Cronologia dels Països Catalans i del món

Ferran I de Castella conquereix Lleó.

Enric III, rei de Germània.

Neix el Cid.

Cisma entre Roma i l’Església grega.

Els turcs seljúcides s’apoderen de Bagdad.

Els almoràvits s’expansionen pel Magrib.

A la mort de Ferran I de Castella i Lleó el regne es reparteix entre els seus fills Sanç i Alfons.

Al-Mu’tadid, rei de Sevilla.

Elecció del papa Gregori VII.

Sanç Ramírez, rei d’Aragó i Navarra.

L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma i es fa coronar per l’antipapa Climent III.

Invasió almoràvit de la Península i derrota d’Alfons VI de Castella i Lleó.

Elecció del papa Urbà II.

Urbà II convoca la I croada.

Inici del regnat d’Alfons I el Bataller.

Hug, abat de Cluny, dirigeix més de 1 450 centres monàstics per tot Europa.

Revoltes antisenyorials a Lleó i Castella, reprimides amb duresa.

Alfons I d’Aragó conquereix Saragossa.

L’arquebisbe Raimon funda l’Escola de Traductors de Toledo.

Neix Averrois.

Expedició d’Alfons VII, que arriba a Cadis.

Corts de Lleó. Alfons VII, rei de Castella i Lleó.

Tasfin ibn ’Ali, nou emir almoràvit d’un territori que, a la Península, es comença a fragmentar en els segons regnes de taifes.

Marràqueix, capital almoràvit, cau en mans dels almohades.

Isaq ibn ’Ali, darrer emir almoràvit (1145-1147).

Castella i Aragó s’enfronten a Navarra.

Alfons VIII, rei de Castella.

El mot “càtar” apareix per primer cop com a tal al concili de Tours.

Fundació de l’orde militar d’Alcántara.

Pere Valdès crea la secta dels pobres de Lió.

Ya’qub, tercer califa almohade.

Sanç VII, rei de Navarra; es consolida l’aïllament del seu regne.

Pel gener, Innocenci III és elegit nou papa.

Muhammad, quart califa almohade.

Innocenci III aprova l’orde dels franciscans.

Batalla de Las Navas de Tolosa: Alfons VIII de Castella, Sanç VII de Navarra i Pere el Catòlic de Catalunya-Aragó derroten els almohades. És el principi de la fi del domini islàmic a la Península.

El papa Honori III confirma la regla dels dominicans.

S’inicia la construcció de la catedral d’Amiens.

Alfons IX de Lleó conquereix Càceres.

Es crea el tribunal de la Inquisició.

Constitució d’una hansa entre les ciutats de Lübeck i Hamburg, origen de la futura Lliga hanseàtica.

L’emperador Frederic II Staufen promulga les Constitucions de Melfi o Liber Augustalis.

Enfonsat el poder almohade, Yagmurasan funda la dinastia dels abdalwadites, al territori de l’actual Algèria.

Batalla de Cortenuova. L’emperador Frederic II derrota les ciutats llombardes i aconsegueix la submissió de la Itàlia del nord.

Muhammad I es proclama soldà i funda el regne nassarita de Granada.

Alfons X atorga el Fuero Real de Castella.

Abu Yusuf Ya’qub, fundador de la dinastia marínida a Fes, accedeix al poder.

Carles I d’Anjou, germà del rei de França Lluís IX, és investit pel papa rei de Sicília.

Vuitena croada dirigida per Lluís IX de França.

Primera expedició marínida a la Península. Inici de la qüestió de l’Estret.

El filòsof anglès Roger Bacon és empresonat després d’haver estat condemnades les seves tesis.

Encunyació del ducat venecià.

Eduard I decreta l’expulsió dels jueus d’Anglaterra.

Promulgació, a Florència, dels Ordinamenti della giustizia.

Eduard I d’Anglaterra conquereix Escòcia.

Revolta social, integrada per gents d’oficis, a Flandes encapçalada per Pierre de Coninc.

El genovès Lancellotto Mallocello descobreix les Canàries.

Dant Alighieri finalitza la Divina Commedia.

Es publica Defensor Pacis, de Marsili de Pàdua i Jean de Jandun.

Mor Carles IV . Finalitza la dinastia dels Capets a França, reemplaçada pels Valois amb Felip VI.

Publicació (1330-1335) del Libro de los enxiemplos del Conde Lucanor et de Patronio, de Don Juan Manuel, collecció d’apòlegs de clara intenció didàctica.

Giotto comença la construcció del campanile de Florència, finalitzat el 1337.

Simone Boccanegra és nomenat primer dux de Gènova.

Alfons XI de Castella promulga els codis Las Partidas i Ordenamiento jurídico del regne.

Giovanni Boccaccio acaba el Decameron, recull de novel·les amb elements medievals i renaixentistes.

Es produeix una crisi de subsistència.

Esclata la guerra de Chioggia entre Gènova i Venècia.

Revolta popular a Gant encapçalada pel barquer Jean Yoens i seguida pels teixidors de la ciutat.

La pagesia anglesa, encapçalada per Wat Tyler, es revolta.

L’arquebisbe de Canterbury declara herètica la doctrina de John Wycliffe i es persegueix els seus seguidors, els “lollards” o “lolardos”.

Creació de la Banca Mèdici a Florència.

Lorenzo Ghiberti comença la segona porta del baptisteri de Florència (porta del Paradís).

