Cronologia dels Països Catalans i del món

Per 298 vots en contra i 52 a favor el Congrés dels diputats rebutja la moció de censura del partit d’extrema dreta Vox contra el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez.

Les arquitectes irlandeses Yvonne Farrell i Shelley McNamara, de l'estudi Grafton Architects, són declarades guanyadores del premi Pritzker d'arquitectura en l'edició del 2020.

La nit del solstici d'hivern té lloc la conjunció de Jupiter i Saturn, i fins a mitjan gener del 2021 els dos planetes se separa gradualment. Aquest fenomen, conegut popularment com estrella de Nadal, té lloc aproximadament cada 20 anys, però a Catalunya l’última que es va identificar a menys de 0,1 graus, com la d’enguany, no es produïa des del 1623. La propera s’ha calculat per al 15 de març de 2080.

El jutge deixa en llibertat amb càrrecs els nou detinguts en l’anomenada operació Volhov contra polítics i empresaris catalans presumptament implicats en el finançament del referèndum de l’1 d’octubre, entre els quals l'empresari Oriol Soler, l'excònsol honorari de Letònia a Barcelona i president de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals, l’exsecretari de Comunicació de Jordi Pujol i assessor d'Artur Mas, David Madí i l'exconseller Xavier Vendrell. L’operació, duta a terme per la guàrdia civil el dia 28 va comportar la detenció de 21 persones, 9 de les quals van passar a disposició del jutge i es van negar a declarar.

Gonzalo Boye, l’advocat que defensa els presidents Carles Puigdemont, Quim Torra i altres polítics independentistes, denuncia que el seu despatx de Madrid ha estat escorcollat d’incògnit per segona vegada. Com al primer cop, els assaltants fan destrosses i regiren l’habitació, però no s’enduen res.

El govern de les Canàries declara la situació d’alerta per un fort episodi de calitja, causada per una concentració de pols africana transportada per forts vents i acompanyada d’altes temperatures, que disminueix la visibilitat i dificulta l'activitat habitual. Entre altres mesures s'anul·len les classes i durant un dia se suspèn l’activitat dels aeroports.

La Sagrada Família acull la cerimònia de beatificació de Joan Roig Diggle, assassinat als inicis de la Guerra Civil. Hi assisteixen 588 fidels, que ocupen menys d’un terç de la nau i es protegeixen en mascaretes. Tot i que la cerimònia, presidida per l’arquebisbe Joan Josep Omella i a la qual assisteixen també càrrecs públics, és autoritzada pel Procicat (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya), el departament de Salut obre expedient als organitzadors de la missa per "un risc epidemiològic del tot injustificable".

Se celebra a l’Escola Judicial de Barcelona l'acte de lliurament de despatxos dels nous jutges. És la primera ocasió en què no assisteix el rei d’Espanya, que el govern espanyol justifica per motius de seguretat. L’absència de Felip VI és durament criticada pel Consell General del Poder Judicial, que en aquesta ocasió tampoc convida cap representant de la Generalitat. Tampoc hi assisteix el president del Tribunal Constitucional, que justifica l’absència per problemes d’agenda.

Investigadors nord-americans anuncien el descobriment a Shanidar (Kurdistan iraquià) de les restes articulades d’un espècimen de Neandertal, és a dir, que conserven gran part dels ossos en la posició original en què va morir. Per les restes de pol·len, els científics associen la troballa a un enterrament ritual on s’haurien col·locat flors. L’últim esquelet articulat de Nendertal es va trobar el 2010 a la cova Foradada (Oliva, la Safor).

Se celebren eleccions presidencials a Bielorússia. El president Aleksandr Lukaixenko, en el poder des del 1991 i al capdavant d’un règim autoritari i personalista, obté més del 80% dels vots segons les fonts oficials, però l’oposició l'acusa de frau i de manipular els resultats. Les setmanes següents té lloc l’onada de protestes més gran des de la independència de l’exrepública soviètica. La principal contrincant de Lukasenko, Svetlana Tikhanóvskaia, muller d’un líder opositor empresonat després que anunciés la seva candidatura, s’exilia a Lituània. L’11 d’agost anuncia per vídeo que pren aquesta decisió per protegir els seus fills de la repressió desencadenada pel règim.

La ministra de defensa alemanya anuncia la reestructuració del cos d’elit KSK. Al mes de maig es van localitzar armes i explosius al domicili d’un dels seus membres, prop d’una vintena dels quals (d’un total d’un miler) són sospitosos d’activisme d’extrema dreta. També s’ha localitzat propaganda de l’època nazi en alguna de les casernes.

La Generalitat transfereix les competències sobre les residències de gent gran, fins ara adscrites a la Conselleria de Treball i Afers Socials, a la Conselleria de Salut. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller de Treball, Chakir el Homrani, reconeixen errors en la gestió no corregits a temps. El nombre de defuncions en aquestes institucions per la covid-19 és substancialment superior a la mitjana, i el personal que hi treballa, així com els familiars de les persones ingressades es queixen reiteradament de la manca de recursos per fer front a l’emergència sanitària. El 24 de març la Fiscalia Superior de Catalunya va obrir una investigació per aclarir la mort per coronavirus de 22 persones grans a les residències de Capellades i Olesa de Montserrat des de la setmana anterior.

Poc més de 3 mesos després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 (14 d’octubre de 2019), comença a l’Audiència Nacional el judici al major destituït Josep Lluís Trapero, aleshores màxim comandament dels Mossos d’Esquadra, i a Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, exalts càrrecs de la Conselleria d’Interior. La fiscalia acusa Trapero, Soler i Puig de rebel·lió, delicte per al qual demana 11 anys de presó per a cadascun, i Laplana de sedició, per a qui demana quatre anys. Presideixen la sala els magistrats Concepción Espejel, Francisco Javier Vieira i Ramón Sáez.

El Parlament del Perú aprova destituir el president interí Martín Vizcarra, acusat d’acceptar suborns per valor de 780.000 euros en canvi de concessions de contractes. És el segon intent de processar el president Vizcarra. El substitut fins al final de la legislatura (juliol de 2021) és el president del Congrés Manuel Merino, que dimiteix el 15 de novembre per la mort de dos manifestants en enfrontaments amb la policia. Merino és substituït pel diputat Francisco Sagasti.

