyia Gazprom ha interromput unilateralment el subministrament de gas a Europa a través del gasoducte ucraïnès. El Govern rus acusa Kíev de la interrupció perquè s'apropia de gas destinat als països europeus, mentre que el Govern d'Ucraïna acusa Moscou de no subministrar prou gas. Davant la situació, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i el primer ministre txec i president semestral de la UE, Mirek Topolanek, anuncien l'enviament d'un equip d'observadors a Ucraïna per a verificar el trànsit sense obstacles del gas rus per territori ucraïnès. L'endemà, el primer ministre Putin es nega a restablir el subministrament mentre agents russos no puguin supervisar la circulació de gas en territori ucraïnès.

El director de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), Mike Moore, dóna per acabada la reunió ministerial de l’OMC, celebrada a Seattle (EUA), sense que s’hagi tancat cap acord sobre els temes plantejats. Convocada pel president Bill Clinton per a iniciar un nou cicle de negociacions sobre la liberalització del comerç mundial, la cimera ha topat amb la negativa dels països en via de desenvolupament a acceptar el programa elaborat pels EUA, Europa i el Japó, que vinculava la liberalització al respecte dels drets laborals. Un segon gran tema de discrepàncies ha estat la pressió dels EUA perquè Europa redueixi les subvencions agrícoles.

El Tribunal Constitucional anul·la la indemnització que el Govern espanyol va aprovar per compensar les empreses del projecte Castor arran de l’aturada de la plataforma gasista després dels terratrèmols que es van produir quan estava activa. El TC en cap cas qüestiona els 1.350 euros abonats a les empreses, sinó que el pagament fos gairebé immediat. Malgrat la sentència, el Govern espanyol continua pagant les empreses del Castor, controlades pel grup ACS.

Dels 192 membres de les Nacions Unides, 122 aproven el Tractat sobre la Prohibició d’Armes Nuclears, que insta els signants a negociar per arribar a la prohibició total de les armes nuclears. Tanmateix, a la conferència no es presenten les principals potències nuclears, com Rússia, la Xina i els Estats Units i els seus aliats, i tampoc Corea del Nord. Els Estats Units mantenen que el desafiament nuclear d’aquest país fa l’acord inviable, i aposten per reforçar el Tractat de No-proliferació. Els Països Baixos, l’únic membre de l’OTAN que hi assisteix, hi vota en contra i Singapur és l’únic que s’hi absté. A partir del 20 de setembre, s’obre el termini de signatures i es preveu l’entrada en vigor noranta dies després de la ratificació d’almenys cinquanta països.

L’Audiència Nacional condemna els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato a sis anys i a quatre anys i sis mesos de presó, respectivament, per haver-se apropiat indegudament del patrimoni de l’entitat a través del sistema de les anomenades targetes opaques, o targetes black, que es posaven a disposició de directius de l’entitat. A banda, hi ha 63 acusats més, que reben condemnes d’entre tres mesos i sis anys.

Les autoritats xineses, amb el president Xi Jinping al capdavant, inauguren el pont més llarg del món per al transport per carretera, que sobre el Mar de la Xina uneix Hong Kong, Macau i la ciutat de Zhuhai, a la Xina continental (55 km). L’obra, que inclou la construcció de diverses illes artificials, ha trigat quasi 10 anys en completar-se, redueix el trajecte d’unes 4 hores a uns 30 minuts. El cost ha estat d’uns 15 mil milions d’euros.

Un avió Antonov AN-148 de la companyia Saratov Arilines s'estavella a 50 quilòmetres al sud-est de l'aeroport de Domodédovo, un dels tres grans aeroports de la capital russa, d'on la nau s'havia enlairat. Cap dels 71 passatgers sobreviu.

Entra en vigor la prohibició d’accés als turistes al massís Uluru, aprovada pel govern l’any 2017. Situat al Territori del Nord, enmig d’una plana desèrtica, és famós pel vermell de la roca del qual és format, que a la posta del sol s’intensifica de manera espectacular. Els aborígens australians el consideren una muntanya sagrada i durant anys van reclamar que se’n prohibís l’accés.

