Cronologia dels Països Catalans i del món
Imatge | Dates | Esdeveniment | Època històrica | Àrea geogràfica | Àrea temàtica | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
16 de març de 37 dC |
Mor l’emperador Tiberi Mor l’emperador Tiberi i s’inicia el regnat de Gai Juli Cèsar Germànic Calígula. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
161 |
Regnat de l’emperador Marc Aureli Regnat de l’emperador Marc Aureli (161-180). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
275 |
A la mort d’Aurelià, el Senat elegeix emperador Marc Claudi Tàcit A la mort d’Aurelià, el Senat elegeix emperador Marc Claudi Tàcit. El seguiran, amb mandats molt breus, Probe, Car, Carí i Numerià. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
171 aC |
Fundació d’una colònia llatina a Carteia (badia d’Algesires) Fundació d’una colònia llatina a Carteia (badia d’Algesires) destinada als fills dels soldats romans i les dones hispanes. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
1850 aC |
Papir egipci (dit "de Moscou") amb 25 problemes numèrics Papir egipci (dit de Moscou) amb 25 problemes numèrics Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
364 |
Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià. Comencen les grans migracions dels pobles continentals (364-379). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
91 aC |
Guerra dels aliats itàlics, anomenada Guerra Social Guerra dels aliats itàlics, anomenada Guerra Social (dels socii o aliats). Revolta dels pobles itàlics contra Roma per reclamar els drets de ciutadania, finalment aconseguits (89 aC). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
370 aC |
Mètode d’exhaustió, astronomia, irracionals (Èudox) Mètode d’exhaustió, astronomia, irracionals (Èudox) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
442 |
Evacuació romana de Britània, ocupada pels angles i els saxons Evacuació romana de Britània, ocupada pels angles i els saxons. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
15 de març del 44 aC |
Cèsar és assassinat a Roma El 15 de març Cèsar, dictador perpetu, és assassinat a Roma per una conjuració. Proclamat déu oficialment (divvs Ivlivs), rep un temple al fòrum de Roma. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
410 |
Primera obra matemàtica escrita per una matemàtica (Hipàsia d’Alexandria) Primera obra matemàtica escrita per una matemàtica (Hipàsia d’Alexandria) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
24 de gener de 41 dC |
Calígula és assassinat pel pretorià Cassi Cèrea Calígula és assassinat pel pretorià Cassi Cèrea. Els pretorians elegeixen emperador Tiberi Claudi Neró Germànic. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
166 |
Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
284 |
Gai Aureli Valeri Dioclecià és proclamat emperador Gai Aureli Valeri Dioclecià és proclamat emperador (284-305). Maximià és associat al poder. Repartiment del poder amb la Tetrarquia (el govern de l’Imperi era exercit per dos augusts i dos cèsars). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
168 aC |
Fi de la tercera guerra de Macedònia i dissolució del regne macedoni La victòria romana a Pidna significa la fi de la tercera guerra de Macedònia (172-168) i la dissolució del regne macedoni. L’any següent, a Roma, l’arribada del botí de guerra de Grècia fa que es promulgui la supressió de l’impost del tributum. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
1650 aC |
Papir egipci d’Ahmes (dit "Rhind") amb 85 problemes numèrics Papir egipci d’Ahmes (dit Rhind) amb 85 problemes numèrics Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
375 |
Grups germànics s’instal·len a la línia del Duero Grups germànics s’instal·len a la línia del Duero com a tropes frontereres sota les ordres dels grans terratinents rurals. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
88 aC |
Mitridates VI, rei del Pont, s’enfonta a Roma pel domini d’Àsia Menor i Grècia Mitridates VI, rei del Pont, s’enfonta a Roma pel domini d’Àsia Menor i Grècia. Un gran nombre de comerciants itàlics són assassinats a l’Egea per ordre seva. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
350 aC |
Còniques, quadratures, equacions (Menecme, Dinostrat) Còniques, quadratures, equacions (Menecme, Dinostrat) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
447 |
Àtila, rei dels huns, forma un imperi a Hongria i els Balcans Àtila, rei dels huns, forma un imperi a Hongria i els Balcans i organitza expedicions de saqueig a la Gàl·lia i al nord d’Itàlia, que s’aniran succeint fins a la seva mort el 453. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
43 aC |
Segon triumvirat, format per Gai Juli Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid Segon triumvirat, format per Gai Juli Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid. Amb la victòria a la batalla de Filipos sobre Brutus i Cassi Longí, Marc Antoni controla Orient (42 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
480 |
π val 355/313 (Zi Chongji) π val 355/313 (Zi Chongji) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
13 d’octubre de 54 dC |
La mort de Claudi dóna el poder a Neró Claudi Cèsar Drus Germànic La mort sobtada de l’emperador Claudi dóna el poder al fill del seu segon matrimoni, Neró Claudi Cèsar Drus Germànic. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
171 |
Invasions mores a la Bètica Invasions mores a la Bètica, que s’allarguen durant set anys. La Bètica passa a ser una província imperial amb tropes de guarnició. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
218 aC |
Anníbal envaeix la península Itàlica Anníbal creua els Alps i envaeix la península Itàlica. Els romans són derrotats a Trebbia. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
293 |
Nova divisió territorial de l’Imperi en dotze diòcesis i cent dues províncies Nova divisió territorial de l’Imperi en dotze diòcesis i cent dues províncies. Implantació a les províncies agrícoles del sistema fiscal de la capitatio-iugatio (impost combinat que gravava tant els homes "capitatio" com les terres "iugatio"). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
168 aC |
Marc Claudi Marcel funda Corduba (Còrdova) Marc Claudi Marcel funda Corduba (Còrdova), ciutat on es reuneixen romans, itàlics i ibers aliats, i que posteriorment esdevé la capital de la Hispània Ulterior. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
