Cronologia dels Països Catalans i del món

Se celebra la 92 edició dels premis de l’Acadèmia de Hollywood. La gran guanyadora és Gisaengchung (‘Paràsits’), del director sud-coreà Bong Joon-ho, que guanya l’Oscar a la millor pel·lícula, la millor pel·lícula de parla no anglesa (primer cop que coincideixen els 2 guardons), millor director i millor guió original, que comparteixen el director i Han Jin Won. L’Oscar als millors actor i actriu protagonistes són, respectivament, per a Joaquin Phoenix (Joker) i Renée Zellweger (Judy). 1917, de Sam Mendes, que partia com a favorita, es queda només amb els Oscars a la direcció de fotografia, mescla de so i efectes especials.

Les eleccions generals a la República d’Irlanda donen com a resultat un empat tècnic de tres partits: el Fiánna Fail perd sis escons respecte al 2016, però se situa com a primera força (38). A només un escó se situa el Sinn Féin, que aconsegueix un resultat històric, amb un augment de 14 escons. En tercer lloc (35), el partit del fins ara primer ministre Leo Varadkar perd 15 diputats. La majoria absoluta del Parlament és de 81.

L’Institut de Tecnologia de Rochester (Nova York) anuncia el descobriment de l’exoplaneta més proper a la Terra fins ara conegut (a uns 330 anys llum), situat a Epsilon Chamaeleontis, un grup jove d'estrelles visible a prop de la constel·lació del Camaleó. 2MASS 1155-7919 b, com ha estat denominat, té, a més, la particularitat d’orbitar al voltant d'una estrella de només 5 milions d’anys d’edat, cosa que pot contribuir a aclarir molts aspectes de la formació dels planetes. La detecció s’ha dut a terme emprant dades procedents de l’observatori Gaia, de l’Agència Espacial Europea.

L’informe del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d'Europa identifica diversos casos de maltractaments a interns de diverses presons catalanes, concretament a Brians 1, Ponent i el Mas d’Enric. El CPT exigeix a les autoritats catalanes i espanyoles suprimir pràctiques com ara les humiliacions, l’ús excessiu de la força o la fixació mecànica dels presoners.

Un home apunyala tres persones a la capital britànica, i poc després és abatut per la policia. L’atacant, que portava un fals explosiu lligat al cos, havia sortit el 23 de gener de la presó sota vigilància i complia una condemna per delictes de terrorisme.

A les 12 de la nit expira el termini de la Gran Bretanya com a membre de la Unió Europea, després de 46 anys. El 23 de gener la reina Elisabet II va signar l’acord de sortida, el 24 ho van fer els membres de la Comissió i el Consell i el 29 el va ratificar el Parlament Europeu (621 vots contra 49). Malgrat entrar oficialment en vigor el Brexit, els termes de l’acord estableixen encara un període de negociacions (fins al 31 desembre de 2020) per al tancament d’acords sobre les futures relacions de la Gran Bretanya amb la UE. Durant aquests mesos es mantindrien la lliure circulació de persones i de béns i la contribució britànica tot i l’absència de representants a les institucions europees.

Els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín retiren la petició per ser membres de l’Aliança Lliure Europea abans que el grup voti la seva acceptació i que ha estat motiu de fortes tensions internes. Puigdemont i Comín passen així a formar part dels diputats no inscrits al Parlament Europeu, on no existeix una entitat com el grup mixt. Clara Ponsatí, que accedeix el 5 de febrer a l’escó del Parlament Europeu, es troba en la mateixa situació.

Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Quim Forn, Dolors Bassa i Josep Rull compareixen al Parlament de Catalunya per declarar al llarg de tot el dia en la comissió que investiga l’aplicació de l’article 155. Tots ells defensen la legitimitat de les seves accions i apel·len al diàleg i, la majoria, a la unitat de l’independentisme.

La multinacional de l’aviació Boeing presenta el Boeing 777X amb un primer vol de prova que completa amb èxit. El nou model, que no entra en servei fins al 2021, substitueix el Boeing 737Max després de dos accidents el 2018 i el 2019.

Dolor y gloria, de Pedro Almodovar s’emporta 7 trofeus dels premis Goya, entre els quals a la millor pel·lícula, millor direcció, millor guió original, millor actor protagonista (Antonio Banderas) i millor actriu de repartiment (Julieta Serrano). El premi a la millor actriu principal és per a Belén Cuesta per la interpretació en La trinchera infinita, de Jon Garaño. Eduard Fernández rep el premi al millor actor de repartiment per Mientras dure la guerra, d’Alejandro Amenábar.

L’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació de les Nacions Unides (FAO) demana ajut internacional per fer front a l’amenaça d’inseguretat alimentària causada per la plaga de llagostes a Kenya, Somàlia i Etiòpia, la pitjor en 70 anys en el primer d’aquests països i en 25 en els altres dos. L’origen de la plaga es troba al Iemen, on a final del 2019 les intenses pluges van produir les condicions òptimes per a la multiplicació dels insectes, que van creuar la mar Roja.

El Tribunal Internacional de Justícia ordena a Myanmar que prengui mesures per aturar el genocidi contra els rohingyes perpetrat per l’exèrcit. S’estimà que uns 700.000 membres d’aquesta ètnia musulmana van morir el 2017 per la violència dels militars. La petició de l’ordre va ser tramitada per Gàmbia, un estat de majoria musulmana, i els 17 jutges del tribunal hi voten unàniment a favor. El desembre del 2019, la líder de fet de Myanmar i premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi va defensar davant del mateix tribunal l’actuació de l’exèrcit.

Hassan Diab, un professor universitari sense adscripció política, és elegit nou primer ministre. Diab substitueix en el càrrec Saad Hariri, que va dimitir l’octubre del 2019 enmig de protestes multitudinàries pel deteriorament de les condicions de vida i la corrupció. Tot i que el nou primer ministre és sunnita (com estipula la constitució del Líban), el decidit suport que rep de Hizb Allah (xiïta) comporta que els seguidors de Hariri, que inclouen partits sunnites i cristians, decideixen no participar en el govern.

Poc més de 3 mesos després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 (14 d’octubre de 2019), comença a l’Audiència Nacional el judici al major destituït Josep Lluís Trapero, aleshores màxim comandament dels Mossos d’Esquadra, i a Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, exalts càrrecs de la Conselleria d’Interior. La fiscalia acusa Trapero, Soler i Puig de rebel·lió, delicte per al qual demana 11 anys de presó per a cadascun, i Laplana de sedició, per a qui demana quatre anys. Presideixen la sala els magistrats Concepción Espejel, Francisco Javier Vieira i Ramón Sáez.

Milers de persones es manifesten contra el Decret de plurilingüisme del govern de la Generalitat Valenciana, que defensa un 25% d’hores lectives en català i un 25% d’hores en castellà. Les manifestacions tenen lloc en diverses localitats de les zones castellanoparlants del País Valencià. Oriola és on la participació és més elevada. Les mobilitzacions reben el suport actiu de PP, Ciudadanos i Vox.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, surt de la presó de Lledoners en un permís de 48 hores després de 822 dies empresonat. Cuixart està condemnat per sedició a 9 anys pels fets del 20 de setembre de 2017. L’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, també empresonat des del mateix dia i condemnat a la mateixa pena, surt en les mateixes condicions la setmana següent (25 de gener). Els permisos són el resultat del segon grau concedit pel Departament de Justícia el 9 de gener. La resta de presos polítics independentistes han d’esperar a l’octubre per poder-s’hi acollir.

