Cronologia dels Països Catalans i del món

S’inaugura al monestir de Pedralbes de Barcelona l’exposició d’una part de la col·lecció Thyssen cedida temporalment a Espanya.

Les línies de ferrocarril connecten València, Alacant i Madrid.

Els malcontents s’apoderen de Manresa i hi estableixen una junta provisional de govern del Principat.

Es crea a València el Consell Regional d’Economia Confederal de la CNT.

Arran de la conclusió del tractat de Viena, Felip V es compromet a concedir un perdó general i a restituir títols i béns als partidaris austriacistes.

Legalització de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó.

Derrota dels unionistes valencians a Mislata.

Constitució de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, reunió de representants obrers d’arreu de Catalunya.

Arribada i celebració a Barcelona del nou monarca Carles III.

La central de Vandellòs II pateix una fuita radioactiva.

Escipió conquereix Cartago Nova i aconsegueix un important botí.

Els jesuïtes són expulsats del Rosselló.

Per primera vegada es fa a Barcelona la prova d’accés a l’advocacia en català. Al desembre del 2014, els catorze degans dels col·legis d’advocats catalans van demanar la descentralització de la prova i que es pogués fer en català. El 2015 es va poder fer a Barcelona, entre altres capitals de comunitats autònomes, però només en castellà. Al febrer, el ministeri va reiterar la llengua única de la prova, contrària a les recomanacions del Consell d’Europa, però, posteriorment, al setembre del 2016 el ministeri de Justícia en funcions, encapçalat per Rafael Catalá, va signar amb representants dels governs de comunitats amb llengües cooficials un conveni que permet fer la prova en la llengua pròpia de la comunitat.

Se celebra a València la I Setmana Mediterrània de Flors i Plantes.

Es comença a publicar la popular "Biblioteca Catalana Il·lustrada", de l’editor Joaquim Vinader.

Els cerers i confiters valencians adquireixen la dignitat d’artistes.

El Partit Socialista del País Valencià celebra un congrés extraordinari per a designar el nou secretari general del partit, un càrrec vacant des de la dimissió de Joan Romero al març. El congrés es tanca amb l’elecció de Joan Ignasi Pla com a secretari general i Joan Lerma com a president, però sense resoldre les diferències internes del partit, ja que la nova executiva només compta amb el suport del 42% de delegats del congrés i té l’oposició del secretari d’organització del PSOE, Ciprià Ciscar. L’endemà, el portaveu del PSPV al Parlament valencià, Antoni Asunción, renuncia a l’acta de diputat per manifestar el seu desacord amb el desenvolupament del congrés.

S’acaba la construcció de la galeria nord del claustre de Sant Pere de Galligants, a Girona.

Els artistes i els menestrals de Barcelona reivindiquen la sisena conselleria dels menestrals al Consell de Cent.

Es crea a les Balears, amb representació dels partits presents a les Corts Generals i al Consell General Interinsular, la Comissió dels Onze, encarregada d’elaborar l’avantprojecte d’Estatut.

S’inicien les Escoles d’Estiu per a mestres.

Encunyació monetària ocasional a Boltanya (Osca) a nom de Gundemar (610-612).

Disminueixen les exportacions catalanes.

El doctor Ignasi Barraquer i Barraquer obre el seu nou Institut d’Oftalmologia a Barcelona.

Després de 60 anys en funcionament, tanca la històrica fàbrica de Gallina Blanca de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), que va significar una fita en la modernització i expansió de la indústria alimentària de Catalunya, sobretot arran de la introducció de les pastilles de brou. La producció de la planta es trasllada a Osca, i en el seu lloc és previst de construir-hi la seu corporativa del grup Agrolimen, al qual pertany.

Jacinto de Macià publica Don Carlos y los fueros de Cataluña, a Figueres.

Capitulació de la ciutat de València. Només Alzira i Xàtiva resisteixen. El perdó general a la ciutat i l’horta de València exceptua 51 persones.

Alçament popular a Barcelona, a conseqüència de l’escassesa de blat.

Marcelino Olaechea, arquebisbe de València, denuncia els baixos salaris dels obrers en una carta pastoral.

Congrés de reunificació de la USC i la Federació Catalana del PSOE, que fracassarà al gener de l’any següent a causa de les pressions de Largo Caballero i els seus seguidors.

