Cronologia dels Països Catalans i del món

Consagració de l’església parroquial de Perpinyà.

Assemblea de pau i treva de Toluges presidida pel bisbe Oliba de Vic, abat de Ripoll.

Es posa la primera pedra de la catedral gòtica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, seu de l'arquebisbat de la ciutat comtal.

S’inicia l’obra romànica de Santa Maria de Ripoll.

Muqatil, rei eslau de Tortosa.

Segona regència d’Ermessenda al comtat de Barcelona, durant la minoritat del seu nét Ramon Berenguer I.

Consagració de l’església abacial de Ripoll.

Sulayman ibn Mu.hammad ibn Hud, sobirà hudita de Saragossa. S’inicia el govern personal de Ramon Berenguer I.

Consagració de l’església de Sant Vicenç de Cardona.

Se succeeixen a la taifa d’Alpont els sobirans Ahmed i ’Abd Allah II.

’Ali Iqbal al-Dawla, rei eslau de Dénia.

Inici de les obres de Sant Miquel de Fluvià.

La taifa de Calataiud, separada de Saragossa, és governada per Muhammad Adid al-Dawla (1046-1048).

La biblioteca del monestir de Ripoll té 140 volums.

Establiment de la fira de la Seu d’Urgell.

Comença la construcció del castell de Tàrrega.

Els escriptoris de Ripoll produeixen les miniatures de les bíblies anomenades de Farfa i de Sant Pere de Rodes.

Almodis esdevé la comtessa legítima de Barcelona en casar-se amb Ramon Berenguer I.

Cançó de Santa Fe, possible primer poema de la literatura catalana.

Bernat Amat de Claramunt rep el títol honorífic de vescomte de Tarragona.

Pintures murals de la col·legiata d’Àger.

Neix a Tortosa l’historiador Abu Bakr al-Turtusi.

’Abd al-Malik succeeix ’Abd al-’Aziz a la taifa amirita de València.

Cavallers normands conquereixen Barbastre.

València passa a formar part de la taifa de Toledo, sota control de Yahyà al-Ma’mun.

Lleida es reincorpora a la taifa de Saragossa.

Consagració de Sant Martí Sescorts.

Assassinat d’Almodis per part del seu fillastre Pere Ramon.

Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II comparteixen el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona.

El sínode de Besalú intenta deposar l’arquebisbe Guifré, fill del comte de Cerdanya.

Repoblació de l’Espluga de Francolí i Anglesola.

Vassalls de Berenguer Ramon II maten Ramon Berenguer II.

El comte de Cerdanya funda un mercat a Vilafranca de Conflent.

Pintures murals del Mestre de Pedret, a l’església de Sant Quirze de Pedret.

Construcció de Sant Climent de Taüll.

Revolta dels valencians contra el seu sobirà al-Qadir.

L’eslau Mubasir nou sobirà de les Balears (1094-1095).

Mort del Cid a València.

El vescomte Guerau Ponç de Cabrera conquereix Balaguer en nom del comte Ermengol VI d’Urgell.

Ocupació almoràvit d’Albarrasí.

Esposalles de Ximena, filla de Ramon Berenguer III, amb Bernat III de Besalú.

Destrucció d’Olèrdola.

Ramon Berenguer III incorpora el comtat de Besalú als seus dominis.

Una expedició pisanocatalana devasta Mallorca abans de ser ocupada pels almoràvits (1113-1114).

El comte de Barcelona eximeix els barcelonins del pagament del quint o impost sobre les naus arribades a la ciutat.

Ramon Berenguer III signa tractats comercials amb Gènova i Montpeller.

Ramon Berenguer III obté el comtat de Cerdanya.

El comte de Barcelona signa un acord, de suport i fidelitat mútua, amb el governador almoràvit de Lleida, Ibn Hilal.

Pintures de Sant Climent de Taüll.

Els musulmans recuperen el castell de Corbins, al Segrià, que havia estat conquerit per Ramon Berenguer III.

El bisbe Oleguer de Barcelona funda una confraria a Tarragona per estimular el repoblament de la seu metropolitana.

Robert Bordet rep el títol honorífic de príncep de Tarragona i la missió d’organitzar el poblament i la defensa de la ciutat.

Començament de la construcció de la seu de Santa Maria d’Urgell, dirigida per l’arquitecte Ramon.

Reverter Guislabert (al-Ruburtayr), abans vescomte de Barcelona, és nomenat comandant de la milícia cristiana del nord d’Àfrica al servei dels almoràvits (1131-1132).

Casament de Mafalda, germana de Ramon Berenguer IV, amb Guillem Ramon de Castellvell.

Esposalles de Ramon Berenguer IV amb Peronella, hereva del regne d’Aragó.

Sayf al-Dawlà regna a València i Múrcia. En morir, el poder passa a Ibn ’Iyad (1146-47).

Muhammad ibn Mardanis instaura un emirat amb capital a Múrcia que comprèn des del sud de Tortosa fins al nord d’Almeria.

Carta de franquesa a Tarragona.