Fundació, a Gènova, de la Casa di San Giorgio.

Compactata de Jihlava entre el sector hussita nobiliari i el papa. Fi de la guerra hussita.

Neix Leonardo da Vinci.

Revolta dels irmandiños a Galícia.

Neix Miquel Àngel.

Tomás de Torquemada és nomenat primer gran inquisidor de Castella.

Enric Tudor, comte de Richmond, és coronat rei d’Anglaterra. Fi de la casa de York i de la guerra de les Dues Roses.

Conquesta de Màlaga.

Fernando de Rojas escriu La Celestina.

Continuen les guerres d’Itàlia. Pel tractat de Granada, Ferran II d’Aragó i Lluís XII de França es reparteixen el regne de Nàpols. Lluís XII s’apodera del ducat de Milà.

Sevilla aconsegueix el monopoli del comerç americà amb la fundació de la Casa de Contractació de Sevilla.

Erasme de Rotterdam publica l’Enchiridion militis christiani.

Regnat de Joana I i Felip I de Castella. Mort Felip I, davant dels símptomes de bogeria de Joana I, el cardenal Cisneros crida Ferran II d’Aragó com a regent.

Erasme de Rotterdam escriu L’Elogi de la Follia.

Pedro Navarro conquereix per a Castella les places de Trípoli i Bugia i sotmet el rei d’Alger. Els musulmans derroten els castellans a l’illa de Djerba.

Les tropes de Ferran II d’Aragó restauren els Mèdici a Florència.

Els primers comerciants portuguesos inicien el comerç per mar amb la Xina. Núñez de Balboa descobreix l’oceà Pacífic.

Bartolomé de las Casas denuncia els abusos comesos contra els indis.

S’inicia la impressió de la Bíblia Políglota Complutense d’Alcalà d’Henares en caldeu, hebreu, grec i llatí.

Thomas More escriu Utopia, obra cabdal de l’humanisme.

Les Corts de Valladolid reconeixen el rei Carles I al costat de la seva mare, Joana I. El nou monarca jura els privilegis castellans. Malgrat l’oposició dels castellans, Carles I nomena gran canceller el piemontès Mercurino de Gattinara.

Hernán Cortés conquereix Mèxic.

Elcano finalitza la primera volta al món, iniciada per Magallanes.

Fi de la unió de Kalmar, que unia dinàsticament Dinamarca, Noruega i Suècia. Frederic de Holstein, nou rei de Dinamarca. A Suècia, inici de la dinastia Vasa amb Gustau I.

Es firma la pau de Madrid. Aviat trencada, comença la segona guerra entre Francesc I de França i Carles V.

Els florentins expulsen els Mèdici de Florència i restauren la república.

L’almirall genovès Andrea Dòria passa del servei de França al de l’emperador. Tractat comercial entre Carles V i la República de Gènova.

Alexandre de Mèdici recupera Florència.

Enric VIII es proclama cap suprem de l’Església d’Anglaterra i és excomunicat. L’oposició del canceller Thomas More motivarà la seva execució (1535) i la substitució en el càrrec per Thomas Cromwell.

El dominic Francisco de Vitoria exposa les seves idees de dret internacional a De Indis nouiter inuentis i De iure belli hispanorum in barbaro.

Comença la tercera guerra entre Francesc I i Carles V amb l’ocupació francesa de Savoia (fins a la pau de Niça, 1638).

Es publica la doctrina sobre la fe de Joan Calví, Institutio religionis Christianae, que aviat s’introduirà a l’església reformada de Ginebra.

L’edicte de Fointainebleau de Francesc I ordena la persecució dels protestants a França.

El soldà Soleiman el Magnífic dóna suport als hongaresos contra els Habs- burg. Els turcs ocupen Ofen (Buda).

La Butlla Libet ab inicio estén la Inquisició a tota l’església catòlica.

Fi de la quarta guerra entre Francesc I de França i l’emperador Carles V (iniciada el 1541). Per la pau de Crepy França renuncia a l’aliança amb els turcs i decideix ajudar l’emperador a unificar la Cristiandat.

Ivan IV el Terrible es corona com a Tsar de totes les Rússies.

Apareixen els índexs de llibres prohibits per la Inquisició espanyola.

Apareix la primera novel·la picaresca espanyola, La vida del Lazarillo de Tormes.

Les tropes de Felip II vencen els francesos a Sant Quintí, arriben a les portes de Roma i obliguen el papa, aliat de França, a signar la pau.

Mort de Carles I al monestir de Yuste.

Felip II prohibeix als seus súbdits estudiar a les universitats estrangeres.

Felip II trasllada la cort a Madrid.

Teresa de Jesús, religiosa i escriptora mística castellana, comença amb la fundació de convents el moviment reformador de l’orde dels carmelites.

Felip II encarrega la construcció del monestir de l’Escorial a Juan Bautista de Toledo i a Juan de Herrera.

Comença la revolta dirigida pel príncep d’Orange als Països Baixos provocada per la política repressiva del governador, el duc d’Alba.

Jean Bodin publica la seva teoria de la sobirania en els Six Livres de la République.

Comença la darrera guerra de religió a França, la guerra dels tres Enrics.

Derrota de l’Armada Invencible de Felip II.

Es publica l’Atles de Mercator, una col·lecció completa de mapes.

Es publica De rege et regis institutione, de Juan de Mariana.

Aixecament de cosacs i camperols russos dirigits per Ivan Bolotnikov.