La fiscalia obre una investigació sobre diversos casos d’explotació sexual de menors tutelats per l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), que depèn del Consell de Mallorca. Aquests casos, dels quals se'n té constància de 16, van ser difosos a partir del descobriment de la violació en grup d’una noia de 13 anys el Nadal anterior, i segons tots els indicis formen part d’una xarxa organitzada.

Una forta explosió té lloc a la fàbrica de l’empresa IQOXE, situada al polígon d'indústries químiques de Tarragona, al terme municipal de la Canonja. Com a resultat de la deflagració, mor una persona a l’acte i vuit més resulten ferides, dues de les quals moren els dies següents. Després de l’explosió els veïns denuncien que les sirenes d’alarma no van sonar i, en general, el que consideren insuficients mesures de seguretat, i també que l’empresa no va seguir els protocols d’emergència. IQOXE és l’única empresa que processa òxid d'etilè a l’Estat espanyol i acumulava expedients sancionadors de la Generalitat, que el dia 23 n’obre un altre quan reprèn l’activitat.

Robert Abela és l’escollit pel Partit Laborista de Malta per substitituir Joseph Muscat. Muscat va dimitir el càrrec pocs dies abans arran de les nombroses crítiques que l’acusaven d’encobrir els autors de l’assassinat comès el 2017 de Daphne Caruana Galizia, periodista que investigava la corrupció a l’illa. Abela pren possessió del càrrec el 13 de gener.

Comença a operar la variant de l’Euromed entre Vandellòs i el Camp de Tarragona, que posa fi al tram de via única entre Vandellòs i Tarragona, i connecta el corredor mediterrani amb l'alta velocitat. Tanmateix, la nova línia és molt criticada perquè deixa sense trens Tarragona, l'Hospitalet de l'Infant, Cambrils, Mont-roig del Camp i Salou. A partir d’ara els passatgers del tren d'aquestes localitats han de desplaçar-se a l’estació del Camp de Tarragona, a uns 12 km de Tarragona.

Tsai Ing-wen i el Partit Democràtic Progressista revaliden la majoria en les eleccions presidencials i legislatives de Taiwan. Tsai Ing-wen obté el 57% dels vots i el PDP la majoria absoluta (61 escons sobre 113) a la cambra legislativa. Tsai, presidenta des del 2016, i el seu partit defensen la sobirania de Taiwan enfront de les reclamacions de la Xina, mentre que el principal partit de l’oposició, el Kuomintang, és partidari d’unes relacions més estretes, tot i no declarar-se obertament partidari de la reunificació.

La fiscalia anticorrupció demana penes de fins a 29 anys de presó per a 8 alts càrrecs de l’empresa pública espanyola Defex, que segons un informe del mateix òrgan va pagar del 1991 al 2016 suborns a l’Aràbia Saudita per la venda d’armament. Defex va ser dissolta el 2017 pel govern Rajoy.

L’Organització Mundial de la Salut alerta de l’epidèmia de xarampió, que al llarg del 2019 causa més de 6.000 morts només a la RD del Congo, tot i que se n’identifiquen brots també al Brasil, el Pakistan i el Iemen. L’OMS estima el nombre de persones infectades en uns 350 000, amb diferència el més alt en molts anys. Les campanyes de vacunació en aquests països tenen un èxit limitat pels conflictes bèl·lics que hi tenen lloc i per les infraestructures deficients.

El Partit Popular Austríac (ÖVP) acorda amb els ecologistes un nou govern de coalició presidit pel conservador Sebastian Kurz. El nou executiu és el primer a Àustria en què participen els verds. Kurz havia governat fins a les eleccions del setembre en coalició amb el Partit de la Llibertat, d’extrema dreta.

Se celebra a l’Hotel Ritz de Barcelona l’acte de lliurament dels premis Josep Pla (54a edició) i Nadal (76a edició). El Josep Pla recau en Laia Aguilar per la novel·la Pluja d’estels i el Nadal en Ana Merino per El mapa de los afectos.

Amb un 52,6% dels vots contra un 47,3%, l’exprimer ministre Zoran Milanović guanya en segona volta la presidència de Croàcia, derrotant la conservadora Kolinda Grabar-Kitarović, que ocupava el càrrec des del 2015.

Responent a un recurs de PP, Ciutadans i Vox, la Junta Electoral Central retira l’escó a Quim Torra i l’inhabilita com a president de la Generalitat de Catalunya. El 19 de desembre de 2019 el Tribunal de Justícia de Catalunya va condemnar Torra per desobediència. L’informe dels lletrats del Parlament del 13 de gener defensa la continuïtat de Torra com a diputat i president, i el dia 14 el Parlament el manté com a diputat. Resta pendent el pronunciament definitiu del Tribunal Suprem.

Croàcia pren el relleu a Finlàndia en la presidència de torn semestral de la Unió Europea. És el primer cop des del seu ingrés a la UE (2013) que el país balcànic, representat pel primer ministre Andrej Plenkovic, ocupa el càrrec.

Carlos Ghosn, l’exconseller delegat de Nissan pendent de judici per diversos delictes de corrupció, es fuga al Líban. Ghosn va ser detingut el novembre de 2018 i el mes d’abril de 2019 li va ser concedida la llibertat sota fiança després del pagament de 9 milions de dòlars.

Un tribunal de la Xina condemna el científic He Jiankui a tres anys de presó per modificar nadons genèticament. He Jiankui va anunciar el 2018 haver aconseguit nadons fills de persones que tenien la sida resistents al virus manipulant el genoma dels embrions amb una tècnica d’edició genètica. L’experiment va ser criticat en el seu moment per una gran part de la comunitat científica xinesa i internacional, tant des del punt de vista de l’eficàcia real com de les implicacions ètiques. Segons la sentència, ni He Jiankui ni els seus col·laboradors estaven qualificats, i van violar deliberadament les regulacions i els principis ètics.

El CD Espanyol anuncia oficialment el fitxatge de l’ex jugador del FC Barcelona Abelardo Fernández com a nou entrenador del primer equip. Abelardo substitueix Pablo Machín, destituït el 23 de desembre pels mals resultats. El 29 del mateix mes Josep Maria Duran es fa càrrec de la direcció general del club en substitució de Roger Guasch.

L’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) informa que entre els dies 12 i 25 de desembre prop d’un quart de milió de persones han fugit de la regió siriana d’Idlib a causa de la intensificació dels combats. Idlib és el darrer reducte dels rebels sirians contra el govern d’al-Assad, que s’ha vist beneficiat per l’alto el foc pactat a l’agost a instàncies de Rússia, el seu aliat, amb Turquia, que donava suport als rebels.

Un equip d’arqueòlegs anuncia la descoberta d’un gran palau maia al jaciment de Kulubá (Iucatán). El palau, que té uns 1.000 anys d’antiguitat, fa uns 55 m de llarg per 6 d’altura i 15 d’amplada.