Twitter adjunta a un missatge del president Donald Trump un advertiment sobre la fiabilitat de la seva afirmació, segons la qual els vots per correu són “substancialment fraudulents”. És el primer cop que la xarxa social adverteix sobre un missatge del president Trump. El dia 29 Twitter li retira una altra piulada per “glorificació de la violència” quan el president, referint-se a les protestes a Minneapolis hi afirma: “quan el pillatge comença, comencen els trets”. El mateix dia, el president Trump signa una ordre executiva per limitar les atribucions de les plataformes digitals sobre els missatges dels usuaris.

La Xina, la Unió Europea, Xile i altres importadors anuncien que deixaran de comprar carn del Brasil o que en restringiran les compres de manera dràstica. El motiu és una operació policial que detecta que algunes de les principals empreses ramaderes havien estat venent carn en mal estat. La investigació acusa els dos principals partits en el Govern de rebre suborns a canvi d’eludir les inspeccions sanitàries o manipular-ne els resultats. El Govern intenta minimitzar l’escàndol perquè el Brasil és un dels principals productors de carn del món.

L’empresa informàtica nord-americana Microsoft i la sueca Ericsson, especialitzada en la fabricació d’equips de telecomunicacions i informàtics, signen a Estocolm una aliança per a promoure Internet des de la telefonia mòbil. Les dues empreses crearan una companyia a la capital sueca per a construir un model estàndard d’Internet mòbil que utilitzarà el sistema WAP, elaborat per Microsoft.

El casino de Madrid acull una festa amb vuitanta convidats per celebrar el cinquè aniversari del diari El Español. Entre els prop de 80 convidats hi ha diversos ministres del PSOE (Unidas Podemos declina la invitació), un dels quals el de sanitat, Salvador Illa, i els líders del PP, Ciudadanos, presidents de Comunitats autònomes del PP i del PSOE, el president del Real Madrid Florentino Pérez i representants de la cúpula de l’exèrcit. La festa dona lloc a un escàndol perquè es considera que la celebració contravé les mesures i les recomanacions de l’estat d’alarma del mateix govern contra la COVID-19 tot i que el diari i la Moncloa defensen que es prenen les mesures necessàries.

L’Audiència de Sevilla dicta sentència sobre el cas dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) fraudulents emesos entre els anys 2000 i 2009 per la Junta d’Andalusia a través dels quals es van desviar 680 milions d'euros a suposades ajudes a empreses en crisi. La instrucció ha durat nou anys. De la vintena de processats sobresurten els expresidents autonòmics José Antonio Griñán, condemnat a 6 anys de presó i 15 d’inhabilitació per malversació i prevaricació, i Manuel Chaves, condemnat a 9 anys d’inhabilitació per prevaricació, i l’exministra i exconsellera de la Junta Magdalena Álvarez, condemnada a 9 anys d’inhabilitació per prevaricació.

L’infermer alemany Niels Högel és acusat de ser l’autor d’almenys 84 assassinats de pacients entre els anys 2000 i 2005. Högel ja va ser condemnat al febrer del 2015 a cadena perpètua per la mort de 2 pacients, i al juny del 2016 se’l va identificar com l’autor de la mort de 33 pacients en centres on treballava, als quals administrava sobredosis de medicaments. Segons les investigacions, el nombre de pacients morts per Högel amb aquestes pràctiques podria arribar als 200.

L’organització UNICEF publica un informe de la situació humanitària en 20 dels països més pobres de la Terra. L’informe demana a la comunitat internacional que contribueixi a formar un fons de 22.000 milions de pessetes per tal de salvar 48 milions de nens i dones que viuen en una situació d’emergència, víctimes de les guerres, la pobresa o els desastres naturals. Entre els països més necessitats, l’informe esmenta Rwanda, Burundi, Sudan, Uganda, la República Democràtica del Congo, l’Afganistan, Kosovo i els estats de l’Amèrica Central afectats per l’huracà Mitch.

Basant-se en un gran nombre d’informes, l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides insta les autoritats russes a investigar el tracte dispensat a Txetxènia a les persones d’orientació homosexual que duu a terme Ramzan Kadírov, cap de Govern a Txetxènia des del 2004 i molt proper a Vladímir Putin. Segons els informes, es persegueixen, torturen i assassinen homosexuals o bisexuals. També es denuncien desaparicions i l’existència de camps de concentració per a homosexuals. El Govern rus respon a les crítiques dient que no té informació verificada sobre el que es denuncia als informes.

