Cronologia dels Països Catalans i del món

Jaume I aplica la prohibició papal de vendre determinats productes als sarraïns als dominis del soldà d’Alexandria.

Fundació del convent de la Mercè a Tarragona.

Redacció del Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull.

Consagració de la seu de Lleida.

Jaume II de Mallorca presta vassallatge a Pere, dit el Gran, de Catalunya-Aragó (Pere II de Catalunya, III d’Aragó, I de València).

A les corts de Barcelona es legalitza la remença i altres mals usos.

Se suprimeix l’impost de la gabella de la sal a Catalunya.

Pere el Gran encunya el croat.

Es concedeix als barcelonins el privilegi de nomenar cònsols a Sicília.

Ramon Llull escriu el Fèlix o Llibre de meravelles.

Els catalans obtenen privilegis d’exempcions i reduccions de drets duaners a Sicília.

Ramon Llull escriu l’Arbre de Ciència.

Redacció del Tractat d’astronomia, de Ramon Llull.

Jaume II de Catalunya-Aragó i Jaume II de Mallorca ratifiquen el tractat de Perpinyà del 1279.

Jaume II de Mallorca crea el ral d’argent o ral de Mallorca.

Jaume II de Mallorca crea un aranzel insular.

Els almogàvers arriben a Orient.

Arnau de Vilanova redacta Super facto adventus Antichristi, dita la Confessió de Barcelona.

Redacció d’Expositio super Apocalypsi, d’Arnau de Vilanova.

Arnau de Vilanova escriu Raonament d’Avinyó.

Jaume II de Mallorca crea el ral d’or.

S’inicia l’absis de la seu de Girona.

Tractat de Poissy. Jaume II recupera la Vall d’Aran.

Barcelona i València organitzen un armament de galeres de l’Almoina per a combatre els sarraïns i defensar el comerç.

Els jueus són obligats a residir en barris segregats: els calls o jueries.

S’inicien les obres del claustre gòtic de la seu de Vic.

Fundació del convent de les clarisses de la Puríssima Concepció a Girona.

Redacció de Doctrinal de trobar, de Ramon de Cornet.

Fundació del convent de clarisses de Santa Maria de Pedralbes a Barcelona.

S’inicia la construcció de l’església de Santa Maria de Manresa.

Guerra contra Gènova.

Consagració de la seu de Tarragona.

Alfons el Benigne fa extensiu el decret d’expulsió dels italians a tot el regne de València.

Alçament popular a Barcelona, a conseqüència de l’escassesa de blat.

S’inicien les obres de l’església de Santa Maria de Sagunt.

Jaume III de Mallorca promulga les Lleis Palatines.

S’inicien les drassanes de València.

Pere III de Catalunya, II de València, IV d’Aragó, dit el Cerimoniós, autoritza la construcció de la Llotja de Barcelona.

Pere el Cerimoniós elegeix el monestir de Poblet com a lloc de repòs del seu sepulcre. Els encarregats de la seva construcció són els mestres escultors Aloi de Montbrai i Pere de Guines, reemplaçat més tard per Jaume Cascalls de Berga.

Inici de les obres de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona.

Redacció definitiva del Llibre del Consolat de Mar.

Expedició del mallorquí Jaume Ferrer per anar al “Riu d’Or” (Senegal).

Huguet Borràs forma la compilació Capítols del consolat de mar de Mallorques.

Retaule de Sant Marc de l’església de Santa Maria de Manresa, de Ferrer i Arnau Bassa.

Redacció de Regiment de preservació a epidímia e pestiència e mortaldats, de Jaume d’Agramunt.

Redacció de l’Orde judiciari de la cort dels cònsols de mar de València (1351-1358).

Es posa en vigor a Barcelona el privilegi d’expulsió dels italians, excepte dels pisans.

L’almirall Bernat de Cabrera redacta Ordinations sobre lo feyt de la mar.

Comença la construcció d’un nou recinte emmurallat a la ciutat de València, sota la direcció del mestre picapedrer Guillem Nebot.

S’inicia la guerra dels Dos Peres.

Riuada del Túria.

Comencen les obres a la sala del Tinell, sota la direcció de Guillem Carbonell.

Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts celebrades a Cervera elegeixen Bernat de Cruïlles com a president de la Diputació del General. A partir d'aleshores la Diputació adquireix el caràcter d’organisme permanent amb jurisdicció sobre tot Catalunya, per la qual cosa Bernat de Cruïlles és considerat el primer president de la Generalitat de Catalunya.

Pere el Cerimoniós encarrega a l’astrònom i metge Pere Gilbert les Taules Astronòmiques del rei Pere el Cerimoniós.

Disposicions dictades pel consell de la ciutat de València per a la regulació dels tints dels teixits.

Fi de la guerra amb Gènova.

Epidèmia de Pesta Negra: “mortaldat dels infants”.

Tractat d’Uncastillo. Carles II de Navarra negocia amb Pere el Cerimoniós una aliança contra Castella i França i el repartiment del territori castellà.

Elaboració d’un fogatge (1365-1370).

Avalots contra els calls jueus de Perpinyà i Mallorca.

Redacció del Llibre de concordances, de Jaume Marc.

Un terratrèmol fa estralls a Barcelona.

Una epidèmia de pesta produeix una nova mortaldat.

Fallida bancària de Bernat Tordera i Pere de Puigverd, a Barcelona.

Ampliació de les drassanes de Barcelona, decretada per Pere el Cerimoniós, sota la direcció del mestre Arnau Ferrer.

Trasllat del consolat de catalans des de Beirut fins a Damasc.

Els ducats grecs d’Atenes i Neopàtria passen a la sobirania de la corona d’Aragó.

Pere el Cerimoniós autoritza la realització de la segona Llotja de Barcelona.

Bernat Metge escriu el Llibre de Fortuna e Prudència.

Es promulga el reglament del consolat d’Alexandria.

Fallida de les banques de Pere Pasqual i Arnau Esquerit, a Barcelona.

Redacció del Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis.

L’escultor Guillem Morei realitza els sepulcres de Ramon Berenguer II i de la comtessa Ermessenda, a la seu de Girona.

Redacció del manual de mercaderia Libre de conexences de spícies e de drogues.

L’escultor Jordi Joan, deixeble de Jaume Cascalls, esculpeix el retaule de Sant Llorenç, de l’església de Santa Coloma de Queralt.

Reunió de Girona. Es decideix continuar la construcció de la seu amb tres naus.

Bernat Metge acaba Valter e Griselda, traducció d’una epístola llatina de Petrarca.

Al novembre, les tropes del comte d’Armanyac saquegen el Rosselló i l’Empordà.

Es perd el ducat de Neopàtria.

L’escultor Guillem de Solivella finalitza les imatges de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista del portal del claustre de la seu de Lleida.

Retaule de la Pentecosta de l’església de Santa Maria de Manresa, de Pere Serra.

Joan I crea el consell de Vint o consell de la Llotja.

Bernat Metge redacta l’Apologia.

Bernat Metge escriu La medicina apropiada a tot mal.

Francesc Eiximenis escriu el Llibre de les dones.

Assalt a la moreria de València.

L’orde de Sant Jordi d’Alfama s’incorpora al de Montesa.

Se suprimeix el call de Barcelona.

Es produeixen inundacions a barris de la ciutat de València.

Lluís Borrassà pinta el retaule del Salvador, de l’església parroquial de Guardiola.

Martí I l’Humà incorpora el comtat d’Empúries a la corona.

Pere Sanglada realitza la figura jacent del sepulcre de sant Oleguer, a la seu de Barcelona.

Greus pèrdues ocasionades per una plaga de llagostes.

S’acaba la redacció de la crònica universal.

Antoni Canet esculpeix el sepulcre del bisbe Escales, a la seu de Barcelona (1409-1412).

Retaule de Sant Antoni Abat, de l’església de Santa Maria de Manresa, de Lluís Borrassà.

Organització d’una línia regular de galeres entre València i Damasc-Beirut-Alexandria.

Retaule major del monestir de Santes Creus, de Guerau Gener i Lluís Borrassà.

Gonçal Peris pinta el retaule de Sant Climent i Santa Marta, de la seu de València.

Redacció del Tractat de confessió, d’Antoni Canals, dominic valencià.

Lluís Borrassà pinta el retaule de Santa Clara al convent del mateix nom de Vic.

Inici de les obres de reforma del palau de la Generalitat de Barcelona.

Lluís Borrassà pinta el retaule de l’església de Sant Miquel de Cruïlles.

Retaule de Sant Sebastià, de Joan Mates. Situada actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedeix de la capella del refectori de la Pia Almoina de Barcelona.

En la darrera sessió de les Corts de València de 1417-1418, es crea la Generalitat com a òrgan permanent, amb una duració dels càrrecs per tres anys, i una funció purament de recaptació fiscal. Alfons el Magnànim bandeja definitivament el fur d’Aragó del regne de València.

Comencen les obres de la Sala Daurada o sala de consells de la ciutat de València, finalitzades el 1428.

Felip de Malla comença a redactar Lo pecador remut.

Anselm Turmeda escriu la Tuhfat al-àrib fi radd `alá ahl al-salib.

Es promulga la constitució Havents a cor, que prohibeix la importació dels draps de seda, d’or i de llana.

Jordi de Sant Jordi escriu el poema Presoner, des de la seva captivitat a Nàpols, a mans de Francesco Sforza.

Bernat Serra pinta el retaule de Sant Miquel, de l’esglesiola homònima de la Pobla del Bellestar.

Jaume Mateu pinta el retaule de l’església de Cortes d’Arenós, dedicat a la Verge.

Carestia al regne de València, coneguda com “la tercera fam”.

Se suprimeix el call de Ciutat de Mallorca.

Pere Tomic acaba la redacció d’Històries e conquestes dels reis d’Aragó.

Tomàs Mieres compila els costums de Girona, les Consuetudines episcopatus gerundensis.

S’eixampla la catedral de València (1440-1480).

Bernat Martorell pinta el retaule major de la seu de Lleida.

L’escultor Jordi Safont realitza les imatges de Sant Felip i Sant Jaume el Major de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida.

Jordi Safont esculpeix les imatges de Sant Tomàs, Sant Mateu i Sant Macià de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida.

Lluís Dalmau pinta el retaule de la Mare de Déu dels Consellers.

Expulsió dels florentins dels territoris de la corona.

Revolta dels forans a Mallorca (1450-1453).

Creació del sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona.