Cronologia dels Països Catalans i del món

Taula Línia del temps Calendari: Any | Mes

Mostrant 1 - 250 de 5023

Data Calendari

Mes

Any

Dates	Esdeveniment	Època històrica	Àrea geogràfica	Àrea temàtica
218 aC	Anníbal envaeix la península Itàlica Anníbal creua els Alps i envaeix la península Itàlica. Els romans són derrotats a Trebbia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
217 aC	Els romans són derrotats a Trasimè Els romans són derrotats a Trasimè.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
216 aC	Els romans són derrotats a Cannes Els romans són derrotats a la batalla de Cannes i la ciutat de Càpua obre les seves portes a Anníbal.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
215 aC	Anníbal estableix aliances amb Filip V de Macedònia Anníbal estableix aliances amb Filip V de Macedònia i amb la ciutat de Siracusa (Sicília) per a lluitar contra Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
214 aC	Primera guerra entre Roma i Macedònia Primera guerra entre Roma i Macedònia pel domini de la costa il·líria, a la mar Adriàtica (214-205 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
213 aC	Roma assetja Siracusa i Càpua Siracusa i Càpua són assetjades per Roma i finalment conquerides (213-211 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
209 aC	Roma reconquereix Tàrent Roma reconquereix Tàrent i venç els púnics a Metaure. A Hispània, victòries romanes a Baecula (Bailèn) i Ilipa (Alcalá del Río) (209-207 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
204 aC	Romans i cartaginesos signen un armistici Publi Corneli Escipió desembarca a Àfrica. Romans i cartaginesos signen un armistici i s’ordena a Anníbal que abandoni Itàlia (204-203 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
201 aC	Fi a la segona guerra Púnica La batalla de Zama i la rendició de Cartago posen fi a la segona guerra Púnica. Les ciutats de Pèrgam (Bergama, Turquia) i Rodes plantegen aliances amb Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
199 aC	Gàdir (Cadis) protesta per l’incompliment dels pactes Gàdir (Cadis) envia una ambaixada a Roma protestant per l’activitat fiscal dels prefectes i l’incompliment dels pactes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
197 aC	Fi a la segona guerra de Macedònia La victòria romana de Cinocèfals posa fi a la segona guerra de Macedònia (200-197).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
192 aC	Guerra entre Roma i Antíoc III de Síria Guerra entre Roma i Antíoc III de Síria, que finalitza amb la signatura de la pau d’Apamea (188 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
188 aC	Roma i Antíoc III de Síria signen la pau d’Apamea Roma i Antíoc III de Síria signen la pau d’Apamea.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
180 aC	Campanyes de Tiberi Semproni Grac a la Celtibèria Campanyes de Tiberi Semproni Grac a la Celtibèria. Fundació de Gracchurris (Alfaro) (180-179 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
171 aC	Fundació d’una colònia llatina a Carteia (badia d’Algesires) Fundació d’una colònia llatina a Carteia (badia d’Algesires) destinada als fills dels soldats romans i les dones hispanes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
168 aC	Fi de la tercera guerra de Macedònia i dissolució del regne macedoni La victòria romana a Pidna significa la fi de la tercera guerra de Macedònia (172-168) i la dissolució del regne macedoni. L’any següent, a Roma, l’arribada del botí de guerra de Grècia fa que es promulgui la supressió de l’impost del tributum.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
168 aC	Marc Claudi Marcel funda Corduba (Còrdova) Marc Claudi Marcel funda Corduba (Còrdova), ciutat on es reuneixen romans, itàlics i ibers aliats, i que posteriorment esdevé la capital de la Hispània Ulterior.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
154 aC	Comencen les guerres celtibèriques entorn a la ciutat arevaca de Numància Comencen les guerres celtibèriques entorn a la ciutat arevaca de Numància (Garrai, Sòria), que inicialment comporten diversos fracassos romans.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
149 aC	S’inicia la tercera guerra Púnica S’inicia la tercera guerra Púnica, que finalitza amb la destrucció de Cartago (146). Àfrica esdevé província romana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
148 aC	Macedònia passa a ser província romana Macedònia passa a ser província romana. Roma entra en guerra amb la Lliga Aquea (confederació de ciutats de l’Acaia, Grècia) (148-146 aC.). Destrucció romana de Corint.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
147 aC	Guerres lusitanes Viriat, cabdill lusità, s’enfronta durant anys als governadors romans (147-139 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
139 aC	Viriat, cabdill lusità, és assassinat Viriat, cabdill lusità, és assassinat.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
137 aC	Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia, que obre l’accés de Roma a les mines del nord-oest hispànic i al control de les rutes marítimes atlàntiques.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
133 aC	Una llei agrària de Tiberi Semproni Grac comporta el repartiment de les terres de l’Ager Publicus entre els ciutadans pobres Tiberi Semproni Grac és elegit tribú de la plebs i promulga una llei agrària que comporta el repartiment de les terres de l’Ager Publicus (terres públiques) entre els ciutadans pobres.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
133 aC	Escipió Emilià posa fi a les guerres celtibèriques El setge i la conquesta de Numància per Escipió Emilià posa fi a les guerres celtibèriques.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
133 aC	Àtal III de Pèrgam llega per testament a Roma el seu regne Àtal III de Pèrgam llega per testament a Roma el seu riquíssim regne, que passa a convertir-se en la província romana d’Àsia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
123 aC	Gai Semproni Grac és elegit tribú de la plebs Gai Semproni Grac és elegit tribú de la plebs i implanta noves mesures de reforma agrària. Els enfrontaments amb la facció senatorial culminen amb la mort de Gai i els seus partidaris més pròxims (121 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