1600 aC |
Tauletes matemàtiques babilòniques Tauletes matemàtiques babilòniques Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
379 |
Flavi Teodosi és nomenat august Flavi Teodosi, natural del Cauca (Coca), és nomenat august i rep el comandament d’Orient amb seu a Constantinoble. El cristianisme esdevé religió oficial de l’Imperi. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
87 aC |
Sul·la saqueja Atenes i venç Mitridates a Queronea i Orcomen Sul·la saqueja Atenes i venç Mitridates a Queronea (Grècia) i Orcomen (Orkhómenos, Grècia). La pau de Dàrdanos posa fi a la guerra i Sul·la reorganitza Àsia (84 aC). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
340 aC |
Lògica clàssica (Aristòtil) Lògica clàssica (Aristòtil) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
455 |
Els vàndals, amos de la mar, ataquen i saquegen Roma Els vàndals, amos de la mar, ataquen i saquegen Roma. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
40 aC |
Luci Corneli Balbus, primer provincial que arriba al consolat El riquíssim banquer gadità Luci Corneli Balbus, amic de Cèsar, és el primer provincial que arriba al consolat. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
64 dC |
Gran incendi de Roma Gran incendi de Roma seguit de la reforma urbanística del centre de la ciutat. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
180 |
Regnat de l’emperador Marc Aureli Còmmode Regnat de l’emperador Marc Aureli Còmmode (180-192). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
217 aC |
Els romans són derrotats a Trasimè Els romans són derrotats a Trasimè. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
297 |
El codi Teodosià ordena utilitzar materials de construcció procedents de l’enderrocament dels temples El codi Teodosià ordena als municipis la construcció o la restauració de les seves muralles, utilitzant com a materials de construcció els procedents de l’enderrocament dels temples. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
154 aC |
Comencen les guerres celtibèriques entorn a la ciutat arevaca de Numància Comencen les guerres celtibèriques entorn a la ciutat arevaca de Numància (Garrai, Sòria), que inicialment comporten diversos fracassos romans. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
1350 aC |
Tauletes matemàtiques a Nippur, papir egipci amb problemes Tauletes matemàtiques a Nippur, papir egipci amb problemes Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
380 |
El I concili de Caesaraugusta acusa d’heretgia Priscil·lià El I concili de Caesaraugusta (Saragossa) acusa d’heretgia Priscil·lià, bisbe d’Àvila i difusor d’un moviment ascètic i rigorista que prendrà el seu nom. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
83 aC |
Sul·la governa Roma Havent derrotat populares i aliats itàlics, Sul·la governa Roma. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
300 aC |
Geometria, nombres perfectes, òptica (Euclides) Geometria, nombres perfectes, òptica (Euclides) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
456 |
Els visigots intervenen novament a la Península contra bagaudes i sueus Els visigots de Teodoric II intervenen novament a la Península com a federats contra bagaudes i sueus (456-457). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
38 aC |
Luci Corneli Balbus minor, primer provincial que rep honors de triomf Luci Corneli Balbus minor, nebot de l’anterior, és cònsol per dues vegades i el primer provincial que rep honors de triomf (38-32 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
69 dC |
Guerra civil a Roma Es desencadena una guerra civil, que provoca l’ascens i la caiguda de tres emperadors successivament: Galba, Aule Vitel·li i Marc Salvi Otó. Tit Flavi Vespasià en surt victoriós. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
187 |
Un exèrcit de desertors capitanejats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia Un exèrcit de desertors i esclaus fugitius comandats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia. Finalment són derrotats per les tropes de Còmmode (188). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
216 aC |
Els romans són derrotats a Cannes Els romans són derrotats a la batalla de Cannes i la ciutat de Càpua obre les seves portes a Anníbal. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
301 |
L’Edicte de preus de Dioclecià fixa els preus màxims de les mercaderies L’Edictum de pretiis (edicte de preus) promulgat per Dioclecià fixa els preus màxims de les mercaderies dins de l’Imperi. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
149 aC |
S’inicia la tercera guerra Púnica S’inicia la tercera guerra Púnica, que finalitza amb la destrucció de Cartago (146). Àfrica esdevé província romana. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
1105 aC |
Primer treball matemàtic xinès Primer treball matemàtic xinès Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
382 |
Els visigots són autoritzats a instal·lar-se als Balcans i al Danubi Els visigots són autoritzats a instal·lar-se als Balcans i al Danubi com a federats de Roma. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
82 aC |
Lusitans i celtibers es revolten contra Sul·la Quint Sertori revolta a Hispània lusitans i celtibers contra el govern de Sul·la. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
240 aC |
Trisecció de l’angle amb concoide (Nicomedes) Trisecció de l’angle amb concoide (Nicomedes) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
476 |
Fi de l’imperi Romà d’Occident L’hèrul Odoacre deposa l’emperador Ròmul Augústul. Fi de l’imperi Romà d’Occident. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
37 aC |
Marc Antoni reorganitza Orient i es casa amb Cleopatra d’Egipte Marc Antoni reorganitza Orient i es casa amb Cleopatra d’Egipte. Lèpid perd el poder i és desterrat per Octavi (36 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
70 dC |
Amb Vespasià comença la dinastia Flàvia Amb l’adveniment de Vespasià al poder imperial comença la dinastia Flàvia. Expansió a Britània. S’aixafen rebel·lions a Judea i el Rin. Guerres frontereres contra germànics i dacis. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
193 |