Els 380 cellers de la denominació d’origen Cava acorden l’establiment d’un nou sistema de zones, pel qual es divideix el territori on s’elabora la beguda en quatre: Catalunya, València (Requena), Extremadura i el nord d'Espanya (Navarra, la Rioja, País Basc). La divisió es fa segons l’origen del raïm, que ha de constar en l’etiquetatge de les ampolles. Aquesta classificació té per objectiu millorar el prestigi de la denominació d'origen.

Un informe fet públic per l’Església catòlica detalla els abusos sistemàtics a menors comesos per l’orde dels Legionaris de Crist. Des de la seva fundació (1941), almenys 175 menors van ser objecte d’abusos sexuals comesos per 33 dels seus membres, dels quals destacà el fundador Macial Maciel, que va estar implicat en uns seixanta casos. L’any 2006, el papa Benet XVI va retirar a Maciel els càrrecs i el va sancionar per aquest motiu.

Per 358 vots contra 124 la Cambra dels Comuns aprova la proposta del primer ministre Boris Johnson que la data de sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea sigui el 31 de gener de 2020.

L’escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong'o, un defensor de la literatura en llengües autòctones africanes, rep el 31è Premi Internacional Catalunya.

Casa Tarradellas i Nestlé tanquen un acord pel qual l’empresa d’alimentació catalana adquireix el 60% del grup càrnic Herta, pertanyent a Nestlé, que conserva el 40% restant. L’operació preveu la creació d’una empresa conjunta exclusivament per a Herta, que inclou la xarcuteria en sis països europeus i les masses de pastís i pizza a França i Bèlgica.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya inhabilita el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per a l’exercici de càrrecs públics durant un any i mig. La prohibició segueix les indicacions de la fiscalia, que va reclamar condemnar-lo per un delicte de desobediència quan, a instàncies de la Junta Electoral Central, es va negar a retirar els símbols a favor dels presos polítics dels edificis de la Generalitat. El president Torra, que presenta recurs a la sentència, va admetre en el judici celebrat el 18 de novembre que va "desobeir" la Junta Electoral, decisió que va justificar perquè considera que aquest òrgan no és ni competent ni superior al càrrec que ell exerceix.

La Cambra de Representants dels Estats Units aprova que el president Donald Trump sigui jutjat pel Senat (impeachment) i, en cas de perdre el judici, que sigui destituït del càrrec. El Partit Demòcrata, que ha impulsat el processament, acusa Trump d’abús del càrrec (per 230 vots contra 197) i d’obstrucció de la justícia (229 contra 198). Trump és el tercer president dels Estats Units a ser sotmès a impeachment.

Entra en vigor l’abolició del secret pontifici, que va ser aprovada el febrer de 2019 en la cimera sobre abús de menors, violència sexual i pornografia infantil, presidida pel papa Francesc. El secret pontifici garantia confidencialitat en casos d’informació considerada sensible per a l’Església catòlica. A banda, la nova normativa també rebaixa l’edat dels menors objecte de pornografia infantil, que passen dels 14 als 18 anys.

L'Audiència Provincial d'Àlaba dicta penes de presó contra tres dirigents del PNB per malversació, suborn i tràfic d'influències. El principal condemnat (13 anys) és Alfredo de Miguel, exnúmero dos del Partit Nacionalista Basc a Àlaba, de la diputació foral de la qual era administrador local. En conèixer-se la sentència, el lehendakari Iñigo Urkullu demana públicament perdó.

El govern espanyol en funcions prohibeix a la Junta de Andalucía finançar-se perquè ha incomplert els objectius d'estabilitat, deute públic i despesa en l'exercici del 2018 quan governava el PSOE, ara a l’oposició al Parlament andalús.

Dos dies més tard del calendari previst (2 al 13 de desembre) acaba la cimera del canvi climàtic COP25. Prevista inicialment a Santiago de Xile, se celebra finalment a Madrid a causa de les protestes i manifestacions al país Llatinoamericà. La cimera, que un cop més projecta l’activista mediambiental sueca Greta Thunberg als mitjans de comunicació, acaba amb un document de consens amb poques concrecions qualificat àmpliament de mera declaració d’intencions.

Al teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet se celebra la 69a edició de la Nit de Santa Llúcia. Novament es torna a reivindicar la llibertat del president d’Òmnium Cultural, l’entitat organitzadora, i la resta dels presos polítics independentistes. El premi Sant Jordi és per a David Nel·lo per la novel·la Les amistats traïdes. El Carles Riba correspon a Lluís Calvo pel poemari L’espai profund, el Mercè Rodoreda a Carlota Gurt per les narracions Cavalcarem tota la nit, el Folch i Torres de narrativa per a nois i noies a Lluís Prats per la novel·la Estimat monstre i el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil a Toni Mata per Nascuts per ser breus. Hores abans, el mateix dia es concedeixen a Andorra els premis internacionals Catalunya que atorga la Fundació Ramon Llull. Els guardonats són el catalanòfil japonès Ko Tazawa, el folklorista nord-americà Michael Mason i la traductora marroquina Annie Bats.

Les eleccions presidencials algerianes donen la victòria a Abdelmadjid Tebboune, antic primer ministre en el govern del president sortint Abdelaziz Bouteflika, que va haver de renunciar a la reelecció arran de les protestes. Tanmateix l’abstenció se situa en més d’un 60%, en gran part per les crides de l’oposició al boicot per considerar que tot el procés electoral està orientat a afavorir els candidats del règim.

El gabinet jurídic internacional DWF adquireix per més de 50 milions d’euros Rousaud Costas Duran (RCD), el segon despatx d’advocats català.

La revista Nature publica un estudi sobre unes pintures rupestres descobertes el 2017 per un equip d’arqueòlegs a la cova Leang Bulu'Sipong 4, a les illes Cèlebes (Indonèsia), que representen figures humanes caçant animals. L’anàlisi, basada en la degradació radioactiva de l'urani, data les figures entre uns 35.000 i uns 44.000 anys d’antiguitat, cosa que les converteix en les representacions més antigues, i superen de molt les de l’art rupestre europeu del Paleolític superior (14.000-21.000 anys), fins ara les més antigues conegudes.

El Consell d’Europa presentà el cinquè informe sobre les llengües regionals i minoritàries a l’Estat espanyol. Hi esmenta la situació "preocupant" del català al País Valencià, d’on critica el model d'ensenyament, l’ús insuficient a la justícia i a les delegacions de l’Estat i la imposició del castellà a l’etiquetatge. Destaca també millores significatives a les illes Balears, i reclama mesures urgents a Aragó i Múrcia.

El Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia a favor de l’activista pels drets humans turc Mehmet Osman Kavala i exigeix a Turquia que l’alliberi. Osman Kavala va ser empresonat l’octubre del 2017, acusat de trencar l’ordre constitucional i vinculant-lo amb l’intent de cop d’estat del juliol de 2016. El TEDH sosté que la justícia turca no va provar de manera creïble la presó preventiva de l’activista. Can Dündar, un dels exiliats turcs més destacats, compara el cas d’Osman Kavala amb el dels “Jordis” a Espanya.

