Cronologia dels Països Catalans i del món

El govern de la regió autònoma de Xinjiang, a la República Popular de la Xina, aprova una llei per la qual s’unifiquen una sèrie de mesures anteriors per a la reeducació forçosa de la població autòctona de religió musulmana. Aquests centres “contra l’extremisme” imparteixen als interns xinès mandarí, lleis xineses, formació professional i “educació del pensament”. A la regió hi ha prop d’un milió de detinguts relacionats amb la dissidència uigur i altres ètnies no xineses que el govern denuncia com a terroristes.

El govern de l’Índia prohibeix 59 aplicacions xineses utilitzades en el seu territori, entre les quals Tik Tok. Segons el ministeri d’informació i tecnologia, les aplicacions s’apropien indegudament de dades dels usuaris. La mesura es produeix una setmana després d’un enfrontament armat a la regió fronterera de Ladakh.

Anglaterra i França reconeixen el govern de Burgos. Azaña dimiteix a França i li succeeix Martínez Barrio.

Telefónica posa en marxa un servei de connexió a Internet pel sistema ADSL (Asymetric Digital Subscriber Line), cent vegades més ràpid que el sistema habitual. El sistema permet parlar per telèfon alhora que s’està connectat a Internet, tot utilitzant la línia convencional de la xarxa telefònica, però de moment només cobreix àrees de Madrid i de Barcelona.

En una breu cerimònia celebrada al Palau Imperial de Tòquio, Naruhito és investit emperador del Japó, inaugurant l’era Reiwa (“bella harmonia”). Naruhito succeeix el seu pare, Akihito, que el dia abans va celebrar la cerimònia d’abdicació, que havia anunciat per primer cop un any abans. Akihito ha regnat durant 30 anys en el que es coneix com l’era Heisei (“pau arreu”).

Dissolució de la Companyia de Jesús i entrada en vigor de la Llei del divorci a Espanya.

La Guàrdia Civil deté el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Ángel María Villar, i altres dirigents de l’organització, als quals decreta llibertat sota fiança i retirada del passaport. L’Audiència Nacional els acusa d’un presumpte delicte de desviament de diners de la RFEF. El 20 de juliol, Villar és suspès de les seves funcions com a president de la RFEF fins al 25 de juliol de 2018, i el 27 dimiteix la vicepresidència de la FIFA i la UEFA. El 12 de desembre, el tribunal d’arbitratge destitueix Villar de la presidència de la RFEF per manca de neutralitat en les eleccions anteriors.

Una ofensiva alemanya al front occidental comporta pèrdues quantioses per a ambdues parts.

Les Corts aproven la Llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic (LOHPA), que implica una forta retallada de les competències dels estatuts d’autonomia vigents.

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides aprova la creació d’una llista negra d’empreses que mantenen tractes amb assentaments israelians als territoris ocupats. La llista és una proposta dels estats àrabs i de l’Autoritat Nacional Palestina. Els Estats Units hi voten en contra i la Unió Europea s’hi absté. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, qualifica la mesura de crida encoberta al boicot i d’antisemita, i demana per què l’òrgan no condemna violacions molt més greus dels drets humans en molts estats musulmans, Corea del Nord o altres estats no democràtics.

Al-Mundir i ’Abd Allah se succeeixen a l’emirat de l’Àndalus (886-888).

El transbordador espacial Discovery és llançat a l’espai des de Cap Canaveral (Florida), per dur a terme una missió espacial de 10 dies durant els quals ha de realitzar 83 experiments científics. La nau porta set tripulants, entre els quals hi ha el veterà astronauta John Glenn, de 77 anys, que l’any 1962 va ser el primer nord-americà que orbità la Terra. Glenn se sotmetrà a diversos experiments sobre l’envelliment i els hàbits en el son. Un altre dels astronautes és Pedro Duque, el primer espanyol que participa en una missió espacial.

Any Mundial de les Matemàtiques

David Ricardo publica Principles of political economy and taxation, exposició de les seves teories sobre el valor i la distribució de la riquesa.

Carles II de Romania elimina la Garda de Fier i imposa la seva autoritat.

Un home armat amb un fusell d’assalt irromp en el complex lúdic Resorts World Manila, obre foc contra clients i incendia taules de joc. La majoria de les 37 víctimes moren per l’asfíxia que els provoca el fum i l’atacant és abatut per guàrdies de seguretat. L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica poc després l’atemptat, però la policia identifica l’autor com un jugador endeutat. Tanmateix, l’atemptat coincideix amb la campanya de l’exèrcit contra un grup vinculat a l’EI a l’illa de Mindanao, al sud de les Filipines.

L’edicte de Fointainebleau revoca l’edicte de Nantes i provoca una fugida massiva d’hugonots francesos a Holanda, Alemanya i Anglaterra.

Un tribunal de Turquia condemna 23 periodistes a penes de fins a set anys de presó, i dos més a penes de reclusió menor. El jutge sentencia que formen part d'un grup terrorista que va intentar enderrocar el president Erdogan en el frustrat intent de cop d'estat del juliol de 2016. La majoria dels periodistes treballen al diari Zaman, que des del 2016 està controlat pel govern. Càrrecs semblants s'atribueixen a 17 periodistes del principal diari turc Cumhuriyet, processats des del 24 de juliol de 2017. La condemna rep dures crítiques internacionals.

Primera revolta dels cristians a Astúries. Pelai encapçala un nucli de resistència a les muntanyes àsturs.

Titanic, la superproducció dirigida per James Cameron que recrea l’enfonsament del mític transatlàntic, s’endú 11 dels Oscar que concedeix l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, i s’iguala amb Ben-Hur com a pel·lícula més premiada de la història dels Oscar. A més de Titanic, la pel·lícula més cara i també la més taquillera de la història del cinema, destaquen els Oscar a les millors interpretacions per a Jack Nicholson i Helen Hunt, la parella protagonista d’As Good as It Gets, de J.L.Brooks.

Geometria analítica de sòlids (Alexis Clairaut)

El Parlament Europeu nomena Romano Prodi nou president de la Comissió Europea. La decisió de la cambra, adoptada per 392 vots a favor, 72 en contra i 41 abstencions, ratifica l’adoptada pel Consell Europeu el 24 de març. D’aquesta manera, Prodi relleva del càrrec el dimitit Jacques Santer, tot i que encara haurà de superar un altre vot d’investidura davant el Parlament Europeu un cop hagi designat els membres de la nova Comissió Europea, situació que es preveu per al mes de setembre.

Thomas Robert Malthus escriu An essay on the principle of population as it affects the future improvement of society, on exposa les seves teories sobre els límits del creixement demogràfic.

La direcció col·legiada d’Izquierda Unida designa Francesc Frutos com a cap de llista de la coalició en les properes eleccions generals, previstes per al març del 2000. El nomenament de Frutos es produeix arran de la renúncia de Julio Anguita, que dijous va ser sotmès a una operació de triple bypass que aconsella la seva retirada de l’activitat política. Frutos és el secretari general del PCE des que, ara fa un any, va substituir Anguita en el càrrec.

Un dia després que Gibraltar permeti al petrolier iranià Grace 1 continuar la ruta, el departament de justícia dels Estats Units n'ordena la detenció. El vaixell, que transporta 2,1 milions de barrils de petroli, va ser detingut el 4 de juliol acusat de tràfic il·legal de cru amb Síria. El 19 de juliol l’Iran va arrestar el petrolier de bandera britànica Stena Impero, al qual acusà d’haver violat les aigües territorials, negant que fos una represàlia. El 27 de setembre l’Stena Impero és alliberat.

Sebastià de Portugal mor a la batalla d’Alcázarquivir.

La tennista suïssa Martina Hingis guanya per tercer any consecutiu l’Open d’Austràlia de tennis en superar a la final la francesa Amélie Mauresmo per 6-2 i 6-3. A la final masculina disputada diumenge, Ievgueni Kafelnikov supera el suec Thomas Enqvist per 4-6, 6-0, 6-3 i 7-6. És el segon torneig de Grand Slam que aconsegueix Kafelnikov, que ja va guanyar a Roland Garros el 1996.

Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia a costa dels alamans, els visigots i els burgundis.

“Nit dels ganivets llargs” a Alemanya: purga general de l’oposició.