Un exèrcit de desertors i esclaus fugitius comandats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia Amb la mort de Còmmode, assassinat per un complot, comença un nou any de guerra civil amb quatre emperadors successius. Victòria final de Septimi Sever, que inicia la dinastia Severiana. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
215 aC |
Anníbal estableix aliances amb Filip V de Macedònia Anníbal estableix aliances amb Filip V de Macedònia i amb la ciutat de Siracusa (Sicília) per a lluitar contra Roma. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
305 |
Galeri i constanci són proclamats emperadors Segona Tetrarquia. Són proclamats emperadors Galeri i Constanci, que mor l’any següent. Galeri associa al poder Valeri Licinià Licini. S’inicia una guerra dinàstica. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
148 aC |
Macedònia passa a ser província romana Macedònia passa a ser província romana. Roma entra en guerra amb la Lliga Aquea (confederació de ciutats de l’Acaia, Grècia) (148-146 aC.). Destrucció romana de Corint. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
600 aC |
Geometria amb demostracions (Tales) Geometria amb demostracions (Tales) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
384 |
Priscil·lià és enterrat com a màrtir Priscil·lià, condemnat a mort per malefici, és enterrat pels seus seguidors a Hispània com a màrtir. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
81 aC |
Sul·la es proclama dictador Sul·la es proclama dictador. Reforma del Senat i els tribunals. Els veterans sul·lans són assentats a diferents ciutats itàliques (79 aC). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
230 aC |
Nombres primers, mida de la Terra, garbell (Eratòstenes) Nombres primers, mida de la Terra, garbell (Eratòstenes) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
482 |
Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia a costa dels alamans, els visigots i els burgundis. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
31 aC |
Guerra entre Octavi i Marc Antoni Guerra entre Octavi i Marc Antoni i enfrontament naval a Accium (Grècia). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
70 dC |
Vespasià atorga el dret llatí a les províncies hispàniques Vespasià atorga el dret llatí a les províncies hispàniques. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
197 |
Albí és derrotat i mort a la batalla de Lugdunum (Lió) Albí, proclamat emperador a la Gàl·lia i a Hispània en rebel·lia contra Sever, és derrotat i mort a la batalla de Lugdunum (Lió). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
214 aC |
Primera guerra entre Roma i Macedònia Primera guerra entre Roma i Macedònia pel domini de la costa il·líria, a la mar Adriàtica (214-205 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
306 |
Primer concili de l’Església hispànica Se celebra a Illiberis (Elvira, Granada) el primer concili de l’Església hispànica (306-307). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
147 aC |
Guerres lusitanes Viriat, cabdill lusità, s’enfronta durant anys als governadors romans (147-139 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
600 aC |
Aproximació bíblica de π per 3 Aproximació bíblica de π per 3 Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
395 |
A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills: Arcadi serà el nou emperador d’Orient i Honori el d’Occident. El vàndal Estilicó, regent a Roma. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
73 aC |
Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia, finalment reprimida amb èxit per Marc Licini Cras (73-71 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
225 aC |
Còniques, llocs geomètrics, tangències, propietats mètriques, cercle i esfera, π val 211875/67441, espirals, sèries, mecànica, hidrostàtica (Arquimedes, Apol·loni). Còniques, llocs geomètrics, tangències, propietats mètriques, cercle i esfera, π val 211875/67441, espirals, sèries, mecànica, hidrostàtica (Arquimedes, Apol·loni). Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
486 |
Clodoveu funda el regne franc Clodoveu funda el regne franc i s’inicia la dinastia merovíngia. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
30 aC |
Fugida i Suïcidi a Alexandria de Marc Antoni i Cleopatra Fugida i Suïcidi a Alexandria de Marc Antoni i Cleopatra. Egipte esdevé província romana. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
27 aC |
Octavi és nomenat august Octavi és nomenat august i rep un imperi proconsular per deu anys. Es produeix una reforma de l’Estat romà i la renovació de l’ordre social. August instaura un poder dinàstic. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
74 dC |
La legió s’acantona a Legio (Lleó) La legió VII Gemina Felix torna a Hispània i s’acantona a Legio (Lleó). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
211 |
Regnat de Marc Aureli Antoni Caracal·la Regnat de Marc Aureli Antoni Caracal·la (211-217). Creació de la província Hispània Nova Citerior Antoniniana, de duració efímera, que agrupava els tres convents galaics. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
213 aC |
Roma assetja Siracusa i Càpua Siracusa i Càpua són assetjades per Roma i finalment conquerides (213-211 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
309 |
Nova reforma monetària Nova reforma monetària, que comportarà la creació del solidus aureus "moneda d’or" i la siliqua de plata. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
139 aC |
Viriat, cabdill lusità, és assassinat Viriat, cabdill lusità, és assassinat. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
540 aC |
Geometria, aritmètica i música (Pitàgores) Geometria, aritmètica i música (Pitàgores) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
409 |
Màxim és nomenat august en rebel·lia contra Constantí III Màxim, un aristòcrata hispà, és nomenat august en rebel·lia contra Constantí III. En fracassar la conjura, Màxim es refugia entre els vàndals. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
72 aC |
Sertori mor assassinat a Osca Després de diverses campanyes guanyades per l’un o l’altre bàndol, Sertori mor assassinat a Osca. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
180 aC |
Duplicació del cub amb cissoide (Diocles) Duplicació del cub amb cissoide (Diocles) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
493 |