L’Audiència de Barcelona estableix el calendari de l’anomenat "cas Palau", en el qual s’ha de jutjar l’antic president de l’entitat Fèlix Millet, l’exdirector administratiu Jordi Montull i l’extresorer de CDC Daniel Osácar, entre d’altres, acusats de la presumpta estafa que va provocar l’espoli del Palau de la Música. El judici ha de començar l’1 de març de 2017 i està previst que duri 4 mesos.

Es funda l’agència de notícies Fabra, a Barcelona.

Se celebra un ple nacional de la CNT a Barcelona. Té lloc una vaga general promoguda per la CNT, que passa de nou a la clandestinitat.

S’inicia la Primera Germania a València, revolta de la classe inferior i mitjana que aspirava a una reforma del govern municipal.

Circulen per Barcelona els primers autobusos de gasogen.

Fundació de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, presidida per Manuel Girona i Agrafel.

El bisbe de Cartagena Lluís Belluga organitza els treballs de dessecament i colonització de terres del Baix Segura i el Baix Vinalopó per tal de sufragar les Pies Fundacions de Múrcia i Motril.

Manifestació de 130 capellans a Barcelona en contra de la tortura.

Es crea el laboratori d’histologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Es constitueix el primer ajuntament borbònic de València.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, veta la presència del president de la Generalitat, Joaquim Torra, a la reunió de la Unió per la Mediterrània que se celebra a Barcelona. Borrell vol evitar que es doni ocasió al cap de govern català per “vilipendiar Espanya”. El dia 11 Joaquim Torra envia als assistents a la reunió el discurs que tenia previst i on defensa l’autodeterminació de Catalunya i reclama la llibertat dels presos polítics.

L’escriptor i historiador Joan Cortada i Sala publica Cataluña y los catalanes, una de les primeres reflexions rigoroses sobre els trets diferencials dels catalans.

El Futbol Club Barcelona guanya el seu 24è títol de Lliga després de derrotar el Granada per 0-3, amb gols de Luis Suárez. El dia 22 se celebra la final de la Copa del Rei, a l’estadi Vicente Calderón, en la qual el Barça conquereix el trofeu contra el Sevilla (2-0), amb gols de Jordi Alba i Neymar. Aquesta final de Copa ve marcada per la prohibició d’exhibir estelades a l’estadi dictada per la delegada del Govern espanyol a Madrid el dia 18, però que revoca el dia 21. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havien anunciat que no assistirien a la final si se’n mantenia la prohibició.

Es funda la confraria nobiliaria de Sant Jordi a Perpinyà.

Al Saló de Cent de l’Ajuntament té lloc l’acte de lliurament dels premis Ciutats de Barcelona, que reconeixen realitzacions durant l’any anterior de persones i entitats en l’àmbit cultural. Entre els 23 guardonats hi ha el músic Jordi Savall (projecció internacional), el fotògraf Joan Fontcuberta (assaig), Antoni Hervàs (arts visuals), Carles Rebassa (literatura en català), Mariana Enríquez (literatura en castellà), Miquel Desclot (traducció), Toni Massanés (gastronomia) i l’equip Flores Prats (arquitectura).

L’Audiència de Barcelona absol Narcís Serra i Adolf Todó, màxims exresponsables de Catalunya Caixa, i 39 directius més en no observar comportament delictiu en les seves actuacions. Serra i la resta de directius van ser acusats pels augments de sou milionaris que es van assignar d’una entitat que va haver de ser rescatada.

Constitució de la Unió Obrera Balear, de tendència republicana federal.

Els francesos bombardegen Barcelona.

Té lloc a Barcelona el I Saló Nacional de la Confecció.

Per 9 a 3 vots el Tribunal Constitucional espanyol rebutja el recurs contra la presó preventiva de l’exvicepresident de la Generalitat i líder d’ERC Oriol Junqueras. És el primer cop que el TC adopta dividit una decisió sobre el moviment independentista català. Els arguments dels magistrats Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer es fan públics el 17 de desembre i se centren en l’absència de valoració d’alternatives i d’indicis de reiteració delictiva.

Exposició d’art català medieval a París, organitzada per la Generalitat de Catalunya.

Una comissió d’hispans sol·licita a Roma un control senatorial sobre els abusos en la recollida dels tributs provincials per part dels governadors.

