Cronologia dels Països Catalans i del món

S’inunden barris de la ciutat de València.

S’acaba la redacció de la crònica universal.

’Ali Iqbal al-Dawla, rei eslau de Dénia.

Pau de Deza (13-14 de maig) entre Pere I de Castella i Pere el Cerimoniós.

Els croats francesos entren a Catalunya pel coll de la Maçana.

Jaume I prohibeix als seus súbdits que facin la guerra de corsaris.

Fundació del convent de Sant Francesc a Lleida.

Inici de les obres de reforma del palau de la Generalitat de Barcelona.

Cançó de Santa Fe, possible primer poema de la literatura catalana.

Destrucció de la jueria de Mallorca.

S’inicia l’absis de la seu de Girona.

Encunyació de diners d’argent de Carlemany a Barcelona, Girona, Empúries i Roses (785-814).

S’acaba la construcció de la galeria nord del claustre de Sant Pere de Galligants, a Girona.

Alfons el Magnànim fa encunyar a València el ral d’or de València o timbre de València.

S’inicia la construcció de la torre del Miquelet de la seu de València.

Guiatge especial atorgat per Martí l’Humà als mercaders musulmans de València.

Alfons el Benigne imposa els furs de València a tot el regne valencià, en detriment de la legislació aragonesa.

Bernat de Septimània, nou comte de Barcelona i Girona. S’inicia una etapa de major domini franc a Catalunya.

Alfons el Cast obté el comtat de Rosselló.

Berenguer Ramon II, amb l’ajut de genovesos i aragonesos, ataca infructuosament Tortosa.

Andreu Febrer finalitza la traducció al català de la Divina Commedia, de Dant.

Acord de Binèfar. Enric de Trastàmara es compromet a lliurar a Pere el Cerimoniós el regne de Múrcia, la ciutat de Conca i altres llocs fronterers quan, per mitjà del seu ajut, arribés al tron.

Alfons IV el Magnànim deixa en suspens la sentència interlocutòria del 1455.

Lluís el Tartamut atribueix els comtats de Barcelona, Girona i Besalú a Guifré I el Pelós, i el de Rosselló a Miró I.

Fundació del monestir femení de Vallbona de les Monges.

Casament de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.

Cop d’estat municipal a Barcelona. La Busca assoleix la direcció del municipi barcelonès.

Eduard III d’Anglaterra concedeix un guiatge i una protecció especial als mercaders catalans i mallorquins.

Incorporació de les Balears a l’emirat de Còrdova.

El mestre Pere Sacoma inicia les obres de construcció de la seu de Lleida.

Berenguer, germanastre d’Alfons el Cast, és nomenat arquebisbe de Narbona.

Ramon Berenguer III obté la fidelitat del vescomte de Peralada en detriment de Ponç Hug II, comte d’Empúries.

Tractat de Baiona entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França, pel qual, en canvi de l’ajut militar francès, el primer hipotecava els drets sobirans sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya.

Pere el Cerimoniós promulga les Ordenacions que reglamenten la marina de guerra de la corona i l’acordament de mariners.

La biblioteca de la catedral de Vic disposa de 53 llibres.

Reforma de la lleuda de Cotlliure.

Sisebut encunya moneda a Sagunt (612-621).

Ramon Berenguer IV conquereix Fraga i Lleida.

Sentència arbitral de Guadalupe signada per Ferran II, que liquidava els mals usos i permetia l’accés a la llibertat i als contractes emfitèutics per part de la pagesia.

Saqueig de les jueries de Ciutat de Mallorca, Perpinyà i Barcelona.

Ràtzia del cabdill Almansor contra el comtat de Barcelona.

Pere el Gran atorga als barcelonins el privilegi del Recognoverunt proceres.

Constitutiones pacis et treguae de Tarragona.

Bernat Serra pinta el retaule de Sant Miquel, de l’esglesiola homònima de la Pobla del Bellestar.

Fallida de les banques de Pere Pasqual i Arnau Esquerit, a Barcelona.

Es constitueix la taula de canvis de València.

Guerra contra Gènova.

A partir de la revolta d’Aissó i Guillemó, es produeix una desestructuració del poblament a tota l’àrea central de Catalunya (826-827).

Mort de Muhammad ibn Mardanis. Els seus fills s’alien amb els almohades, que ocupen València i Múrcia.

Revolta dels valencians contra el seu sobirà al-Qadir.

Alfons el Magnànim marxa definitivament cap a Itàlia.

Les tropes catalanes fracassen en el setge de Bonifacio (Còrsega).

Jaume II decreta l’expulsió general d’italians de Barcelona.

Poema Maldit bendit, del trobador Cerverí de Girona.

Creació del consolat de Venècia.

L’orde de Sant Jordi d’Alfama s’incorpora al de Montesa.

S’inicia l’obra romànica de Santa Maria de Ripoll.

Pere el Cerimoniós s’adhereix a la treva signada l’any anterior entre Alfons XI de Castella, Yusuf I de Granada i Abu-l-Hassan del Marroc.

Se suprimeix l’impost de la gabella de la sal a Catalunya.

El bisbe Justinià construeix a València dues noves esglésies i restaura les antigues (527-548).

S’inicia al regne de València la “gran fam”, que es prolonga fins al 1483.

Antoni Canet esculpeix el sepulcre del bisbe Escales, a la seu de Barcelona (1409-1412).

Inici de les obres de Sant Miquel de Fluvià.

Obertura de les corts de Montsó. Es perfila més la diputació del General o Generalitat de Catalunya i també les de València i Aragó.