Formació del regne ostrogot d’Itàlia Amb el suport de l’emperador d’Orient, Teodoric intenta l’organització d’un regne pangermànic per mitjà d’aliances matrimonials. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
27 aC |
Reforma monetària Reforma monetària. Es crea un sistema que gira entorn del denari, basat en l’encunyació de tres metalls: l’or (aureus), la plata (denari) i el bronze (sesterci, dupondi, as). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
23 de juny de 79 dC |
Mor l’emperador Vespasià Mor l’emperador Vespasià. El succeeix el seu fill Tit Flavi Vespasià. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
212 |
La Constitutio antoniniana de Caracal·la concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi La Constitutio antoniniana de Caracal·la concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
209 aC |
Roma reconquereix Tàrent Roma reconquereix Tàrent i venç els púnics a Metaure. A Hispània, victòries romanes a Baecula (Bailèn) i Ilipa (Alcalá del Río) (209-207 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
312 |
Gai Flavi Valeri Aureli Constantí derrota Maxenci Gai Flavi Valeri Aureli Constantí derrota Maxenci, que reclamava la corona imperial, al pont Milvi. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
137 aC |
Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia, que obre l’accés de Roma a les mines del nord-oest hispànic i al control de les rutes marítimes atlàntiques. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
500 aC |
Numerals xinesos, documents hindús Numerals xinesos, documents hindús Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
409 |
Sueus, alans i vàndals asdings i silings entren a Hispània Sueus, alans i vàndals asdings i silings entren a Hispània i s’hi estableixen com a federats. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
70 aC |
Consolat de Gneu Pompeu Magne i Cras Consolat de Gneu Pompeu Magne i Cras. Es restableix el poder dels tribuns i es duu a terme una nova reforma dels tribunals, amb places repartides entre senadors i cavallers. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
140 aC |
Trigonometria, astronomia (Hiparc) Trigonometria, astronomia (Hiparc) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
27 aC |
Hispània és dividida en tres províncies: la Lusitània, la Citerior i la Bètica Hispània és dividida en tres províncies: la Lusitània i la Citerior, sota el comandament d’August, i la Bètica, amb govern senatorial. Creació dels districtes judicials (conuentus iuridici). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
24 d’agost de 79 dC |
El Vesuvi sepulta Pompeia i Herculà sota les cendres Una erupció del Vesubi sepulta sota les cendres Pompeia i Herculà. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
218 |
Regnat de l’emperador Heliogàbal Regnat de l’emperador Heliogàbal (218-222). Sever Alexandre és associat al tron. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
204 aC |
Romans i cartaginesos signen un armistici Publi Corneli Escipió desembarca a Àfrica. Romans i cartaginesos signen un armistici i s’ordena a Anníbal que abandoni Itàlia (204-203 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
313 |
Comença la construcció de la primera basílica cristiana a Roma Comença la construcció de la primera basílica cristiana a Roma, que s’acabarà l’any 322. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
133 aC |
Una llei agrària de Tiberi Semproni Grac comporta el repartiment de les terres de l’Ager Publicus entre els ciutadans pobres Tiberi Semproni Grac és elegit tribú de la plebs i promulga una llei agrària que comporta el repartiment de les terres de l’Ager Publicus (terres públiques) entre els ciutadans pobres. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
460 aC |
Esfericitat de la Terra (Parmènides) Esfericitat de la Terra (Parmènides) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
410 |
Saqueig de Roma pels visigots d’Alaric Saqueig de Roma pels visigots d’Alaric. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
67 aC |
Reorganització de l’Orient, retorn i triomf de Pompeu Campanyes de Pompeu contra els pirates i contra Mitridates, seguides de la reorganització de l’Orient. Retorn i triomf de Pompeu. El Senat no ratifica les seves mesures i els seus veterans no són premiats amb terres (62 aC). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
75 |
Màquines, mesures planes i espacials (Heró) Màquines, mesures planes i espacials (Heró) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
25 aC |
Fundació de la colònia Augusta Emèrita (Mèrida) Fundació de la colònia Augusta Emèrita (Mèrida), per a veterans de les guerres càntabres. La ciutat esdevindrà capital de la nova província Lusitània. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
13 de setembre de 81 dC |
A la mort de Tit, s’inicia el regnat del seu germà Tit Flavi Domicià A la mort de Tit, s’inicia el regnat del seu germà Tit Flavi Domicià. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
235 |
Invasió alamana i assassinat a Magúncia (Alemanya) de Sever Alexandre Comença una època d’inestabilitat, plena de revoltes i usurpacions, que s’allarga fins el 268. Francs, alamans, gots, escites i moros envaeixen diferents àrees de l’Imperi. Guerres amb Pèrsia. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
201 aC |
Fi a la segona guerra Púnica La batalla de Zama i la rendició de Cartago posen fi a la segona guerra Púnica. Les ciutats de Pèrgam (Bergama, Turquia) i Rodes plantegen aliances amb Roma. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
4700 aC |
Primers calendaris babilònics Primers calendaris babilònics Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
324 |
Constantí esdevé únic sobirà de l’Imperi Constantí esdevé únic sobirà de l’Imperi. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
133 aC |
Escipió Emilià posa fi a les guerres celtibèriques El setge i la conquesta de Numància per Escipió Emilià posa fi a les guerres celtibèriques. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
450 aC |
Paradoxa d’Aquil·les i la tortuga (Zenó) Paradoxa d’Aquil·les i la tortuga (Zenó) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
414 |
Ataülf es casa amb Gal·la Placídia, filla de Teodosi Ataülf, successor d’Alaric, es casa a Narbona amb Gal·la Placídia, filla de Teodosi i germanastra de l’emperador Honori. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