Es funda a Barcelona una Conferència Físico-Matemàtica Experimental.

La direcció de l’empresa química Ercros anuncia el tancament de la planta de producció de clor a Flix (Baix Ebre) el 2017, que comportarà l’acomiadament de 120 treballadors. Ercros també reduirà la producció el 30% a la fàbrica que té a Vila-seca (Tarragonès). El principal motiu és la reducció de la demanda de clor del principal client, Covestro, filial de Bayer, que tanca la planta de Tarragona, i també l’entrada en vigor de la prohibició del sistema de producció amb mercuri decretada per la UE a partir del 2017.

L’alcalde de Badalona, Álex Pastor, dimiteix el càrrec després de ser detingut pels mossos d’esquadra per conduir begut i haver agredit un dels agents. El socialista Pastor va ser nomenat alcalde de Badalona el 2018 després d’aconseguir la dimissió de Dolors Sabater, de Guanyem Badalona, en una moció de censura.

S’inicia una tendència alcista dels preus catalans, els valencians i els mallorquins.

Els Mossos d’Esquadra desallotgen els darrers assistents al festival techno que va començar dissabte a la punta Milà del municipi de Torroella de Montgrí. L’anomenat Tecnival de la Fi del Món havia congregat unes 2.000 persones, la majoria francesos, holandesos i anglesos, en uns envelats que no tenien cap mena de permís. Davant les protestes dels veïns pel soroll, els Mossos d’Esquadra van començar a desallotjar la zona, que va tancar després de llargues negociacions amb els organitzadors.

Jordi Pujol presideix els actes d’inauguració de la primera fase de reforma de la Biblioteca de Catalunya, que ha durat sis anys. La principal novetat és un nou edifici annex a la Biblioteca que disposa de quatre plantes subterrànies amb 57 km d’estanteries, amb una capacitat per a 1,8 milions de llibres. A més, les sales de lectura han estat remodelades i s’ha recuperat una façana gòtica que fins ara era amagada per l’antic dipòsit de la Biblioteca.

La Junta de Comerç de Barcelona encarrega a Tomàs Soler i Ferrer el projecte de construcció d’un canal navegable pel Llobregat.

Destrucció al golf de Roses de l’armada francesa per l’estol català comandat per Roger de Lloria (3-4 setembre).

Francesc Xavier de Garma i de Duran comença a publicar el nobiliari Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón.

Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà) rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Avalots contra l’aljama musulmana de Xàtiva.

Joan Oliver i Sallarès publica Vacances pagades i Salvador Espriu i Castelló La pell de brau.

Tots els grups del Parlament de Catalunya aproven la llei de protecció del cap de Creus, que suposa el naixement del Parc Natural del Cap de Creus, el primer parc natural de Catalunya que protegeix alhora espais terrestres i marins. El nou parc natural té una superfície de 13.886 hectàrees, 3.000 de les quals marines, on és prohibida qualsevol urbanització. El parc té tres paratges naturals d’interès nacional terrestres, que comprenen dues reserves naturals integrals, i a la part marítima tres reserves integrals parcials i una reserva integral.

El cirurgià Antoni de Gimbernat i Arboç publica un Nuevo método de operar en la hernia crural, posteriorment traduït al francès, l’anglès i l’alemany.

Es publiquen en l’àmbit de la poesia Usdefruit, de Narcís Comadira, i Per tot coixí les herbes, de Miquel Desclot (Miquel Muñoz i Creus).

L’historiador Jaume Vicens i Vives accedeix a la càtedra d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona.

Es prohibeix d’ensenyar el català a les escoles.

S’acaba a Barcelona el Palau Güell, de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, actual seu del Museu del Teatre.

Revoltes a Mallorca i a Eivissa per la crisi de subsistències. A Mallorca se saquegen les taules de pa.

Se celebra a Barcelona el V Congrés Internacional d’Electrologia i Radiologia.

Les eleccions municipals a Catalunya donen la victòria a la coalició d’esquerres. Després de les eleccions, la Lliga Catalana es retira del Parlament de Catalunya.

El Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, tramitar la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que presenten conjuntament Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. La llei comporta declarar nul·les i sense cap efecte jurídic les sentències dels prop de 20.000 consells de guerra sumaríssims i dels judicis polítics dictats a Catalunya durant el franquisme. La proposta ha estat presentada per la Comissió de la Dignitat.