120 aC	Creació de la província de la Gàl·lia Transalpina Creació de la província de la Gàl·lia Transalpina. Gneu Domici Ahenobarb funda la colònia Narbo Martius (Narbona) (118 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
112 aC	Símptomes de crisi en el sistema militar romà Guerra de Jugurta (112-106 aC.). S’evidencien símptomes de crisi en el sistema militar romà i en el govern provincial.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
107 aC	Victòries contra teutons i cimbres Reformes militars de Gai Mari (107-101 aC.). Victòries d’Aquae Sextiae (Ais de Provença, França) i Vercellae (Vercelli, Itàlia) contra teutons i cimbres.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
91 aC	Guerra dels aliats itàlics, anomenada Guerra Social Guerra dels aliats itàlics, anomenada Guerra Social (dels socii o aliats). Revolta dels pobles itàlics contra Roma per reclamar els drets de ciutadania, finalment aconseguits (89 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
88 aC	Mitridates VI, rei del Pont, s’enfonta a Roma pel domini d’Àsia Menor i Grècia Mitridates VI, rei del Pont, s’enfonta a Roma pel domini d’Àsia Menor i Grècia. Un gran nombre de comerciants itàlics són assassinats a l’Egea per ordre seva.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
87 aC	Sul·la saqueja Atenes i venç Mitridates a Queronea i Orcomen Sul·la saqueja Atenes i venç Mitridates a Queronea (Grècia) i Orcomen (Orkhómenos, Grècia). La pau de Dàrdanos posa fi a la guerra i Sul·la reorganitza Àsia (84 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
83 aC	Sul·la governa Roma Havent derrotat populares i aliats itàlics, Sul·la governa Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
82 aC	Lusitans i celtibers es revolten contra Sul·la Quint Sertori revolta a Hispània lusitans i celtibers contra el govern de Sul·la.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
81 aC	Sul·la es proclama dictador Sul·la es proclama dictador. Reforma del Senat i els tribunals. Els veterans sul·lans són assentats a diferents ciutats itàliques (79 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
73 aC	Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia, finalment reprimida amb èxit per Marc Licini Cras (73-71 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
72 aC	Sertori mor assassinat a Osca Després de diverses campanyes guanyades per l’un o l’altre bàndol, Sertori mor assassinat a Osca.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
70 aC	Consolat de Gneu Pompeu Magne i Cras Consolat de Gneu Pompeu Magne i Cras. Es restableix el poder dels tribuns i es duu a terme una nova reforma dels tribunals, amb places repartides entre senadors i cavallers.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
67 aC	Reorganització de l’Orient, retorn i triomf de Pompeu Campanyes de Pompeu contra els pirates i contra Mitridates, seguides de la reorganització de l’Orient. Retorn i triomf de Pompeu. El Senat no ratifica les seves mesures i els seus veterans no són premiats amb terres (62 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
60 aC	Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras. Cèsar, nomenat cònsol, afavoreix legalment les mesures de Pompeu referents als seus veterans (60-59 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
58 aC - 51 aC	Guerra de les Gàl·lies Guerra de les Gàl·lies.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
Juny de 53 aC	Mort de Cras a Carres, davant dels parts Mort de Cras a Carres, davant dels parts.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
49 aC	Cèsar es proclama dictador Cèsar creua el Rubicó, desafiant la legalitat senatorial. Pompeu es retira a Orient. Cèsar es proclama dictador.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
20 de setembre de 48 aC	Pompeu mor assassinat a Egipte Les batalles de Dyrracchion (Durazzo, Albània) i Farsàlia (Grècia) enfronten cesarians i pompeians. Pompeu mor assassinat a Egipte.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
45 aC	Cèsar derrota els fills de Pompeu Cèsar torna a la Península Ibèrica i derrota els fills de Pompeu a la batalla de Munda.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
15 de març del 44 aC	Cèsar és assassinat a Roma El 15 de març Cèsar, dictador perpetu, és assassinat a Roma per una conjuració. Proclamat déu oficialment (divvs Ivlivs), rep un temple al fòrum de Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
43 aC	Segon triumvirat, format per Gai Juli Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid Segon triumvirat, format per Gai Juli Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid. Amb la victòria a la batalla de Filipos sobre Brutus i Cassi Longí, Marc Antoni controla Orient (42 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
40 aC	Luci Corneli Balbus, primer provincial que arriba al consolat El riquíssim banquer gadità Luci Corneli Balbus, amic de Cèsar, és el primer provincial que arriba al consolat.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
38 aC	Luci Corneli Balbus minor, primer provincial que rep honors de triomf Luci Corneli Balbus minor, nebot de l’anterior, és cònsol per dues vegades i el primer provincial que rep honors de triomf (38-32 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
37 aC	Marc Antoni reorganitza Orient i es casa amb Cleopatra d’Egipte Marc Antoni reorganitza Orient i es casa amb Cleopatra d’Egipte. Lèpid perd el poder i és desterrat per Octavi (36 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
31 aC	Guerra entre Octavi i Marc Antoni Guerra entre Octavi i Marc Antoni i enfrontament naval a Accium (Grècia).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
30 aC	Fugida i Suïcidi a Alexandria de Marc Antoni i Cleopatra Fugida i Suïcidi a Alexandria de Marc Antoni i Cleopatra. Egipte esdevé província romana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
27 aC	Octavi és nomenat august Octavi és nomenat august i rep un imperi proconsular per deu anys. Es produeix una reforma de l’Estat romà i la renovació de l’ordre social. August instaura un poder dinàstic.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
27 aC	Reforma monetària Reforma monetària. Es crea un sistema que gira entorn del denari, basat en l’encunyació de tres metalls: l’or (aureus), la plata (denari) i el bronze (sesterci, dupondi, as).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
