Cronologia dels Països Catalans i del món

π val 355/313 (Zi Chongji)

Lògica clàssica (Aristòtil)

Tauletes matemàtiques a Nippur, papir egipci amb problemes

Primer treball matemàtic xinès

Geometria amb demostracions (Tales)

Aproximació bíblica de π per 3

Geometria, aritmètica i música (Pitàgores)

Numerals xinesos, documents hindús

Esfericitat de la Terra (Parmènides)

Primers calendaris babilònics

Nombres, trigonometria esfèrica, geometria, astronomia (Nicòmac, Menelau, Plutarc)

Lúnules, geometria, duplicació (Anaxàgores, Hipòcrates)

Construcció de la gran piràmide de Gizeh

Nombres, principis algèbrics (Diofant)

Aplicacions a la mecànica (Arquites)

Tauletes matemàtiques babilòniques a Ur

Isoperimetria, raó doble, centroides, geometria (Pappus)

Poliedres regulars, irracionals (Teetet)

Papir egipci (dit de Moscou) amb 25 problemes numèrics

Primera obra matemàtica escrita per una matemàtica (Hipàsia d’Alexandria)

L’escultor Guillem de Solivella finalitza les imatges de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista del portal del claustre de la seu de Lleida.

Consagració de Sant Pere de Rodes per Guifré, arquebisbe de Narbona.

Antoni Canals finalitza la seva versió del tractat de Sèneca De providentia.

Pintures murals de la col·legiata d’Àger.

Redacció d’Expositio super Apocalypsi, d’Arnau de Vilanova.

Bernat Martorell pinta el retaule major de la seu de Lleida.

S’inicia la redacció de les Gesta comitum Barcinonensium al monestir de Ripoll.

Comença a publicar-se la traducció feta per Joan Roís de Corella de la Vita Christi, del cartoixà Ludof de Saxònia.

Finalitza la construcció de la catedral de la Seu d’Urgell.

Comença la construcció de la porta dels Serrans, a València, obra del mestre Pere Balaguer. Les obres finalitzen el 17 de març de 1396.

El papa Gregori IX autoritza els mercedaris a constituir-se en orde religiós.

Taula del sinus, astronomia, aritmètica (G. von Peurbach)

Redacció del Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull.

Retaule de Sant Sebastià, de Joan Mates. Situada actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedeix de la capella del refectori de la Pia Almoina de Barcelona.

L’orde dels Templers s’estableix a Catalunya.

Pere el Cerimoniós elegeix el monestir de Poblet com a lloc de repòs del seu sepulcre. Els encarregats de la seva construcció són els mestres escultors Aloi de Montbrai i Pere de Guines, reemplaçat més tard per Jaume Cascalls de Berga.

Fundació del monestir de Sant Llorenç de Morunys.

Ampliació de les drassanes de Barcelona, decretada per Pere el Cerimoniós, sota la direcció del mestre Arnau Ferrer.

Consagració de la segona església de Sant Miquel de Cuixà, que presenta influències carolíngies en la seva arquitectura.

S’acaba la construcció de la Llotja de Barcelona.

Fundació dels convents de Sant Francesc i la Mercè a València.

Trigonometria (J. Müller-Regiomontanus)

Ramon Llull funda el col·legi de Miramar per a l’estudi de les llengües orientals.

S’inicien les obres de l’almodí de València.

Començament de la construcció de la seu de Santa Maria d’Urgell, dirigida per l’arquitecte Ramon.

Inici de les obres de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona.

Fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Fundació de la Universitat de Perpinyà.

Organització de la canònica de Besalú.

Joan I institueix la festa de la Gaia Ciència.

Fundació del convent de Sant Domènec a València.

Primera aritmètica impresa a Itàlia

Ramon Llull escriu el Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna son fill.

Anselm Turmeda escriu la Disputa de l’ase.

Campanar de Girona.

Jordi Safont esculpeix les imatges de Sant Tomàs, Sant Mateu i Sant Macià de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida.

Consagració de l’església de Llanars, al Ripollès.

Col·locació de la primera pedra de la nova seu de Tortosa.

Sepulcre de l’arquebisbe Lope Fernández de Luna, de l’escultor barceloní Pere Moragues, a la seu de Saragossa.

Tercera consagració del monestir de Ripoll.

Algorismes, àlgebra; nombres (al-Hwārizmī)

Bernat Metge redacta l’Apologia.

S’inicia l’obra romànica de Santa Maria de Ripoll.

Es crea a València un estudi de gramàtica i de filosofia.

Consagració de Sant Martí Sescorts.

S’inicien les obres al claustre del monestir de Santes Creus, finalitzades el 12 de gener de 1341.

El bisbe Justinià construeix a València dues noves esglésies i restaura les antigues (527-548).

Retaule de Sant Marc de l’església de Santa Maria de Manresa, de Ferrer i Arnau Bassa.

El bisbe Gotmar de Vic consagra l’església abacial de Santa Maria de Ripoll.

Francesc Eiximenis comença la redacció de Lo Crestià.

La biblioteca del monestir de Ripoll disposa de 65 volums.

S’acaba a Sant Cugat del Vallès la traducció al català del Decameron de G. Boccaccio.

Fundació del convent de la Mercè a Mallorca.

Aritmètica, àlgebra (Chuquet, Borghi)

Poesies de Pere Salvatge contra els francesos que envaeixen Catalunya, com a resposta a les poesies del trobador francòfil Bernat d’Auriac.

S’acaba la redacció de la Crònica de Ferran d’Antequera.

Reconstrucció de Sant Pere de les Puelles, a Barcelona.

Lluís Dalmau pinta el retaule de la Mare de Déu dels Consellers.

Pere, bisbe de Vic, consagra l’església de Santa Eugènia de Berga.

S’inicien les obres de la seu de València.

Fundació del convent de Sant Francesc a Barcelona.

Taules trigonomètriques, compàs rígid (Abū’l-Wafā)

Bernat Metge escriu La medicina apropiada a tot mal.

Consagració de l’església abacial de Ripoll.

Joan Mates retaule de Sant Ambròs i Sant Martí, de la seu de Barcelona.

El sínode de Besalú intenta deposar l’arquebisbe Guifré, fill del comte de Cerdanya.

Es construeixen les drassanes de Mallorca.

Documentats quatre temples a la ciutat de Tarragona: la catedral, Sant Fructuós, Santa Jerusalem i Sant Pere (segle VII).

Redacció de Regiment de preservació a epidímia e pestiència e mortaldats, de Jaume d’Agramunt.

Notícies documentals del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà.

Redacció de De moderno Ecclesiae schismate, de sant Vicent Ferrer.

Gerbert d’Aurillac, abat de Bobbio, demana al comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill la còpia d’obres científiques introbables a l’Europa cristiana.

Aritmètica, nombres i àlgebra (Gerbert-papa Silvestre III)

Comencen les obres de l’aula capitular de la seu de Barcelona.

S’acaba la construcció de la catedral romànica de Girona.

Lluís Borrassà pinta el retaule de Sant Pere, de l’església de Sant Pere de Terrassa.

Pintures murals del Mestre de Pedret, a l’església de Sant Quirze de Pedret.

Fundació del convent de les clarisses de la Puríssima Concepció a Girona.

El rei Sisebut crida l’atenció al metropolità de Tarragona, Eusebi, per la seva afició a les representacions teatrals i els espectacles amb animals (612-621).

Fundació del convent de dominicanes de Montsió a Barcelona.

El bisbe Gotmar de Girona escriu la Crònica dels reis francs.

Bernat Metge escriu el Llibre de Fortuna e Prudència.

Restauració de Sant Pere de Casserres.

Alfons el Magnànim funda l’Estudi General de Girona.

Redacció de les dues primeres parts del Llibre dels feits de Jaume I.

Retaule major del monestir de Santes Creus, de Guerau Gener i Lluís Borrassà.

Consagració de Sant Julià Sassorba.

Redacció de Doctrinal de trobar, de Ramon de Cornet.

Promulgació del Liber iudiciorum, corpus legislatiu fet per iniciativa del rei Recesvint, que restà vigent fins a l’apogeu del feudalisme.

Taula central de Santa Anna del retaule de la capella de l’Almudaina de Mallorca, de Ramon Destorrents.

Organització de la canònica de Barcelona.

S’inicia la construcció de la torre del Miquelet de la seu de València.

Comença l’abadiat d’Oliba, a Ripoll.

Alfons el Magnànim funda l’Estudi General de Barcelona.

Establiment dels trinitaris a València.

Fundació de l’Estudi General de València.

Construcció de Sant Climent de Taüll.

Fundació del convent de clarisses de Santa Maria de Pedralbes a Barcelona.

Davant l’avançada dels sarraïns, Pròsper, bisbe metropolità de Tarragona, fuig per mar enduent-se les relíquies i els llibres litúrgics, entre ells el denominat Oracional de Verona (713-714).

Comença la construcció d’un nou recinte emmurallat a la ciutat de València, sota la direcció del mestre picapedrer Guillem Nebot.

Influències carolíngies en l’estructura de l’església de Sant Pere de les Puelles de Barcelona.

Redacció del Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis.

El testament del comte Ermengol I d’Urgell conté la donació d’un joc d’escacs al monestir de Saint-Gilles (Provença).

El capítol de la seu de Barcelona adjudica les obres del nou cadirat del cor a Macià Bonafè.