L’Agència Mundial Antidopatge prohibeix a Rússia participar en competicions internacionals durant quatre anys a causa del dopatge sistemàtic dels seus esportistes. Entre les competicions hi ha els Jocs Olímpics de Tòquio, els Jocs Olímpics d’hivern, l'Eurocopa del 2020 o el Mundial de futbol de Qatar del 2022. Als Jocs de Rio (2016) Rússia ja va ser sancionada tot i que els seus esportistes van poder competir individualment. La decisió de l’Agència pot ser recorreguda davant el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS).

Amb la mediació de França i Alemanya els presidents de Rússia, Vladímir Putin, i d’Ucraïna, Vladímir Zelenski, signen a París un acord d’alto el foc a la regió del Donbass, a l’est d’Ucraïna. El document preveu l’alliberament de tots els presoners relacionats amb el conflicte, la desmobilització en tres zones d’Ucraïna, la supervisió de l’acord i el desbloqueig de les negociacions sobre el subministrament de gas. No hi ha acord, en canvi, en la retirada de les forces de suport russes i la celebració d’eleccions a les zones del conflicte o l’establiment d’un règim autònom especial. La guerra va esclatar el 2014 i es va convertir en un conflicte de baixa intensitat. El nombre de víctimes s’estima en uns 13.000.

Amb una participació que supera el 87%, entre el 23 de novembre i el 7 de desembre se celebra a l’illa de Bougainville (Papua Nova Guinea) un referèndum d’independència. Malgrat la victòria incontestable de l’opció independentista (97,7%), el resultat no és vinculant i ha de ser el punt de partida de negociacions amb el govern de Papua Nova Guinea. El referèndum és conseqüència dels acords de pau del 2001 amb la guerrilla de l’illa després de dues dècades de conflicte armat.

Comença una onada de manifestacions i vagues contra la reforma de les pensions del govern Macron, que té com a objectiu substituir els 42 règims especials de jubilació existents per un únic sistema universal, que en la majoria de casos comportaria retardar-ne l’edat. El primer dia unes 800.000 persones surten al carrer a les principals ciutats (uns 65.000 a París). Els sectors més afectats són els ferrocarrils i el transport aeri. La incidència també és elevada a les escoles i als hospitals. El 12 de desembre, vuitè dia de mobilitzacions, el govern presenta el projecte de llei amb alguns retocs.

La direcció de l’equip d’arqueòlegs que excava l’antic poblat ibèric de Banyeres del Penedès (Baix Penedès) confirma la importància del jaciment, descobert el 1998 però no estudiat fins el 2019. L'extensió d’unes 4,5 hectàrees, els murs de defensa i les grans cases de fins a 4 habitacions porten els arqueòlegs a considerar el poblat com el lloc de residència dels cabdills dels cossetans orientals.

Els presidents de la Xina Xi Jinping i de Rússia Vladímir Putin inauguren un gasoducte que subministra gas natural procedent de Sibèria a la Xina. Quan estigui completada i plenament operativa (2024), aquesta infraestructura tindrà una longitud total de 8.100 km en el seu recorregut des dels jaciments de gas de Čajanda, a la República Federal de Sakha (NE de Sibèria) fins a Xangai, i transportarà 38 mil milions de m³ de gas anuals. El gasoducte, gestionat per la companyia russa estatal Gazprom i que rep el nom de Força de Sibèria, és una de les infraestructures energètiques més grans del món. És considerada clau per a la Xina per fer la transició del carbó al gas, i també, com a proveïdor, per a Rússia, conjuntament amb dues línies més en construcció, el Nord Stream 2 i el Turkstream.

L’Ajuntament de Barcelona concedeix la Medalla d’or a títol pòstum al lingüista Pompeu Fabra, autor de les Normes ortogràfiques, la Gramàtica catalana i del Diccionari de la llengua. La distinció li havia estat concedida el febrer de 1938 però Pompeu Fabra no havia pogut recollir-la per trobar-se camí de l’exili. Recull la distinció un dels seus nets.

El Parlament de l’Iraq aprova la dimissió del primer ministre Abdul-Mahdi. Mahdi va presentar el dia abans, després de les crítiques generalitzades per la resposta repressiva del govern a les protestes contra la corrupció i l’atur que van esclatar a principis d’octubre. S’estima en uns 400 els manifestants morts en els enfrontaments amb la policia. La cambra encarrega al govern de Mahdi exercir en funcions fins a la designació d’un nou executiu.

600 mossos d’esquadra participen en una de les més grans operacions contra el tràfic de drogues i armes a l’àrea metropolitana de Barcelona. La meitat dels efectius es concentren a Badalona, especialment al barri de Sant Roc, i la resta a Barcelona, Alella, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans. L’objectiu és desarticular una banda que, a més del tràfic, es dedica a blanquejar-ne els diners obtinguts. Es practiquen una quarantena de detencions.

Es presenta a Buenos Aires el manifest Argentina amb Catalunya que rebutja la judicialització del conflicte català i reclama a l’Estat espanyol que l’afronti políticament. Entre els signants hi ha Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau, Hebe de Bonafini, membre del col·lectiu Madres de la Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, d’Abuelas de la Plaza de Mayo, Fernando Pino Solanas, senador argentí i director de cinema i Miguel Ángel Estrella, exambaixador de l’Argentina a la UNESCO.

Luis Lacalle Pou, del conservador Partido Nacional, és el vencedor de les eleccions presidencials de l’Uruguai en segona volta. La victòria de Lacalle, per un marge molt estret (48,7% contra 47,5%), retorna la dreta al poder després de 15 anys de govern del Frente Amplio, que en aquestes eleccions encapçalava Daniel Martínez.

L’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de les Nacions Unides declara el "Regadiu històric de l’Horta de València" com a sistema important del patrimoni agrícola mundial (SIPAM). La FAO remarca que l’horta valenciana constitueix un vincle entre el rural i l’urbà, en el sistema productiu del qual s’integren les cultures agrícola i hidràulica, llaurades durant segles d’ençà del començament de la dominació àrab a la zona, que han anat conformant un paisatge únic, l’horta de València i l’Albufera. La candidatura va ser presentada al setembre de 2018, per l’Ajuntament i la Universitat de València i altres institucions.

Se celebra a tot el món el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Instituït el 1981, ha adquirit gran rellevància per la creixent visibilització d’aquest tipus de violència els darrers anys. França és el país on la mobilització és més activa, ja des del dia abans, i és una mostra de la gran preocupació que hi ha en l’opinió pública d’aquest país. A Catalunya, 10.000 persones es manifesten a Barcelona i a Lleida es col·loquen 1.062 cadires buides a la plaça Major, el nombre de dones i els seus fills assassinats a l’Estat per aquesta causa des del 2003. L’Ajuntament de Madrid, que té el suport del partit d’extrema dreta Vox, no fa cap declaració institucional.

Els habitants de la regió de Sidama, a Etiòpia, aproven per més del 98% constituir-se en nou estat federal. Actualment Sidama és una regió administrativa dins de l’estat dels Pobles, Nacions i Nacionalitats del Sud. L’ètnia dels sidama és la cinquena més nombrosa a Etiòpia, i reivindica de fa temps constituir a la regió una divisió amb el nivell dels estats federats. El referèndum es va celebrar el dia 20 i va votar gairebé la totalitat del cens.

