Cronologia dels Països Catalans i del món

Neix el Teatre Experimental Català (TEC) a partir de l’impuls d’alguns membres de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.

El Barça inaugura les instal·lacions del Camp Nou.

Consagració de la segona església de Sant Miquel de Cuixà, que presenta influències carolíngies en la seva arquitectura.

Comencen a cinc ciutats els actes de la Setmana del Llibre en Català, que es prolongaran fins el dia 14. Per primera vegada, a més de l’exposició i venda de llibres a les Drassanes de Barcelona, el certamen se celebra de manera simultània a la Casa de Cultura de Girona, al Teatre Metropol de Tarragona, a l’Escorxador de Palma de Mallorca i al Palau de Congressos de Perpinyà.

Apareix el col·lectiu de pintors valencians Grupo Z.

La Mancomunitat acorda la creació de l’Escola Especial d’Infermeres Auxiliars de Medicina.

Josep Benet i Morell rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Joan Lluís Vives critica l’ensenyament universitari de l’època.

Sergi Pàmies publica el recull de contes La gran novel·la sobre Barcelona i Jesús Moncada, la novel·la Estremida memòria.

El conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, assisteix a Figueres a la inauguració del nou Museu del Joguet de Catalunya. El nou museu és una remodelació del Museu del Joguet de Figueres, que va ser tancat fa quatre anys per fer-ne una important reestructuració. El Museu del Joguet, que té un fons de 8.000 joguines, està instal·lat a l’antic Hotel París i serà gestionat per una Fundació.

Relleus del cadirat del cor de la seu de Barcelona, de Pere Sanglada (1394-1399).

El TDK Manresa i la selecció catalana de bàsquet s’enfronten al pavelló del Nou Congost de Manresa per a homenatjar l’exjugador del TDK i altres equips, Joan Creus, que es va retirar del bàsquet al final de la temporada passada. L’equip de Manresa guanya la selecció catalana per 91 a 79.

El pintor mallorquí Miquel Barceló es dóna a conèixer en la setena edició de la Documenta de Kassel.

La periodista Empar Marco, corresponsal de TV3 al País Valencià, és nomenada directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). La candidatura de Marco s’ha imposat a la de Salvador Enguix, corresponsal de La Vanguardia al País Valencià, i la del periodista i productor Josep Ramon Lluch, director d’antena de la Televisió de Múrcia. Marco és ratificada el 2 de març com a nova directora general de la CVMC per les Corts Valencianes, amb el vot favorable del PSPV, Compromís i Podem, amb l’abstenció de Ciutadans i el vot contrari del PP.

Es constitueix el Fomento de la Pintura y Escultura, a Palma de Mallorca.

La Universitat de Barcelona anuncia la supressió del màster d’Homeopatia un cop acabi el d’aquest any. El curs s’impartia des del 2004, i la decisió és motivada per la recollida de 1.300 signatures d’un estudiant de química que demanava al rector, Dídac Ramírez, la supressió del màster perquè l’homeopatia no té cap mena d’evidència ni es basa en la metodologia científica, i és catalogada com una estafa per la comunitat científica.

Prudenci Bertrana publica L’hereu, primera part de la trilogia Entre la terra i els núvols.

Primeres representacions d’òpera a Barcelona, arran del casament de l’arxiduc Carles.

El metge Francesc Rubió i Galí realitza una ovariotomia.

El Consell General de la Vall d’Aran modifica les normes ortogràfiques de la parla aranesa, oficials des de l’any 1983. Amb aquesta mesura es pretén facilitar la modernització de l’aranès i permetre la incorporació de nous conceptes, amb vista a la docència. També s’ha aprovat la unificació dels tres dialectes parlats a la Vall d’Aran, que igualment dificultaven les tasques dels docents. El Consell també aprova la creació de l’Institut d’Estudis Aranesos.

José Manuel Lara Hernández crea a Barcelona l’Editorial Planeta.

