Cronologia dels Països Catalans i del món

Jaume Safont comença el Dietari de la diputació del general o de la generalitat.

Es promulga l’Ordenament d’Osca: regula la composició i les funcions del consell reial i el converteix en una institució fixa.

Lorenzo Ghiberti comença la segona porta del baptisteri de Florència (porta del Paradís).

Corts de Lleó. Alfons VII, rei de Castella i Lleó.

Creació del praefectus Hispaniarum, inici de la independència del regne visigot d’Hispània respecte de la tutela ostrogoda.

Pau de Lodi entre Milà i Venècia, a la qual s’adhereix Florència. Fi de la lluita entre la Llombardia i la Toscana.

Període de màxima violència feudal a Catalunya (1020-1060).

Jaume I crea el diner de tern de Barcelona i concedeix a la ciutat el control sobre la seva moneda.

El bisbe Gotmar de Girona escriu la Crònica dels reis francs.

Alfons el Cast s’adreça als habitants de Tortosa per exigir que no expulsin els ramats de Santes Creus de les pastures que el monestir tenia al terme de la ciutat.

Alfons VIII de Castella és derrotat pels almohades a Alarcos.

Primera menció del territori de Castella.

Els monjos cistercencs arriben a Catalunya.

Hermenegild fa de Sevilla la capital de la Bètica, es converteix al catolicisme i intenta independitzar-se de Toledo.

Tractat de Baiona entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França, pel qual, en canvi de l’ajut militar francès, el primer hipotecava els drets sobirans sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya.

Ramon Berenguer encunya mancusos d’or amb el seu nom (1035-1076).

Fundació del convent del Carme a Lleida.

El matrimoni de Fernan Gonzàlez i Urraca consolida la independència castellana.

Derrota i mort de Pere el Catòlic a Muret en lluita contra els croats de Simó de Montfort.

A partir de la revolta d’Aissó i Guillemó, es produeix una desestructuració del poblament a tota l’àrea central de Catalunya (826-827).

Mort d’Alfons VII; els seus fills Sanç III i Ferran II, reis de Castella i Lleó respectivament.

Durant el seu regnat (613-629), Clotari II unifica novament el regne franc nomenant majordoms de palau al capdavant dels tres regnes.

Tractat d’Alcáçovas entre Castella i Portugal, pel qual els portuguesos detenen l’exclusivitat de l’expansió vers l’orient de les costes africanes.

’Ali Iqbal al-Dawla, rei eslau de Dénia.

A les corts de Barcelona es legalitza la remença i altres mals usos.

Otó II, emperador romanogermànic, és derrotat pels àrabs prop de Tàrent.

Acord de Binèfar. Enric de Trastàmara es compromet a lliurar a Pere el Cerimoniós el regne de Múrcia, la ciutat de Conca i altres llocs fronterers quan, per mitjà del seu ajut, arribés al tron.

Prohibició decretada a València de carregar mercaderies a bord de vaixells forasters mentre n’hi hagués de valencians disposats a fer el mateix viatge.

Ferran III de Castella-Lleó conquereix Sevilla.

Fraccions decimals, triangles aritmètics (Yang Hui)

Encunyacions monetàries ocasionals a Roses i València durant els regnats d’Ègica i Vítiza (687-710).

Expedició del mallorquí Jaume Ferrer per anar al “Riu d’Or” (Senegal).

El comte de Barcelona cobra paries de Tortosa.

Roger de Lloria conquereix, a títol privat, l’illa de Gerba (setembre-octubre).

Comença l’abadiat d’Oliba, a Ripoll.

Constitutiones pacis et treguae de Tarragona.

El bisbe Gotmar de Vic consagra l’església abacial de Santa Maria de Ripoll.

S’inicien les obres de la catedral de Tarragona.

Els musulmans conquereixen els darrers reductes del regne visigot a la Septimània.

Nova ambaixada enviada per Borrell II a Còrdova (juliol-agost).

Privilegi de franqueses atorgat als habitants de Barcelona i el seu comtat.

Els almogàvers arriben a Orient.

Es funda el consolat de mar de Tortosa.

Es promulga una reforma de l’estructura municipal barcelonina. El nombre de jurats del govern municipal de Barcelona resta fixat en 128.

Conquesta de l’illa de Menorca.

Ambaixada tramesa per Borrell II a Còrdova (juny-juliol). Submissió del comte català al califa.

Carlemany penetra a la Tarraconense i posa setge a Saragossa. La seva rereguarda és derrotada pels bascons a Roncesvalls.

Fallida bancària del canvista Francesc Castelló, a Barcelona.

Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II comparteixen el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona.

Primera gran crisi agrària de subsistència (1314-17).

Batalla d’Aljubarrota. Les tropes castellanes són vençudes per l’aliança anglo-portuguesa.

Carestia al regne de València, coneguda com “la quarta fam”.

Incursions musulmanes a les costes catalanes.

El comte de Foix ataca la Seu d’Urgell.

Capitular de Carlemany pel qual l’emperador acull i promet defensar els hispans i els gots de la ciutat i el territori de Barcelona que se li han sotmès.

Matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella.

Convocatòria d’un concili arrià a Toledo per tal de facilitar que els catòlics hispanoromans es converteixin a l’arrianisme.

Les institucions catalanes declaren Joan II enemic públic i el desposseeixen de la corona.

Segona regència d’Ermessenda al comtat de Barcelona, durant la minoritat del seu nét Ramon Berenguer I.

Ramon Llull redacta Llibre de contemplació i Llibre del gentil e dels tres savis.

Intent de repoblació musulmana a Tarragona.