60 aC |
Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras. Cèsar, nomenat cònsol, afavoreix legalment les mesures de Pompeu referents als seus veterans (60-59 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
100 |
Nombres, trigonometria esfèrica, geometria, astronomia (Nicòmac, Menelau, Plutarc) Nombres, trigonometria esfèrica, geometria, astronomia (Nicòmac, Menelau, Plutarc) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
19 aC |
Marcus Vipsanius Agripa arriba a la Península Ibèrica per posar fi a la guerra astur Marcus Vipsanius Agripa arriba a la Península Ibèrica per posar fi a la guerra astur i reorganitzar les províncies hispàniques. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
96 dC |
Marc Coccei Nerva funda la dinastia Antonina Marc Coccei Nerva funda la dinastia Antonina. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
252 |
Una nova epidèmia de pesta es propaga per l’Imperi Una nova epidèmia de pesta es propaga per l’Imperi. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
199 aC |
Gàdir (Cadis) protesta per l’incompliment dels pactes Gàdir (Cadis) envia una ambaixada a Roma protestant per l’activitat fiscal dels prefectes i l’incompliment dels pactes. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
4200 aC |
Primers calendaris egipcis Primers calendaris egipcis Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
324 |
Es crea la nova prefectura de la Gàl·lia Les diòcesis d’Hispània, Set Províncies (antiga Vienesa) i Britània queden incloses a la nova prefectura de la Gàl·lia (324-337). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
133 aC |
Àtal III de Pèrgam llega per testament a Roma el seu regne Àtal III de Pèrgam llega per testament a Roma el seu riquíssim regne, que passa a convertir-se en la província romana d’Àsia. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
440 aC |
Lúnules, geometria, duplicació (Anaxàgores, Hipòcrates) Lúnules, geometria, duplicació (Anaxàgores, Hipòcrates) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
416 |
Els visigots de Vàlia combaten els vàndals, els alans i els sueus Els visigots de Vàlia, federats de Roma, són enviats a Hispània per combatre els vàndals, els alans i els sueus. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
58 aC - 51 aC |
Guerra de les Gàl·lies Guerra de les Gàl·lies. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
150 |
Trigonometria, geodèsia, astronomia, π val 377/120 (Claudi Ptolemeu) Trigonometria, geodèsia, astronomia, π val 377/120 (Claudi Ptolemeu) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
16 aC |
August va novament a la Gàl·lia i a Hispània August va novament a la Gàl·lia i a Hispània (16-7 aC). Les legions IV Macedonica, VI Victrix i X Gemina s’instal·len prop de la cornisa cantàbrica. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
27 de gener de 98 dC |
Mort Nerva, s’inicia el regnat de Marc Ulpi Trajà Mort Nerva, s’inicia el regnat de Marc Ulpi Trajà, natural d’Itàlica (Santiponce, Sevilla). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
260 |
Creació de l’Imperium Galliarum (Gàl·lia, Britània i Hispània) Rebel·lió de Marc Cassià Latini Pòstum contra el poder imperial i creació de l’Imperium Galliarum (Gàl·lia, Britània i Hispània). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
197 aC |
Fi a la segona guerra de Macedònia La victòria romana de Cinocèfals posa fi a la segona guerra de Macedònia (200-197). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
2900 aC |
Construcció de la gran piràmide de Gizeh Construcció de la gran piràmide de Gizeh Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
325 |
Al concili de Nicea es debat sobre la naturalesa divina de Crist Al concili de Nicea, amb la presència de 318 bisbes, es debat sobre la naturalesa divina de Crist i es fixen la data de la Pasqua i la fórmula de la professió de fe (credo). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
123 aC |
Gai Semproni Grac és elegit tribú de la plebs Gai Semproni Grac és elegit tribú de la plebs i implanta noves mesures de reforma agrària. Els enfrontaments amb la facció senatorial culminen amb la mort de Gai i els seus partidaris més pròxims (121 aC). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
425 aC |
Trisecció amb quadratrius, irracionals (Hípies d’Elis, Teodor de Cirene) Trisecció amb quadratrius, irracionals (Hípies d’Elis, Teodor de Cirene) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
418 |
Es funda el regne visigot de Tolosa Es funda el regne visigot de Tolosa. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
Juny de 53 aC |
Mort de Cras a Carres, davant dels parts Mort de Cras a Carres, davant dels parts. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
250 |
Nombres, principis algèbrics (Diofant) Nombres, principis algèbrics (Diofant) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
9 dC |
S’atura l’expansió romana continental Tres legions sota el comandament de Publi Varus són anihilades pels germànics a la selva de Teutoburg. S’atura l’expansió romana continental. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
100 |
L’Imperi arriba a la seva màxima extensió Sota el regnat de Trajà l’Imperi arriba a la seva màxima extensió amb la incorporació de la Dàcia (107), Aràbia, Armènia i Mesopotàmia (100-117). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
270 |
Luci Domici Aurelià funda la dinastia Il·líria Luci Domici Aurelià restableix la unitat imperial i funda la dinastia Il·líria. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
192 aC |
Guerra entre Roma i Antíoc III de Síria Guerra entre Roma i Antíoc III de Síria, que finalitza amb la signatura de la pau d’Apamea (188 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
2000 aC |
π s’aproxima per 25/8 (babilonis), (16/9)² (egipcis), 3 (xinesos) π s’aproxima per 25/8 (babilonis), (16/9)2 (egipcis), 3 (xinesos) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
326 |
Creació de les prefectures d’Àfrica, Gàl·lia, Itàlia, Il·líria i Orient Creació de les prefectures d’Àfrica, Gàl·lia, Itàlia, Il·líria i Orient. Constantí es preocupa per establir la pau de l’Església amb la finalitat de posar fi als conflictes sorgits entre catòlics i arians (326-350). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
120 aC |
Creació de la província de la Gàl·lia Transalpina Creació de la província de la Gàl·lia Transalpina. Gneu Domici Ahenobarb funda la colònia Narbo Martius (Narbona) (118 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
400 aC |
Aplicacions a la mecànica (Arquites) Aplicacions a la mecànica (Arquites) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
419 |
Màxim és novament aclamat com a august pels vàndals de la Gal·lècia Màxim és novament aclamat com a august pels vàndals de la Gal·lècia. Derrotat a Bràcara (Braga, Portugal), Màxim és fet presoner i ajusticiat a Ravenna (422). Enfrontaments entre els vàndals asdings i els sueus. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
49 aC |
Cèsar es proclama dictador Cèsar creua el Rubicó, desafiant la legalitat senatorial. Pompeu es retira a Orient. Cèsar es proclama dictador. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
265 |
π val 142/45, ?10, 157/50, astronomia (Lin Hui, Wang Fan) π val 142/45, ?10, 157/50, astronomia (Lin Hui, Wang Fan) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
10 dC |
Comença la retirada de les legions romanes presents a Hispània Comença la retirada de les legions romanes presents a Hispània, que són enviades a les fronteres (limes). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
117 |
Publi Eli Adrià és proclamat emperador En morir Trajà, Publi Eli Adrià, també natural d’Itàlica, és proclamat emperador. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
271 |
Roma és envoltada per una muralla de 19 km Roma és envoltada per una muralla de 19 km (271-275). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
188 aC |
Roma i Antíoc III de Síria signen la pau d’Apamea Roma i Antíoc III de Síria signen la pau d’Apamea. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
2400 aC |
Tauletes matemàtiques babilòniques a Ur Tauletes matemàtiques babilòniques a Ur Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
330 |
Constantinoble esdevé la capital oriental de l’Imperi Constantinoble esdevé la capital oriental de l’Imperi. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
112 aC |
Símptomes de crisi en el sistema militar romà Guerra de Jugurta (112-106 aC.). S’evidencien símptomes de crisi en el sistema militar romà i en el govern provincial. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
380 aC |
Geometria i lògica (Plató) Geometria i lògica (Plató) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
429 |
Genseric forma el regne vàndal d’Àfrica. Genseric forma el regne vàndal d’Àfrica. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
20 de setembre de 48 aC |
Pompeu mor assassinat a Egipte Les batalles de Dyrracchion (Durazzo, Albània) i Farsàlia (Grècia) enfronten cesarians i pompeians. Pompeu mor assassinat a Egipte. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
2 d’abril de 68 dC |
Servi Sulpici Galba s’uneix a la rebel·lió de Juli Víndex a la Gàl·lia El dos d’abril Servi Sulpici Galba, governador de la Tarraconense, s’uneix a la rebel·lió de Juli Víndex a la Gàl·lia. Amb el suïcidi de Neró, Galba és nomenat emperador. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
300 |
Isoperimetria, raó doble, centroides, geometria (Pappus) Isoperimetria, raó doble, centroides, geometria (Pappus) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
19 d’agost de 14 dC |
August mor a Nola i comença la dinastia Júlio-Clàudia August mor a Nola (Campània, Itàlia) als 76 anys i és divinitzat de manera oficial. Claudi Neró Tiberi és el nou emperador. Comença la dinastia Júlio-Clàudia. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
10 de juliol de 138 |
Mort de l’emperador Adrià i proclamació d’Antoní Pius Mort de l’emperador Adrià i proclamació d’Antoní Pius. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
273 |
Aurelià annexiona novament l’imperi de Gàl·lia Aurelià annexiona novament l’imperi de Gàl·lia. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
180 aC |
Campanyes de Tiberi Semproni Grac a la Celtibèria Campanyes de Tiberi Semproni Grac a la Celtibèria. Fundació de Gracchurris (Alfaro) (180-179 aC). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
2200 aC |
Tauletes matemàtiques a Nippur, primer quadrat màgic Tauletes matemàtiques a Nippur, primer quadrat màgic Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
337 |
Després de la mort de Constantí, l’Imperi es reparteix entre els seus fills Després de la mort de Constantí, l’Imperi es reparteix entre els seus fills, Constantí II, Constanci II i Constant, que es disputen el poder. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
107 aC |
Victòries contra teutons i cimbres Reformes militars de Gai Mari (107-101 aC.). Victòries d’Aquae Sextiae (Ais de Provença, França) i Vercellae (Vercelli, Itàlia) contra teutons i cimbres. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
375 aC |
Poliedres regulars, irracionals (Teetet) Poliedres regulars, irracionals (Teetet) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
430 |
Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans. Successius atacs sueus a Emerita, la Bètica, la Cartaginense i la vall de l’Ebre (430-449). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
45 aC |
Cèsar derrota els fills de Pompeu Cèsar torna a la Península Ibèrica i derrota els fills de Pompeu a la batalla de Munda. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
390 |
Difusió dels Elements d’Euclides (Teó d’Alexandria) Difusió dels Elements d’Euclides (Teó d’Alexandria) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
918 |
Mort d’’Umar ibn Hafsun, cabdill rebel de l’emirat de Còrdova Mort d’’Umar ibn Hafsun, cabdill rebel de l’emirat de Còrdova. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
534 |
Belisari conquereix el regne vàndal d’Àfrica Belisari conquereix per a Bizanci el regne vàndal d’Àfrica. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
Agost de 843 |
Repartiment de l’imperi carolingi a Verdun Repartiment de l’imperi carolingi a Verdun entre Carles el Calb, Lluís el Germànic i Lotari. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1 d’agost de 1291 |
Pacte de Grütli Pacte de Grütli. Formació del nucli primitiu de la Confederació Helvètica amb la unió dels cantons suïssos d’Uri, Schwyz i Unterwalden. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1436 |
Compactata de Jihlava entre el sector hussita nobiliari i el papa Compactata de Jihlava entre el sector hussita nobiliari i el papa. Fi de la guerra hussita. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1360 |
Coordenades, exponents fraccionaris (Oresme) Coordenades, exponents fraccionaris (Oresme) Matemàtiques |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Ciència i cultura | |||
1199 |
Muhammad, quart califa almohade Muhammad, quart califa almohade. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
987 |
Extinció de la dinastia carolíngia Hug Capet entronitza una nova dinastia a França. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
610 |
Isidor de Sevilla escriu una regula Isidor de Sevilla escriu (610-620) una regula per a una comunitat de monjos de la Bètica. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
29 d’abril de 1357 |
El cardenal Gil de Albornoz publica les Constituciones Egidianas El cardenal castellà Gil de Albornoz publica les Constituciones Egidianas, conjunt de lleis en vigor als Estats Pontificis fins al 1816. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1231 |
Constitucions de Melfi o Liber Augustalis L’emperador Frederic II Staufen promulga les Constitucions de Melfi o Liber Augustalis. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1039 |
Enric III, rei de Germània Enric III, rei de Germània. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
705 |
L’islam arriba a l’Atlàntic L’expansió islàmica arriba a l’Atlàntic. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
4 de juny de 1391 |
Destrucció del call de Sevilla Destrucció del call de Sevilla. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1275 |
Primera expedició marínida a la Península Primera expedició marínida a la Península. Inici de la qüestió de l’Estret. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1076 |
Sanç Ramírez, rei d’Aragó i Navarra Sanç Ramírez, rei d’Aragó i Navarra. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
Maig de 1498 |
Mor a la foguera el dominicà Girolamo Savonarola Mor a la foguera el dominicà Girolamo Savonarola, instigador d’una república popular a Florència. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
763 |
Expulsió dels musulmans de Galícia Expulsió dels musulmans de Galícia. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
13 d’agost de 1447 |
Mort del duc de Milà Mort del duc de Milà. Es proclama la república Ambrosiana. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1321 |
Dant Alighieri finalitza la Divina Commedia Dant Alighieri finalitza la Divina Commedia. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
Setembre de 1454 |
Paus d’Ágreda i d’Almazán (setembre-octubre) Paus d’Ágreda i d’Almazán entre Joan II de Castella i Joan II de Navarra (setembre-octubre). |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1118 |
Alfons I d’Aragó conquereix Saragossa Alfons I d’Aragó conquereix Saragossa. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
822 |
Mort d’al-Hakam I; el succeeix ’Abd al-Rahman II Mort d’al-Hakam I; el succeeix ’Abd al-Rahman II. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
7 de juny de 1494 |
Tractat de Tordesillas Tractat de Tordesillas. La línia de demarcació entre les possessions espanyoles i portugueses a ultramar es trasllada més cap a l’oest. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
2 defebrer de 962 |
Otó I, rei de Saxònia, es fa coronar emperador Otó I, rei de Saxònia, es fa coronar emperador. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1373 |
Crisi de subsistència Es produeix una crisi de subsistència. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1157 |
Castella i Aragó s’enfronten a Navarra Castella i Aragó s’enfronten a Navarra. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1157 |
Mort d’Alfons VII Mort d’Alfons VII; els seus fills Sanç III i Ferran II, reis de Castella i Lleó respectivament. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
919 |
Fundació del monestir de Silos (Burgos) Fundació del monestir de Silos (Burgos). |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
535 |
Comença la conquesta bizantina del regne ostrogot d’Itàlia Comença la conquesta bizantina del regne ostrogot d’Itàlia. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
23 d’agost de 1291 |
El papa Nicolau IV prohibeix el comerç amb Alexandria El papa Nicolau IV prohibeix el comerç amb Alexandria. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1451 |
Guerra civil a Navarra entre beaumontesos i agramontesos Esclata una guerra civil a Navarra entre beaumontesos, partidaris de Carles de Viana, i agramontesos, partidaris de Joan de Navarra. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1450 |
Reforma del calendari, geometria (Nicolau de Cusa) Reforma del calendari, geometria (Nicolau de Cusa) Matemàtiques |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Ciència i cultura | |||
1200 |
Fundació de la Universitat de Salamanca Fundació de la Universitat de Salamanca. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
988 |
Neix a Còrdova l’historiador ibn Hayyan Neix a Còrdova l’historiador ibn Hayyan. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
613 |
Clotari II unifica novament el regne franc Durant el seu regnat (613-629), Clotari II unifica novament el regne franc nomenant majordoms de palau al capdavant dels tres regnes. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
Febrer de 1479 |
Francesc I Febus, fill d’Elionor de Navarra i Gastó de Foix, és proclamat rei de Navarra Francesc I Febus, fill d’Elionor de Navarra i Gastó de Foix, és proclamat rei de Navarra. La casa de Foix succeeix la de Trastàmara al regne de Navarra. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
28 de febrer de 1358 |
Revolta popular a París capitanejada per Étienne Marcel Revolta popular a París capitanejada per Étienne Marcel. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1234 |
Mor Sanç VII de Navarra Mor Sanç VII de Navarra. La corona passa a Teobald I, fill del matrimoni de Blanca, filla de Sanç VII, i Teobald de Xampanya. S’inaugura el regnat de la casa de Xampanya a Navarra. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1042 |