Es reprèn l’activitat teatral a la ciutat de València.

Francesc Reynés, president de Gas Natural Fenosa, anuncia el nou nom de la companyia, que passa a ser Naturgy. El canvi vol ser indicatiu de l'aposta energètica integral, no únicament centrada en el gas. L'empresa, creada el 1843, ha adoptat diversos noms al llarg de la seva història.

Es constitueix l’Aliança Nacional Catalana, vinculada a la Junta Suprema de UN (que desaparegué a l’agost del 1945).

Les Germanies han provocat una davallada de la població als regnes de Mallorca i València.

El metge Antoni Trias i Pujol presideix la comissió permanent de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat, que havia projectat i organitzat ell mateix.

Un miler de persones es manifesta al barri de Ca n’Anglada de Terrassa per demanar l’expulsió dels immigrants magribins, que constitueixen un 10% de la població del barri. L’origen de la protesta són els incidents del cap de setmana passat, durant la festa major, en què hi va haver dues baralles multitudinàries amb membres de la comunitat magribina. Divendres es fa una contramanifestació convocada per nombroses entitats de la ciutat per a demanar la fi de les manifestacions de xenofòbia. Els dies següents són arrestades 13 persones per la seva participació en els incidents.

L’escriptora Isabel-Clara Simó rep en un acte solemne al Palau de la Música el 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural, en reconeixement a la seva obra literària i al seu compromís social. En el seu discurs, l’escriptora insta els ciutadans a "atrevir-se a pensar, a aprendre i a investigar", perquè "només aleshores serem lliures". En el seu parlament, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, alerta que l’Estat espanyol intenta ofegar financerament l’entitat, referint-se a la multa imposada per la Gigaenquesta.

Els escriptoris de Ripoll produeixen les miniatures de les bíblies anomenades de Farfa i de Sant Pere de Rodes.

Es crea la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de la Província de Barcelona.

Alfons IV el Magnànim decreta l’obligatorietat d’utilitzar vaixells catalans en el comerç d’importació-exportació a Catalunya.

Els catalans obtenen privilegis d’exempcions i reduccions de drets duaners a Sicília.

Revolta de la Jamància a Barcelona. Bombardeig de la ciutat (setembre-novembre).

Neix a Andorra el Centre de la Cultura Catalana.

El poeta Marcial, nascut a Bilbilis però resident a Roma, destaca en diferents epigrames la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès (85-86).

Comença la fundació del poble d’Almacelles (Segrià), segons un projecte urbanístic de Josep Mas.

El paranimf de la Universitat de Barcelona acull el Primer Congrés Català en Defensa de l'Estat de Dret, en el qual prenen part més de 400 juristes. Impulsat, entre d’altres, per Òmnium Cultural, Alerta Solidària, Col·lectiu Praga o la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya, el Congrés denuncia la falta d’independència de la cúpula del poder judicial a Espanya i les seves pràctiques lesives per als drets fonamentals, especialment en relació amb l’independentisme català.

El Banco Hispano-Colonial és absorbit pel Banc Central.

Es dicten noves ordenances de la Confraria de Sant Jordi de Catalunya.

Comencen a publicar-se els diaris “El Periódico de Cataluña”, “El 9 Nou” i “Regió 7”.

El terrassenc Josep Carreras i Alberich inicia la fabricació de pintes d’acer per a telers mecànics.

Carta de 115 intel·lectuals catalans contra la repressió i en demanda de llibertat d’expressió i respecte a la cultura de les minories nacionals.

S’inaugura la nova plaça de toros les Arenes, a Barcelona.

El músic català Robert Gerhard i Ottenwaelder compon la suite Soirées a Barcelona.

La represa de les obres de l’estació del TAV a la Sagrera permet recuperar les restes de 358 cossos del segle XVII enterrats en 68 fosses. Segons els arqueòlegs es tracta dels soldats de l’exèrcit acampat durant el setge de Barcelona de la guerra dels Segadors i que haurien mort de pesta. El 2011 ja es van localitzar 182 d’aquests cossos.

La Germandat d’Antics Cavallers Legionaris desafia la prohibició de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i desfila el Dijous Sant amb el Crist de la Bona Mort. Vestits amb uniforme de la Legió espanyola, els membres desfilen en processó cridant visques a la Legió i a Franco. L’endemà, desfilen a Palafolls, on l’Ajuntament també ha prohibit l’acte i on es convoca simultàniament una manifestació antifeixista. El sindicat ultra Manos Limpias denuncia els dos ajuntaments per les prohibicions.