Trisecció amb quadratrius, irracionals (Hípies d’Elis, Teodor de Cirene)

Després de fer explotar un cotxe bomba en un centre comercial de la capital iraquiana, dos homes armats obren foc contra els vianants, atac en què moren 18 persones, fins que, acorralats per la policia, fan detonar els explosius que porten. Poc després, al nord de la ciutat, dues bombes causen una vintena de morts. Més tard, en un altre atac amb bomba moren 5 persones al suburbi de Nahrawan. Tots els atemptats es produeixen en zones de predomini xiïta i el mateix dia són reivindicats per l’anomenat Estat Islàmic.

Els consells d’administració del Banco de Santander i del Banco Central Hispano aproven la fusió de les dues entitats en un gegant bancari que s’anomenarà Banco Santander Central Hispano (BSCH). El nou banc administrarà uns recursos de 50 bilions de pessetes, i amb 8.681 oficines i 106.519 empleats serà el primer banc espanyol i el vuitè de la zona euro. Els presidents dels dos bancs, José María Amusátegui i Emilio Botín, compartiran la presidència del BSCH.

Inici del Maig del 68: Les vagues i manifestacions d’estudiants a França posen el govern De Gaulle en crisi.

Una forta tempesta, amb vents de fins a 173 km/h, propis d’un cicló tropical, arrasa diversos països del centre d’Europa i hi provoca més de 60 morts. La majoria de víctimes són a França, amb 31 morts a l’àrea compresa entre la Normandia, la Bretanya i l’Illa de França, però també als länder del sud d’Alemanya (15 morts), Suïssa i Anglaterra. Posteriorment, el temporal es desplaça cap al sud i origina sis morts més, a Astúries i el País Basc.

Algèria celebra un referèndum constitucional. El suport als canvis proposats és del 66%, però la participació no arriba al 24%. L’oposició qualifica els canvis, entre els quals la limitació a 2 mandats, de cosmètics i crida al boicot. El nou text entra en vigor l’1 de gener de 2021.

Unificació d’Alemanya. Otto von Bismark, canceller de Prússia.

El primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, inaugura a l’Estat de Gujarat (Índia) l’estàtua més alta del món (182 m), dedicada al líder de la independència, Sardar Vallabhbhai Patel. El monument, d'un cost de més de 400 milions d’euros, causa una gran controvèrsia. Els detractors el critiquen per ser una despesa innecessària i també pels perjudicis que la seva construcció ha causat a la població local.

Un terratrèmol de 6,3 graus en l’escala de Richter es fa sentir en nombroses localitats andaluses, entre les quals cal destacar Màlaga i Granada, així com també a Sevilla i Jaén. Una quinzena de persones en resulten ferides lleument, i hi ha també nombroses destrosses, sobretot a Melilla. L’epicentre se situa al mar, a uns 160 km de la costa de Màlaga.

La selecció argentina guanya la 34a edició del Campionat del Món d’hoquei sobre patins, que s’ha celebrat a Reus des del dia 3. Argentina, que conquereix el títol per quarta vegada, supera en la final la selecció espanyola per 1 a 0, amb un gol de Gabriel Cairo, que fa anys que juga en equips catalans i que actualment pertany al FC Barcelona. En el partit pel tercer lloc, Portugal supera Itàlia per 5 a 4.

És afusellat el dirigent del PCE, Julián Grimau.

Amb una participació que supera el 87%, entre el 23 de novembre i el 7 de desembre se celebra a l’illa de Bougainville (Papua Nova Guinea) un referèndum d’independència. Malgrat la victòria incontestable de l’opció independentista (97,7%), el resultat no és vinculant i ha de ser el punt de partida de negociacions amb el govern de Papua Nova Guinea. El referèndum és conseqüència dels acords de pau del 2001 amb la guerrilla de l’illa després de dues dècades de conflicte armat.

Té lloc (24 d’octubre-novembre) la batalla de Caporetto, on els italians pateixen una derrota important.

Revoltes populars a Londres arran de la reelecció i empresonament de Wilkes.

Revolta liberal de Nàpols, que instaura un règim basat en la constitució espanyola del 1812.

Lleó XIII publica l’encíclica Quod apostollici, que condemna els "errors moderns".

