Cronologia dels Països Catalans i del món

Carta de franquesa a Tarragona.

Trasllat del consolat de catalans des de Beirut fins a Damasc.

És executat a Barcelona Pere Joan Sala, cabdill dels remences.

Jaume I crea el diner de tern de Barcelona i concedeix a la ciutat el control sobre la seva moneda.

Assalt a la jueria de Morvedre.

Reforma de la lleuda de Cotlliure.

Es crea el consolat de mar de Mallorca.

Alçament popular a Barcelona, a conseqüència de l’escassesa de blat.

Es crea el consolat de mar de Girona.

Benjamí de Tudela situa al port de Barcelona vaixells d’Alexandria, Sicília, Gènova, Pisa i Àsia Menor.

Fallida de les banques de Pere Descaus i Andreu d’Olivella, a Barcelona.

Sentència arbitral de Guadalupe signada per Ferran II, que liquidava els mals usos i permetia l’accés a la llibertat i als contractes emfitèutics per part de la pagesia.

Organització d’una línia regular de galeres entre València i Damasc-Beirut-Alexandria.

Encunyació de diners de Lluís el Piadós a Barcelona, Empúries i Roses (814-840).

Creació del sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona.

Ramon Borrell encunya les primeres monedes pròpiament comtals (992-1018).

Els reis Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella signen a Granada el decret d’expulsió de totes les persones de religió jueva que viuen als països de les corones d’Aragó i Castella. Aquell document, conegut com decret de l’Alhambra, és la culminació d’un llarg procés de persecució, iniciat amb els pogroms de 1391.

El jutge Ponç Bonfill Marc de la cort de Ramon Berenguer I, possiblement redacta (abans del 1045) el nucli primitiu dels Usatges de Barcelona.

Pere el Cerimoniós promulga les Ordenacions que reglamenten la marina de guerra de la corona i l’acordament de mariners.

Capbreu dels dominis del comte de Barcelona.

Es promulga el reglament del consolat d’Alexandria.

Alfons el Cast encunya diners i òbols de llei de quatern (una tercera part d’argent) a Barcelona.

L’escultor valencià Francesc Vergara remodela l’església de Sant Martí de València.

Felip II confia a Barcelona la construcció de les galeres destinades a l’expedició a Oran.

Carles Ros publica Cualidades y blasones de la lengua valenciana.

Es crea la Taula de Canvi de Lleida.

Comença la construcció de la nova seu de Lleida, obra neoclàssica de l’enginyer militar Pedro Martín Cermeño.

Barcelona es queixa de la pèrdua de vendes de draps a Castella.

El castellonenc Josep Climent, il·lustrat i regalista, bisbe de Barcelona.

Les lluites entre les faccions nobiliàries dels canamunts i canavalls mallorquins s’aguditzen.

Josep Broch publica un Prontuario trilingüe o diccionari de francès, castellà i català.

Capitulació de la ciutat de València. Només Alzira i Xàtiva resisteixen. El perdó general a la ciutat i l’horta de València exceptua 51 persones.

Les xifres del dret del peatge i de la guerra indiquen l’inici de la regressió del comerç de la ciutat de València.

Es prohibeix l’exportació de seda valenciana.

Es funda la confraria nobiliaria de Sant Jordi a Perpinyà.

Comença la construcció del castell de Sant Ferran a Figueres, obra de l’enginyer militar Juan Martín Cermeño.

L’Audiència falla contra la reivindicació dels ciutadans honrats de Barcelona del dret exclusiu d’inscriure membres a la matrícula dels ciutadans de Barcelona. Això permetrà al monarca continuar amb el nomenament massiu de ciutadans.

Es publica a Barcelona “El Duende especulativo de la vida civil”, versió del periòdic creat per Francisco M. Nifo.

Hi ha una forta emissió de billó a València que provoca la caiguda dels preus.

Es restableix a València la Taula de Canvi, amb el nom de Taula Nova.

Treballs de l’escultor Joan B. Borja al cadirat de la catedral d’Oriola.

La flota de Carles I per a Itàlia és construïda a les drassanes de Barcelona.

El concili provincial de Tarragona ratifica l’ensenyament i la predicació en català.

S’intensifica el bandolerisme mallorquí.

Es fa una expedició imperial des de Mallorca a Alger.

