Cronologia dels Països Catalans i del món

Es promulga una reforma de l’estructura municipal barcelonina. El nombre de jurats del govern municipal de Barcelona resta fixat en 128.

Redacció de la Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella.

Jaume Huguet realitza el retaule de Sant Abdó i Sant Senén, de l’església de Santa Maria de Terrassa (1459-1460).

Jaume Roig escriu Espill o Llibre de les dones.

L’oligarquia barcelonina aconsegueix desfer el sindicat dels Tres Estaments.

Jaume Huguet pinta el retaule del Conestable, de la capella de Santa Àgata de Barcelona.

La taula de canvis de Barcelona fa suspensió de pagaments.

Joan II eximeix els remences de tot pagament a llurs senyors.

Victòria de Macomer. Es conquereix el marquesat d’Oristany, que representa la unificació i la pacificació de Sardenya. Fi de la resistència sarda a la incorporació de l’illa a la corona catalano-aragonesa.

S’introdueix el sistema d’insaculació al municipi de Barcelona, completat el 1498 en la seva normativa i procediment.

Pla de redreç de les finances municipals de Barcelona de Pere Coromines.

Ferran el Catòlic introdueix la Inquisició castellana a València i Saragossa.

Epidèmia de pesta a València (1489-1490).

Els reis Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella signen a Granada el decret d’expulsió de totes les persones de religió jueva que viuen als països de les corones d’Aragó i Castella. Aquell document, conegut com decret de l’Alhambra, és la culminació d’un llarg procés de persecució, iniciat amb els pogroms de 1391.

Comença a publicar-se la traducció feta per Joan Roís de Corella de la Vita Christi, del cartoixà Ludof de Saxònia.

S’imprimeix a València el llibre Vita Christi, d’Isabel de Villena.

Es continua difonent el procés insaculatori iniciat al segle XV per a l’elecció de càrrecs als municipis de la corona d’Aragó amb la seva introducció a Manresa i Puigcerdà.

La pesta produeix a Barcelona dos milers i mig de morts.

Uns 12 000 catalans participen en la defensa de Salses, atacada pels francesos.

Es produeix un motí de subsistències a la ciutat de València amb el crit de “Visca lo Rei i muiguen los flaquers”. A més, el municipi valencià pateix problemes financers.

Es publiquen els comentaris de Jaume Marquilles als Usatges de Barcelona.

Es construeixen galeres per al rei a les drassanes de Barcelona.

La pesta produeix més de 4.000 morts a Barcelona.

Finalitza el redreç de les finances municipals de Barcelona amb l’amortització de 40.000 lliures d’interessos endarrerits, l’anivellament del pressupost municipal i la desaparició d’alguns drets i impostos.

Comença una crisi del sector de la impremta a València, provocada possiblement per la pèrdua dels lectors jueus expulsats.

Els consellers de Barcelona prohibeixen que cap pobre foraster pugui estar més de tres dies a la ciutat.

Un cens dóna per al regne de València 53.264 focs.

El rei dóna llibertat als catalans per a negociar amb Oran, Bugia, Alger i Trípoli. Aquests concedeixen a Ferran II un servei de 500.000 lliures pels èxits de la monarquia a Alger, Tlemcen i Trípoli.

Un privilegi equipara els ciutadans honrats de Barcelona als cavallers, i en fixa el nombre a una matrícula.

Les corts valencianes restableixen el funcionament autònom de la Diputació amb la introducció del sistema insaculatori i les mesures d’ordre intern.

Els francesos, en guerra amb Ferran II d’Aragó, ataquen la Cerdanya.

Se signa una concòrdia que intenta limitar la jurisdicció del Tribunal del Sant Ofici a Catalunya a les causes de fe.

Ferran II intenta amb una sentència arbitral distribuir de manera més justa la base impositiva per a forans i ciutadans de Mallorca.

Es publica a València l’anònim Spill de la vida religiosa.

El Gran i General Consell mallorquí paga una expedició de 1 000 homes per a la recuperació de Bugia.

La política de sanejament de les finances municipals valencianes comporta un creixent endeutament i la incapacitat de pagar les pensions als rendistes.

Es restableix a València la Taula de Canvi, amb el nom de Taula Nova.

A Lleida es reformen les escoles de Gramàtica, Lògica i Humanitats.

S’encarrega al pintor manierista Miquel Esteve la decoració de l’ajuntament de València.