El consorci nord-americà RJR Nabisco Holdings, una de les principals companyies alimentàries i tabaqueres dels Estats Units, acorda desprendre’s de la seva divisió tabaquera i canviar el seu nom per Nabisco Group Holdings. Nabisco va ser adquirida el 1985 per la companyia tabaquera RJ Reynolds (productora de les marques Winston i Camel), i el 1998 va aconseguir la majoria d’accions de la societat. La companyia continuarà mantenint la tabaquera RJ Reynolds, però aquesta romandrà totalment independent dels negocis alimentaris. L’11 de maig es confirma la compra de RJ Reynolds International per part de Japan Tobacco. La nova companyia pren el nom de JT International i tindrà la seu a Ginebra.

El Bundesrat (Cambra Alta del Parlament alemany) aprova el nou codi de nacionalitat alemanya, un text que ja va ser aprovat pel Bundestag (Cambra Baixa) el 7 de maig. El nou codi, acceptat després de llargues negociacions, facilitarà la naturalització dels nens nascuts de pares estrangers.

Tristan Tzara publica el Manifest dadà.

Se celebren a Espanya les primeres eleccions municipals democràtiques, amb un espectacular triomf de l’esquerra.

La NASA anuncia l’èxit de la maniobra que permet a la sonda espacial Juno entrar a l’òrbita de Júpiter. La sonda espacial Juno va ser llançada el 5 d’agost de 2011 amb la missió d’explorar senyals emesos pel planeta que poguessin indicar la composició i l’estructura del seu interior. És el vehicle espacial que més s’ha apropat a Júpiter.

Composició del Llibre de Kells, manuscrit irlandès que es considera el més ben decorat de tota la producció primitiva occidental.

El ple del Congrés dels Diputats aprova la reforma de la llei que regula l’objecció de consciència i la prestació social substitutòria. La modificació, proposada per CiU, estava pactada amb el PP, el PNB i Coalició Canària. Abans d’entrar en vigor aquesta llei, que substituirà la del 1984, encara ha de passar pel Senat. La llei iguala la durada del servei militar i la prestació social substitutòria a nou mesos.

Anàlisi (Cauchy); àlgebra, anàlisi (Abel)

El liberal Práxedes Mateo Sagasta, cap de govern a Espanya. Antoni Maura i Montaner, ministre d’Ultramar, presenta el seu projecte d’autonomia per a Cuba i Puerto Rico, que fracassa.

Els caps d’Estat i de Govern del G-7 acorden a Colònia una reducció del deute dels països pobres de 70.000 milions de dòlars, xifra que representa una tercera part del deute extern dels 41 països més pobres, tot i que en la declaració final de la cimera, diumenge, no s’especifica el repartiment d’aquesta càrrega entre els diferents estats. El G-7 no accepta la petició de Ieltsin de reduir el deute rus, tot i que la reunió suposa la reconciliació de Rússia amb Occident després del conflicte de Kosovo.

Els Estats Units envaeixen Nicaragua.

Dues de les principals cadenes de distribució franceses, Carrefour i Promodès, anuncien la seva fusió, que dóna lloc al segon grup més gran del món després del nord-americà Wal-Mart, que al final del 1998 va obrir a Alemanya el seu primer establiment a Europa. Carrefour Espanya, resultat de la fusió de les seves filials espanyoles, serà la primera del sector a l’Estat, amb el 22% de la quota de mercat que sumen les seves filials Continente, Pryca i Día, entre d’altres, i tindrà 13 grans superfícies comercials a Catalunya i 9 al País Valencià.

El Sarre, territori dependent de la Societat de Nacions, vota en plebiscit la seva annexió a Alemanya.

Nombres, principis algèbrics (Diofant)

Revolta “patriòtica” holandesa contra el stadholdelr pro-anglès Guillem V, esclafada ulteriorment (1787) pels exèrcits prussians.

Cimera Bush-Gorbatxov a Malta: el líder soviètic proclama la fi de la Guerra Freda.

El conservador Marcelo Rebelo és elegit nou president de Portugal amb el 52% dels vots, cosa que fa innecessària una segona volta. Rebelo, que succeeix en el càrrec Aníbal Cavaco Silva, derrota clarament el candidat socialista António Sampaio i la candidata de l’esquerra marxista Marisa Matias.

Elecció del papa Gregori VII.

Conjura dels Pazzi a Florència. Intent de derrocar els Mèdici.

Rebel·lió de Marc Cassià Latini Pòstum contra el poder imperial i creació de l’Imperium Galliarum (Gàl·lia, Britània i Hispània).

Moren 51 persones d’ètnia kurda, entre les quals, nombrosos infants, en un atemptat suïcida durant un casament a la ciutat de Gaziantep, al Kurdistan turc, prop de la frontera amb Síria. Segons el president turc, Erdo?an, que condemna l’atemptat, l’autor és un menor d’entre 12 i 14 anys que sembla que va detonar els explosius que transportava o que algú els va detonar per control remot. Erdo?an atribueix l’atemptat a l’Estat Islàmic, però poc després fonts del Govern turc neguen tenir-ne clars els motius i l’autor de l’atemptat, que ningú no reivindica. El dia 23, l’exèrcit turc llança una campanya de bombardejos massius a la mateixa zona fronterera contra posicions tant de l’Estat Islàmic com de la guerrilla kurda.

Se celebren a Espanya eleccions autonòmiques, municipals i al Parlament Europeu.

S’enlaira des de l’aeroport de Tanegashima (Japó) un coet amb la sonda Hope, per estudiar el clima i l’atmosfera de Mart. La missió és una iniciativa de la Unió dels Emirats Àrabs i té un important suport científic dels Estats Units. Es preveu que la data d’arribada de la missió coincideixi amb el 50è aniversari de la fundació dels Emirats, primer estat arabomusulmà a incorporar-se a l’exploració espacial.

El president nord-americà, Donald Trump, signa una ordre executiva per a la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic que impedeixi l’entrada d’immigrants il·legals als Estats Units, una promesa que va fer durant la campanya electoral. L’ordre executiva és un procediment que permet al president evitar l’aprovació de la proposta al Congrés. Tanmateix, la cambra haurà d’aprovar els fons destinats per a aquesta obra, que genera una gran polèmica i tensions amb Mèxic, ja que el president diu, també, que aquest país haurà de pagar-la.

Concili de Pisa. Es proclama la deposició dels dos papes, el d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i se n’elegeix un altre, el grec Pere Filargo, Alexandre V.

Joaquín Almunia, el candidat derrotat per Josep Borrell en les eleccions primàries del 1998, és designat candidat a la presidència del Govern espanyol amb el 94% dels vots del comitè nacional del PSOE. El corrent Esquerra Socialista és l’únic que s’oposa a la designació d’Almunia, mentre els sectors “guerristes” donen un “suport crític” al candidat. Després de la votació el president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, anuncia que deixa la secretaria general del partit a Extremadura per dirigir el corrent guerrista del partit.

El riquíssim banquer gadità Luci Corneli Balbus, amic de Cèsar, és el primer provincial que arriba al consolat.

El govern italià aprova un decret, impulsat pel ministre de l’Interior, Matteo Salvini, amb el qual s’accelera la deportació i la retirada de la ciutadania a immigrants que hagin comès delictes greus, procediment que fins ara estava sotmès a un llarg procés d’investigació i apel·lacions. El mateix dia el govern italià revoca el registre de l’Aquarius, el darrer dels vaixells d’oenagés que rescaten migrants procedents de Líbia.

Enric IV de Castella revoca el tractat de Guisando i nomena hereva del regne la seva filla Joana. Esclata la guerra civil a Castella.

Les potències reunides en el congrés de Verona accepten un pla d’intervenció contra la revolució liberal espanyola.

Els germans Cierco, inculpats en l’afer de la intervinguda Banca Privada d’Andorra per blanqueig de capitals, declaren davant la jutgessa instructora, Canòlic Mingorance, que van rebre amenaces d’agents de la policia espanyola perquè els subministressin informació financera confidencial de membres de la família Pujol. A petició de la jutgessa i del Govern de la Generalitat, el Govern andorrà anuncia una investigació sobre les acusacions. El dia 25, el ministre d’Afers Estrangers andorrà, Gilbert Saboya, assegura a TV3 que l’intercanvi d’informació amb el Govern espanyol va tenir lloc en el marc dels convenis entre els dos estats.

La col·laboració de castellans i navarresos possibilita la victòria de Simancas contra els musulmans.

Franz Schubert compon la Simfonia en Si menor, també dita La inacabada.

La tennista nord-americana Lindsay Davenport guanya la suïssa Martina Hingis en la final del torneig Masters femení, disputada al Madison Square Garden de Nova York. Davenport supera Hingis per 6-4 i 6-2 i d’aquesta manera aconsegueix el seu primer títol del Masters, després d’haver perdut en dues ocasions la final, el 1994 davant Gabriela Sabatini i l’any passat contra Hingis.

Es concedeix el vot a les dones de més de trenta anys a la Gran Bretanya.

La CGT francesa convoca una vaga general que és fortament reprimida.

El Tribunal Europeu de Drets Humans dicta sentència en el cas d’un ciutadà romanès que va denunciar la seva empresa per acomiadar-lo el 2007 després d’haver accedit als seus comptes de correu de l’empresa, que utilitzava per a assumptes privats. Aquesta ratificació de la sentència dels tribunals romanesos obre un debat sobre el dret a la privacitat a la xarxa.

Primera exposició de pintors impressionistes, a París.

El jutge argentí Roberto Marquevich ordena l’ingrés a la presó de l’exdictador Jorge Rafael Videla sota l’acusació d’haver permès el segrest de cinc nens nascuts en un centre clandestí de detenció durant la dictadura militar. Tot i que la cúpula militar de la dictadura va ser amnistiada el 1990 de les seves responsabilitats en els crims comesos en el període 1976-83, Videla pot ser arrestat perquè les lleis de Punto Final (1986) i d’Obediencia Debida (1987) no són aplicables als crims contra menors.

Nombres irracionals (Dedekind); geometria (Klein)

Sanç VI, rei de Navarra.

D’acord amb el que van pactar l’any 1996 els ministres d’Indústria i Energia de la UE, a partir d’avui entra en vigor la liberalització del sector elèctric a la UE. La fi del monopoli en el sector de l’electricitat, amb un mercat global de 150.000 milions d’euros, provocarà importants canvis i una baixada general dels preus. El procés, però, s’ha fet de manera desigual en cada Estat, i Itàlia i França hauran d’ajornar la liberalització perquè encara no han assumit la nova normativa.

El Partit Demòcrata dels Estats Units comença l’impeachment contra el president Donald Trump. L’acusació es basa en la denúncia d’un agent de la intel·ligència segons la qual Trump hauria pressionat el president ucraïnès Volodímir Zelenski per obtenir informació sobre Joe Biden, rival seu a les eleccions del 2020. Si els resultats de la investigació i l’acusació obtenen prou suport de la Cambra de Representants i del Senat es procediria al que seria la tercera destitució d’un president en tota la història dels Estats Units.

Mort de Franco.

El portuguès Mário Centeno és elegit nou president del Consell de Ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea, més conegut per Eurogrup. L’entrada en vigor del seu mandat és a partir de l’1 de gener de 2018, i succeeix el ministre de Finances dels Països Baixos, Jeroen Dijsselbloem, que ocupava el càrrec des del gener del 2013 (revalidat el juliol del 2015).

Les Lligues de tendència feixista són dissoltes a França.

Després de dos mesos de negociacions i de vagues, la companyia Iberia i el sindicat de pilots SEPLA signen el conveni col·lectiu que posa fi al conflicte. A més de fixar els augments salarials dels propers tres anys, el pacte aconsegueix que els pilots acceptin la fusió entre Iberia i Aviaco en canvi de cobrar una paga única de 700.000 pessetes i de tenir dret a comprar el 4% de les accions de la companyia amb un 10% de descompte. Per la seva banda, Iberia retira la demanda de 4.000 milions contra el SEPLA per la vaga dels pilots durant la Setmana Santa.

Fundació a París de la Segona Associació Internacional de Treballadors, d’orientació marxista.

La companyia britànica de telefonia mòbil Vodafone compra la nord-americana AirTouch i es converteix en l’empresa de telefonia mòbil més gran del món. El preu de compra és de 35.000 milions de pessetes. L’empresa nord-americana Bell Atlantic també aspirava a la compra d’AirTouch, però no va poder superar l’oferta de Vodafone.

Revoltes de camperols en terres alemanyes.

José Sócrates, ex-primer ministre de Portugal (2005-2011), és el principal acusat en una investigació d’una trama de corrupció en què va estar implicada una de les principals entitats bancàries del país, el Banco Espírito Santo (BES), i la seva empresa participada, Portugal Telecom. El fiscal acusa Sócrates de blanqueig, frau fiscal i falsedat documental. Mentre ocupava el càrrec, sembla que l’ex-primer ministre va cobrar milions d’euros a través d’un compte suís a canvi de la concessió de beneficis il·lícits a una constructora. La fallida del BES (2014) pel deute impagat va arrossegar Portugal Telecom, que va haver de ser venuda. Sócrates, però, qualifica de falses les acusacions.