Es construeix a València el palau del marquès de Dosaigües, obra d’Hipòlit Rovira, amb façana ornamentada per l’escultor Ignasi Vergara.

S’inicia el concili de Tarragona, que promulga els decrets tridentins.

Els Cinco Gremios Mayores de Madrid instal·len una Reial Fàbrica a València per tal de promoure la comercialització de les sedes locals cap a la capital i els mercats colonials.

El Consell de Cent demana al rei la construcció i la conservació de sis galeres municipals, la creació d’un Banc a la ciutat, la construcció d’un port artificial i l’excavació del canal d’Urgell.

S’inicia a València el Nou Camí del Grau, que comunica el port en projecte amb la ciutat, obra de Vicent Gascó.

S’acaba l’església barroca barcelonina de Sant Sever, obra de Jaume Arnaudies.

Al camp mallorquí hi ha 11.740 focs i a la ciutat 2.684.

Els jesuïtes són expulsats dels Països Catalans; la universitat de Cervera és lliurada als dominics.

La lluita entre els Canamunt i els Canavall provoca la mort de l’oïdor de l’Audiència mallorquina, Jaume Joan de Berga.

Es crea la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona, per tal de potenciar la filatura local i el proveïment de les fàbriques del Principat.

El rei legalitza el bateig dels moriscos valencians, posant-los en el dilema de convertir-se o emigrar.

Els catalans protesten per una pragmàtica que ordena que les mercaderies que surten dels ports de Castella només es poden embarcar en naus castellanes. D’aquesta manera Carles I concedeix als catalans el permís per a poder comerciar amb Amèrica, però no d’una manera directa.

Primeres expedicions comercials barcelonines, enregistrades a Cadis, cap a les Índies.

La revolta dels Països Baixos provoca la desviació de la ruta de la plata americana, que passarà per Lleida i Barcelona, amb destí a Gènova, la qual cosa influeix en la revifalla comercial catalana.

S’inicia la construcció del barri barceloní de la Barceloneta, segons els projectes dels enginyers militars Pròsper Verboom (1719) i Juan Martín Cermeño.

Esclaten a Mallorca bandositats entre les faccions dels Rossinyols i dels Sanglades.

Mor el franciscà mallorquí Antoni Oliver, autor d’un Vocabulario mallorquín, castellano y latín.

Es declara una epidèmia de pesta a les contrades meridionals del País Valencià, mentre al Principat i al Rosselló s’aguditza la carestia de subsistències.

Es convoquen 37 nobles i 451 cavallers a les corts catalanes.

La Junta de Comerç de Barcelona elabora unes ordinacions sobre la manufactura d’indianes.

Es comencen a donar molts processos contra bruixes a Catalunya.

Interrupció del comerç colonial arran de la guerra nord-americana d’independència.

El duc de Sogorb venç els moriscos que s’han revoltat a València.

Es comença a donar una forta immigració francesa als comtats de Rosselló i Cerdanya i al Principat de Catalunya, que serà constant al segle XVI.

El dominic Pere Màrtir Anglès escriu Prontuario ortilogi-gráfico trilingüe, ortografia comparada de llatí, català i castellà.

S’inicia el concili de València, que promulga els decrets de Trento.

Elevació de la mortalitat a Catalunya i el País Valencià.

Es comença a construir la façana de la casa de la Diputació de Catalunya.

Comença a editar-se una “Gazeta de Gerona”.

Felip V suprimeix el patronat municipal de la universitat de València.

El Gran i General Consell de Mallorca continua la política, iniciada al segle XV, de lluir censals i no pagar pensions als censalistes.

Introducció dels nous impostos borbònics a València (equivalente) i a Mallorca (talla).

Les Corts de València aconsegueixen del rei el sobreseïment de les causes dels revoltats moriscos del 1526 i que els senyors tinguin sobre els moriscos convertits la mateixa jurisdicció que tenien quan eren musulmans.

La universitat de Gandia és suprimida arran de l’expulsió dels jesuïtes, mentre la d’Oriola esdevé hospici.

Els consellers de Barcelona decideixen expulsar els genovesos de la ciutat.

Comença l’escalada de la violència provocada pel fenomen del bandolerisme a Catalunya i la seva repressió per part de les autoritats catalanes, les locals i les reials.

Es funda el seminari diocesà d’Oriola.

Es dicten noves ordenances de la Confraria de Sant Jordi de Catalunya.