El Gran i General Consell de Mallorca continua la política, iniciada al segle XV, de lluir censals i no pagar pensions als censalistes.

Es prorroga per deu anys la suspensió de franqueses a l’estament militar mallorquí.

Carles I rebaixa a 3/4 dels presents a l’assemblea de ciutadans honrats de Barcelona els vots necessaris per a l’admissió de nous ciutadans de matrícula.

La Universitat de València es la primera de la Península Ibèrica a introduir una càtedra de l’art de la notaria.

Joan Lluís Vives critica l’ensenyament universitari de l’època.

Neix a Xàtiva Bernardí Ribera, autor de fragments dels Misteris d’Elx.

Es fa una edició a València de Blanquerna, de Ramon Llull.

L’empresonament de set menestrals fa esclatar les Germanies a Mallorca, on es constitueix una Tretzena i es destitueix el governador general.

Barcelona, que demana sense èxit poder comerciar directament amb Amèrica, veu com el papa excomunica els catalans per mercadejar amb infidels.

Joan Lluís Vives edita els comentaris de De Civitate Dei de Sant Agustí.

Comença el virregnat a València de Germana de Foix i del seu segon marit, el marquès de Brandenburg.

Les finances del municipi de València comencen a ésser controlades per la visita reial.

Un breu de Climent VII crea una jurisdicció per jutjar els delictes més greus comesos pels eclesiàstics, el Tribunal del Breu Apostòlic.

Els jurats de València ofereixen el càrrec vitalici de rector de la Universitat a Joan Salaia.

El valencià Joan Martí Població publica De usu astrolabi.

Al palau dels ducs de Calàbria de València es representa l’Egloga in nativitate Christi, de Joan Baptista Anyes.

Apareix a València una traducció al castellà de l’obra de Vives Instrucción de la mujer cristiana.

S’inauguren les corts valencianes a Montsó i les catalanes a Barcelona.

L’erasmista Pere Joan Oliver ha d’abandonar l’Estudi de València per les pressions del rector Joan Salaia.

Les Corts de València aconsegueixen del rei el sobreseïment de les causes dels revoltats moriscos del 1526 i que els senyors tinguin sobre els moriscos convertits la mateixa jurisdicció que tenien quan eren musulmans.

Joan Lluís Vives dedica a Carles I les obres pacifistes De pacificatione i De concordia et discordia.

L’arquitectura renaixentista predomina a l’església de Sant Martí de València.

Pesta a Catalunya, a València i a les Illes Balears.

Apareix a València De prima philosophia, una reestructuració de la metafísica d’Aristòtil.

El monarca denega el permís que demanen els catalans per a comerciar amb Egipte i Barbaria.

A Mallorca s’inicia una lleu recuperació demogràfica.

Joan Boscà fixa la seva residència a Barcelona.

Apareix a Barcelona l’Apparatus super constitutionibus et capitulis curiarum Cathalonie, comentaris del jurista Tomàs Mieres a les constitucions i els capítols de cort de Catalunya.

Es produeix una fallida de la Taula de Canvis de València.

Carles I visita Mallorca amb motiu de l’expedició a Tunísia.

Es creen les parròquies de moriscos al regne de València.

Lluís Escrivà publica a València la novel·la Veneris Tribunal.

Els catalans es queixen per la desforestació progressiva del Principat, provocada per les talles abusives de boscos per a la construcció de galeres per al monarca.

Els estudiants de València munten una comèdia dels Colloquia d’Erasme.

Comencen al Principat anys de grans penúries provocades per collites dolentes, plagues de llagosta, sequeres, bandositats i atacs pirates a la costa.

Les xifres del dret del peatge i de la guerra indiquen l’inici de la regressió del comerç de la ciutat de València.

S’inicia una tendència alcista dels preus catalans, els valencians i els mallorquins.

Marc Aurel publica a València un manual de reduccions monetàries.

Els estudiants de l’escola de Gramàtica i Arts de Barcelona es queixen al conseller en cap de Barcelona de la manca de professors competents i s’oposen a la introducció dels dominics a l’ensenyament.

Es reuneixen les corts valencianes i les catalanes a Montsó.

El teòleg valencià Cosme Damià Hortolà és nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Les corts catalanes potencien la Diputació, en ratificar la jurisdicció privativa dels diputats i en reprimir severament els deutors o defraudadors dels drets del General.

Comença l’escalada de la violència provocada pel fenomen del bandolerisme a Catalunya i la seva repressió per part de les autoritats catalanes, les locals i les reials.

Els corsaris algerians fan incursions a Eivissa, Guardamar, Cotlliure, Roses, Palamòs, Alacant, Vilajoiosa i Cadaqués.

Es fan representacions a Perpinyà d’una Tragedia Delphinus després del rebuig de la invasió francesa del 1542 als comtats de Rosselló i Cerdanya.

Es funda a València el col·legi jesuïta de Sant Pau.

Els estaments catalans demanen al rei que sis galeres castellanes es traslladin a les costes catalanes per a la defensa contra els pirates.

Joan Baptista Anyes publica a València una Elegia a Tomàs de Villanueva en metre dactílic.

Apareixen els Fori Regni Valentiae de Lluís d’Alanyà, una compilació no promulgada oficialment.

La Companyia de Jesús funda els col·legis universitaris de Gandia amb esperit contrareformista.

S’inicia la gran casa dels jerònims de València, de tipus escorialenc, ara Sant Miquel dels Reis.

Amb la mort del duc de Calàbria s’extingeix el focus de cultura a la cort virregnal de València.

S’editen mil exemplars de l’Isopet, adaptacions de fàbules d’Esop al català.

Les corts catalanes reunides a Montsó aproven un capítol de cort que converteix una pragmàtica del 1542, i afavoreix els estaments privilegiats.

Els catalans protesten a les corts per la prohibició reial de les exportacions de mercaderies a ultramar.

Es construeix l’església renaixentista de Callosa del Segre.

Un fogatge de Catalunya presenta un dèficit d’unes 40.000 persones respecte al del 1359. La població catalana és d’uns 331.000 habitants i la densitat, d’11 habitants per quilòmetre quadrat.

Es comença l’església de Sant Jaume d’Oriola, amb elements del gòtic tardà i una concepció de l’espai renaixentista.

Es produeix una crisi de cereals a Mallorca.

Cristòfor Despuig escriu Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Els pirates musulmans saquegen Ciutadella. Menorca perd 5.000 habitants com a conseqüència de l’atac.

Es crea una escola municipal al pati de la Universitat de Barcelona.

Es funda el Col·legi Nou o de la Concepció, annex a la Universitat de Lleida.

L’humanista Antoni Roca edita les obres d’Ausiàs March.

El bisbe de l’Alguer és enviat a Mallorca per Felip II de Castella, I d’Aragó, a fi de controlar la situació a l’illa. Es crea un conflicte de jurisdiccions i un enfrontament de faccions que afectarà les institucions mallorquines.

Felip II confia a Barcelona la construcció de les galeres destinades a l’expedició a Oran.

Es publica a Barcelona Flor de enamorados, de Joan Timoneda.

El cortesà erasmista Gaspar de Centelles és cremat per luterà a València.

Es vincula la diòcesi d’Elna a la Tarraconense i es crea la diòcesi d’Oriola, segregada de la de Cartagena.

Els estaments valencians demanen a Montsó la creació d’una Junta de Contrafors.

S’inicia el concili de Tarragona, que promulga els decrets tridentins.

Es publiquen Dos libres de Pedro Seraphín, de poesía vulgar en lengua catalana.

S’inicia el concili de València, que promulga els decrets de Trento.

El bisbe de Lleida reforma el decadent Estudi General de Lleida.

La botànica avança a València gràcies a la separació de les càtedres d’anatomia i d’herbes.

Es crea la diòcesi d’Eivissa.

La crisi als dominis de la Monarquia Hispànica provoca el viratge de la política de Felip II que empitjorarà les relacions del monarca amb les institucions dels regnes de la corona d’Aragó.

La rebel·lió dels moriscos de Granada provoca l’enduriment de la repressió als valencians. Al mateix temps, es funda el col·legi de Sant Maties a Tortosa, amb la finalitat d’assimilar i convertir al catolicisme els moriscos del Principat.

Es reestructura la Inquisició mallorquina amb la visita d’Andrés Santos a l’illa.

Els hugonots francesos assetgen Perpinyà.

S’aguditza la rivalitat entre els dominics i els agustins de la Universitat de València i els jesuïtes del Col·legi de Sant Pau.

Es crea l’Audiència al regne de Mallorca.

Els cavallers de Perpinyà accedeixen al govern municipal.

Jaume de Cordelles redacta els primers estatuts del Col·legi de Cordelles, que es posa sota protecció reial.

La Confraria de Sant Jordi de Perpinyà admet els burgesos honrats.