Fundació del convent de Sant Francesc a Barcelona.

Es troben les relíquies de l’apòstol Sant Jaume a Sant Jaume de Galícia (Santiago de Compostel·la).

Alfons VIII, rei de Castella.

Edicte de Clotari, en què el rei es compromet a triar els comtes entre els grans terratinents.

Es promulga la constitució Com per lo senyor: deroga la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retorna als senyors els drets sobre els remences.

García de Nàjera conquereix Calahorra.

Ramon Llull escriu el Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna son fill.

Ràtzia d’Almansor per terres de Girona.

Les tropes catalanes fracassen en el setge de Bonifacio (Còrsega).

Jaume Mateu pinta el retaule de l’església de Cortes d’Arenós, dedicat a la Verge.

Jaume I prohibeix als seus súbdits que facin la guerra de corsaris.

Polígons estelats, geometria, aritmètica (Thomas Bradwardine)

Els musulmans ocupen Cartago.

Pintures de la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes, de Ferrer Bassa.

Cisma entre Roma i l’Església grega.

Alfons de la Cerda, fill de l’infant Ferran i nét d’Alfons X el Savi de Castella, és proclamat rei a Jaca, amb el suport de la corona d’Aragó. S’inicia la guerra entre Castella i Catalunya-Aragó.

Emissions monetàries més antigues conegudes per al comtat de Rosselló (1008-1068).

Promulgació de les Decretals de Gregori IX, compilades per Ramon de Penyafort.

Els musulmans s’estableixen a Fraxinetum (Provença), des d’on fan incursions que arriben fins a la part oriental de Suïssa.

Alfons el Cast autoritza la fundació d’un mercat a Sant Cugat.

Trencament entre l’emperador de Bizanci i el papa a conseqüència de la disputa iconoclasta.

Els croats francesos entren a Catalunya pel coll de la Maçana.

Construcció de les esglésies de Santa Maria la Major i Sant Pere de Terrassa (segle VI).

Alfons el Magnànim entra a Nàpols. Renat I de Provença renuncia a les seves pretensions al regne i retorna a França. Alfons és proclamat rei de Nàpols amb el nom d’Alfons I.

Les Balears s’incorporen a la taifa de Dénia.

Jaume I confirma els Costums de Perpinyà o Consuetudines Perpiniani.

Mort d’’Umar ibn Hafsun, cabdill rebel de l’emirat de Còrdova.

Ermengol VIII, comte d’Urgell.

Es crea el consolat de Xiu (Quios).

S’instal·la a Catalunya l’orde militar del Sant Sepulcre.

El rei Amalaric és assassinat a Barcelona.

El capítol de la seu de Barcelona adjudica les obres del nou cadirat del cor a Macià Bonafè.

Concessió de franqueses als habitants de Barcelona.

Redacció, d’autor desconegut, de Costumes de la Mar, col·lecció d’usos i costums de dret marítim.

Botticelli pinta La primavera.

Assassinat de Roger de Flor, cap dels almogàvers, per manament de Miquel IX, fill d’Andrònic II Paleòleg, que té com a conseqüència la denominada venjança catalana.

Organització d’una línia regular de galeres entre València i Damasc-Beirut-Alexandria.

Otó I, rei de Saxònia, es fa coronar emperador.

Fallida bancària de Bernat Tordera i Pere de Puigverd, a Barcelona.

Pintures murals del Mestre de Pedret, a l’església de Sant Quirze de Pedret.

Mor Carles IV . Finalitza la dinastia dels Capets a França, reemplaçada pels Valois amb Felip VI.

Batalla de Nicòpolis. Les tropes de l’emperador Segimon I són derrotades pels turcs de Baiacet I, que consoliden el control dels Balcans.

Epidèmia de pesta a València (1489-1490).

Es crea el consolat de mar de Mallorca.

S’inicien les obres de l’almodí de València.

Pacte de Calataiud: Ab Zayd, destronat reietó de València, es fa vassall de Jaume I.

Bernat Metge escriu el Llibre de Fortuna e Prudència.

Pere el Gran atorga el Privilegi General d’Aragó.

Té inici la construcció de la Llotja de València, acabada el 1498.

El jutge Ponç Bonfill Marc de la cort de Ramon Berenguer I, possiblement redacta (abans del 1045) el nucli primitiu dels Usatges de Barcelona.

Se suprimeix l’impost de la gabella de la sal a Catalunya.

Gerbert d’Aurillac, abat de Bobbio, demana al comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill la còpia d’obres científiques introbables a l’Europa cristiana.

Batalla de Foç Pisana. Les tropes d’Alfons el Magnànim vencen els genovesos.

A Mallorca es revoca el règim de franquesa i es restableix el règim de la pragmàtica d’Anglesola.

Conferència de Brinhòlas. Alfons el Liberal arriba a un principi d’acord de pau amb França i el papat a canvi d’abandonar el seu germà Jaume I de Sicília.

Consagració de l’església de Llanars, al Ripollès.

Tractat de Baiona entre Joan de Gant, duc de Lancaster, i Joan I de Castella. Fi del conflicte anglo-castellà.

Oleguer, bisbe de Barcelona.

Primera croada valenciano-mallorquina contra les costes nord-africanes.

Es produeix un terratrèmol que arrasa poblacions senceres (Olot, Puigcerdà, Amer, etc.).

Comença la construcció de la catedral de Florència, finalitzada el 1436.

Batalla del Bòsfor. Victòria de la flota veneto-catalano-bizantina sobre la genovesa.

Jordi Safont esculpeix les imatges de Sant Tomàs, Sant Mateu i Sant Macià de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida.