Cronologia dels Països Catalans i del món

Arnau de Vilanova escriu el Tractatus de tempore adventus Antichristi et fine mundi.

Bernat Serra pinta el retaule de Sant Miquel, de l’esglesiola homònima de la Pobla del Bellestar.

Consagració de l’església del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Jaume Huguet realitza el retaule de Sant Abdó i Sant Senén, de l’església de Santa Maria de Terrassa (1459-1460).

Fundació del monestir femení de Vallbona de les Monges.

L’escultor Guillem Morei realitza els sepulcres de Ramon Berenguer II i de la comtessa Ermessenda, a la seu de Girona.

El testament del comte Ermengol I d’Urgell conté la donació d’un joc d’escacs al monestir de Saint-Gilles (Provença).

Bernat Metge escriu Lo Somni.

La biblioteca del monestir de Ripoll té 140 volums.

Mor Ausiàs Marc.

Redacció del Tractat d’astronomia, de Ramon Llull.

Jaume Mateu pinta el retaule de l’església de Cortes d’Arenós, dedicat a la Verge.

Pintures murals d’Esterri de Cardós.

Jaume Roig escriu Espill o Llibre de les dones.

S’imposa en la datació dels documents el còmput del temps mitjançant els anys del naixement de Crist en lloc dels anys de regnat dels reis francs.

L’escultor Jordi Joan, deixeble de Jaume Cascalls, esculpeix el retaule de Sant Llorenç, de l’església de Santa Coloma de Queralt.

Consagració de Sant Martí del Canigó.

L’orde de Sant Jordi d’Alfama s’incorpora al de Montesa.

Comença la construcció del castell de Tàrrega.

Té inici la construcció de la Llotja de València, acabada el 1498.

Ramon Llull escriu Arbre de Filosofia d’Amor.

S’inicia, segons M. de Riquer la redacció del Curial e Güelfa (1435-1462).

Fundació del monestir de Poblet.

Joanot Martorell comença la redacció del Tirant lo Blanc, acabada per Martí Joan de Galba.

Reforma i consagració de Sant Vicenç d’Espinelves.

Reunió de Girona. Es decideix continuar la construcció de la seu amb tres naus.

Restauració de la canònica de Barcelona.

Retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu de l’església de Santa Maria de Copons, de Lluís Borrassà.

Consagració de Casserres.

Ferran el Catòlic concedeix la construcció de la Universitat de Mallorca.

Jaume II de Mallorca ordena la construcció del castell de Bellver.

Bernat Martorell pinta el retaule de Sant Pere, del castell de Púbol.

S’acaba la construcció de la galeria nord del claustre de Sant Pere de Galligants, a Girona.

Jaume Huguet pinta el retaule del Conestable, de la capella de Santa Àgata de Barcelona.

Acaben les obres de construcció del claustre de Sant Pere de Galligants, a Girona.

S’enllesteix la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Comença la construcció de la catedral romànica de Girona.

Lluís Borrassà pinta el retaule del Salvador, de l’església parroquial de Guardiola.

Ramon Llull redacta Llibre de contemplació i Llibre del gentil e dels tres savis.

Polígons estelats, geometria, aritmètica (Thomas Bradwardine)

S’inicien les obres de la capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona.

Pere Tomic acaba la redacció d’Històries e conquestes dels reis d’Aragó.

Banys jueus de Barcelona.

Comença la construcció d’un nou port a Barcelona.

Escultures d’Arnau Cadell al claustre de Sant Cugat.

Bernat Metge acaba Valter e Griselda, traducció d’una epístola llatina de Petrarca.

L’abat Oliba és elegit bisbe de Vic. La seva obra deixa una important empremta en la vida cultural catalana.

Pere Sanglada realitza la figura jacent del sepulcre de sant Oleguer, a la seu de Barcelona.

Cançó de Santa Fe, possible primer poema de la literatura catalana.

Lluís Borrassà pinta el retaule de l’església de Sant Miquel de Cruïlles.

Pintures de Sant Climent de Taüll.

S’inicien les drassanes de València.

Reconstrucció virtual 3D de la tribuna romànica de Sant Miquel de Cuixà (construïda al segle XII i destruïda al segle XVI)

Redacció del Llibre de concordances, de Jaume Marc.

Gerbert d’Aurillac, el futur papa Silvestre II, perfecciona la seva educació al monestir de Ripoll i potser a Vic (967-970).

Fundació del convent de clarisses de Sant Antoni de Pàdua a Barcelona.

Pere el Cerimoniós funda l’Estudi General d’Osca.

Primeres representacions valencianes de la popular comèdia de bandolers El bandido más honrado y que tuvo mejor fin, Mateo Vicente Benet.

Es comencen a prohibir a Catalunya els balls i les màscares, considerats un inconvenient per al control de possibles desordres socials. La prohibició s’anirà generalitzant fins a la supressió definitiva del Carnestoltes el 1641.

L’arquebisbe de València Francisco Fabián crea un jardí botànic a Puçol.

Diego de Gurrea dedica al seu alumne, don Lluís Fernández Ramon Folch de Cardona, l’Arte de enseñar hijos de príncipes y señores.

S’inicia la gran casa dels jerònims de València, de tipus escorialenc, ara Sant Miquel dels Reis.

EL compositor valencià Vicent Martín Soler, instal·lat a la cort napolitana del futur rei Carles IV, estrena les òperes Ipermestra i Andromaca.

Amb la creació de dues càtedres de Filosofia s’institucionalitzen les disputes entre tomistes i antitomistes a la Universitat de València.

S’inicia la construcció de l’edifici de la Universitat de Girona.

Bonaventura Serra publica Glorias de Mallorca.

Càlcul de variacions, equacions diferencials, mecànica, equacions, nombres (Lagrange)

La Universitat de València es la primera de la Península Ibèrica a introduir una càtedra de l’art de la notaria.

Tomàs Vicent Tosca, científic valencià, comença a publicar Compendio Mathematico, tractat de física moderna pre-newtoniana.

Es produeixen a València les primeres manifestacions públiques de l’erasmisme.

Francesc de Fossà escriu Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon.

Apareixen les Observantiarum Sacri Regii Cathaloniae Senatus de Miquel Ferrer.

Se celebra la cerimònia de col·locació de la primera pedra de la Universitat de Barcelona a la Rambla, al costat del portal de Sant Sever.

Es funda l’Acadèmia Valenciana, societat científico-literària inspirada per Maians i altres novatores valencians.

Àlgebra, cas irreductible d’equacions cúbiques (Bombelli)

El virrei de Catalunya comunica als abats de Santa Maria de Gerri i de Santa Maria d’Amer que la comissió franco-espanyola havia decidit que el cos de Galderic seria restituït a Sant Martí del Canigó, al Rosselló, des del convent de Santa Clara de Barcelona.

Es funda a Barcelona la Reial Acadèmia de Matemàtiques.

Astronomia, corbes cassinianes (Cassini)

L’ex-jesuïta alacantí Pere Montengon escriu la primera part d’Eusebio, novel·la pedagògica rousseauniana.

Joan Baptista Vinyes és l’autor de la torre de Santa Caterina de València.

Joan Lluís Vives critica l’ensenyament universitari de l’època.

Primeres representacions d’òpera a Barcelona, arran del casament de l’arxiduc Carles.

Joan Lluís Vives dedica a Carles I les obres pacifistes De pacificatione i De concordia et discordia.

Fundació d’una acadèmia literària barcelonina (l’Acadèmia sense nom), patrocinada pel comte de Peralada.

El jurista valencià Lluís Gómez publica De pactis et contractibus.

Ramon Llàtzer de Dou obté una càtedra de decretals i dret civil a la universitat de Cervera.

Mor el pintor Francesc Ribalta.

Amb la mort del duc de Calàbria s’extingeix el focus de cultura a la cort virregnal de València.

Bartomeu Ramis publica la seva Colección de plantas que crecen naturalmente y sin cultivo en Menorca.