Alfons el Magnànim signa una treva amb el duc de Milà, Felip Maria Visconti, i amb els genovesos.

Jaume I aprova les ordinacions de la ribera marítima de Barcelona.

Fundació del convent dominicà de Santa Caterina a Barcelona.

Lluís Borrassà pinta el retaule de l’església de Sant Miquel de Cruïlles.

Bernat Amat de Claramunt rep el títol honorífic de vescomte de Tarragona.

Destrucció del call de Girona.

Tractat de Poissy. Jaume II recupera la Vall d’Aran.

Rostany esdevé primer comte de Girona, i Borrell, comte d’Urgell i Cerdanya.

Banys jueus de Barcelona.

Prohibició decretada a València de carregar mercaderies a bord de vaixells forasters mentre n’hi hagués de valencians disposats a fer el mateix viatge.

Nou alçament a Sardenya i assassinat d’Hug III d’Arborea.

Batalla de Santluri. Derrota de l’exèrcit sard del vescomte de Narbona.

Establiment de la colònia de mercaders catalans a Bruges.

L’abat Calort de Sant Serni de Tavèrnoles funda el monestir de Sant Salvador de la Vedella.

S’aproven estatuts de pau i treva a Perpinyà i Fondarella (Segrià).

Conquesta de València pel Cid.

A Gènova és executat Vicentello d’Ístria, cap de la facció corsa fidel a la corona d’Aragó, i amb ell tota esperança de fer efectiu el domini catalano-aragonès a Còrsega.

Batalla de Foç Pisana. Les tropes d’Alfons el Magnànim vencen els genovesos.

Es crea el consolat de mar de Mallorca.

L’hereu de la corona i governador de Catalunya, Pere (el futur Pere el Gran), crea, a Barcelona, els cònsols de mar.

Jaume Huguet realitza el retaule de Sant Abdó i Sant Senén, de l’església de Santa Maria de Terrassa (1459-1460).

Parlament de Tortosa. Reunió de les principals ciutats marítimes per a intentar solucionar el problema de la inseguretat marítima i les seves repercussions en el comerç.

Inici de les encunyacions pròpies de la taifa de València.

Pere el Cerimoniós dicta reglaments precisos sobre la fabricació de draps de Puigcerdà.

Bernat Desclot inicia la redacció del Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats.

Els bisbes de Terrassa i Urgell assisteixen al segon concili de Toledo.

Pla de redreç de les finances municipals de Barcelona de Pere Coromines.

Es crea a València un estudi de gramàtica i de filosofia.

La Generalitat proclama Enric IV de Castella comte de Barcelona i senyor del Principat.

Fallida bancària del canvista Francesc Castelló, a Barcelona.

Nova ambaixada barcelonina a Còrdova. Tractat de pau de Borrell II amb ’Abd al-Rahman III.

Jaume II de Mallorca ordena la construcció del castell de Bellver.

Promulgació del Liber iudiciorum, corpus legislatiu fet per iniciativa del rei Recesvint, que restà vigent fins a l’apogeu del feudalisme.

Els monjos cistercencs arriben a Catalunya.

Tractat de Barcelona entre Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I, d’una banda, i Carles VIII, rei de França, de l’altra.

Confecció de l’Atlas Català dels jueus mallorquins Abraham i Jafudà Cresques.

La moneda d’or s’imposa a la de plata en l’economia barcelonina (980-990).

Roger de Lloria desfà l’estol que comandava Carles de Salern a la badia de Nàpols i s’apodera d’Ischia, illa propera a Nàpols. Fa presoner Carles de Salern.

El papa Gregori IX autoritza els mercedaris a constituir-se en orde religiós.

Jaume Mateu pinta el retaule de l’església de Cortes d’Arenós, dedicat a la Verge.

Redacció del Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis.

Inici del govern independent dels eslaus Mubarak i Muzaffar a València.

Pau de Caltabellotta. Carles II de Nàpols reconeix Frederic II com a rei vitalici de Sicília.

Barcelona aconsegueix el control de l’encunyació de la moneda barcelonina.

Jordi Safont esculpeix les imatges de Sant Tomàs, Sant Mateu i Sant Macià de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida.

L’escultor Guillem de Solivella finalitza les imatges de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista del portal del claustre de la seu de Lleida.

L’abat Oliba és elegit bisbe de Vic. La seva obra deixa una important empremta en la vida cultural catalana.

Inici de les obres de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona.

Isma’il ibn Musà fortifica la ciutat de Lleida.

Tractat de Cazorla, per regular la reconquesta peninsular, entre la Corona d’Aragó i el Regne de Castella.

El comte de Barcelona eximeix els barcelonins del pagament del quint o impost sobre les naus arribades a la ciutat.

S’aprova a les corts un projecte de reforma per a modificar el règim de les eleccions triennals de la Generalitat.

L’almirall Bernat de Cabrera redacta Ordinations sobre lo feyt de la mar.

S’estableixen els caps de pont de Cervelló, Olèrdola i Queralt.

Pacte de Calataiud: Ab Zayd, destronat reietó de València, es fa vassall de Jaume I.

L’arquebisbe de Tarragona és assassinat per Guillem Ramon de Montcada, vescomte de Bearn.

Ambaixada tramesa per Borrell II a Còrdova (juny-juliol). Submissió del comte català al califa.

Retaule de Sant Antoni Abat, de l’església de Santa Maria de Manresa, de Lluís Borrassà.

Sentència arbitral de Baiona dictada per Lluís IX de França, que posa fi a l’antagonisme entre Enric IV de Castella i Joan II.

Fi de la guerra amb Gènova.