27 aC	Hispània és dividida en tres províncies: la Lusitània, la Citerior i la Bètica Hispània és dividida en tres províncies: la Lusitània i la Citerior, sota el comandament d’August, i la Bètica, amb govern senatorial. Creació dels districtes judicials (conuentus iuridici).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
25 aC	Fundació de la colònia Augusta Emèrita (Mèrida) Fundació de la colònia Augusta Emèrita (Mèrida), per a veterans de les guerres càntabres. La ciutat esdevindrà capital de la nova província Lusitània.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
19 aC	Marcus Vipsanius Agripa arriba a la Península Ibèrica per posar fi a la guerra astur Marcus Vipsanius Agripa arriba a la Península Ibèrica per posar fi a la guerra astur i reorganitzar les províncies hispàniques.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
16 aC	August va novament a la Gàl·lia i a Hispània August va novament a la Gàl·lia i a Hispània (16-7 aC). Les legions IV Macedonica, VI Victrix i X Gemina s’instal·len prop de la cornisa cantàbrica.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
9 dC	S’atura l’expansió romana continental Tres legions sota el comandament de Publi Varus són anihilades pels germànics a la selva de Teutoburg. S’atura l’expansió romana continental.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
10 dC	Comença la retirada de les legions romanes presents a Hispània Comença la retirada de les legions romanes presents a Hispània, que són enviades a les fronteres (limes).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
19 d’agost de 14 dC	August mor a Nola i comença la dinastia Júlio-Clàudia August mor a Nola (Campània, Itàlia) als 76 anys i és divinitzat de manera oficial. Claudi Neró Tiberi és el nou emperador. Comença la dinastia Júlio-Clàudia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
16 de març de 37 dC	Mor l’emperador Tiberi Mor l’emperador Tiberi i s’inicia el regnat de Gai Juli Cèsar Germànic Calígula.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
24 de gener de 41 dC	Calígula és assassinat pel pretorià Cassi Cèrea Calígula és assassinat pel pretorià Cassi Cèrea. Els pretorians elegeixen emperador Tiberi Claudi Neró Germànic.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
13 d’octubre de 54 dC	La mort de Claudi dóna el poder a Neró Claudi Cèsar Drus Germànic La mort sobtada de l’emperador Claudi dóna el poder al fill del seu segon matrimoni, Neró Claudi Cèsar Drus Germànic.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
64 dC	Gran incendi de Roma Gran incendi de Roma seguit de la reforma urbanística del centre de la ciutat.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
69 dC	Guerra civil a Roma Es desencadena una guerra civil, que provoca l’ascens i la caiguda de tres emperadors successivament: Galba, Aule Vitel·li i Marc Salvi Otó. Tit Flavi Vespasià en surt victoriós.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
70 dC	Amb Vespasià comença la dinastia Flàvia Amb l’adveniment de Vespasià al poder imperial comença la dinastia Flàvia. Expansió a Britània. S’aixafen rebel·lions a Judea i el Rin. Guerres frontereres contra germànics i dacis.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
70 dC	Vespasià atorga el dret llatí a les províncies hispàniques Vespasià atorga el dret llatí a les províncies hispàniques.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
74 dC	La legió s’acantona a Legio (Lleó) La legió VII Gemina Felix torna a Hispània i s’acantona a Legio (Lleó).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
23 de juny de 79 dC	Mor l’emperador Vespasià Mor l’emperador Vespasià. El succeeix el seu fill Tit Flavi Vespasià.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
24 d’agost de 79 dC	El Vesuvi sepulta Pompeia i Herculà sota les cendres Una erupció del Vesubi sepulta sota les cendres Pompeia i Herculà.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
13 de setembre de 81 dC	A la mort de Tit, s’inicia el regnat del seu germà Tit Flavi Domicià A la mort de Tit, s’inicia el regnat del seu germà Tit Flavi Domicià.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
96 dC	Marc Coccei Nerva funda la dinastia Antonina Marc Coccei Nerva funda la dinastia Antonina.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
27 de gener de 98 dC	Mort Nerva, s’inicia el regnat de Marc Ulpi Trajà Mort Nerva, s’inicia el regnat de Marc Ulpi Trajà, natural d’Itàlica (Santiponce, Sevilla).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
100	L’Imperi arriba a la seva màxima extensió Sota el regnat de Trajà l’Imperi arriba a la seva màxima extensió amb la incorporació de la Dàcia (107), Aràbia, Armènia i Mesopotàmia (100-117).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
117	Publi Eli Adrià és proclamat emperador En morir Trajà, Publi Eli Adrià, també natural d’Itàlica, és proclamat emperador.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
10 de juliol de 138	Mort de l’emperador Adrià i proclamació d’Antoní Pius Mort de l’emperador Adrià i proclamació d’Antoní Pius.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
161	Regnat de l’emperador Marc Aureli Regnat de l’emperador Marc Aureli (161-180).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
166	Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
171	Invasions mores a la Bètica Invasions mores a la Bètica, que s’allarguen durant set anys. La Bètica passa a ser una província imperial amb tropes de guarnició.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
180	Regnat de l’emperador Marc Aureli Còmmode Regnat de l’emperador Marc Aureli Còmmode (180-192).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
187	Un exèrcit de desertors capitanejats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia Un exèrcit de desertors i esclaus fugitius comandats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia. Finalment són derrotats per les tropes de Còmmode (188).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
193	Un exèrcit de desertors i esclaus fugitius comandats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia Amb la mort de Còmmode, assassinat per un complot, comença un nou any de guerra civil amb quatre emperadors successius. Victòria final de Septimi Sever, que inicia la dinastia Severiana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