Un avió Airbus de la companyia EgyptAir cau al Mediterrani, i causa la mort de tots els tripulants i viatgers (66 persones). El vol MS804 fa el trajecte París-el Caire i, després que els radars en perdin la localització, desapareix. Poc abans, els detectors automàtics envien senyals de foc a l’aparell. Les caixes negres no es recuperen fins al mes de juny a uns 3.000 m de profunditat, en una zona de la Mediterrània entre Creta i la costa egípcia. Després de ser reparades, confirmen la detecció d’un incendi.

Tres periodistes espanyols, Antonio Pampliega, José Manuel López i Ángel Sastre, són alliberats després d’un segrest de gairebé un any a Alep (nord de Síria). Als tres periodistes se’ls va perdre la pista l’11 de juliol de 2015. El Govern espanyol explica que el seu alliberament ha culminat després de nombroses gestions i la col·laboració amb Turquia i Qatar.

El ministre de defensa francès Florence Parly anuncia la mort Bah ag Moussa en una operació de les forces franceses terrestres i aèries. Bah ag Moussa era un dels principals comandaments d’al-Qaida al Sahel.

Un informe fet públic per l’Església catòlica detalla els abusos sistemàtics a menors comesos per l’orde dels Legionaris de Crist. Des de la seva fundació (1941), almenys 175 menors van ser objecte d’abusos sexuals comesos per 33 dels seus membres, dels quals destacà el fundador Macial Maciel, que va estar implicat en uns seixanta casos. L’any 2006, el papa Benet XVI va retirar a Maciel els càrrecs i el va sancionar per aquest motiu.

Desenes de milers de persones participen a París en la manifestació contra el projecte de reforma laboral impulsat pel president Emmanuel Macron i el seu Govern. Protagonitzada pel líder d’esquerra Jean-Luc Mélenchon, és la darrera de tres grans manifestacions –dies 12 i 22 de setembre, quan el president va signar les lleis– en contra de la liberalització del mercat de treball.

L’illa de Taiwan es veu afectada a la matinada per un sisme de 7,8 graus en l’escala de Richter, d’una magnitud lleugerament superior al que va sacsejar Turquia al mes d’agost. El terratrèmol, amb l’epicentre a la zona central de l’illa, provoca importants danys materials i destrueix uns 12.000 edificis, a més de causar 2.375 morts i 51 desapareguts, segons les estimacions oficials. És el pitjor terratrèmol que ha patit Taiwan els darrers 100 anys, i les tasques de rescat es veuen dificultades per les rèpliques que es detecten els dies següents.

En un informe sobre l’acollida dels refugiats, la Comissió Europea assenyala Espanya com un dels estats membres més incomplidors des que es van assignar quotes a principi d’any. Des d’aleshores, i sobretot des del tractat amb Turquia, els estats membres han acceptat un nombre creixent de refugiats, tret de casos com els de països de l’Est i Espanya, que va acceptar rebre’n 467 i només n’ha acollit 18.

Les festes de celebració de cap d’any adquireixen un relleu especial a tot el món amb l’arribada de l’any 2000. A Barcelona destaquen el final del compte enrere que Comediants va començar el 26 de setembre a la Pedrera i l’espectacle l’Home del Mil·lenni, de la Fura dels Baus, a la plaça de Catalunya. El contrapunt de la festa són les expectatives sobre l’efecte 2000, és a dir, les possibles errades dels serveis que depenguin d’ordinadors que no puguin processar la data 1 de gener de 2000. A l’Estat espanyol s’han invertit 800.000 milions de pessetes per a adaptar-se a l’efecte 2000, i totes les grans empreses i serveis públics mobilitzen personal de reforç per fer front a qualsevol imprevist.

Un terratrèmol de magnitud 7,30 graus sacseja la regió fronterera al nord-oest de l’Iran amb l’Iraq. La zona més afectada és la província de Kermanxah. El nombre de víctimes mortals supera els 450 a l’Iran i es troba entre els 10 i els 20 a l’Iraq, el nombre de ferits se situa al voltant dels 7.000 i s’estima que s’han ensorrat més de 10.000 edificis. Diversos països i organitzacions ofereixen ajuda humanitària i per a la reconstrucció. És el pitjor terratrèmol a l’Iran i l’Iraq des de l’any 2005.