És suspesa la inauguració de l’Olimpíada Popular organitzada per la Generalitat com a rèplica als Jocs de Berlín.

Francesc Peris i Mencheta funda el “Diario de Valencia”.

Un grup d’intel·lectuals castellans escriu un document en defensa del català, perseguit per la Dictadura.

Joan Lluís Vives dedica a Carles I les obres pacifistes De pacificatione i De concordia et discordia.

Estrena de Joan i Eulàlia o el sarau de la patacada, sainet de Josep Robrenyo i Tort.

Es comença a publicar el Diccionario de escritores y artistas catalanes, de l’historiador i bibliògraf Antoni Elias i de Molins.

Comencen a Barcelona les sessions del XXI congrés anual de la Societat Europea de Cardiologia, de cinc dies de durada, que aplega 25.000 persones de 150 països. Al congrés es presenten 8.746 ponències sobre les darreres novetats de les malalties cardiovasculars, que són la principal causa de mortalitat a Europa, i els seus factors de risc i prevenció. Barcelona ja va acollir aquest congrés a l’agost del 1992, i en aquella ocasió s’hi van aplegar 15.000 persones.

La Universitat de Palma de Mallorca canvia el seu nom pel d’Universitat de les Illes Balears.

El Tribunal Suprem confirma la condemna de vint-i-un mesos de presó que l’Audiència Provincial de Barcelona va dictar, al juliol del 2016, contra Lionel Messi com a culpable d’un frau fiscal de 4,1 milions d’euros els anys 2007-09. Al pare, Jorge Horacio Messi, també processat, li rebaixa la pena de vint-i-un a quinze mesos de presó. Atès que la pena és de menys de dos anys, el futbolista no ha d’ingressar a presó.

Es comença a publicar a Mallorca "El Violón. Instrument polítich desilustrat tocat a 4 mans i 2 tons".

El Gran Teatre del Liceu acull la sessió de clausura de Metròpolis 99, la cimera d’alcaldes de grans ciutats d’arreu del món que s’ha celebrat la darrera setmana a Barcelona, i que a partir de demà tindrà continuïtat amb el congrés de la Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA), que es farà al Palau de Congressos. És el primer acte públic que es fa al Liceu des de l’incendi del 31 de gener de 1994, tot i que la inauguració oficial del teatre està prevista per al proper 7 d’octubre.

L’IREC comença a publicar “Revista Catalana”.

Pau Casals estrena l’Himne a les Nacions Unides.

L’Ajuntament de l’Albi (les Garrigues) informa que les pintures rupestres del jaciment de la Vall de la Coma d’aquest municipi han estat ruixades amb esprai per uns desconeguts. Les pintures van ser descobertes el 1984 i formen part del conjunt de jaciments de l’arc mediterrani que al desembre del 1998 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquestes pintures ja havien sofert dos atemptats similars des del 1991.

El poeta valencià Xavier Casp i Verger publica els seus llibres Goig i Espases, el mallorquí Blai Bonet i Rigo Cant espiritual, i J.V. Foix On he deixat les claus.

El Palau de la Música Catalana canvia el seu nom pel de Palacio de la Música.

Ràdio Barcelona comença l’emissió regular en català del programa informatiu “Dietari”.

El jurista valencià Lluís Gómez publica De pactis et contractibus.

S’inauguren les lliçons de Gramàtica i Poètica de la Universitat de Barcelona al Saló del Consell de Cent de Barcelona.

Es crea a Catalunya el Servei de Biblioteques al Front.

S’inicien les obres de l’almodí de València.

L’editorial Planeta es converteix en el soci majoritari de l’editorial catalana Columna i del seu segell en castellà, Ediciones del Bronce. L’editor de Columna, Miquel Alzueta, conserva el 15% de les accions de l’editorial, mentre que la resta de socis, Àlex Susanna, Ricard Badia i Julián Viñuales, han venut les seves participacions.

El gambista Jordi Savall crea la Capella Reial, grup instrumental i vocal dedicat a la interpretació de música religiosa.