El president colombià Iván Duque decreta l’estat de queda a la capital, Bogotà, i altres ciutats. Justifica la mesura a causa dels disturbis que s’han produït durant les protestes antigovermanentals contra possibles retallades de pensions i del salari mínim, així com contra els acords de pau amb les FARC. Prop de 250.000 persones participen en les mobilitzacions davant les quals el president promet un diàleg nacional.

Els estats de Victòria i del Sud d’Austràlia declaren l’alerta “catastròfica” pels incendis que des de setmanes abans cremen amb efectes devastadors. Els governs d’aquests territoris evacuen milers de persones i tallen l’electricitat a desenes de milers de cases i empreses per evitar que el foc s’estengui encara més. Al desembre se superen dues vegades els rècords absoluts de temperatures, cosa que origina un debat públic sobre la influència del canvi climàtic en aquests incendis, i també si la política mediambiental del govern és la més apropiada per prevenir-los.

Jordi Cruz es converteix en el xef català actual amb més estrelles (5) quan el seu restaurant Angle en suma la segona. També aconsegueixen estrelles els restaurants Aürt de Barcelona d’Artur Martínez; Cinc Sentits, també de Barcelona, de Jordi Artal, i Deliranto de Salou de Josep Moreno.

El Tribunal Suprem revoca la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del març de 2016 sobre Aigües de Barcelona i manté la societat mixta de majoria privada formada per Agbar i Criteria-Caixa i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta composició de l’empresa subministradora d’aigua a Barcelona i una vintena de municipis metropolitans va ser validada durant l’etapa de Xavier Trias com a alcalde de Barcelona. En accedir al càrrec, la nova alcaldessa Ada Colau va portar la concessió als Tribunals amb l’objectiu de municipalitzar el servei. El 20 de febrer de 2020 la Comissió Europea avala la sentència del TS sobre Aigües de Barcelona.

Amnistia Internacional es pronuncia sobre la sentència als processats per l’1 d’octubre. AI considera que la sentència criminalitza protestes legítimes i que l’Estat espanyol ha de revisar "substancialment" el tipus penal de la sedició, posar en llibertat "de forma immediata" Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i "anul·lar" la seva condemna, i instar el Ministeri Fiscal que "defensi el respecte del principi de legalitat, d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans". Per la seva banda, Amnistia Internacional Espanya qualifica el judici de “just”, i la sentència d’”injusta”.

L’Instituto Nacional de Estadística inica un rastreig per analitzar la mobilitat dels ciutadans amb finalitats estadístiques. La tasca la duen a terme tres grans operadores (Telefónica, Orange i Vodafone) durant vuit dies, i cedeixen els resultats a l’ens públic. La iniciativa desperta crítiques perquè es tem que un govern pugui accedir a les dades, malgrat que l’organisme assegura que es garanteix l’anonimat i la privadesa dels usuaris.

El cap de setmana del 16 i el 17 de novembre, les jugadores de futbol de la Lliga espanyola duen a terme la seva primera vaga en protesta pel bloqueig de les negociacions del primer conveni col·lectiu del futbol femení. L’endemà sindicats i clubs arriben a un acord i es desconvoca la vaga.

El govern i l’oposició de Xile signen l’Acord per la pau i una nova constitució, document que preveu la celebració d’un referèndum a l’abril de 2020 sobre la necessitat d’una nova constitució. En cas de resultat afirmatiu el nou text seria sotmès a un segon referèndum. L’actual constitució data del 1980, quan va ser aprovada per la dictadura d’Augusto Pinochet. A l’acord succeeix una aturada en l’onada de protestes iniciada a mitjan octubre, en les quals 26 manifestants van morir i més de 2.000 van resultar ferits (més de 300 amb traumes als ulls per pilotes de goma). El 18 el president Sebastián Piñera reconeix abusos policials alhora que critica també els manifestants que van fer ús de la violència.

L’organització de juristes International Trial Watch (ITW) presenta a Madrid el seu informe sobre el judici de l’1 d’octubre, elaborat a partir dels 64 observadors que el van presenciar. En les conclusions finals, l’informe considera que la sentència comporta una "violació massiva" de drets i principis jurídics, tant de drets civils i polítics fonamentals dels acusats reconeguts a la Constitució, com de principis jurídics bàsics. La qualifiquen de "clarament ideològica" i que introdueix una forma inexistent d'"alçament consecutiu", en referència al 20 S  i l'1 O. A banda, critica la condemna per sedició per "inconstitucional".

L’editorial Alpha, del grup Som, publica una nova versió en català de la Ilíada a càrrec de Pau Sabaté, la primera traduïda en vers en quaranta anys. La presentació inaugura la col·lecció Bernat Metge Universal, que s’emmarca en el projecte La Casa dels Clàssics, impulsada pel seu director Raül Garrigasait.

El Parlament de Catalunya aprova per 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions una moció en defensa de l’autodeterminació. Durant la votació, 21 diputats són absents i els de Cs abandonen la cambra abans que comenci. De manera simultània, s’anuncia que el Tribunal Constitucional suspèn la moció. El dia 26, JxCat, ERC i la CUP aproven una proposta de resolució que reivindica poder debatre i votar sobre l'autodeterminació com a resposta a la sentència del Suprem que condemna els líders de l’independentisme.

Amb el lema Spain, sit and talk, l’organització Tsunami Democràtic promou un tall de l’autopista a la Jonquera i el Pertús en sentit sud. El moviment instal·la un escenari enmig de l'autopista per fer-hi actuacions. El tall provoca cues de 20 km i de 14 km al Voló. La policia habilita desviaments del trànsit. Durant els tres dies següents hi ha talls a les principals vies de comunicació, especialment als accessos a Barcelona, que protagonitzen els CDR. Al matí del dia 12, els Mossos d’Esquadra i la Gendarmeria francesa desallotgen per la força els manifestants a la frontera. El tall es trasllada aleshores a l'AP-7 de Girona, on continua fins l’endemà del dia 13, en què Tsunami el desconvoca.

Se celebren eleccions generals anticipades a l’Estat espanyol. El PSOE, amb 120 escons al Congrés, és la força més votada, tot i que perd 3 diputats respecte a les eleccions de l’abril. El PP, amb 87, augmenta la representació en 21 i és segona força. El segueix l’extrema dreta de Vox (52) que augmenta de 28. Unidas Podemos (UP), amb 26, és quarta força amb una pèrdua de 7 escons. ERC ocupa el cinquè lloc (13), per davant de Cs (10), que cau en perdre 47 diputats. JxCat (8) ocupa la setena posició. A Catalunya, ERC és primera força, el PSC segona (12) i JXCat tercera. La CUP, que concorre per primer cop en unes eleccions generals espanyoles, obté 2 diputats, el mateix nombre que Vox i PP. A les Illes Balears, empaten PSOE, PP, UP i Vox amb 2 i al País Valencià el PSOE és primer (10), seguit de PP (8), Vox (7), UP (4), Cs (2) i Compromís (1). Al Senat, el PSOE perd la majoria absoluta (de 121 passa a 92), i el PP passa de 56 a 87 senadors.