El rei Felip VI presideix a l’estació de França l’acte de clausura de la Barcelona New Economy Week. Enmig d’un fort dispositiu policial, unes 1.500 persones es mobilitzen contra la presència del monarca. A l’acte no hi assisteixen ni representants del govern català ni de l’ajuntament de Barcelona. Els primers acusen el rei d’avalar la repressió contra l’independentisme i els segons censuren les males pràctiques de la monarquia.

L’Índia executa quatre dels sis homes que van violar una dona en un autobús l’any 2012. El judici es va celebrar el 2013, i les execucions són les primeres des del 2015. El cas va provocar una onada d’indignació i va ser el punt de partida d’una nova legislació antiviolació a l’Índia.

270 militars retirats signen un manifest contra el govern de coalició PSOE-Podemos, en el qual afirmen que la unitat d’Espanya està en perill, que hi ha un deteriorament de la democràcia i que es pretén imposar un pensament únic amb la llei de memòria històrica. També manifesten la lleialtat a Felip VI. Aquest manifest està precedit d’una carta al rei d’Espanya en el mateix sentit del 30 de novembre signada per 73 antics comandaments de l’exèrcit. Alguns d’aquests militars van manifestar a les xarxes que calia afusellar 26 milions de ciutadans.

Davant de l’augment d’infeccions de la COVID-19, el govern francès decreta el toc de queda per a 38 departaments, entre els quals hi ha la Catalunya Nord (Pirineus Orientals). Més de la meitat dels departaments (54 de 101) es troben afectats per la mesura.

Tres alpinistes catalans moren en una allau a Geòrgia. Les tres víctimes formaven part d’un grup de vuit persones del Pallars que feien una travessa amb esquís a la zona de Mestia, al Caucas.

El govern de la Generalitat tanca perimetral la Cerdanya i el Ripollès a partir de la mitjanit del dia 22 a causa dels elevats valors dels indocadors de la pandèmia. El dia anterior (21 de desembre) entren en vigor les mesures especials de Nadal, que imposen fortes restriccions a les trobades de les festes, a banda d’altres que es mantenen fins a l’11 de gener, com a mínim.

La Fiscalia del Tribunal Suprem renuncia investigar Joan Carles I pels presumptes delictes de blanqueig i infracció tributària perquè la inviolabilitat que li atorga la constitució ho impedeix, malgrat reconèixer l’existència d’indicis d’aquests delictes.

Se celebra la 38a edició de la Setmana del Llibre en Català, que a causa de la pandèmia de la covid-19 redueix la durada a cinc dies i trasllada l’emplaçament de la plaça de la Catedral al Moll de la Fusta de Barcelona.

Comença el judici a la Gran Bretanya al ciberactivista Julian Assange, acusat pels Estats Units de revelar secrets d’estat i posar en perill la seguretat nacional. El tribunal ha de decidir si Assange és culpable dels càrrecs de què l’Estat nord-americà l’acusa, activant així la seva extradició. El mateix dia en nombrosos països tenen lloc manifestacions a favor d’Assange. A Catalunya, la manifestació de Barcelona és convocada per l'independentisme.

El partit d’Aung San Suu Kyi, cap de govern de fet de Myanmar, guanya clarament les eleccions legislatives. La Lliga Nacional per la Democràcia supera clarament la majoria absoluta. El principal partit de l’oposició, que té el suport dels militars, reclama la repetició de les eleccions. En aquestes eleccions es prohibeix la participació de candidats de minories ètniques i religioses, entre les quals els Rohingya, la persecució contra els quals ha donat lloc a acusacions de genocidi contra Aung San Suu Kyi, el govern i l’exèrcit.

Entra en vigor a Catalunya la limitació de les reunions socials tant privades com públiques a no més de 6 persones per tal de disminuir les infeccions de la COVID-19. La resolució contempla exempcions per a les llars amb més de sis persones, les activitats laborals, escolars o de culte, entre d'altres.

La UEFA sanciona el primer equip del Manchester City, entrenat per Josep Guardiola des del 2017, amb una multa de 30 milions d’euros i a no jugar competicions europees durant dues temporades per irregularitats comeses el 2012-16 pel seu propietari, el xeic Mansour bin Zayed en el finançament del club. El Manchester anuncia un recurs davant del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport.

Egipte restaura el Senat amb eleccions a la cambra, que va ser dissolta el 2014 pel president Abdel Fattah al-Sisi, acusant-la de corrupta. Sota el nou reglament, un terç dels senadors són designats directament pel president.

Entra en vigor la reobertura parcial de les fronteres de l’espai Schengen autoritzada per la Comissió Europea amb una sèrie de recomanacions. Tot i que anteriorment Eslovàquia, Romania i Polònia ja van reobrir fronteres, la majoria d’estats (inclosos els que no formen part de la UE) aixequen algunes fronteres a partir d’aquesta data. L’obertura està condicionada a l’estat de la pandèmia de la covid-19 a cada país i les fronteres es poden tornar a tancar selectivament en funció de la situació sanitària corresponent. L’estat espanyol ho fa el dia 21, menys amb Portugal, que considera que la pandèmia a Espanya no està prou controlada.

Bernie Sanders renuncia a ser candidat demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units del novembre. Sanders, de l’ala esquerra del Partit Demòcrata i molt crític amb la cúpula dirigent d’aquest, justifica la retirada per l’emergència de la covid-19 i per la reducció dràstica de les seves opcions. L’exvicepresident de Barack Obama Joe Biden resta així com el candidat que aspira a derrotar Donald Trump.

Ferdinand Marcos, president (1965) i dictador (1972-86) de Filipines, és enterrat amb honors d’estat al Cementiri dels Herois de Manila. Enderrocat per una revolta popular i exiliat, Marcos i la seva esposa van encapçalar una de les dictadures més corruptes del segle XX. Després de la seva elecció al mes de maig, el nou president, Rodrigo Duterte, antic col·laborador seu, va anunciar plans per retornar el seu cos i retre-li un funeral honorífic, cosa que va donar lloc a grans mostres de rebuig. El 8 de novembre el Tribunal Suprem va donar l’autorització perquè fos enterrat al Cementiri dels Herois, reservat per a les personalitats que han fet aportacions destacades a Filipines.

Durant aquest dia 5.430 persones, més del 60% dels inscrits en el nou Partit Demòcrata Català sorgit del congrés dels dies 8 al 10 de juliol, elegeixen els càrrecs a la direcció. Artur Mas i Neus Munté obtenen el 95% dels vots a la presidència, per a la qual són l’única candidatura, mentre que, a la direcció exe-cutiva, el tàndem format per Marta Pascal i David Bonvehí s’imposa pel 87,76% a la candidatura rival liderada per Ignasi Planas (12,27%). Al consell nacional, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, s’imposa clarament al conseller Santi Vila.