Se celebra a la plaça del Blat de Valls la tradicional Diada de Sant Joan, que enfronta les dues colles de la ciutat, la Vella i la Joves Xiquets de Valls. La Colla Vella fa llenya en intentar el tres de deu amb folre i manilles, però sí que completen el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre i el quatre de vuit amb el pilar. Per la seva banda, la Colla Joves descarrega el tres de nou amb folre, el dos de vuit amb folre i el quatre de vuit. Ambdues colles tanquen la jornada amb un pilar de sis.

Per iniciativa de Carles i Bartomeu Godó i Pié, d’Igualada, es comença a publicar a Barcelona el diari "La Vanguardia", de caràcter liberal dinàstic, que el 1898 tirarà 14.000 exemplars diaris.

El príncep Felip de Borbó presideix els actes d’inauguració de les obres de restauració del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), als quals també assisteixen el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i altres personalitats del món polític i cultural. La restauració, que va començar amb els treballs arqueològics del 1989 i que es va rellançar a partir de l’elaboració del pla director l’any 1992, ha costat 600 milions de pessetes, que han aportat la Generalitat de Catalunya i Caja Madrid.

El valencià Josep Prades compon Missa de Rèquiem.

Es comença a publicar la revista literària "Calendari Català" a Barcelona, dirigida per Francesc Pelagi Briz.

Apareix el primer número de “La Correspondencia de Valencia”.

Mor el pintor Francesc Ribalta.

Primera edició del Catecisme de la Doctrina Cristiana d’Antoni Maria Claret i Clarà.

L'Escola Moderna, oberta a Barcelona, al carrer Bailèn, al número 56, tingué als seus inicis 30 alumnes, dels quals 12 eren noies. L'Escola fou el projecte fonamental de la vida de Francesc Ferrer i Guàrdia.

El músic català Joaquim Homs i Oller compon Sonata per a violí.

Francesc Xavier de Bolòs i Germà publica Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot, on els dóna a conèixer per primer cop.

S’inicia la publicació d’En defensa pròpia, de Jacint Verdaguer, i Poesies, de Joan Maragall.

Lluís Pascual i Sánchez és nomenat director del Théâtre de l’Odéon de París, després d’haver deixat la direcció del Centro Dramático Nacional de Madrid.

El president valencià, Eduardo Zaplana, posa la primera pedra del parc temàtic Terra Mítica, a Benidorm, on es farà una recreació de diverses civilitzacions de la Mediterrània. La inversió per fer el parc és de 80.000 milions de pessetes i hi participen diverses entitats financeres (42%), la Generalitat Valenciana (18%) i empreses i grups hotelers de la zona. L’explotació anirà a càrrec de la societat Terra Mítica. Parque Temático de Benidorm SA. Zaplana considera que el parc, que s’ha d’inaugurar a la primavera del 1999, poc abans de les properes eleccions autonòmiques, donarà un impuls estratègic a la indústria turística valenciana.

Inici de les obres de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona.

El prehistoriador i arqueòleg Pere Bosch i Gimpera publica Etnologia de la península ibèrica.

S’inicia la conversió de la Llotja de Mar de Perpinyà en teatre.

Constitució dels primers nuclis internacionalistes. Comencen a publicar-se els periòdics "La Federación", a Barcelona, i "El Obrero", a Palma de Mallorca, el primer periòdic obrerista balear.

La presentació de l’àlbum Músiques per Joan Amades posa fi a l’Any Joan Amades. Organitzada per l’Associació Cultural Joan Amades, té lloc al Museu de les Cultures del Món. Des del 23 de juliol de 2015 s’ha celebrat el 125è aniversari del naixement del folklorista.

Se celebra per primer cop a Prada l’Encontre Cinematogràfic.

La Coral Sant Jordi ofereix el seu primer concert a Rubí.

Fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Josep Pla i Casadevall publica Un señor de Barcelona.

“El Poble Català” es transforma en diari. A partir de 1909 es lliga a la Unió Federal Nacionalista Republicana fins el 1914.

Apareix a Andorra la revista “Posobra”.

S’imprimeixen al monestir de Montserrat els primers llibres en castellà a Catalunya, l’Epístola de Joan Gerson i l’Exercitatorio de la vida espiritual de l’abat García Jiménez de Cisneros.

La Junta de Comerç de Barcelona crea una Escola de Comerç.

Fundació de la Universitat de Perpinyà.

Fallida del “Diari de Barcelona”.

Se celebra al Palau de Congressos de Catalunya (Barcelona) l’onzena edició dels premis Gaudí. Les pel·lícules més premiades són Entre dos aguas, d'Isaki Lacuesta; Les distàncies, d'Elena Trapé, i Viaje al cuarto de una madre. Joan Pera rep el Gaudí d’honor. Com en l’edició anterior es reivindica l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Data aproximada de les Homilies d’Organyà, primer text literari escrit en català.

La pel·lícula japonesa Ringu, dirigida per Hideo Nakata, guanya els premis a la millor pel·lícula i als millors efectes especials del Festival Internacional de Cinema de Catalunya, que se celebra a Sitges. En la secció de cinema fantàstic, la pel·lícula catalana Els sense nom, de Jaume Balagueró, guanya els premis Méliès d’Argent a la millor pel·lícula, a la interpretació femenina (Emma Vilarasau) i a la fotografia (Xavi Giménez), i l’endemà rep també el premi Méliès d’Or, que concedeix la Federació de Festivals de Cinema Fantàstic Europeu.

L’empresa discogràfica EDIGSA edita el seu primer disc: Espinàs canta Brassens.

Mor en accident d’aviació el gimnasta català Joaquim Blume i Carreras.

Mallorca torna a celebrar oficialment la Diada de l’Estendard, o de la Conquesta, vint anys després que el Govern del PP canviés el dia pel 12 de novembre. Amb motiu de la Diada, es convoca una manifestació que recorre el centre de Palma sota el lema "Per la democràcia, cap a la sobirania", que grups espanyolistes intenten boicotejar.

Es crea la comissió per a la compilació del dret civil català.

S’inaugura a Barcelona l’Institut de Fisiologia de la Mancomunitat de Catalunya.

Avel·lí Artís-Gener rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A València es parla de la llengua valenciana diferenciada de la catalana i de la mallorquina, i sorgeix amb un anticatalanisme que es manifesta en una castellanització cada vegada més estesa.

El músic i matemàtic valencià Antoni Eiximeno i Pujades publica Institutiones Philosophicae et Mathematicae.

Es funda el "Diario Mercantil" a Barcelona, proteccionista.

La Generalitat de Catalunya lliura les medalles d’or de la institució a la geògrafa Anna Cabré i a l’escriptor Josep Vallverdú.

Estrena dels films La plaça del Diamant. Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya de Jordi Feliu, i Barcelona Sud de Jordi Cadena.

La Unió Esportiva Lleida puja a la primera divisió de futbol.

Fundació dels convents de Sant Francesc i la Mercè a València.

Josep Maria de Sagarra i Castellarnau estrena L’hostal de la Glòria.

El compositor valencià Josep Prades escriu l’Ópera al Patriarca San José.

Fundació de l’Ateneu Català a Barcelona.

La ciutat de Manresa celebra amb un important èxit de públic la segona edició de la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. La Fira acull durant el cap de setmana cercaviles, concerts i actuacions de castellers, a més de nombrosos tallers de gegants i capgrossos, col·leccionistes d’instruments, luthiers, gastronomia i estris de festa.

Es funda l’Obra del Ballet Popular, important per al foment de la sardana i els balls populars.

Comença a publicar-se “Treball”, òrgan del PSUC.

Estrena de l’obra de teatre La lámpara maravillosa, amb escenografia de Lluís Llucià Penne, considerada el manifest de la nova escola d’escenògrafs romàntics.