Se celebra a Illiberis (Elvira, Granada) el primer concili de l’Església hispànica (306-307).

Inici a Nicaragua de la insurrecció encapçalada pel Front Sandinista d’Alliberament.

Se celebren a Rússia eleccions per a renovar escons a la Duma (Parlament), les primeres des del 2003 que combinen llistes de partit i candidatures uninominals per districte. Rússia Unida, el partit del president Vladímir Putin, obté el 44,5% dels vots. A continuació se situen l’ultranacionalista Partit Liberal Democràtic (15,3%), el Partit Comunista (14,9%) i el partit Rússia Justa (8,1%). El candidat uninominal que obté més vots és el primer ministre Dmitri Medvédev. Amb aquests resultats, Putin s’assegura que la Duma seguirà donant-li suport.

Els representants dels partits del bloc democràtic basc signen l’anomenat pacte d’Ajuria Enea per tal d’aconseguir eradicar el terrorisme.

La justícia francesa denega a Espanya l’extradició de José Antonio Urrutikoetxea, dirigent històric d'ETA conegut com a Josu Ternera, detingut el maig de 2019 als Alps francesos, perquè el delicte pel qual se’l reclama, crims contra lesa humanitat, no existeix en el codi penal francès. Poques hores després, el jutge autoritza la sortida de l’etarra de la presó per motius de salut, i el posa en llibertat vigilada.

Dos dies després de l’entrada a Kosovo de les forces aliades i russes, les tropes britàniques prenen possessió de Priština, la capital del país, però no poden impedir que l’aeroport quedi sota el control de l’exèrcit rus, la primera força que va arribar a Kosovo. D’altra banda, es registren els primers incidents armats, amb tiroteigs a Priština i Prizren que causen la mort d’un policia serbi i dos franctiradors serbis, dos periodistes alemanys i un civil albanokosovar.

Dotzè govern de Franco.

El gabinet jurídic internacional DWF adquireix per més de 50 milions d’euros Rousaud Costas Duran (RCD), el segon despatx d’advocats català.

El tribunal constituït a Buenos Aires dicta la primera de les sentències dels acusats de l’anomenada "operació Còndor", un pla conjunt dels governs dictatorials de l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil, Xile, el Paraguai i Bolívia per eliminar opositors d’esquerres en 1975-80, amb el resultat de més d’un centenar d’assassinats, segrestos i desaparicions. Catorze excaps militars són declarats culpables i la primera condemna és per a Reynaldo Bignone, el darrer cap de govern de la dictadura argentina, que és condemnat a cadena perpètua. El judici es va iniciar el 2013, i durant aquests anys han mort cinc dels acusats, entre els quals hi ha el general Videla.

Felip II prohibeix als seus súbdits estudiar a les universitats estrangeres.

La Gran Bretanya i la Xina signen un acord per a transferir la sobirania de Hong Kong el 1997.

Sebastián Piñera pren possessió de la presidència de Xile succeint Michelle Bachelet. Piñera, candidat de centre esquerra, guanyà les eleccions presidencials al desembre de 2017. És el segon cop que ocupa la presidència (la primera va ser el 2010-13).

Rebel·lió dels bòers a Sud-àfrica contra la dominació britànica.

L’Assemblea Nacional francesa aprova una proposició de llei que reconeix que França va mantenir una guerra a Algèria entre el 1952 i el 1962. La proposta, impulsada pel president Jacques Chirac i assumida pel Govern de Lionel Jospin, és aprovada per tots els grups de la Cambra. Fins ara els textos oficials sempre s’havien referit al conflicte que va culminar amb la independència d’Algèria com a “operacions de manteniment de l’ordre”. La proposta significarà l’equiparació dels harkis, els algerians que van combatre en l’exèrcit francès, amb els excombatents de l’exèrcit, i per tant el reconeixement del mateix dret a rebre assignacions i beneficis.

A Espanya se celebren eleccions de diputats a Corts constituents. S’aprova la nova constitució democràtica, que estableix la monarquia parlamentària. Primeres insurreccions federals.