En sintonia amb les primeres autoritzacions de comerç directe amb les Índies, es funda la Reial Companyia de Comerç de Barcelona.

La pesta causa a Barcelona 11 792 morts.

Revoltes a Mallorca i a Eivissa per la crisi de subsistències. A Mallorca se saquegen les taules de pa.

Es funda la Junta de Comerç de València.

Els repobladors aflueixen massivament als llocs afectats per l’expulsió dels moriscos valencians. Només l’1,6% dels repobladors provenen de fora del regne; la majoria són cristians valencians.

Francesc Romà i Rossell escriu Las señales de la felicidad en España y medios para hacerlas eficaces,obra de caire mercantilista.

S’estableixen mesures proteccionistes per al sector seder valencià.

Una reial cèdula obliga les cases de comerç a dur els seus llibres en castellà.

El virrei de València, marquès de Caracena, fa pregonar la crida de compliment de l’ordre d’expulsió dels moriscos. L’expulsió provoca la pèrdua d’un terç de la població.

El rei ordena l’expulsió dels moriscos del Principat.

S’inicia la tendència de creixement de la població valenciana.

Comença un quinquenni de sobremortalitat a Mallorca.

La rebel·lió dels moriscos de Granada provoca l’enduriment de la repressió als valencians. Al mateix temps, es funda el col·legi de Sant Maties a Tortosa, amb la finalitat d’assimilar i convertir al catolicisme els moriscos del Principat.

Establiment a Sagunt de la primera “fàbrica” exportadora d’aiguardents valencians.

El comtat de Ribagorça reverteix a la Corona després d’anys de guerra entre els vassalls i el senyor.

Establiment de la Diligència General de Cotxes, servei de comunicacions que enllaça Barcelona amb Madrid per Saragossa i València.

Mentre la inflació arriba al seu punt màxim al regne de València, a Barcelona s’intenta sense èxit redreçar la situació monetària amb una refosa general de la moneda.

S’aboleix el dret de bolla o impost sobre la producció i circulació de teixits de llana.

El boicot d’Olivares al comerç francès afecta negativament el comerç català.

Pedro Ángel Tarazona edita a Barcelona el “Diario evangélico, histórico, político”, empresa periodística de poca durada.

El Túria provoca a València una gran inundació.

Els catalans protesten a les corts per la prohibició reial de les exportacions de mercaderies a ultramar.

Les fàbriques d’indianes comencen a proliferar al Raval de Barcelona.

El virrei de Catalunya es queixa pel contraban de cavalls de la Cerdanya amb França.

Comença a editar-se una “Gazeta de Barcelona”.

Implantació d’una milícia sota oficials nomenats pel rei a València.

El baró de Maials, corregidor de Lleida, hi funda una Reial Acadèmia d’Agricultura.

Les autoritats reials visiten les ciutats catalanes per examinar els llibres comptables i cobrar els quints endarrerits.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona inicia els treballs per a l’elaboració (fallida,a la fi) d’un diccionari de la llengua catalana.

A les corts catalanes, hi participen 254 nobles i 526 cavallers.

El nou prelat de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, fomenta la castellanització lingüística de la diòcesi.

Mor el pintor mallorquí Guillem Mesquida, pintor de cambra de l’emperador Maximilià (1723), i autor de nombroses obres en els palaus de la noblesa illenca i a la seu de Mallorca.

Es produeix a Barcelona una crisi monetària que provoca que els banquers i canviadors privats ofereixin primes per als pagaments en or i plata.

Josep Herrero construeix l’església barroca de Santa Maria d’Elx.

22 bandolers són morts a la Conca d’Òdena i els seus caps s’exhibeixen al palau de la Diputació de Barcelona.

Mentre les tropes reials assetgen la ciutat mallorquina d’Alcúdia, a València acaben amb la resistència agermanada d’Alzira i de Xàtiva.

Un edicte de Lluís XIV imposa al Rosselló l’ús exclusiu de la llengua francesa en els actes i documents públics.

La pesta produeix més de 4.000 morts a Barcelona.

Es funda a Barcelona la Companyia Nova de Gibraltar, societat mercantil destinada a fomentar els intercanvis atlàntics.

Conat de Germania en algunes ciutats catalanes: a Girona les confraries contracten “homes de parcialitat”.

Comença una dècada de sobremortalitat a Mallorca.