En l’assemblea general celebrada a Manresa els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) aproven el nou full de ruta, en el qual es rebutja donar suport a una candidatura única dels independentistes en les eleccions espanyoles. L’estret marge (971 contra 913 vots) posa de manifest les fortes diferències a l’interior de l’organització. També es rebutja l’esmena que reclamava escollir directament el president, perquè no arriba al 65% dels vots que marquen els estatuts.

En un acte públic a l’Arxiu Nacional de Catalunya es restitueixen documents decomissats pel franquisme a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola coneguts com Papers de Salamanca. És el quart d’aquests actes, després dels ja celebrats el 20 de febrer de 2012, i el 19 de febrer i el 3 de desembre de 2015. Els fons lliurats corresponen a la documentació lliurada pel Ministeri de Cultura espanyol entre el 2008 i el 2014. Els beneficiaris són una cinquantena de particulars o els seus descendents i una cinquantena d’entitats molt diverses. Amb aquest lliurament s’ha retornat el 95,5% dels documents rebuts fins al moment, segons la Generalitat de Catalunya.

Chema Clavero, president de l’organització Súmate, que agrupa els castellanoparlants partidaris de la independència de Catalunya, anuncia la dimissió "per motius de salut relacionats amb el desgast de l’activitat". Clavero va rellevar a l’abril del 2015 el president fundador de l’entitat Eduardo Reyes. La junta anuncia la convocatòria per a elegir un substitut tan aviat com sigui possible.

El Pentàgon anuncia el trasllat de 12 iemenites i 3 afganesos internats al centre de detenció de Guantánamo als Emirats Àrabs Units. Actualment, només resten 61 presoners a la base de Guantánamo. El centre va ser obert el 2002 per a empresonar els sospitosos de terrorisme, i va ser molt criticat per les detencions sense proves de la majoria dels interns i pels mètodes d’interrogació, sovint qualificats de tortura. L’administració Bush va alliberar-ne fins a 532, la majoria sense càrrecs. Quan va arribar a la presidència Barack Obama (2009) va prometre el tancament de la presó, però pocs mesos abans d’acabar el mandat encara continua operativa. Aquest és el grup més nombrós de presos del penal alliberats al llarg de tots aquests anys.

El president francès, François Hollande, signa el decret que imposa la polèmica reforma laboral impulsada pel primer ministre, Manuel Valls, impugnada fins i tot per una facció del Partit Socialista. A causa d’aquesta oposició, Valls evita portar la reforma a votació i fa ús de la prerrogativa constitucional que li permet aprovar una llei sense passar per l’Assemblea Nacional a canvi de sotmetre’s a una moció de censura, que supera el dia 12 (per 42 vots no s’arriba als 288 necessaris per a la destitució). No obstant això, les protestes i les mobilitzacions continuen. La vaga dels empleats de les benzineres i els treballadors de les centrals nuclears durant el maig és especialment greu. La reforma incideix, sobretot, en la facilitat de reducció de sous i en els acomiadaments.

El papa Francesc anuncia, en la carta apostòlica Misericordia et misera, que a partir d’ara els sacerdots catòlics podran absoldre les fidels del pecat de l’avortament. Fins ara, la doctrina de l’Església excomunicava qui hagués comès aquest pecat. Amb motiu de l’Any Sant de la Misericòrdia, celebrat del 8 de desembre de 2015 al 20 de novembre de 2016, el papa Francesc va aixecar aquesta sanció i la possibilitat del perdó, que, en el darrer dia del jubileu, estableix de manera indefinida.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convoca els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i els partits a favor de la consulta amb representació al Parlament i al Congrés. En representació dels partits, hi assisteixen líders de la coalició de govern Junts pel Sí, de la CUP i dels diversos integrants de Catalunya Sí que es Pot (ICV, Podem i EUiA). Per part de les entitats, a més de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, hi ha representants de Súmate, la Plataforma per la Llengua, la UGT i CCOO. CECOT hi envia representants de perfil més baix. L’objectiu de la reunió és reforçar el consens polític i social per impulsar el referèndum i, a instàncies de Catalunya Sí que es Pot, s’acorda insistir per pactar un referèndum amb l’Estat espanyol. Tanmateix, el president Puigdemont manté el compromís de fer el referèndum abans del final de setembre, amb acord o sense.

Després de Guinea i Sierra Leone el 2015, amb la declaració de Libèria lliure de l’epidèmia del virus de l’Ebola, l’Organització Mundial de la Salut considera eradicada l’epidèmia. Tot i això, qualifica de "crítics" els mesos següents per la possible aparició de nous brots, i l’endemà se n’identifica un nou cas a Sierra Leone. En total han mort, des que es van descobrir els primers infectats el 2014, unes 11.300 persones, gairebé totes en aquests tres països.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obliga les entitats bancàries espanyoles a tornar tots els diners de les hipoteques subjectes a les clàusules terra, que fixaven uns interessos mínims al marge del preu del diner. La sentència del TJUE en corregeix una altra del Tribunal Suprem que dictaminava que els diners s’havien de cobrar només a partir del 2013, quan va dictaminar que les clàusules terra eren il·legals. En canvi, el TJUE estableix que els diners s’hauran de tornar des de la data de formalització dels contractes hipotecaris, cosa que en conjunt representa, segons el Banc d’Espanya, almenys 4.000 milions d’euros.

Per primera vegada es fa a Barcelona la prova d’accés a l’advocacia en català. Al desembre del 2014, els catorze degans dels col·legis d’advocats catalans van demanar la descentralització de la prova i que es pogués fer en català. El 2015 es va poder fer a Barcelona, entre altres capitals de comunitats autònomes, però només en castellà. Al febrer, el ministeri va reiterar la llengua única de la prova, contrària a les recomanacions del Consell d’Europa, però, posteriorment, al setembre del 2016 el ministeri de Justícia en funcions, encapçalat per Rafael Catalá, va signar amb representants dels governs de comunitats amb llengües cooficials un conveni que permet fer la prova en la llengua pròpia de la comunitat.

Milers de persones es manifesten els dies 6 i 7 de febrer en diverses ciutats de l’Europa central contra l’acollida d’immigrants i refugiats, convocats pel moviment antimusulmà alemany Pegida. La mobilització més important té lloc a Dresden, i congrega unes 8.000 persones, segons la policia. A Praga, Varsòvia, Copenhaguen i altres ciutats s’apleguen també manifestants, bé que en un nombre molt inferior. A Calais (França), on hi ha el camp d’immigrants i refugiats més gran d’Europa i on la manifestació ha estat prohibida, la policia deté un general de la legió estrangera que intentava manifestar-se.

En el curs de la roda de premsa en la qual anuncia noves mesures de control d’armes de foc, el president Barack Obama plora mentre enumera la successió d’atacs amb víctimes mortals dels darrers anys. Obama justifica els decrets presidencials pel que qualifica d’"inacció" del Congrés. La manifestació emocional del president provoca una polèmica als mitjans de comunicació. El dia 8, en una entrevista televisada, Obama acusa l’Associació Nacional del Rifle, el principal lobby armamentista dels Estats Units, de distorsionar les seves propostes i nega que vulgui requisar les armes dels ciutadans.

El Futbol Club Barcelona guanya el seu 24è títol de Lliga després de derrotar el Granada per 0-3, amb gols de Luis Suárez. El dia 22 se celebra la final de la Copa del Rei, a l’estadi Vicente Calderón, en la qual el Barça conquereix el trofeu contra el Sevilla (2-0), amb gols de Jordi Alba i Neymar. Aquesta final de Copa ve marcada per la prohibició d’exhibir estelades a l’estadi dictada per la delegada del Govern espanyol a Madrid el dia 18, però que revoca el dia 21. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havien anunciat que no assistirien a la final si se’n mantenia la prohibició.

La direcció de l’empresa química Ercros anuncia el tancament de la planta de producció de clor a Flix (Baix Ebre) el 2017, que comportarà l’acomiadament de 120 treballadors. Ercros també reduirà la producció el 30% a la fàbrica que té a Vila-seca (Tarragonès). El principal motiu és la reducció de la demanda de clor del principal client, Covestro, filial de Bayer, que tanca la planta de Tarragona, i també l’entrada en vigor de la prohibició del sistema de producció amb mercuri decretada per la UE a partir del 2017.

El Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, tramitar la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que presenten conjuntament Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. La llei comporta declarar nul·les i sense cap efecte jurídic les sentències dels prop de 20.000 consells de guerra sumaríssims i dels judicis polítics dictats a Catalunya durant el franquisme. La proposta ha estat presentada per la Comissió de la Dignitat.

La Guàrdia Civil escorcolla els ajuntaments de Tortosa, l’Ametlla de Mar, Vandellòs i Ascó. Es tracta d’una operació anticorrupció en la qual es busquen proves de presumptes contractes irregulars adjudicats a dit a la consultora Efial. També es fan alguns escorcolls en ajuntaments de Madrid, però la majoria es duen a terme a Catalunya i en consistoris governats per CDC.

La Germandat d’Antics Cavallers Legionaris desafia la prohibició de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i desfila el Dijous Sant amb el Crist de la Bona Mort. Vestits amb uniforme de la Legió espanyola, els membres desfilen en processó cridant visques a la Legió i a Franco. L’endemà, desfilen a Palafolls, on l’Ajuntament també ha prohibit l’acte i on es convoca simultàniament una manifestació antifeixista. El sindicat ultra Manos Limpias denuncia els dos ajuntaments per les prohibicions.

El conseller d’Interior, Jordi Jané, declara estabilitzat l’incendi de Rocallaura, al municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), que afecta unes 800 hectàrees. El de Rocallaura és l’incendi més important dels més de 80 que es declaren des de principi de mes a Catalunya, entre els quals hi ha els de la Segarra-Montmaneu, Pallerols i Ribera d’Ondara, Santa Coloma de Farners, Sant Feliu Sasserra i Montcada i Reixac. El 18 de juliol es van tallar la AP-7 i la N-II a la Jonquera a causa d’un incendi forestal a la Catalunya del Nord, i els dies 25 i 26 un incendi a Artana (la Plana Baixa) crema unes 1.400 hectàrees.

El dia de la mort del dictador Francisco Franco se celebren a Catalunya diversos actes en homenatge a les víctimes del franquisme. A la presó Model de Barcelona, Òmnium Cultural reclama justícia pels crims de la dictadura, i al paranimf de la Universitat de Barcelona la Generalitat homenatja les víctimes de la repressió, amb actuacions musicals i parlaments dels historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer. També s’hi anuncien els noms dels 287 represaliats que són reconeguts per la seva lluita contra el franquisme.

Dos homes armats amb ganivets retenen durant una hora un sacerdot, dues monges i dues fidels en una església de la localitat francesa de Saint-Étienne-du-Rouvray, a Normandia. Abans que la policia abati els segrestadors, aquests degollen el capellà. El president Hollande es desplaça al lloc dels fets i confirma que els assaltants pertanyien a l’Estat Islàmic.

En un acte que clou la commemoració dels 85 anys de la proclamació de la Segona República, s’inaugura el canvi de nom de la plaça de Llucmajor del districte de Nou Barris de Barcelona pel de plaça de la República. El canvi aixeca nombroses protestes dels que ho consideren un greuge a la memòria històrica (entre d’altres, l’alcalde de Llucmajor). Critiquen també que no s’hagi retornat a l’emplaçament original, a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, l’estàtua d’homenatge a la Primera República que l’Ajuntament socialista de Barcelona va situar el 1990 a l’aleshores plaça de Llucmajor, en treure-la del magatzem on els franquistes l’havien retirat el 1939. El dia 19 de juliol, amb la signatura del decret, entra en vigor a tots els efectes el canvi de nom. Aquest és un dels canvis més polèmics de la redenominació del nomenclàtor de Barcelona de l’Ajuntament presidit per Ada Colau, entre els quals hi ha el de la plaça de Joan Carles I, a l’esmentada confluència entre l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, per la del Cinc d’Oros (14 d’abril).

Se celebra al Teatre Metropol l’acte de concessió dels Premis Nacionals de Cultura de l’any 2016, que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i que premien personalitats i entitats destacades en l’àmbit cultural. Els premiats són l’escriptora Antònia Vicens, l’escenògraf, pintor i artista gràfic Joan Josep Guillén, l’actriu Clara Segura, la companyia de trapezistes Los Galindos, l’escriptor Enrique Vila-Matas, l’especialista en literatura medieval Lola Badia, el grup de música clàssica Quartet Casals, els especialistes en efectes especials i digitals en el camp cinematogràfic Josep M. Aragonès i Rosa Fusté, el Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa, i l’artista plàstic Dani Karavan.