S’origina al Magrib la secta almoràvit S’origina al Magrib la secta almoràvit, fundada per ’Abd Allah ibn Yasin. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
711 |
Roderic, darrer rei visigot d’Hispània, desapareix Roderic, darrer rei visigot d’Hispània, desapareix en el decurs de la batalla de Guadalete, fent front als musulmans de T?riq ibn Ziy?d, que han entrat a la Península. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
25 de setembre de 1396 |
Batalla de Nicòpolis Batalla de Nicòpolis. Les tropes de l’emperador Segimon I són derrotades pels turcs de Baiacet I, que consoliden el control dels Balcans. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1277 |
Albert Magne defensa a París les doctrines de Tomàs d’Aquino Albert Magne defensa a París les doctrines filosòfiques i teològiques del seu deixeble Tomàs d’Aquino. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1081 |
Desterrament del Cid Desterrament del Cid. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
768 |
Lluís el Piadós és nomenat rei d’Aquitània Carlemany, rei dels francs, nomena el seu fill Lluís el Piadós rei d’Aquitània. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
25 de febrer de 1450 |
Francesco Sforza, duc de Milà Francesco Sforza és proclamat duc de Milà. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1321 |
Es comença a construir la catedral de Palència Es comença a construir la catedral de Palència. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1121 |
Muhammad ibn Tumart es proclama mahdi a l’Atles Muhammad ibn Tumart es proclama mahdi a l’Atles i organitza l’Estat almohade. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
830 |
Es troben les relíquies de l’apòstol Sant Jaume Es troben les relíquies de l’apòstol Sant Jaume a Sant Jaume de Galícia (Santiago de Compostel·la). |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
21 de juliol de 1494 |
Fundació del consolat de comerç a Burgos Fundació del consolat de comerç a Burgos. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
12 d’abril de 1204 |
Els croats conquereixen Constantinoble Els croats conquereixen Constantinoble. Creació de l’imperi llatí de Constantinoble. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1378 |
Doble elecció papal a Roma i Avinyó Doble elecció papal a Roma i Avinyó. Són elegits, respectivament, Urbà VI i Climent VII. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1158 |
Alfons VIII, rei de Castella Alfons VIII, rei de Castella. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
920 |
’Abd al-Rahman III conquereix Osma, San Esteban de Gormaz, Clunia, Muez i Pamplona (920-924) ’Abd al-Rahman III conquereix Osma, San Esteban de Gormaz, Clunia, Muez i Pamplona (920-924). |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
542 |
Teudis conquereix Ceuta i s’endinsa en la Bètica Teudis, successor d’Amalaric, conquereix Ceuta i s’endinsa en la Bètica per contenir l’expansió bizantina. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
13 d’octubre de 1292 |
Sanç IV de Castella conquereix Tarifa Sanç IV de Castella conquereix Tarifa, en poder dels benimerins. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1452 |
Neix Leonardo da Vinci Neix Leonardo da Vinci. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1460 |
Taula del sinus, astronomia, aritmètica (G. von Peurbach) Taula del sinus, astronomia, aritmètica (G. von Peurbach) Matemàtiques |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Ciència i cultura | |||
1210 |
Innocenci III aprova l’orde dels franciscans Innocenci III aprova l’orde dels franciscans. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
994 |
Odiló és abat de Cluny (994-1049) Odiló és abat de Cluny (994-1049). |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
613 |
Edicte de Clotari, en què el rei es compromet a triar els comtes entre els grans terratinents Edicte de Clotari, en què el rei es compromet a triar els comtes entre els grans terratinents. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
28 de maig de 1358 |
Es produeix la Jacquerie (28 de maig-24 de juny) Es produeix la Jacquerie o insurrecció camperola a França (28 de maig-24 de juny). |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1235 |
Yagmurasan funda la dinastia dels abdalwadites, a l’actual Algèria Enfonsat el poder almohade, Yagmurasan funda la dinastia dels abdalwadites, al territori de l’actual Algèria. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1043 |
Neix el Cid Neix el Cid. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
714 |
Carles Martell governa els francs Carles Martell governa els francs. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
23 de novembre de 1407 |
Assassinat de Lluís d’Orleans Assassinat de Lluís d’Orleans. França es divideix en borgonyons i armanyaguesos. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1278 |
El filòsof Roger Bacon és empresonat El filòsof anglès Roger Bacon és empresonat després d’haver estat condemnades les seves tesis. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1084 |
L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma i es fa coronar per l’antipapa Climent III. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
768 |
Regnat d’Aureli a Astúries Regnat d’Aureli a Astúries. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
15 d’abril de 1450 |
Derrota de l’exèrcit anglès pels francesos a Formigny Derrota de l’exèrcit anglès pels francesos a Formigny. Carles VII recupera la Normandia. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1324 |
Es publica Defensor Pacis, de Marsili de Pàdua i Jean de Jandun Es publica Defensor Pacis, de Marsili de Pàdua i Jean de Jandun. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1125 |
L’arquebisbe Raimon funda l’Escola de Traductors de Toledo L’arquebisbe Raimon funda l’Escola de Traductors de Toledo. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
842 |
Regnat de Ramir I, a Astúries Regnat de Ramir I, a Astúries. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
16 de juliol de 1212 |
Els almohades són derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa Els almohades són derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1378 |
Guerra de Chioggia entre Gènova i Venècia Esclata la guerra de Chioggia entre Gènova i Venècia. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions |
- 1 de 21
- següent ›