L’historiador alacantí Rafael Altamira i Crevea comença a publicar Historia de España y la civilización española.

Joan I institueix la festa de la Gaia Ciència.

El govern valencià acorda la creació d’un segon canal de televisió que emeti totalment en valencià.

Antoni Canet esculpeix el sepulcre del bisbe Escales, a la seu de Barcelona (1409-1412).

Un equip d’exjugadors de bàsquet del FC Barcelona de la dècada dels anys vuitanta s’enfronta a una selecció catalana dels mateixos anys per a commemorar el Centenari de l’entitat. El partit suposa el retrobament de jugadors com Epi, Solozábal, Norris, Jiménez, De la Cruz i Trumbo, entre d’altres. El públic que assisteix al Palau Blaugrana també té ocasió d’homenatjar jugadors més veterans i tècnics de la secció. La jornada es completa amb un partit entre l’actual plantilla i el vigent campió d’Europa, el Žalguiris de Kaunas lituà, amb victòria local per 108-104.

Maria Barbal publica la novel·la Pedra de tartera; Lluís Racionero, l’obra Raimon o el seny fantàstic, i el poeta Narcís Comadira, Enigma.

L’Audiència de Barcelona desestima el recurs del Barça sobre l’acció de responsabilitat contra la junta directiva del club presidida per Joan Laporta, presentada el 2010 per la junta entrant de Sandro Rosell, que reclamava 47,6 milions d’euros per suposades pèrdues acumulades al final de la temporada 2009-10. El 2014, Laporta i setze dels seus exdirectius van guanyar el judici, i el FC Barcelona va presentar el recurs. La resolució coincideix amb la petició de presó sense fiança per a Rosell per presumpte frau fiscal.

Fundació del Centre Catalanista Provençalenc.

Josep Vicenç Foix i Mas publica KRTU i Salvador Espriu i Castelló Laia.

Es fan millores al teatre barceloní de la Santa Creu.

Inauguració del Teatre Romea de Barcelona.

Rastar Group, el grup empresarial xinès que al novembre del 2015 va adquirir el 45% del RCD Espanyol, augmenta la seva participació fins al 54%. L’endemà Chen Yansheng, conseller delegat de Rastar, és nomenat president de l’Espanyol.

Després de la desaparició del Grupo Z, un seguit d’artistes creen al País Valencià l’efímer grup Els Set, per promoure l’intercanvi i la difusió d’informació artística.

L’Ajuntament de Barcelona concedeix a tots els comerciants que retolin els seus establiments en castellà l'exención de derecho de permiso.

S’inicia la publicació de la revista “Quaderns d’Estudi” dedicada als professors de les Escoles Tècniques i Superiors de la Mancomunitat, que dura fins al març de 1924.

Els estudiants de l’escola de Gramàtica i Arts de Barcelona es queixen al conseller en cap de Barcelona de la manca de professors competents i s’oposen a la introducció dels dominics a l’ensenyament.

S’inaugura el primer curs a l’edifici de la Universitat de Barcelona. S’aproven els primers estatuts de la Universitat de Barcelona.

Es projecta al Festival de Cinema de Berlín, sense caràcter oficial, la pel·lícula El vent de l’illa, de Gerard Gormezano.

Anselm Turmeda escriu la Disputa de l’ase.

Finalitza la publicació de l’obra Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas, iniciada el 1964.

El diari "Segre" treu una edició en català.

S’inicia l’absis de la seu de Girona.

Neix l’organització valenciana Acció d’Art, integrada el 1936 a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la defensa de la Cultura.

El valencià Andreu Piquer publica Física moderna, racional y experimental, primer i divulgat tractat de física moderna.

Ordres dels bisbes de redactar els llibres sacramentals en castellà.

Josep Maria Roca i Heras presideix el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Tarragona.

Es dissenya la façana retaule de Sant Miquel dels Reis de València.

Ramon Martí d’Eixalà publica Instituciones del derecho mercantil en España.