En una cerimònia presidida per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president Frank-Walter Steinmeier es commemoren els 30 anys de la caiguda del mur de Berlín (9 d’octubre de 1989). En els seus discursos, ambdós mandataris alerten de la necessitat de preservar la democràcia en referència al creixement de l’extrema dreta. Aquesta mateixa data és també l’aniversari de la Nit dels vidres trencats (1938). A la ciutat de Bielefeld es donen cita centenars de defensors d’un negacionista de l’Holocaust, que suscita una contramanifestació de l’esquerra.

El grup Planeta comunica la finalització de les activitats del Cercle de Lectors. Aquesta iniciativa per a la promoció de la lectura la va impulsar el 1967 l’editorial alemanya Bertelsmann i Planeta la va continuar quan va adquirir-ne la divisió espanyola (2010-2014).

El govern del Iemen i els representants del Consell de Transició del Sud (CTS) signen un acord per posar fi a les hostilitats. En principi, ambdues parts formen l’aliança que, amb el suport de l’Aràbia Saudita, lluita contra la guerrilla xiïta houthi, que rep el suport de l’Iran. Tanmateix, el mes d’agost, assistida per la Unió dels Emirats Àrabs, la milícia del CTS va expulsar el govern de la ciutat d’Aden. L’acord de pau, que l’ONU considera un pas cap a la pacificació del Iemen, preveu la formació d’un govern format a parts iguals per membres del CTS i del nord.

42 anys després del llançament (1977), comencen a rebre’s dades de la sonda Voyager 2 enviades des de més enllà de l’heliosfera, on comença l’espai interestel·lar. La Vogager 2 va travessar l’espai on acaba l’heliosfera (zona fins on arriben les partícules emeses pel Sol, anomenades vent solar) el 5 de novembre de 2018, i en aquests anys ha recorregut uns 18.000 milions de quilòmetres. Les dades enviades aporten nous elements per al coneixement de l’estructura del sistema solar.

Del 31 d’octubre al 3 de novembre se celebra a la Fira de Montjuïc de Barcelona la 25a edició del Manga Barcelona, fins al 2018 anomenat Saló del Manga. Entre altres, aquest any el saló presenta una exposició commemorativa dels 25 anys, que coincideix amb una mostra al MNAC de l’obra d'Osamu Tezuka, un dels mestres del gènere.

La llei aprovada per la Duma (parlament rus) i signada pel president Vladímir Putin l’1 de maig comença a ser vàlida a tots els efectes. La seva funció és, segons fonts oficials, millorar la seguretat de la xarxa i, entre altres mesures, inclou la d’interrompre connexions tant a l’interior de Rússia com amb l’estranger en casos considerats d’emergència. Els crítics creuen que la llei té com a objectiu facilitar la censura per part de l’Estat i la consideren un atac a la llibertat d’expressió.

L’organització gihadista Estat Islàmic confirma la mort del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi dos dies després que ho faci el president dels Estats Units Donald Trump. Baghdadi va detonar les bombes que portava en ser acorralat durant un atac de forces especials nord-americanes, a la província siriana d’Idlib, en data no especificada. En el mateix comunicat, EI fa públic que Abu Ibrahim al-Hashemi al-Qurayshi és el nou líder del grup i “califa”.

Es reuneix a Barcelona l'Assemblea de Càrrecs Electes, creada el 2016 per l’Associació de Municipis per la Independència per suplir una eventual suspensió de la Generalitat i el Parlament per part de l’Estat. Les intervencions dels assistents (majoritàriament de JXCat, ERC i la CUP) es comprometen a donar suport a les negociacions de l’independentisme amb l’Estat espanyol i denunciar la repressió. La reunió, però, està marcada per les diferències sobre l’actuació dels Mossos i les crides d’un sector a la dimissió del conseller d’Interior Miquel Buch.

El primer ministre del govern libanès Saad Hariri anuncia la dimissió després de dues setmanes de protestes de centenars de milers de persones contra els plans d’austeritat del govern per retallar el deute sobredimensionat, contra la mala gestió econòmica i la corrupció. Hezbol·là, que forma part del govern, assenyala les protestes com una conspiració estrangera i escamots d’aquest partit xiïta agredeixen manifestants. A petició del president Michel Aoun Hariri continua en el càrrec en funcions fins a la designació d’un substitut o la celebració d'eleccions.

Per 405 vots contra 11 la Cambra de Representants dels Estats Units aprova reconèixer com a genocidi els assassinats en massa d’armenis perpetrats per l’Imperi otomà en 1915-16. Turquia condemna la resolució que, segons diu, persegueix desqualificar l’ofensiva turca contra els kurds a Síria.

Comencen a lliurar-se als jutjats de Catalunya els formularis d’autoinculpació per haver-se manifestat el 20 de setembre o haver votat en el referèndum de l’1 d’octubre. La campanya, impulsada per Òmnium Cultural, té per objecte solidaritzar-se amb els presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017. El primer dia el nombre d’autoinculpacions supera les 180.

L’entitat unionista Societat Civil Catalana convoca una manifestació que, sota el lema "Per la concòrdia, per la democràcia, per Catalunya: stop procés", recorre el passeig de Gràcia de Barcelona. Hi assisteixen també destacats representants polítics de l’espanyolisme: el líder del PP Pablo Casado, i de Ciutadans, Albert Rivera i, entre els socialistes, el ministre d’Afers Estrangers en funcions Josep Borrell, el president del Senat Manuel Cruz, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. També hi assiteix el regidor per Barcelona Manuel Valls. La Guàrdia Urbana xifra l’assistència en 80.000 persones i l’organització en 400.000.

El sínode de la regió Panamazònica celebrat a Roma aprova per 128 vots contra 41 que homes casats puguin exercir el sacerdoci. Es tracta d’una mesura limitada a la regió, on hi ha una gran escassetat de capellans, però que trencaria amb l’estricta observança del celibat en l’Església catòlica en cas de ser aprovada pel papa Francesc.

L’editorial Tres i Quatre fa públics els noms dels guanyadors dels 47 Premis octubre. Aquest any l’organització anuncia el dia 15 que s’anul·la la cerimònia en protesta per la sentència als presos polítics. Els premiats són Josep Igual, per L’eternitat enamorada (Joan Fuster d’assaig), Josep Colomer, per Les espines del peix (Andròmina de narrativa) Joan Duran per Nua cendra (Vicent Andrés Estellés de poesia) i Carles Batlle per Nòmades (Pere Capellà de teatre).

António Costa pren possessió del càrrec de primer ministre de Portugal per segona vegada al front d’un govern monocolor en minoria. Els socialistes van ser revalidats com a primera força en les eleccions del 6 d’octubre, tot i no obtenir majoria absoluta (108 de 230 diputats).

Les restes del dictador Francisco Franco són traslladades del Valle de los Caídos, on va ser enterrat, al cementiri de Mingorrubio del barri madrileny d'El Pardo. En la cerimònia el fèretre és transportat pels seus nets i hi assisteixen, a més dels familiars, la ministra de Justícia Dolores Delgado. El partit d’extrema dreta Vox és el que expressa una oposició més frontal al canvi, mentre que el PP i Cs critiquen el PSOE per considerar el trasllat innecessari i una operació electoralista.