El Liber iudiciorum és traduït al català.

Matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella.

Portalada de Ripoll.

Capbreu dels dominis del comte de Barcelona.

Pintures murals d’Esterri de Cardós.

Conquesta del castell de Miravet, que és cedit als templers, i ocupació de Siurana, darrer enclavament musulmà al Principat.

Fundació del monestir de Poblet.

S’acaba la construcció de la galeria nord del claustre de Sant Pere de Galligants, a Girona.

Banys jueus de Barcelona.

Fundació del monestir de Santes Creus.

Concòrdia entre el bisbe d’Urgell, Bernat Sanç, i els homes de les valls d’Andorra.

S’inicia la redacció de les Gesta comitum Barcinonensium al monestir de Ripoll.

Segona carta de població de Montblanc.

Els premostratencs funden una comunitat a Bellpuig de les Avellanes.

Consagració de l’església de Llanars, al Ripollès.

El vescomte Hug de Cervera concedeix una carta de població a l’Espluga de Francolí.

Mort de Muhammad ibn Mardanis. Els seus fills s’alien amb els almohades, que ocupen València i Múrcia.

El territori català s’organitza en una desena de vegueries (1173-1178).

Ponç III Hug, comte d’Empúries.

Comença la construcció de l’església de Santes Creus.

Alfons el Cast autoritza la fundació d’un mercat a Sant Cugat.

Constància documental de la influència llombarda a Catalunya: contracte amb el mestre Raimundus Lombardus.

Pintures murals de Sant Sadurní d’Osormort.

Fundació de Puigcerdà, que significa el declivi d’Ix, fins aleshores capital de la Cerdanya.

Ramon de Caldes i Guillem de Bassa, notari reial, inicien la tasca de reorganització administrativa i fiscal de la cort comtal de Barcelona.

Tractat de Cazorla, per regular la reconquesta peninsular, entre la Corona d’Aragó i el Regne de Castella.

S’imposa en la datació dels documents el còmput del temps mitjançant els anys del naixement de Crist en lloc dels anys de regnat dels reis francs.

Privilegi d’elecció de cònsols a Girona i Cervera, els més antics coneguts.

Alfons el Cast encunya diners i òbols de llei de quatern (una tercera part d’argent) a Barcelona.

Alfons el Cast funda el mercat i la fira de Prats de Rei.

Escultures d’Arnau Cadell al claustre de Sant Cugat.

Alfons el Cast adquireix el comtat de Pallars Jussà.

Concessió d’un port a Salou.

L’arquebisbe de Tarragona és assassinat per Guillem Ramon de Montcada, vescomte de Bearn.

El comte de Foix ataca la Seu d’Urgell.

Mor Guillem de Berguedà, el trobador català més prolífic del segle XII.

Data aproximada de les Homilies d’Organyà, primer text literari escrit en català.

Pere I de Catalunya, II d’Aragó, dit el Catòlic, crea l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama.

Derrota i mort de Pere el Catòlic a Muret en lluita contra els croats de Simó de Montfort.

Fundació del convent de Sant Francesc a Lleida.

Fundació del convent dominicà de Santa Caterina a Barcelona.

Fundació dels convents de Sant Francesc i de la Mercè a Girona.

Fundació del convent de la Mercè a Lleida.

Guillem Botet escriu Costums de Lleida.

Fundació del convent de Sant Francesc a Mallorca.

Reunió d’Alcanyís. Primera planificació oficial de la conquesta del regne de València.

Fundació del convent de franciscans a Girona.

Fundació del convent de clarisses de Sant Antoni de Pàdua a Barcelona.

Promulgació de les Decretals de Gregori IX, compilades per Ramon de Penyafort.

Fundació dels convents de Sant Francesc i la Mercè a València.

Ramon de Penyafort, mestre general de l’orde dominicà.

Es promulga el Costum de València.

Jaume I delimita l’espai i inicia la construcció de les drassanes gòtiques de Barcelona.

Redacció de les dues primeres parts del Llibre dels feits de Jaume I.

Aprovació dels Furs d’Aragó a les corts d’Osca.

El jurista Pere Albert redacta el tractat de dret feudal conegut amb el nom de Commemoracions de Pere Albert.

Es crea l’hospital d’en Vilar a Barcelona.

Barcelona aconsegueix el control de l’encunyació de la moneda barcelonina.

Es redacta la lleuda de Cambrils.

Redacció, d’autor desconegut, de Costumes de la Mar, col·lecció d’usos i costums de dret marítim.

Jaume I obté del soldà Bibars I l’autorització d’organitzar la colònia mercantil catalana d’Alexandria.

Revolta dels sarraïns de Múrcia i d’Andalusia, ajudats pels tunisencs (1264-1265).

Jaume I atorga als consellers de Barcelona el privilegi de nomenar cada any cònsols per als centres comercials de l’Orient.

Fundació dels convents de Santa Clara i Sant Francesc a Tortosa.

Poema Maldit bendit, del trobador Cerverí de Girona.