197	Albí és derrotat i mort a la batalla de Lugdunum (Lió) Albí, proclamat emperador a la Gàl·lia i a Hispània en rebel·lia contra Sever, és derrotat i mort a la batalla de Lugdunum (Lió).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
211	Regnat de Marc Aureli Antoni Caracal·la Regnat de Marc Aureli Antoni Caracal·la (211-217). Creació de la província Hispània Nova Citerior Antoniniana, de duració efímera, que agrupava els tres convents galaics.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
212	La Constitutio antoniniana de Caracal·la concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi La Constitutio antoniniana de Caracal·la concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
218	Regnat de l’emperador Heliogàbal Regnat de l’emperador Heliogàbal (218-222). Sever Alexandre és associat al tron.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
235	Invasió alamana i assassinat a Magúncia (Alemanya) de Sever Alexandre Comença una època d’inestabilitat, plena de revoltes i usurpacions, que s’allarga fins el 268. Francs, alamans, gots, escites i moros envaeixen diferents àrees de l’Imperi. Guerres amb Pèrsia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
252	Una nova epidèmia de pesta es propaga per l’Imperi Una nova epidèmia de pesta es propaga per l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
260	Creació de l’Imperium Galliarum (Gàl·lia, Britània i Hispània) Rebel·lió de Marc Cassià Latini Pòstum contra el poder imperial i creació de l’Imperium Galliarum (Gàl·lia, Britània i Hispània).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
270	Luci Domici Aurelià funda la dinastia Il·líria Luci Domici Aurelià restableix la unitat imperial i funda la dinastia Il·líria.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
271	Roma és envoltada per una muralla de 19 km Roma és envoltada per una muralla de 19 km (271-275).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
273	Aurelià annexiona novament l’imperi de Gàl·lia Aurelià annexiona novament l’imperi de Gàl·lia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
275	A la mort d’Aurelià, el Senat elegeix emperador Marc Claudi Tàcit A la mort d’Aurelià, el Senat elegeix emperador Marc Claudi Tàcit. El seguiran, amb mandats molt breus, Probe, Car, Carí i Numerià.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
284	Gai Aureli Valeri Dioclecià és proclamat emperador Gai Aureli Valeri Dioclecià és proclamat emperador (284-305). Maximià és associat al poder. Repartiment del poder amb la Tetrarquia (el govern de l’Imperi era exercit per dos augusts i dos cèsars).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
293	Nova divisió territorial de l’Imperi en dotze diòcesis i cent dues províncies Nova divisió territorial de l’Imperi en dotze diòcesis i cent dues províncies. Implantació a les províncies agrícoles del sistema fiscal de la capitatio-iugatio (impost combinat que gravava tant els homes "capitatio" com les terres "iugatio").	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
297	El codi Teodosià ordena utilitzar materials de construcció procedents de l’enderrocament dels temples El codi Teodosià ordena als municipis la construcció o la restauració de les seves muralles, utilitzant com a materials de construcció els procedents de l’enderrocament dels temples.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
301	L’Edicte de preus de Dioclecià fixa els preus màxims de les mercaderies L’Edictum de pretiis (edicte de preus) promulgat per Dioclecià fixa els preus màxims de les mercaderies dins de l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
305	Galeri i constanci són proclamats emperadors Segona Tetrarquia. Són proclamats emperadors Galeri i Constanci, que mor l’any següent. Galeri associa al poder Valeri Licinià Licini. S’inicia una guerra dinàstica.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
306	Primer concili de l’Església hispànica Se celebra a Illiberis (Elvira, Granada) el primer concili de l’Església hispànica (306-307).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
309	Nova reforma monetària Nova reforma monetària, que comportarà la creació del solidus aureus "moneda d’or" i la siliqua de plata.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
312	Gai Flavi Valeri Aureli Constantí derrota Maxenci Gai Flavi Valeri Aureli Constantí derrota Maxenci, que reclamava la corona imperial, al pont Milvi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
313	Comença la construcció de la primera basílica cristiana a Roma Comença la construcció de la primera basílica cristiana a Roma, que s’acabarà l’any 322.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
324	Constantí esdevé únic sobirà de l’Imperi Constantí esdevé únic sobirà de l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
324	Es crea la nova prefectura de la Gàl·lia Les diòcesis d’Hispània, Set Províncies (antiga Vienesa) i Britània queden incloses a la nova prefectura de la Gàl·lia (324-337).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
325	Al concili de Nicea es debat sobre la naturalesa divina de Crist Al concili de Nicea, amb la presència de 318 bisbes, es debat sobre la naturalesa divina de Crist i es fixen la data de la Pasqua i la fórmula de la professió de fe (credo).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
326	Creació de les prefectures d’Àfrica, Gàl·lia, Itàlia, Il·líria i Orient Creació de les prefectures d’Àfrica, Gàl·lia, Itàlia, Il·líria i Orient. Constantí es preocupa per establir la pau de l’Església amb la finalitat de posar fi als conflictes sorgits entre catòlics i arians (326-350).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
330	Constantinoble esdevé la capital oriental de l’Imperi Constantinoble esdevé la capital oriental de l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
337	Després de la mort de Constantí, l’Imperi es reparteix entre els seus fills Després de la mort de Constantí, l’Imperi es reparteix entre els seus fills, Constantí II, Constanci II i Constant, que es disputen el poder.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
364	Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià. Comencen les grans migracions dels pobles continentals (364-379).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
375	Grups germànics s’instal·len a la línia del Duero Grups germànics s’instal·len a la línia del Duero com a tropes frontereres sota les ordres dels grans terratinents rurals.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