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim rescaten 92 immigrants que anaven a la deriva en cinc pasteres davant de les costes de Màlaga, al cap de Palos (Múrcia), al cap de Gata (Almeria), a Tarifa (Cadis) i a Torrevella (Baix Segura). En una altra operació el mateix dia, 22 immigrants d’origen subsaharià que viatjaven ocults en un camió i que presenten símptomes d’asfíxia i ansietat són interceptats per la Guàrdia Civil en el pas fronterer de Beni-Enzar, entre el Marroc i Melilla. Tots ells són traslladats al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla.

El conservador Marcelo Rebelo és elegit nou president de Portugal amb el 52% dels vots, cosa que fa innecessària una segona volta. Rebelo, que succeeix en el càrrec Aníbal Cavaco Silva, derrota clarament el candidat socialista António Sampaio i la candidata de l’esquerra marxista Marisa Matias.

Santi Vila presideix el seu primer acte com a conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la inauguració de Vic com a capital de la cultura catalana durant el 2016 (VICCC 2016). En el seu discurs, Vila posa com un dels objectius l’accés de tothom a la cultura i l’equilibri territorial. Entre els actes més destacats d’aquest any hi ha l’exposició de pintura catalana del segle xx al Museu Episcopal, al març.

Els germans Cierco, inculpats en l’afer de la intervinguda Banca Privada d’Andorra per blanqueig de capitals, declaren davant la jutgessa instructora, Canòlic Mingorance, que van rebre amenaces d’agents de la policia espanyola perquè els subministressin informació financera confidencial de membres de la família Pujol. A petició de la jutgessa i del Govern de la Generalitat, el Govern andorrà anuncia una investigació sobre les acusacions. El dia 25, el ministre d’Afers Estrangers andorrà, Gilbert Saboya, assegura a TV3 que l’intercanvi d’informació amb el Govern espanyol va tenir lloc en el marc dels convenis entre els dos estats.

El Tribunal Suprem acorda declarar nul i inacceptable el cànon digital, que estipulava un sobrepreu per la compra de dispositius i aparells de reproducció i enregistrament audiovisuals amb l’objectiu de compensar els creadors d’aquest sector per les còpies il·legals. Al febrer del 2013, entitats de gestió de drets van recórrer la llei al Tribunal Europeu de Justícia, que al juny del 2016 va dictaminar que el cànon l’havien de pagar els usuaris de còpies privades i no els contribuents, sentència que el Tribunal Suprem ara corrobora.

Se celebren a Rússia eleccions per a renovar escons a la Duma (Parlament), les primeres des del 2003 que combinen llistes de partit i candidatures uninominals per districte. Rússia Unida, el partit del president Vladímir Putin, obté el 44,5% dels vots. A continuació se situen l’ultranacionalista Partit Liberal Democràtic (15,3%), el Partit Comunista (14,9%) i el partit Rússia Justa (8,1%). El candidat uninominal que obté més vots és el primer ministre Dmitri Medvédev. Amb aquests resultats, Putin s’assegura que la Duma seguirà donant-li suport.

El tribunal constituït a Buenos Aires dicta la primera de les sentències dels acusats de l’anomenada "operació Còndor", un pla conjunt dels governs dictatorials de l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil, Xile, el Paraguai i Bolívia per eliminar opositors d’esquerres en 1975-80, amb el resultat de més d’un centenar d’assassinats, segrestos i desaparicions. Catorze excaps militars són declarats culpables i la primera condemna és per a Reynaldo Bignone, el darrer cap de govern de la dictadura argentina, que és condemnat a cadena perpètua. El judici es va iniciar el 2013, i durant aquests anys han mort cinc dels acusats, entre els quals hi ha el general Videla.

El jutge de l’Audiència Nacional rebutja investigar per un delicte d’injúries contra el rei d’Espanya, i un altre d’ultratge als símbols i emblemes de l’Estat, per la xiulada a l’himne espanyol del 30 de maig de 2015 a la final de la Copa del Rei, presidida per Felip VI. Segons el jutge, aquests fets no són constitutius de cap infracció penal, com pretenia l’acusació del sindicat Manos Limpias.

L’empresa American Airlines anuncia per a l’any 2017 l’inici de vols directes amb Xicago des de l’aeroport del Prat. Aquesta ciutat s’afegeix als vols regulars ja existents que uneixen la capital catalana amb Nova York i Miami i, durant l’estiu, amb Filadèlfia i Charlotte. Dos dies abans (7 de setembre), la línia de baix cost Norwegian Airlines anuncia l’obertura de 4 noves rutes des del Prat fins a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami a partir del 6 de juny de 2017.

A la seu de l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares, comença la vista oral del primer judici pel "cas Gürtel". L’extresorer del Partido Popular, Luis Bárcenas, i Francisco Correa són els principals acusats del primer macrojudici per aquest cas de presumpta corrupció vinculada al PP durant els anys 2003 i 2012.

El president de Tunísia, Béji Caïd Essebsi, anuncia que es prorroga un mes l’estat d’emergència instaurat al novembre del 2015, arran d’un atemptat de l’anomenat Estat Islàmic en el qual van morir 12 membres de la guàrdia presidencial. El 19 de juliol el president Essebsi n’anuncia una nova extensió de dos mesos més. Tot i que en aquest temps no hi ha hagut atemptats importants, el Govern tunisià justifica la mesura per l’amenaça que suposa la guerra a la veïna Líbia, des d’on els militants de l’Estat Islàmic duen a terme incursions en territori tunisià.

El consell nacional d’ICV proclama David Cid i la diputada Marta Ribas nous coordinadors nacionals de la formació, i l’eurodiputat Ernest Urtasun, nou portaveu. Aquesta candidatura és l’única que es presenta a les primàries i obté el 91,6% dels vots a favor de la militància. La nova direcció succeeix la sortint, formada per Joan Herrera i Dolors Camats.

Barack Obama és el primer president dels Estats Units en l’exercici del càrrec a visitar el memorial d’Hiroshima, construït en homenatge a les víctimes de la primera bomba atòmica (6 d’agost de 1945). Davant dels supervivents i del primer ministre japonès, Shinzo Abe, el president nord-americà fa una crida a construir un món sense armes nuclears, però no demana perdó, cosa que tampoc li reclamen ni els partits, ni el Govern japonès ni la gran majoria de la societat civil.