Roald Amundsen arriba al Pol Sud.

Entre aproximadament les 21.30 i les 23.13 (hora catalana) té lloc l’eclipsi de lluna més llarg del segle XXI (103 minuts). En el seu moment àlgid (cap a les 22.13) l’eclipsi és total i el satèl·lit adquireix una tonalitat rogenca coneguda com a “lluna de sang”, causada per la desviació de la llum solar en interposar-se la Terra entre el Sol i la Lluna. Les zones on més visible és l’eclipsi són l’est d’Europa oriental, el centre i l’est d’Àsia, i la pràctica totalitat d’Àfrica. És invisible en gairebé tot el continent americà.

Motí d’Aranjuez i caiguda definitiva de Godoy.

En un comunicat a la premsa, el Tribunal Federal de Justícia alemany fa pública la confirmació de la condemna a quatre anys de presó dictada el 15 de juliol de 2015 per un tribunal de Lüneburg contra Oskar Gröning, conegut com "el comptable d’Auschwitz". Gröning tenia cura dels béns confiscats als jueus internats que després eren enviats a la cambra de gas. La sentència revoca una norma del 1969, segons la qual haver format part del cos de funcionaris d’Auschwitz no era motiu suficient per a ser condemnat. El Tribunal Federal va dictar la sentència el 25 de setembre.

Representants de les diverses formacions polítiques kosovars constitueixen a Priština el Parlament de Kosovo, sorgit de les eleccions clandestines del passat 22 de març. L’assemblea se celebra a la seu de la Lliga Democràtica de Kosovo, el partit del president kosovar Ibrahim Rugova, abans que la policia sèrbia obligui a dissoldre la reunió.

Teoria analítica de nombres (Hardy i Ramanujan)

Rodolf I d’Habsburg és coronat emperador. Fi del Gran Interregne.

Després del Motí d’Èvora contra Felip IV (1637), els portuguesos elegeixen com a rei Joan IV de Braganza a Lisboa.

L’Audiència de Sevilla obre el judici contra els expedients de regulació d’ocupació falsos a Andalusia, amb què, presumptament, es van desviar fons públics entre els anys 2001 i 2011, període en què s’haurien prejubilat persones que no havien treballat mai en les empreses que constaven en la documentació. A través d’una trama orquestrada des de l’Administració i amb empresaris que hi col·laboraven, s’haurien desviat uns 850 milions d’euros. Els acusats són 22 alts càrrecs de l’Administració autonòmica socialista, entre els quals figuren els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán, per als quals el fiscal anticorrupció demana, respectivament, deu anys d’inhabilitació i sis anys de presó i trenta d’inhabilitació.

El jutge de Barcelona Emili Soler decideix sobreseure el cas Movilma en no trobar rastres de delicte. La investigació sobre Movilma va començar arran d’una denúncia per estafa contra les empreses constructores Movilma SA i Movilma SCCP, que van fer fallida l’any 1995. El cas es va polititzar quan va sortir a la llum que aquestes empreses havien estat regentades per dirigents del PSC, i que van rebre tracte de favor per part de l’Ajuntament de Barcelona en l’adjudicació de diverses obres municipals.

Onze morts i nombrosos ferits és el resultat d’un xoc de trens prop de la localitat alemanya de Bad Aibling (Baviera). Les investigacions posteriors responsabilitzen de l’accident un controlador que s’havia distret mentre jugava amb el mòbil.

Slobodan Milosevic és reelegit per tercer cop president de Sèrbia.

Ilich Ramírez Sánchez, més conegut pels àlies de Carlos o el Xacal, el terrorista veneçolà que a les dècades dels anys setanta i vuitanta va dur a terme alguns dels atemptats més sagnants del segle XX, és condemnat a cadena perpètua per un tribunal de París. Carlos està acusat de la mort de dues persones en l’atac amb una granada de mà en un establiment de la capital francesa el 1974. És la tercera condemna perpètua després de les del 1997 i el 2011, dictades també per tribunals francesos. En total, s’estima que en els atemptats que va planejar i dur a terme van morir més de mil persones. Carlos, que es considera a si mateix un revolucionari professional, va atemptar per compte del Front Popular de Palestina. El 1994 va ser capturat per agents francesos a Khartum, Sudan.