El Col·legi de Cordelles és annexionat al Col·legi de Betlem de Barcelona.

Jerónimo de Zurita comença a publicar els Anales de la Corona de Aragón.

La Junta de Comerç de Barcelona crea una Escola de Comerç.

Apareix a Barcelona el primer volum de les Decisiones et enucleationes criminales, seu praxis Regii Criminalis Concilii, Cathaloniae, curiarum inferiorum, necnon aliorum Tribunalium, Ecclesiasticorum, et Secularum de Pere d’Amigant.

A València es parla de la llengua valenciana diferenciada de la catalana i de la mallorquina, i sorgeix amb un anticatalanisme que es manifesta en una castellanització cada vegada més estesa.

El compositor valencià Josep Prades escriu l’Ópera al Patriarca San José.

El manierista Vicent Joan Macip és contractat per fer el retaule de la catedral de Sogorb.

Es fan millores al teatre barceloní de la Santa Creu.

Els estudiants de l’escola de Gramàtica i Arts de Barcelona es queixen al conseller en cap de Barcelona de la manca de professors competents i s’oposen a la introducció dels dominics a l’ensenyament.

E. Gibbon escriu la Història de la decadència i fallida de l’Imperi Romà.

Es dissenya la façana retaule de Sant Miquel dels Reis de València.

La Capella de Música de València disposa d’uns quaranta músics i té un repertori profà i religiòs en el Cançoner del duc de Calàbria.

S’extingeix l’Acadèmia Valenciana.

Fluxions, dinàmica, hidrostàtica, hidrodinàmica, gravitació, corbes cúbiques, sèries, solució numèrica d’equacions, grans problemes (Newton); teoria d’equacions (Johann Huddle); física, rellotges (Robert Hooke); determinants, càlcul (Seki Köwa)

Roderic d’Osona el Jove, pintor valencià amb influència italiana, inicia la seva activitat.

Es publica el primer volum de “Memòries” de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb un treball del marquès de Llió intitulat Observaciones sobre los principios elementales de la historia.

Un redreç de Felip II per a la provisió de càtedres a l’Estudi de Lleida provoca greus incidents.

Mor el dominic Agustí Eura, autor de poesia religiosa en català i d’un popular Art de ben morir.

Es funda l’Acadèmia dels Nocturns a València, acadèmia literària que, seguint el model de les italianes, agrupava literats i escriptors locals i rebia la influència del Segle d’Or castellà.

El caputxí Sebastià Sibiuda tradueix al català Zaïra, de Voltaire.

El sínode del bisbat d’Urgell prohibeix predicar en castellà.

El virrei de Catalunya prohibeix els torneigs dels cavallers de Barcelona a causa de la pesta.

Domènec Miquel Terradelles estrena a Londres les òperes Annibale in Capua i Mitridate.

Logaritmes (Jobst Bürgi), caiguda de cossos, pèndols, projectils, astronomia, telescopis, cicloide (Galileu)

Es reprèn l’activitat teatral a la ciutat de València.

Un decret reial obliga la Universitat de Barcelona a atorgar títols als estudiants del Col·legi de Cordelles, encara que no haguessin estudiat a la Universitat.

Es vincula la diòcesi d’Elna a la Tarraconense i es crea la diòcesi d’Oriola, segregada de la de Cartagena.

El jurista, botànic i dramaturg menorquí Joan Ramis i Ramis ingressa a l’Acadèmia de la Historia de Madrid i hi presenta la monografia Resumen topográfico e histórico de Menorca.

Es construeix la façana de l’església de Vinaròs.

Es fa una edició a València de Blanquerna, de Ramon Llull.

Felip V suprimeix les universitats de Barcelona i altres localitats del Principat: Cervera esdevé universitat única de Catalunya.

Es funda el seminari d’Urgell.

Fundació de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona.

Gaspar Escolano escriu Década primera de la Historia de la insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia.

Es promulguen noves ordenances de l’Estudi General de Barcelona.