L’empresa I Love Tour, del grup turístic TUI, confirma en un comunicat el final del controvertit Saloufest. Iniciat el 2000, el Saloufest cada estiu reunia a Salou un gran nombre de joves britànics que, per un preu molt baix, prenien part en un "festival" que combinava sobretot oci nocturn amb un gran consum d’alcohol. Els actes de vandalisme cada cop més descontrolats i la imatge de degradació també van donar lloc a crítiques.

El Consell de l’Advocacia de Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya creen el Tribunal d’Arbitratge Esportiu de Catalunya (TAEC), organisme que ha de servir per a la resolució de conflictes en l’esport català. Entre les tasques que el nou tribunal tractarà, hi ha els conflictes originats a juntes directives d’entitats, litigis per patrocini, desacords en convenis de drets de formació esportiva, impugnació d’acords d’assemblees i les matèries que formen part de l’àmbit privat de les entitats i les empreses esportives, per a les quals té previst oferir la possibilitat de resoldre’ls per mitjà de l’arbitratge o per mitjà de la mediació.

L’empresa d’energies renovables espanyola Abengoa aconsegueix evitar el concurs de creditors després que els seus creditors accedeixin a prorrogar la renegociació d’un deute de 9.000 milions d’euros. Paral·lelament, l’empresa reestructura l’organització amb l’objectiu que els grans fons d’inversió siguin majoritaris i per reorientar-la vers l’enginyeria i la construcció. Abengoa va presentar preconcurs al desembre del 2015 i el mateix mes dos antics accionistes van cursar una denúncia contra dos directius per haver-se adjudicat indemnitzacions milionàries.

En una cerimònia presidida per la vicepresidenta del Govern i ministra d’Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, pren possessió el nou delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Millo substitueix María de los Llanos de Luna, que ocupava el càrrec des del 2012, i que s’havia significat per la seva bel·ligerància contra el sobiranisme català.

En la conclusió de la instrucció del "cas Bárcenas", la jutgessa Rosa María Freire decideix processar el PP com a persona jurídica per la destrucció dels discs durs i la presumpta comissió d’un delicte de danys informàtics i d’encobriment. La destrucció de discs durs de l’extresorer del PP sembla que va impedir l’accés a proves determinants en el cas del presumpte finançament il·legal del partit. És el primer cop en tota la història del règim constitucional del 1978 que es processa un partit polític.

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz decreta presó incondicional i sense fiança per als màxims responsables del sindicat ultra Manos Limpias i de l’associació Ausbanc, Miguel Bernad i Luis Pineda. Segons les acusacions, ambdues organitzacions presentaven denúncies i querelles que retiraven a canvi de cobrar dels afectats determinades quantitats. Tot i això, el dia 21 el tribunal de l’Audiència de Palma descarta apartar Manos Limpias de la causa del "cas Nóos" contra la infanta Cristina, en què es presenta com a acusació popular, ja que considera que la investigació contra el sindicat està en fase embrionària.

Des del Centre de Llançament de Satèl·lits de Jiuquan, al desert de Gobi, la Xina llança un coet que transporta el primer satèl·lit quàntic de la història, el quantum science satellite (QUESS), que, en desprendre’s de la nau, orbitarà al voltant de la Terra. El QUESS és un satèl·lit experimental, destinat al desenvolupament de sistemes de comunicació basats en la física quàntica. En cas d’èxit, permetria dissenyar comunicacions invulnerables als atacs i les interferències. La idea original del satèl·lit va ser del físic austríac Anton Zeilinger, de la Universitat de Viena, que el 2001 va demanar fons a l’Agència Espacial Europea per al projecte, que li van ser denegats. Posteriorment, ha estat la Xina qui l’ha desenvolupat.

Un tribunal dels Països Baixos declara culpable el líder de la ultradreta Geert Wilders per incitar a la discriminació, però no li imposa cap pena. El procés li va ser incoat per unes manifestacions en un míting en les eleccions municipals a l’Haia, en les quals preguntava al públic si volien més o menys marroquins a la seva ciutat i al país. El Partit de la Llibertat de Wilders té 12 diputats al Parlament (que en té 150).

A l’illa de Ventotene, al davant de Nàpols, se celebra la primera de les trobades dels líders europeus que impulsa la cancellera alemanya, Angela Merkel, per a fixar una estratègia comuna sobre la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea i la crisi dels emigrants i refugiats. Hi participen el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi. Els dies següents de la setmana, Merkel es reuneix amb 14 caps d’estat o de govern (la meitat dels membres de la Unió). Aquestes trobades són, de fet, reunions preparatòries per a la cimera de Bratislava del 16 de setembre, en què es definirà l’estratègia de la UE sobre el Brexit.

El balanç de les diverses explosions amb cotxe bomba que tenen lloc aquest dia a Bagdad és de 93 persones mortes. El nombre més alt de víctimes correspon al de les d’un mercat al districte xiïta de Sadr (63). Els atemptats són reivindicats per l’Estat Islàmic.

Sota el lema "Endavant, República", l’ANC presenta a la Fira de Cornellà de Llobregat les línies mestres dels 18 mesos següents. Amb presència de representants de Junts pel Sí i la CUP, l’organització es proposa, juntament amb Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, que la societat civil recuperi el protagonisme en la nova etapa que s’obre després de la constitució del nou govern, al qual exigeix la ruptura i la construcció de la República de Catalunya i Aran "sense dilacions innecessàries".

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’expresident Artur Mas, els alcaldes del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i de Barcelona, Ada Colau, i el secretari d’estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, presideixen la inauguració del tram sud de la línia 9. Amb 19,6 quilòmetres i 15 estacions, entre la Zona Universitària i la T1 de l’aeroport, és la línia més llarga sense conductor d’Europa. La construcció va començar el 2005, i el 2009 en va ser inaugurat el tram nord (Sagrera-Can Zam). Resta pendent el tram central (Sagrera-Zona Universitària).

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. El principal propòsit de la trobada és posar de manifest el compromís conjunt de reivindicar el Corredor Mediterrani. És la tercera visita d’un president català a València, després de la de Jordi Pujol a Joan Lerma (1993) i de la de José Montilla a Francesc Camps (2009).

Amb una participació del 29,7%, els tortosins voten a favor de preservar el monument erigit el 1966 a l’Ebre en homenatge als soldats del bàndol franquista morts a la batalla de l’Ebre. L’opció guanyadora (68,36%) en la consulta convocada a iniciativa de l’alcalde de CDC, Ferran Bel, preveu mantenir el monument en l’emplaçament actual i reinterpretar-lo per promoure la memòria històrica i la pau. L’opció derrotada, que defensa retirar i museïtzar el monument, obté el 31,2%. La consulta suscita des de la seva convocatòria l’oposició d’organitzacions cíviques, especialment d’Òmnium Cultural i de la Comissió de la Dignitat, que la consideren un afront a les víctimes del govern democràtic i legítim de la República, a més de contravenir la Llei de la memòria històrica. El 2007 el govern municipal format pel PSC, ERC i ICV van catalogar el monument de bé cultural d’interès local. Dos dies abans de la consulta (26 de maig), en un ple extraordinari, l’Ajuntament de Tortosa revoca per unanimitat el títol d’alcalde "honorari i perpetu" a Franco, amb què se’l va distingir el 31 de març de 1964.

El primer ministre britànic fa pública la data del referèndum sobre la permanència britànica a la Unió Europea: 23 de juny de 2016. El dia anterior (19 de febrer) Cameron, partidari de continuar a la UE, anuncia la signatura d’un pacte amb el Consell Europeu pel qual la Gran Bretanya conservarà un estatut especial i sobirà amb relació a immigració, integració política i garanties per a empreses europees per a romandre a la City de Londres malgrat que la Gran Bretanya no formi part de la Unió Europea. Per a evitar l’anomenat Brexit, el primer ministre ha de convèncer una part important del seu propi Partit Conservador, molt dividit sobre aquest tema.

TPFerro, l’empresa concessionària que gestiona el túnel del Pertús, presenta concurs de creditors, i el jutge decideix que es liquidi. La gestió de la infraestructura l’assumeixen els governs espanyol i francès. El Govern espanyol sosté que l’Estat ha d’indemnitzar TPFerro, que deixa un deute de més de 550 milions d’euros. TPFerro és una empresa constituïda a parts iguals per la francesa Eiffages i l’espanyola ACS de Florentino Pérez.

La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, dóna ordre a totes les fiscalies perquè impedeixin els interrogatoris de la jutgessa argentina Maria Servini a dinou presumptes involucrats en crims comesos per la dictadura franquista. La fiscal general justifica la mesura per la llei d’amnistia del 1977 i la prescripció dels delictes investigats.

La Diputació de Girona aprova per unanimitat retirar els títols honorífics a Franco i a sis alts càrrecs de la dictadura, com l’almirall Carrero Blanco, que encara eren vigents. El dia 27 el plenari de l’Ajuntament de Tarragona acorda retirar el títol d’alcalde honorari i perpetu de la ciutat al dictador, en una moció presentada per ERC que rep el suport de tots els partits. El 30 de juny la Diputació de Barcelona aprova la retirada dels honors a Franco també per unanimitat. La Diputació de Lleida ja va aprovar la revocació d’aquests honors el 2008 a proposta de la CUP, en la qual el PP es va abstenir.

Un cotxe bomba provoca 37 morts i més de 100 ferits en un cèntric districte comercial de la capital turca, Ankara. El dia 17, el grup terrorista kurd TAK, una escissió del Partit dels Treballadors del Kurdistan, reivindica l’atac, que justifica com una represàlia per les operacions del Govern contra els militants kurds. El mateix grup va ser l’autor d’un atemptat al febrer contra un comboi militar, que va causar 28 morts.

L’Audiència de Barcelona absol els dos mossos d’esquadra presumptament autors del tret amb bala de goma que va fer perdre un ull a Ester Quintana durant la vaga general del 14 de novembre de 2012. El tribunal no considera provat que els dos agents fossin responsables de les ferides a l’ull de Quintana, que al final del judici diu que no s’ha fet justícia i acusa el cos policial d’encobriment i d’ocultació de proves. L’endemà, el comissari en cap dels Mossos reconeix que algú no ha dit la veritat i es compromet a reobrir la investigació si apareixen nous elements. D’altra banda, un sindicat dels Mossos d’Esquadra diu que el "cas Quintana" s’ha tancat en fals.

Els cors de l’Orfeo Català ofereixen al Palau de la Música el tradicional concert de Sant Esteve. Per quart any consecutiu, el públic fa crides a la independència al llarg de l’actuació, especialment quan s’interpreta El cant de la senyera. Enguany, el nou director, Simon Halsey, incorpora Els segadors al final del concert. Les estrelles són el leitmotiv de l’espectacle, en correspondència amb el símbol per excel·lència de la independència de Catalunya, l’estelada.

Per 8 vots a favor i 3 en contra, el Tribunal Constitucional (TC) anul·la la prohibició de les corrides de toros a Catalunya aprovada pel Parlament al juliol del 2010. El TC dóna la raó al Partido Popular, que va presentar un recurs en contra poc després d’aprovar-se la norma i que ha trigat sis anys a resoldre’s. Els arguments del TC es basen en la invasió de competències.

Onze milions de documents és el volum de la filtració procedent del despatx d’advocats amb seu a Panamà Mossack Fonseca, en la qual apareixen comptes de grans fortunes que la firma gestionava en paradisos fiscals arreu del món. Entre els titulars apareixen caps d’estat i de govern, polítics, financers, empresaris, homes de negocis i estrelles de l’esport i l’espectacle, entre d’altres. L’anunci és publicat pel diari alemany Süddeutsche Zeitung, que el 2015 va rebre la informació d’una font anònima i que l’ha compartida i analitzada durant un any amb el Consoci Internacional de Periodistes d’Investigació, format per un centenar de mitjans de comunicació de 78 països, part dels quals de reconegut prestigi. Els anomenats "papers de Panamà" són, amb diferència, la filtració d’informació més gran de la història.

Amb els vots a favor del PP, PSOE i Ciutadans (248), i en contra de Podem, ERC, PDECAT, PNB i Bildu (91), el Congrés aprova el suplicatori que li va trametre al mes de setembre el Tribunal Suprem per tal de poder jutjar el diputat Francesc Homs per la consulta del 9-N quan era conseller de Presidència.