El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la reforma de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La principal novetat és que en l’elecció del president i dels membres del Consell s’elimina la majoria absoluta en segona volta i han de ser dos terços de la Cambra els que l’aprovin. L'elecció dels directors de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio es farà a través d'un concurs de selecció públic, regulat pel Consell de Govern de la Corporació, entre altres aspectes nous.

La Comissió Europea retorna al govern espanyol en funcions l’esborrany de pressupostos, que són una segona pròrroga dels de l’anterior govern del PP. La Comissió expressa preocupació perquè la inestabilitat que viu l’Estat espanyol repercuteix en l’incompliment dels objectius de dèficit i de despesa.

Se celebren eleccions a l’Assemblea Federal de Suïssa, el Parlament de la Confederació Helvètica. Els resultats revaliden el primer lloc del Partit Popular, al qual segueixen socialdemòcrates i liberals, però tots tres perden diputats. En canvi, els dos partits ecologistes en guanyen.

Unes 525.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, participen a Barcelona en la manifestació “Pels drets i les llibertats”. Convocada per la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya i amb el suport d'Òmnium Cultural i l'ANC, els manifestants expressen el seu rebuig a la sentència del judici de la causa especial 20907/2017 que ha condemnat a anys de presó líders independentistes catalans. Centenars de milers de persones conflueixen en tres columnes en les Marxes per la Llibertat començades el dia 15 des de tots els punts de Catalunya cap a la capital catalana. Al vespre es produeixen enfrontaments amb la policia al davant de la comissaria de Via Laietana, on els cossos de seguretat practiquen detencions. La manifestació convocada junt amb la vaga general té una incidència, segons el Departament de Treball, molt variable segons el sectors: la màxima correspon als universitaris (90%) i la més baixa a la sanitat (per sota del 20%).

L’Audiència Nacional obre una investigació per terrorisme a Tsunami Democràtic i n’ordena el tancament del web. Poc després, apareixen rèpliques de la pàgina. Tsunami Democràtic és una organització independentista anònima que es va presentar públicament el 2 de setembre i que opera a través de xarxes socials, especialment de Telegram. Té un protagonisme creixent en la mobilització d’accions independentistes, com ara l’ocupació de l’aeroport de Barcelona del 14 d’octubre. El 30 d’octubre Microsoft bloqueja l’aplicació de Tsunami Democràtic a instàncies de la Guàrdia Civil, tot i que la reobre el 13 de novembre.

El primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president de la Comissió Europea Jean Claude Juncker, anuncien un acord de sortida de la Gran Bretanya que té en compte la salvaguarda de la frontera d’Irlanda amb Irlanda del Nord. El Consell Europeu aprova per unanimitat l’acord i el dia 22 ho fa la Cambra dels Comuns. És el primer cop des que van començar les negociacions del Brexit que totes dues parts arriben a un acord. Tot i això, Johnson no aconsegueix que la Cambra dels Comuns accepti el calendari que proposa. Finalment, el 28 d'octubre la Unió Europea accedeix a posposar la data límit al 31 de gener de 2020.

A causa de les protestes de l’oposició, la governadora de Hong Kong, Carrie Lam, abandona el Consell Legislatiu durant un discurs. D’aquesta manera, la llei d’extradició suspesa al juliol, origen de les protestes, no pot ser retirada formalment. Malgrat la suspensió, les protestes han continuat i la confrontació amb la policia és cada cop de caràcter més violent. Els manifestants amplien les seves demandes i, a banda de la retirada de la llei, inclouen no qualificar les protestes d’”avalots”, l’amnistia per als activistes detinguts, una investigació independent del que qualifiquen de brutalitat policial i l’establiment del sufragi universal sense condicions (els candidats estan limitats als que permet un comitè controlat per Pequín).

Durant un dia l’aeroport de Barcelona-el Prat és ocupat pels manifestants, que el col·lapsen. Més d’un centenar de vols han de ser cancel·lats. Els cossos de seguretat s’enfronten als manifestants al final de la manifestació. També la tensió és molt elevada davant la comissaria de Via Laietana, a Barcelona, on la policia carrega també contra els manifestants. Segons el Servei d’Emergències Mèdiques els ferits al final dels disturbis són més d’un centenar, quatre dels quals han perdut un ull de resultes de la utilització de pilotes de goma per la Policía Nacional (prohibides pel Parlament de Catalunya). Al llarg d’una setmana se succeeixen les mobilitzacions convocades sobretot pels CDR i el Tsunami Democràtic, els talls de vies públiques i, en determinades hores i entorns, els enfrontaments amb la policia.

Les eleccions legislatives de Polònia donen la victòria al partit del govern Llei i Justícia (PiS) encapçalat pel fins ara primer ministre Mateusz Morawiecki. Tot i perdre escons i els guanys dels partits opositors, Coalició Cívica i L’Esquerra, el PiS conserva, amb 235 escons, majoria absoluta a la cambra.

El Parlament romanès aprova per majoria (238 contra 233) la moció de censura de l’oposició contra la primera ministra socialista Viorica Dăncilă. La moció de censura és el resultat d’un cas de corrupció que ha portat el líder socialista Liviu Dragnea a la presó, de reformes impopulars en el sistema judicial i de paràlisi en la prestació de serveis. El president Klaus Iohannis encarrega al liberal Ludovic Orban la formació de govern, que rep l’aprovació del parlament el 4 de novembre.

La Junta Electoral Provincial admet part d’un recurs de Ciutadans i prohibeix a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio les expressions "presos polítics", "exili" o "Consell de la República". Desestima, però, prohibir "referèndum de l'1 d'octubre" o "repressió policial". També obliga a afegir “autoanomenat” o “autoproclamat” quan s’esmenti el Consell per la República.

En l’aniversari dels 20 anys de la reobertura del Gran Teatre del Liceu, es recuperen els vitralls wagnerians i la façana original, obra de l’arquitecte Josep Oriol Mestres (1874). Els vitralls, obra d’Oleguer Junyent, van ser amagats als anys vint junt amb la façana, únic element que va restar intacte després de l’incendi del 1994.

El motociclista Marc Márquez guanya el Gran Premi de Tailàndia i es proclama campió del món de motociclisme per vuitè cop i per sisè cop de MotoGP. En aquesta categoria només el superen Giacomo Agostini (8) i i Valentino Rossi (7).

En el sisè dia de l’anomenada “intifada iraquiana”, l’ONU crida a posar fi a la “forassenyada pèrdua de vides” (més d’un centenar de morts), sobretot entre els manifestants a conseqüència de la repressió policial. Les protestes tenen com a motiu inicial la denúncia de la corrupció, l’atur i la mala qualitat dels serveis públics, però aviat es converteixen en crides a enderrocar el govern. Les protestes s’aturen el dia 8 amb motiu d’una festivitat xiïta però es reprenen el dia 24. A finals de mes, el nombre de morts supera els 200.

L’artista plàstic Jaume Plensa és el nou guardonat amb el premi Pau Casals. Instituït per la Generalitat de Catalunya, el seu destinatari esdevé legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys amb la missió de projectar-la al món. L’anterior guardó va recaure en Jordi Savall (2017).

