Cronologia dels Països Catalans i del món

Disputa de Barcelona entre el dominicà Pau Cristià i el rabí Bonastruc de Porta.

Corts de Lleida. Ruptura del clergat, la noblesa i el patriciat català amb Joan II. La diputació i el consell del Principat s’atribueixen funcions de sobirania política.

Se suprimeix el call de Barcelona.

Creació del consell suprem d’Aragó, organisme consultiu de la corona, encarregat dels afers de Catalunya, Aragó i València.

S’estableixen els caps de pont de Cervelló, Olèrdola i Queralt.

Pere el Gran encunya el croat.

Reconeixement oficial a Tudela de la Unió Aragonesa.

Segona insurrecció de pagesos de remença encapçalada per Pere Joan Sala.

Jaume I s’apodera de Múrcia i després, en virtut dels pactes establerts, la lliura als castellans.

Llop ibn Sulayman governa Osca.

Viatge de Guifré de Besalú, l’últim d’un comte català, a la cort carolíngia.

S’inicien les obres de la capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona.

Assassinat de Roger de Flor, cap dels almogàvers, per manament de Miquel IX, fill d’Andrònic II Paleòleg, que té com a conseqüència la denominada venjança catalana.

Benjamí de Tudela situa al port de Barcelona vaixells d’Alexandria, Sicília, Gènova, Pisa i Àsia Menor.

Ramon Berenguer I obté el jurament de fidelitat de tots els comtes catalans (1059-1076).

Ràtzia d’Almansor per terres de Girona.

Pere de Portugal és nomenat rei de Catalunya.

Cardona, Casserres i Vic cauen en mans dels francs (798-799).

Fundació del convent de Sant Domènec a València.

A Mallorca es revoca el règim de franquesa i es restableix el règim de la pragmàtica d’Anglesola.

Rebel·lió (1384-1388) del comte Joan I d’Empúries, a qui ajuden les tropes gascones del comte d’Armanyac.

El consell buscaire barceloní restableix una disposició del 1422 que prohibia l’entrada a Barcelona dels teixits de llana estrangers i ordenava l’ús exclusiu de teixits de fabricació nacional.

Consagració de l’església del castell de Lillet.

Jaume I estableix la creació a Barcelona d’una assemblea de dos-cents jurats.

Ambaixada de Barcelona a Còrdova per tal de renovar el tractat de pau.

Alfons el Magnànim comença la reedificació del Castell Nou de Nàpols.

Apareix per primer cop en un document el gentilici “català”.

Primera regència d’Ermessenda al comtat de Barcelona, durant la minoritat de Berenguer Ramon I. Ermessenda sotmet a tribut al rei de Dénia-Balears.

Pragmàtica de Barcelona. Reforma del Gran i General Consell mallorquí.

Esclua, bisbe d’Urgell, protagonitza un primer intent d’independència de les diòcesis catalanes respecte del metropolità de Narbona.

Ramon Llull redacta Llibre de contemplació i Llibre del gentil e dels tres savis.

Comencen les obres de l’església del monestir de Santa Maria de Benifassà.

Jaume Roig escriu Espill o Llibre de les dones.

Retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu de l’església de Santa Maria de Copons, de Lluís Borrassà.

Conveni de Pina. Acord entre Pere el Cerimoniós i Enric de Trastàmara per a lluitar contra Pere I el Cruel de Castella.

Comença la construcció de la porta dels Serrans, a València, obra del mestre Pere Balaguer. Les obres finalitzen el 17 de març de 1396.

L’itàlic Apol·linar, a les ordres del general bizantí Belisari, ocupa les Balears, que passen a integrar-se a la província de Mauritània.

Alfons el Cast s’adreça als habitants de Tortosa per exigir que no expulsin els ramats de Santes Creus de les pastures que el monestir tenia al terme de la ciutat.

Epidèmia de pesta a València.

Ordenances dels teixidors de llana promulgades al juny del 1317.

La biblioteca del monestir de Ripoll té 140 volums.

Construcció de la mesquita de Tortosa (955-956).

Els almogàvers arriben a Orient.

Tractat d’Alcalá d’Henares entre Ferran IV de Castella i Jaume II, pel qual acorden atacar i repartir-se els dominis dels sarraïns peninsulars: Almeria per a la corona d’Aragó i la resta del territori per a Castella.

Fundació del convent de la Mercè a Lleida.

En la darrera sessió de les Corts de València de 1417-1418, es crea la Generalitat com a òrgan permanent, amb una duració dels càrrecs per tres anys, i una funció purament de recaptació fiscal. Alfons el Magnànim bandeja definitivament el fur d’Aragó del regne de València.

Ampliació de les drassanes de Barcelona, decretada per Pere el Cerimoniós, sota la direcció del mestre Arnau Ferrer.

Mor Joana de Nàpols. Deixa el tron a Renat I, comte de Provença i duc d’Anjou, aleshores presoner del duc Felip III de Borgonya.

Capitular de Carlemany pel qual l’emperador acull i promet defensar els hispans i els gots de la ciutat i el territori de Barcelona que se li han sotmès.

Ramon de Penyafort, mestre general de l’orde dominicà.

Carestia al regne de València, coneguda com “la tercera fam”.

L’escultor Guillem Morei realitza els sepulcres de Ramon Berenguer II i de la comtessa Ermessenda, a la seu de Girona.

Es restableix la sentència interlocutòria del 1455.

Data discutida de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, on consten 278 parròquies, de les quals 207 corresponen als comtats d’Urgell i Cerdanya.

Es redacta la lleuda de Cambrils.

Revolta de Berenguer Oller a Barcelona.

Lluís Dalmau pinta el retaule de la Mare de Déu dels Consellers.

Mort del Cid a València.

S’inicia la construcció de Sant Vicenç de Cardona.

Alfons el Magnànim presenta a les institucions catalanes un programa econòmic de redreç.

Fundació del monestir de Sant Llorenç de Morunys.

Jaume I aplica la prohibició papal de vendre determinats productes als sarraïns als dominis del soldà d’Alexandria.

Jaume I decreta l’expulsió dels llombards, florentins, sienesos i luquesos de Barcelona.

Joanot Martorell comença la redacció del Tirant lo Blanc, acabada per Martí Joan de Galba.

Es produeixen inundacions a barris de la ciutat de València.

Comença la construcció d’un nou recinte emmurallat a la ciutat de València, sota la direcció del mestre picapedrer Guillem Nebot.

S’acaba la construcció de la Llotja de Barcelona.

Celebració d’un concili a Barcelona, presidit per Sergi, metropolità de Tarragona. També hi assisteixen els bisbes de Barcelona, Empúries, Lleida, Girona, Saragossa i Tortosa.

El comte de Foix ataca la Seu d’Urgell.

Epidèmia de pesta a València (1489-1490).

Segon conveni de Tarassona. Alfons XI de Catella i Alfons el Benigne refermen l’acord del 1328 i precisen els termes, amb les viles i els castells, del regne de Múrcia pels quals passarien les forces catalano-aragoneses en llur marxa cap a la frontera granadina.

L’hudita Yusuf al-Muzaffar es proclama rei de la taifa de Lleida, separada de la de Saragossa.

Intent fracassat d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes a càrrec de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat.

S’estableix a Mallorca el Lou dels pisans.

Tractat de Fes entre Jaume II de Catalunya-Aragó, Ferran IV de Castella i el soldà del Marroc contra Granada.

Es crea l’hospital d’en Berenguer Colom a Barcelona.

Anselm Turmeda escriu la Disputa de l’ase.

Fundació de la Universitat de Perpinyà.

Batalla de Ponça. Alfons el Magnànim és fet presoner per un estol genovès.

Guillem de Tolosa, cosí germà de Carlemany, conquereix Barcelona, convertida en capital de la Marca Hispànica. Berà és nomenat comte de Barcelona.

Fundació del convent de la Mercè a Mallorca.

El mot “Catalunya” comença a ser emprat en la documentació oficial.

L’hudita Abu Ga’far A.hmad al-Muqtadir regna sobre Lleida, Tortosa, Saragossa i Dénia.

València és saquejada per un bàndol de berbers contraris al califa Muhammad al-Mahdi (1010-1011).

Crisi general de subsistència, anomenada “lo mal any primer” (1333-1334).

Pere el Cerimoniós aboleix el Privilegi de la Unió a les corts de Saragossa.

Carta de franquesa de Mallorca.

Alfons el Cast es casa amb Sança de Castella.

Expulsió de luquesos, placentins, florentins i sienesos de Mallorca.

Fundació de l’església de la Trinitat, de Barcelona.

La diputació del General ofereix la corona a Renat I de Provença.

Fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Es fixa definitivament l’organització municipal de Barcelona.

Alfons el Cast confirma el mercat de Puigcerdà i autoritza la instauració d’una fira.

Alfons I d’Aragó, el Bataller, conquereix Saragossa.

Campanar de la catedral de Vic.

El comte d’Empúries impulsa el creixement del monestir de Sant Pere de Rodes.

Fundació del convent de dominicanes de Santa Magdalena a València.

Es promulga l’Ordenament d’Osca: regula la composició i les funcions del consell reial i el converteix en una institució fixa.

L’arquebisbe Alfons d’Aragó comença l’ampliació de la catedral de Saragossa.

Aliança de Pere el Cerimoniós amb Venècia i Bizanci enfront dels genovesos. Inici de la segona guerra contra Gènova.

Establiment de la fira de la Seu d’Urgell.

Organització de la canònica de Vic.

Arnau de Vilanova redacta Super facto adventus Antichristi, dita la Confessió de Barcelona.

Els almogàvers derroten en la batalla de Cefis el duc d’Atenes Gualter I de Brienne. S’inicia el domini catalano-aragonès al ducat d’Atenes.

Capbreu dels dominis del comte de Barcelona.

’Abd al-Malik succeeix ’Abd al-’Aziz a la taifa amirita de València.

Ramon Borrell, comte de Barcelona.

S’inicien les obres del claustre gòtic de la seu de Vic.

Alfons III el Benigne ratifica el tractat signat el 1334 entre Castella, Granada i el Marroc.

Execució de Bernat de Septimània.

Se suprimeix el call de Ciutat de Mallorca.

Redacció del manual de mercaderia Libre de conexences de spícies e de drogues.

Es promulguen unes ordinacions sobre assegurances marítimes.

Expedició sarraïna contra la Cerdanya, aturada pel comte Sunifred.

Redacció, d’autor desconegut, de Costumes de la Mar, col·lecció d’usos i costums de dret marítim.

Comença la construcció de l’església de Santes Creus.

Pacte de Madrid entre Alfons XI de Castella i Pere el Cerimoniós amb l’objectiu de contrarestar l’ofensiva marínida.

Joan I crea el consell de Vint o consell de la Llotja.

Matrimoni de l’infant Ferran d’Aragó, fill de Joan II, amb Isabel, germanastra d’Enric IV.

Restauració de la seu episcopal de Vic.

Fundació del convent de la Mercè a Tarragona.

Privilegi d’elecció de cònsols a Girona i Cervera, els més antics coneguts.

Ramon Berenguer III obté el comtat de Cerdanya.