379	Flavi Teodosi és nomenat august Flavi Teodosi, natural del Cauca (Coca), és nomenat august i rep el comandament d’Orient amb seu a Constantinoble. El cristianisme esdevé religió oficial de l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
380	El I concili de Caesaraugusta acusa d’heretgia Priscil·lià El I concili de Caesaraugusta (Saragossa) acusa d’heretgia Priscil·lià, bisbe d’Àvila i difusor d’un moviment ascètic i rigorista que prendrà el seu nom.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
382	Els visigots són autoritzats a instal·lar-se als Balcans i al Danubi Els visigots són autoritzats a instal·lar-se als Balcans i al Danubi com a federats de Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
384	Priscil·lià és enterrat com a màrtir Priscil·lià, condemnat a mort per malefici, és enterrat pels seus seguidors a Hispània com a màrtir.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
395	A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills: Arcadi serà el nou emperador d’Orient i Honori el d’Occident. El vàndal Estilicó, regent a Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
409	Màxim és nomenat august en rebel·lia contra Constantí III Màxim, un aristòcrata hispà, és nomenat august en rebel·lia contra Constantí III. En fracassar la conjura, Màxim es refugia entre els vàndals.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
409	Sueus, alans i vàndals asdings i silings entren a Hispània Sueus, alans i vàndals asdings i silings entren a Hispània i s’hi estableixen com a federats.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
410	Saqueig de Roma pels visigots d’Alaric Saqueig de Roma pels visigots d’Alaric.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
414	Ataülf es casa amb Gal·la Placídia, filla de Teodosi Ataülf, successor d’Alaric, es casa a Narbona amb Gal·la Placídia, filla de Teodosi i germanastra de l’emperador Honori.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
416	Els visigots de Vàlia combaten els vàndals, els alans i els sueus Els visigots de Vàlia, federats de Roma, són enviats a Hispània per combatre els vàndals, els alans i els sueus.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
418	Es funda el regne visigot de Tolosa Es funda el regne visigot de Tolosa.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
419	Màxim és novament aclamat com a august pels vàndals de la Gal·lècia Màxim és novament aclamat com a august pels vàndals de la Gal·lècia. Derrotat a Bràcara (Braga, Portugal), Màxim és fet presoner i ajusticiat a Ravenna (422). Enfrontaments entre els vàndals asdings i els sueus.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
429	Genseric forma el regne vàndal d’Àfrica. Genseric forma el regne vàndal d’Àfrica.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
430	Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans. Successius atacs sueus a Emerita, la Bètica, la Cartaginense i la vall de l’Ebre (430-449).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
442	Evacuació romana de Britània, ocupada pels angles i els saxons Evacuació romana de Britània, ocupada pels angles i els saxons.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
447	Àtila, rei dels huns, forma un imperi a Hongria i els Balcans Àtila, rei dels huns, forma un imperi a Hongria i els Balcans i organitza expedicions de saqueig a la Gàl·lia i al nord d’Itàlia, que s’aniran succeint fins a la seva mort el 453.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
455	Els vàndals, amos de la mar, ataquen i saquegen Roma Els vàndals, amos de la mar, ataquen i saquegen Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
456	Els visigots intervenen novament a la Península contra bagaudes i sueus Els visigots de Teodoric II intervenen novament a la Península com a federats contra bagaudes i sueus (456-457).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
476	Fi de l’imperi Romà d’Occident L’hèrul Odoacre deposa l’emperador Ròmul Augústul. Fi de l’imperi Romà d’Occident.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
482	Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia a costa dels alamans, els visigots i els burgundis.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
486	Clodoveu funda el regne franc Clodoveu funda el regne franc i s’inicia la dinastia merovíngia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
493	Formació del regne ostrogot d’Itàlia Amb el suport de l’emperador d’Orient, Teodoric intenta l’organització d’un regne pangermànic per mitjà d’aliances matrimonials.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
506	El visigot Alaric promulga la Lex romana visigothorum El visigot Alaric promulga la Lex romana visigothorum, un compendi de dret per als seus súbdits romans.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
507	Fi del regne de Tolosa Els francs derroten els visigots al Campus Vogladense (Vouillé); és la fi del regne de Tolosa.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
507	Els dominis visigots de la Provença, Narbona, Tarraconense i Cartaginense es mantenen Els dominis visigots de la Provença, Narbona, Tarraconense i Cartaginense es mantenen (507-526) gràcies al protectorat dels ostrogots de Teodoric, amos d’Itàlia.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
507	Els gots estenen el seu domini per la Tarraconense, la Cartaginense i la Bètica. Els gots estenen el seu domini (507-567) per la Tarraconense, la Cartaginense i la Bètica.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
526	Mort de l’ostrogot Teodoric el Gran; Amalaric, rei dels visigots Mort de l’ostrogot Teodoric el Gran. Amalaric, rei dels visigots.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
527	Justinià I és el nou emperador de Bizanci La pau amb els perses permet l’expansió bizantina per la Mediterrània. Durant el regnat de Justinià I es duu a terme la codificació del dret romà (Corpus Iuris Civilis).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
529	Inici de la independència del regne visigot d’Hispània Creació del praefectus Hispaniarum, inici de la independència del regne visigot d’Hispània respecte de la tutela ostrogoda.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
531	Dualitat de poder a Hispània entre la noblesa militar germànica i els bisbes Comença una etapa de dualitat de poder a Hispània entre la noblesa militar germànica i els bisbes, que no finalitzarà fins el 568 amb l’adveniment de Leovigild al tron.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
534	Belisari conquereix el regne vàndal d’Àfrica Belisari conquereix per a Bizanci el regne vàndal d’Àfrica.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
535	Comença la conquesta bizantina del regne ostrogot d’Itàlia Comença la conquesta bizantina del regne ostrogot d’Itàlia.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
542	Teudis conquereix Ceuta i s’endinsa en la Bètica Teudis, successor d’Amalaric, conquereix Ceuta i s’endinsa en la Bètica per contenir l’expansió bizantina.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
549	Àkhila I és escollit a Sevilla Àkhila I és escollit a Sevilla amb el suport d’una facció de la noblesa.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
551	Comença l’ocupació bizantina de la franja sud de la Península Ibèrica Comença l’ocupació bizantina de la franja sud de la Península Ibèrica.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
561	Es formen els regnes d’Austràsia, Nèustria i Borgonya A la mort de Clotari, que havia unificat el regne franc, es formen els regnes d’Austràsia, Nèustria i Borgonya.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
568	Comença el regnat de Leovigild a Hispània Comença el regnat de Leovigild a Hispània.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
568	Fundació del regne llombard Fundació del regne llombard amb capital a Pavia, dividit en ducats: Trento, Spoleto, Benevento, etc.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
576	Toledo es consolida com a capital del regne visigot Toledo es consolida com a capital del regne visigot.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
579	Hermenegild fa de Sevilla la capital de la Bètica Hermenegild fa de Sevilla la capital de la Bètica, es converteix al catolicisme i intenta independitzar-se de Toledo.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
580	Convocatòria d’un concili arrià a Toledo Convocatòria d’un concili arrià a Toledo per tal de facilitar que els catòlics hispanoromans es converteixin a l’arrianisme.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
585	La Galícia sueva s’incorpora al regne visigot La Galícia sueva s’incorpora al regne visigot.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
586	Grans caresties a la Gàl·lia Grans caresties a la Gàl·lia (586-588). Es consumeixen immundícies i herbes sense valor nutritiu. Moren moltes persones.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
586	Una onada de pesta bubònica s’inicia al port de Marsella Una onada de pesta bubònica s’inicia al port de Marsella.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
586	Mort de Leovigild i successió de Recared a Hispània. Mort de Leovigild i successió de Recared a Hispània.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
603	Viteric derrota Liuva II Viteric derrota Liuva II, fill natural de Leovigild, després d’un any i mig de regnat.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
610	Isidor de Sevilla escriu una regula Isidor de Sevilla escriu (610-620) una regula per a una comunitat de monjos de la Bètica.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
613	Clotari II unifica novament el regne franc Durant el seu regnat (613-629), Clotari II unifica novament el regne franc nomenant majordoms de palau al capdavant dels tres regnes.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
613	Edicte de Clotari, en què el rei es compromet a triar els comtes entre els grans terratinents Edicte de Clotari, en què el rei es compromet a triar els comtes entre els grans terratinents.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
624	Suíntila expulsa els bizantins de la Península Ibèrica Suíntila expulsa els bizantins de la Península Ibèrica.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
630	Mahoma retorna a la Meca Mahoma retorna a la Meca.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
631	Aixecament a la Gàl·lia Narbonense de Sisenand Aixecament a la Gàl·lia Narbonense de Sisenand, que, després de ser proclamat rei, venç Suíntila a Saragossa.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
633	IV concili de Toledo S’hi adopta una normativa sobre la successió reial al regne visigot.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
635	Els musulmans ocupen Damasc Els musulmans ocupen Damasc.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
638	Els musulmans arriben a Bàssora Els musulmans arriben a Bàssora.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
643	Els musulmans ocupen Egipte Els musulmans ocupen Egipte.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
649	Regnat de Recesvint a Hispània Regnat de Recesvint a Hispània (649-672). Els concilis de Toledo actuen com a grans assemblees del regne, tractant tant temes religiosos com polítics o administratius.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
650	Bizanci abandona Itàlia Bizanci abandona Itàlia, i manté únicament la possessió de Ravenna.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
672	Comença el regnat de Vamba Comença el regnat de Vamba (672-89), el regne visigot entra en crisi i se succeeixen rebel·lions i lluites per la corona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
680	A Hispània Ervigi succeeix Vamba A Hispània Ervigi succeeix Vamba, el qual és inhabilitat per a regnar a causa d’una malaltia.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
698	Els musulmans ocupen Cartago Els musulmans ocupen Cartago.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
700	Ègica associa al tron el seu fill Vítiza Ègica associa al tron el seu fill Vítiza, el qual comença a regnar dos anys més tard.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
705	L’islam arriba a l’Atlàntic L’expansió islàmica arriba a l’Atlàntic.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
711	Roderic, darrer rei visigot d’Hispània, desapareix Roderic, darrer rei visigot d’Hispània, desapareix en el decurs de la batalla de Guadalete, fent front als musulmans de T?riq ibn Ziy?d, que han entrat a la Península.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
714	Carles Martell governa els francs Carles Martell governa els francs.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
714	Els musulmans ocupen Saragossa Els musulmans ocupen Saragossa.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
718	Els àrabs assetgen Constantinoble Els àrabs assetgen Constantinoble.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
718	Primera revolta dels cristians a Astúries Primera revolta dels cristians a Astúries. Pelai encapçala un nucli de resistència a les muntanyes àsturs.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
725	Els sarraïns s’apoderen de Carcassona Els sarraïns s’apoderen de Carcassona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
730	Trencament entre l’emperador de Bizanci i el papa Trencament entre l’emperador de Bizanci i el papa a conseqüència de la disputa iconoclasta.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
732	Carles Martell venç els musulmans a Poitiers Carles Martell venç els musulmans a Poitiers.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
737	Els francs recuperen Avinyó Els francs recuperen Avinyó.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
740	Insurrecció dels berbers kharigites al nord d’Àfrica La insurrecció dels berbers kharigites al nord d’Àfrica obliga un exèrcit sirià a passar l’Estret i a establir-se a la Península Ibèrica (740-742).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
750	La revolució abbàssida destrueix el califat omeia de Damasc La revolució abbàssida destrueix el califat omeia de Damasc.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
754	Unció de Pipí el Breu Unció de Pipí el Breu.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
756	’Abd al-Rahman I, emir independent de Còrdova ’Abd al-Rahman I, príncep omeia refugiat, es proclama emir independent de Còrdova.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
757	Primera repoblació a terres cantàbriques Primera repoblació, principalment amb mossàrabs, a terres cantàbriques, durant el regnat d’Alfons I.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
762	Bagdad esdevé la capital del califat abbàssida (762-766) Bagdad esdevé la capital del califat abbàssida (762-766).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
763	Expulsió dels musulmans de Galícia Expulsió dels musulmans de Galícia.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
768	Lluís el Piadós és nomenat rei d’Aquitània Carlemany, rei dels francs, nomena el seu fill Lluís el Piadós rei d’Aquitània.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
768	Regnat d’Aureli a Astúries Regnat d’Aureli a Astúries.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
770	Composició del Llibre de Kells Composició del Llibre de Kells, manuscrit irlandès que es considera el més ben decorat de tota la producció primitiva occidental.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
774	Regnat de Sil a Astúries Regnat de Sil a Astúries.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
778	Carlemany penetra a la Tarraconense i posa setge a Saragossa Carlemany penetra a la Tarraconense i posa setge a Saragossa. La seva rereguarda és derrotada pels bascons a Roncesvalls.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
784	Beat de Liébana escriu els Comentaris a l’Apocalipsi Beat de Liébana escriu els Comentaris a l’Apocalipsi.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
785	’Abd al-Rahman I compra als cristians la catedral de Còrdova ’Abd al-Rahman I compra als cristians la catedral de Còrdova per tal d’aixecar en el seu lloc la Mesquita Major.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
788	Mort d’’Abd al-Rahman I; el succeeix el seu fill Hisam I Mort d’’Abd al-Rahman I; el succeeix el seu fill Hisam I.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
791	Alfons II d’Astúries fixa la capital del regne a Oviedo Alfons II d’Astúries fixa la capital del regne a Oviedo.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
793	Els àrabs fabriquen paper a Bagdad Els àrabs fabriquen paper a Bagdad, servint-se dels coneixements d’uns xinesos captius.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
796	Mort d’Hisam I; el succeeix al-Hakam I Mort d’Hisam I; el succeeix al-Hakam I.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
798	Els concilis de Roma i Aquisgrà condemnen l’adopcionisme Uns concilis celebrats a Roma (798) i Aquisgrà (800) condemnen la doctrina adopcionista d’Elipand de Toledo.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
800	Primera menció del territori de Castella Primera menció del territori de Castella.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
809	Aznar Galíndez I governa el comtat d’Aragó Aznar Galíndez I governa el comtat d’Aragó.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
814	Mort de Carlemany; el succeeix Lluís el Piadós Mort de Carlemany; el succeeix Lluís el Piadós.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
822	Mort d’al-Hakam I; el succeeix ’Abd al-Rahman II Mort d’al-Hakam I; el succeeix ’Abd al-Rahman II.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
830	Es troben les relíquies de l’apòstol Sant Jaume Es troben les relíquies de l’apòstol Sant Jaume a Sant Jaume de Galícia (Santiago de Compostel·la).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
842	Regnat de Ramir I, a Astúries Regnat de Ramir I, a Astúries.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
844	Els víkings ataquen Sevilla Els víkings ataquen Sevilla.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
850	Primeres repoblacions al comtat de Castella Primeres repoblacions al comtat de Castella.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
852	Mort d’’Abd al-Rahman II; el succeeix Muhammad I Mort d’’Abd al-Rahman II; el succeeix Muhammad I.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
866	Alfons III d’Astúries avança la frontera fins a la vall del riu Duero Alfons III d’Astúries avança la frontera fins a la vall del riu Duero.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
874	Repoblacions a Galícia i diverses zones de Portugal (Porto, Braga, Coïmbra) Repoblacions a Galícia i diverses zones de Portugal (Porto, Braga, Coïmbra).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
881	Campanya militar d’Alfons III d’Astúries Campanya militar d’Alfons III d’Astúries, que arriba fins a Mèrida.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