S’inaugura a París un carrer del districte onzè amb el nom de l’activista catalana Neus Català, que va viure molts anys a la ciutat. La cap de memòria històrica de la capital francesa destaca en la seva intervenció la condició de símbol de l’homenatjada en la lluita contra el feixisme i el nazisme, especialment de les dones. Neus Català rep també en el mateix acte, a títol pòstum, la medalla Grand Vermeil, la condecoració més alta de l’ajuntament de la ciutat.

Un informe del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans del Consell d'Europa mostra "preocupació pel creixent nombre de polítics locals, regionals i nacionals processats per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat, sobretot a Espanya i Turquia". Entre altres, l’informe esmenta la presumpta violació de la llibertat d’expressió dels polítics en els dos estats, i en el cas d’Espanya, pregunta el motiu de la reacció de la policia l’1 d’octubre de 2017 si els referèndums estaven despenalitzats.

El president de la Xina Xi Jinping encapçala les celebracions dels 70 anys de la fundació de la República Popular de la Xina. L’1 d’octubre de 1949 Mao Zedong anuncià la fundació del Partit Comunista de la Xina, l’organització que des d’aquesta data governa la Xina. Les celebracions tenen un marcat caràcter militar. Mentrestant, a Hong Kong l’efemèride donà lloc a una intensificació de les protestes iniciades fa cinc mesos contra la llei d’extradició promoguda per Pequín al govern autònom.

La policia nigeriana allibera 19 noies d’entre 15 i 28 anys embarassades que havien estat segrestades i violades amb el propòsit de vendre’n els fills, quatre dels quals són també alliberats. Es detenen també dues dones que actuaven com a llevadores, però els principals responsables de l’organització aconsegueixen escapar. El 2018 la policia va rescatar uns 160 infants que també havien de ser venuts.

Àustria celebra eleccions generals anticipades. Els conservadors del Partit Popular, al qual pertany el canceller sortint Sebastian Kurz, obtenen una clara victòria (71 escons) lluny, però, de la majoria absoluta (92). A continuació se situen socialistes (40), la ultradreta (31), els Verds (26) i els liberals (15). Un cop coneguts els resultats, Kurz inicia els contactes per a la formació d’una coalició de govern.

A Jakarta i altres ciutats d’Indonèsia tenen lloc durant setmanes manifestacions de milers de persones. Protagonitzades sobretot per estudiants i majoritàriament pacífiques, les mobilitzacions expressen el malestar per diverses mesures del govern. Un dels motius és el projecte de reforma del codi penal (no modificat des de l’època colonial) que, segons els manifestants, afavoreix la corrupció i criminalitza l’avortament, la infidelitat conjugal o la blasfèmia.

Els dies 25 i 26 se celebra al Parlament de Catalunya el debat de política general. De les resolucions aprovades, sobresurten demanar l'amnistia dels presos polítics i la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya.

El Partit Demòcrata dels Estats Units comença l’impeachment contra el president Donald Trump. L’acusació es basa en la denúncia d’un agent de la intel·ligència segons la qual Trump hauria pressionat el president ucraïnès Volodímir Zelenski per obtenir informació sobre Joe Biden, rival seu a les eleccions del 2020. Si els resultats de la investigació i l’acusació obtenen prou suport de la Cambra de Representants i del Senat es procediria al que seria la tercera destitució d’un president en tota la història dels Estats Units.

Els jutges del Tribunal Suprem de la Gran Bretanya declaren que la suspensió del Parlament britànic durant 5 setmanes decretada pel primer ministre Boris Johnson el 10 de setembre va ser il·legal. Johnson, que va adduir raons tècniques per a la mesura, també va reconèixer que l’objectiu era impedir prorrogar el Brexit (31 d’octubre), encara que no s’arribés a un acord. El tribunal considera que la suspensió impedia sense justificació raonable la capacitat del Parlament de dur a terme les seves funcions.

500 guàrdies civils participen en l’anomenada Operació Judes, ordenada per l’Audiència Nacional contra els Comitès de Defensa de la República (CDR). Els agents detenen un total de nou persones, quatre a Sabadell i una a Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Pere de Torelló i Sant Fost de Campsentelles, respectivament. En un dels escorcolls a un domicili d’un dels detinguts, els agents diuen haver-hi trobat substàncies i materials que es podrien utilitzar per a fabricar explosius. La fiscalia acusa els detinguts dels delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius. Des del primer moment, els advocats dels detinguts denuncien irregularitats en l’operació. El dia 26 el jutge envia a presó sense fiança set dels nou detinguts.

Els Estats Units intensifiquen la col·laboració militar amb l’Aràbia Saudita amb l’enviament de tropes i equipament defensiu amb l’objectiu de reforçar la seguretat de les instal·lacions petrolieres, dues de les quals van ser destruïdes amb drons per la milícia iemenita houthi. L’Iran, enfrontat a l’Aràbia Saudita i que dona suport a la guerrilla, critica durament el desplegament.

Comença una setmana de mobilitzacions (20-27 de setembre) arreu del món per instar els líders mundials a prendre mesures efectives per combatre la crisi climàtica i mediambiental. Organitzades pel moviment Fridays for Future, que té com a cap visible i principal iniciadora l’estudiant sueca Greta Thunberg, és protagonitzat per joves i adolescents. A les principals capitals, especialment a Sydney, Berlín i Nova York, centenars de milers de joves surten al carrer per reclamar un planeta que garanteixi el futur de les noves generacions. El dia 21, dos dies abans de la Cimera pel Clima de les Nacions Unides, té lloc una Cimera dels Joves pel Clima, que també acull l’ONU.

Se celebren eleccions generals a Israel, en les quals el partit dels conservadors liderat pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, aconsegueix un resultat lleugerament per sota de la coalició de centredreta Blanc i Blau, liderada per l’excap de l'estat major, Benny Gantz (31 i 32 escons, respectivament). A continuació se situa la Llista Conjunta, una aliança de partits àrabs (15), l’ultraortodox Shas (9), la dreta secular Yisrael Beytenu (8). Quatre partits més (entre els quals el laborista) obtenen entre 5 i 7 escons. Netanyahu, que està acusat de diversos càrrecs de corrupció, ofereix una aliança a Blanc i Blau, un govern de coalició que Gantz rebutja, cosa que complica molt la formació de govern.

Hiroto Saikawa, executiu en cap de la multinacional japonesa d’automòbils, dimiteix el càrrec, acusat d’haver rebut sobresous milionaris. És la dimissió de més alt nivell en el sector després de la dimissió l’any anterior del conseller en cap Carlos Ghosn.

El Consell General d’Aran confirma la mort d’una euga pel tercer atac de l’os mascle anomenat Cachou. Els dos primers, que també han resultat en la mort del bestiar, van tenir lloc entre el 4 i el 10 de setembre. Aquests atacs continuats posen en entredit la reintroducció de l’os al Pirineu català.

El BOE (Boletín Oficial del Estado) anuncia el traspàs del ducat de Primo de Rivera a Fernando María Primo de Rivera y Oriol, fill d’un nebot del dirigent falangista Miguel Primo de Rivera y Urquijo, a qui Francisco Franco va atorgar el títol pòstumament el 1948. La concessió dona lloc a fortes crítiques al govern del PSOE, que li reclamen que sigui conseqüent amb l’esperit de la memòria històrica.