Francesc Pi i Margall, polític republicà, publica La reacción y la revolución, on exposa la seva noció d’autodeterminació i autogovern de l’individu.

Es registren diverses aturades a l’empresa Cartonajes Suñer d’Alzira.

Comença l’escalada de la violència provocada pel fenomen del bandolerisme a Catalunya i la seva repressió per part de les autoritats catalanes, les locals i les reials.

La Federació Catalana de la UGT s’integra a la Unió Sindical Obrera.

Alguns paraires demanen poder fer filar lliurement al camp perquè a Barcelona no hi havia prou població per a treballar.

Unes 525.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, participen a Barcelona en la manifestació “Pels drets i les llibertats”. Convocada per la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya i amb el suport d'Òmnium Cultural i l'ANC, els manifestants expressen el seu rebuig a la sentència del judici de la causa especial 20907/2017 que ha condemnat a anys de presó líders independentistes catalans. Centenars de milers de persones conflueixen en tres columnes en les Marxes per la Llibertat començades el dia 15 des de tots els punts de Catalunya cap a la capital catalana. Al vespre es produeixen enfrontaments amb la policia al davant de la comissaria de Via Laietana, on els cossos de seguretat practiquen detencions. La manifestació convocada junt amb la vaga general té una incidència, segons el Departament de Treball, molt variable segons el sectors: la màxima correspon als universitaris (90%) i la més baixa a la sanitat (per sota del 20%).

Primera exposició internacional de cartells de la Península, a la Sala Parés de Barcelona.

Els presidents del Futbol Club Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i de Foment Nacional del Treball, Josep Sánchez Llibre, formalitzen l’ingrés de l’entitat esportiva a la patronal catalana. L’acord no és consultat prèviament als socis.

Neix Altos Hornos de Catalunya.

Joan Casanovas presideix un nou govern de la Generalitat, format únicament per ERC i ACR a causa de l’oposició de la CNT a la participació del PSUC.

Primeres vagues a l’empresa MACOSA en protesta pel sistema de primes.

Maria Seguí renuncia al càrrec de directora general de la Direcció General de Trànsit (DGT) després que Interior iniciï una investigació interna per presumpte frau en els concursos de reciclatge de conductors. També s’investiguen irregularitats en l’adjudicació de projectes d’investigació a l’equip de la Universitat de Saragossa en els quals col·labora el seu marit.

Circula el primer tramvia a Barcelona, de tracció animal.

Deu bombes exploten a Barcelona, coincidint amb la visita de Franco.

Els musulmans recuperen el castell de Corbins, al Segrià, que havia estat conquerit per Ramon Berenguer III.

Introducció de la venda de càrrecs municipals als Països Catalans.

Antoni Rovira i Virgili funda Esquerra Catalanista.

El poeta valencià Xavier Casp i Verger publica els seus llibres Goig i Espases, el mallorquí Blai Bonet i Rigo Cant espiritual, i J.V. Foix On he deixat les claus.

El dia de la mort del dictador Francisco Franco se celebren a Catalunya diversos actes en homenatge a les víctimes del franquisme. A la presó Model de Barcelona, Òmnium Cultural reclama justícia pels crims de la dictadura, i al paranimf de la Universitat de Barcelona la Generalitat homenatja les víctimes de la repressió, amb actuacions musicals i parlaments dels historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer. També s’hi anuncien els noms dels 287 represaliats que són reconeguts per la seva lluita contra el franquisme.

S’inaugura a La Rambla la Sala Mercè de cinema. Es projecten dos films parlats: Mal de queixal i El telèfon, .dirigits per Adrià Gual. Presten la veu uns actors darrere la pantalla.

Comença a publicar-se la revista “Qüestions de Vida Cristiana”.

S’inauguren les corts valencianes a Montsó i les catalanes a Barcelona.

El prehistoriador i arqueòleg Pere Bosch i Gimpera publica Etnologia de la península ibèrica.

A València té lloc la unió de la FNTT-UGT i la FPC-PCE.

’Abd al-Malik succeeix ’Abd al-’Aziz a la taifa amirita de València.