886	Al-Mundir i ’Abd Allah se succeeixen a l’emirat de l’Àndalus (886-888) Al-Mundir i ’Abd Allah se succeeixen a l’emirat de l’Àndalus (886-888).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
890	Els musulmans s’estableixen a Fraxinetum (Provença) Els musulmans s’estableixen a Fraxinetum (Provença), des d’on fan incursions que arriben fins a la part oriental de Suïssa.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
900	Salern es converteix en un eminent centre d’estudis de medicina Salern es converteix en un eminent centre d’estudis de medicina.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
905	Entronització de la dinastia ximena al regne de Pamplona Entronització de la dinastia ximena al regne de Pamplona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
912	Mort d’’Abd Allah; el succeeix ’Abd al-Rahman III Mort d’’Abd Allah; el succeeix ’Abd al-Rahman III.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
914	Lleó, capital del regne d’Astúries Lleó, capital del regne d’Astúries.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
915	Fundació de l’abadia de Cluny Fundació de l’abadia de Cluny.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
918	Mort d’’Umar ibn Hafsun, cabdill rebel de l’emirat de Còrdova Mort d’’Umar ibn Hafsun, cabdill rebel de l’emirat de Còrdova.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
919	Fundació del monestir de Silos (Burgos) Fundació del monestir de Silos (Burgos).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
920	’Abd al-Rahman III conquereix Osma, San Esteban de Gormaz, Clunia, Muez i Pamplona (920-924) ’Abd al-Rahman III conquereix Osma, San Esteban de Gormaz, Clunia, Muez i Pamplona (920-924).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
925	Unió del comtat d’Aragó i el regne de Pamplona Unió del comtat d’Aragó i el regne de Pamplona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
929	Proclamació del califat de Còrdova per ’Abd al-Rahman III Proclamació del califat de Còrdova per ’Abd al-Rahman III.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
929	Regnat de Ramir II a Lleó Regnat de Ramir II a Lleó.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
934	’Abd al-Rahman III destrueix Burgos ’Abd al-Rahman III destrueix Burgos.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
939	La col·laboració de castellans i navarresos possibilita la victòria de Simancas La col·laboració de castellans i navarresos possibilita la victòria de Simancas contra els musulmans.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
946	El comtat de Castella se separa de Lleó El comtat de Castella se separa de Lleó. Ferran Gonzàlez, primer comte independent.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
950	Ibn Hawqal escriu (950-970) el Kitab surat al-Ard Ibn Hawqal escriu (950-970) el Kitab surat al-Ard (Descripció de la Terra).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
960	Matrimoni de Fernan Gonzàlez i Urraca El matrimoni de Fernan Gonzàlez i Urraca consolida la independència castellana.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
961	Al-Hakam II, nou califa, amplia la mesquita de Còrdova Al-Hakam II, nou califa, amplia la mesquita de Còrdova.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
970	Gerbert d’Aurillac introdueix a Europa els números àrabs i l’astrolabi Gerbert d’Aurillac, que havia estudiat a Vic i Ripoll, introdueix a Europa els números àrabs i l’astrolabi.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
976	Hisam II, califa de Còrdova Hisam II, califa de Còrdova.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
982	Otó II, emperador romanogermànic, és derrotat pels àrabs Otó II, emperador romanogermànic, és derrotat pels àrabs prop de Tàrent.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
985	Campanyes del cabdill musulmà Almansor contra els cristians a Coïmbra, Lleó i Zamora (985-988) Campanyes del cabdill musulmà Almansor contra els cristians a Coïmbra, Lleó i Zamora (985-988).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
987	Extinció de la dinastia carolíngia Hug Capet entronitza una nova dinastia a França.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
988	Neix a Còrdova l’historiador ibn Hayyan Neix a Còrdova l’historiador ibn Hayyan.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
994	Odiló és abat de Cluny (994-1049) Odiló és abat de Cluny (994-1049).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
997	Almansor saqueja Sant Jaume de Galícia Almansor saqueja Sant Jaume de Galícia.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
1000	Comença el regnat de Sanç III el Major Comença el regnat de Sanç III el Major, a Pamplona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
1002	Mort d’Almansor; el succeeix el seu fill ’Abd al-Malik al-Muzaf-far Mort d’Almansor; el succeeix el seu fill ’Abd al-Malik al-Muzaf-far.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
1009	Les lluites internes a l’Àndalus produeixen el desmembrament del califat de Còrdova La Fitna: les lluites internes a l’Àndalus ocasionades pel destronament d’Hisam II produeixen el desmembrament del califat de Còrdova. Saqueig de Madinat al-Zahra’. Muhammad II, Sulayman al-Musta’in i el mateix Hisam II es disputen el poder.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
1016	El cabdill bereber ’Ali ibn Hammud conquereix Còrdova El cabdill bereber ’Ali ibn Hammud conquereix Còrdova. Destrucció de Madinat al-Zahra’.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
1017	’Abd al-al-Rahman IV i ’Abd al-al-Rahman V se succeeixen en el govern califal (1017-1023) ’Abd al-al-Rahman IV i ’Abd al-al-Rahman V se succeeixen en el govern califal (1017-1023). Revoltes dels exèrcits mercenaris de l’Àndalus.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
1017	Canut el Gran de Dinamarca, rei d’Anglaterra Arriben croats borgonyons a la Península. Canut el Gran de Dinamarca, rei d’Anglaterra.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
1018	Fundació de la taifa de Saragossa Fundació de la taifa de Saragossa.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions
1024	Muhammad III, califa omeia de l’Àndalus Muhammad III, proclamat califa omeia de l’Àndalus. Els tugíbides de Saragossa comencen a emetre moneda local amb el seu propi nom.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Món	Política i institucions