Tres mesos després que l’Eurostat fes públic que l’Estat espanyol havia incomplert l’objectiu de dèficit per a l’any 2015 imposat per la Comissió Europea, aquest organisme decideix no aplicar la sanció que preveu el reglament. El 2015 Espanya va presentar un dèficit del 5% (5,1% comptant-hi les ajudes als bancs), mentre que l’objectiu estava en el 4,2%. A canvi d’aplicar una multa simbòlica de 0 euros, la CE imposa per al 2016 un objectiu de dèficit del 3,1% i dóna fins al 2018 per a reduir-lo per sota del 3%. Espanya és l’estat membre amb el dèficit més alt després de Grècia.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, rep en visita oficial el president del Consell Regional de Còrsega, Gilles Simeoni. Simeoni és el líder dels sobiranistes de l’illa, que, per primer cop, agrupats en la coalició Pè a Corsica, van guanyar les eleccions a l’Assemblea corsa al desembre del 2015, amb 24 escons dels 51 existents.

La missió espacial Rosetta de l’Agència Espacial Europea arriba a la seva fi amb la col·lisió controlada contra el cometa 67P/ChuryumovGerasimenko. La sonda va ser llançada a l’espai el 2 de març de 2004, i després d’un viatge de deu anys, va fer aterrar el vehicle explorador Philae sobre el cometa el 13 de novembre de 2014. Cinquanta-set hores després d’aterrar, el Philae va entrar en un estat d’inactivitat fins al juny del 2015, quan va reprendre les seves funcions. El 13 d’agost va tenir lloc l’aproximació màxima de la sonda Rosetta al Sol (uns 186 milions de quilòmetres). El Philae ha enviat milions de dades i d’imatges que seran analitzades.

Les colles dels Verds de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, la Vella dels Xiquets de Valls i la Joves Xiquets de Valls protagonitzen a Vilafranca del Penedès una de les millors diades de Sant Fèlix dels darrers temps. La colla local aconsegueix carregar el quatre de deu amb folre i manilles al segon intent. Els Minyons de Terrassa carreguen per setena vegada en la seva història el tres de deu amb folre i manilles. La Vella de Valls i els Castellers de Vilafranca també descarreguen aquest castell. D’altra banda, la Joves descarrega el dos de nou amb folre i manilles, la Vella, el quatre de nou sense folre, i els de Vilafranca, el tres de nou amb folre i agulla.

Per 89 vots contra 15 el Parlament internacionalment reconegut de Líbia rebutja el govern d’unitat proposat per l’ONU, nomenat el 19 de gener. Des de l’enderrocament del dictador Al-Gaddafi, el país es troba sumit en el caos i en una guerra civil. L’ONU intenta, amb la seva mediació, posar fi a les lluites de faccions i alhora evitar que el gihadisme acabi controlant el país. El 15 de febrer l’ONU presenta una nova proposta de govern d’unitat.

Al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona té lloc la cerimònia del lliurament dels premis Ciutat de Barcelona, presidida per l’alcaldessa Ada Colau. Entre els vint premiats hi ha Òscar Guayabero (disseny), Carles Capdevila (mitjans de comunicació), els Castellers del Poble Sec (cultura popular i tradicional), Teresa Puig i Xavier Obradors (ciències experimentals i tecnologia), Paul Preston (projecció internacional de Barcelona) i Pol López (teatre). En l’acte ha aixecat polèmica el poema de Dolors Miquel que la mateixa poetessa ha recitat, i que ha estat considerat ofensiu per determinats sectors. El president del PP al consistori, Albert Fernández Díaz, ha abandonat la sala en senyal de protesta a l’inici del poema.

Després de tres anys d’investigació, la Comissió Europea dictamina que els beneficis fiscals d’Apple per tenir la seu europea a Irlanda són il·legals, i que ha de pagar tretze mil milions d’euros al Govern d’aquest estat membre de la UE en concepte d’impostos no pagats, tot i que les le gislacions irlandeses del 1991 i el 2007 van reduir al mínim els impostos a aquesta companyia i a d’altres. El Tresor dels Estats Units adverteix la Comissió que es pot estar immiscint en l’ordenament fiscal d’estats tercers. L’1 de setembre, la comissària confirma la sentència i adverteix altres multinacionals que fan ús d’una pressió fiscal mínima per a atreure inversions en altres estats membres. Apple i el Govern irlandès recorren contra la decisió als tribunals.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·la l’empresa publicoprivada que subministra l’aigua a Barcelona i a una vintena de municipis de l’àrea metropolitana. L’empresa es va crear al novembre del 2012 per regularitzar la situació d’Aigües de Barcelona, que operava sense concessió. Segons el tribunal, la creació de l’empresa i l’adjudicació del servei es va fer sense publicitat ni concurs públic.

El primer ministre japonès, Shinzo Abe, visita la base naval de Pearl Harbor (Hawaii) en el 75è aniversari del bombardeig nipó que va causar la mort de 2.400 nord-americans, majoritàriament personal militar, i que va determinar l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Shinzo Abe és rebut pel president Barack Obama, que al maig va ser el primer president nord-americà a visitar Hiroshima. La visita de Shinzo Abe també és la primera d’un cap de govern japonès a la base de Pearl Harbor.

La Universitat de Barcelona anuncia la supressió del màster d’Homeopatia un cop acabi el d’aquest any. El curs s’impartia des del 2004, i la decisió és motivada per la recollida de 1.300 signatures d’un estudiant de química que demanava al rector, Dídac Ramírez, la supressió del màster perquè l’homeopatia no té cap mena d’evidència ni es basa en la metodologia científica, i és catalogada com una estafa per la comunitat científica.

Uns 3.000 estudiants de Catalunya es manifesten en una desena de poblacions contra la implantació del model universitari anomenat 3+2, pel qual es redueixen els graus a tres anys i se n’afegeixen dos de màsters de formació més específica. Segons els estudiants, aquest sistema suposa una "mercantilització" de l’educació i un encariment dels estudis, i penalitza els alumnes amb menys recursos. A l’abril i al maig es repeteixen les protestes amb talls a vies de comunicació com la C-58 i la N-150.

Unes 50.000 persones, segons els organitzadors, participen en la manifestació contra el Pla Hidrològic aprovat pel Govern en funcions del PP. És la més multitudinària de les que s’han convocat per aquest motiu des de fa 15 anys. A més de gent de les Terres de l’Ebre i de molts punts de Catalunya, hi ha una nodrida representació de l’ANC i Òmnium Cultural i també de tots els partits polítics amb representació al Parlament (menys el PP i Ciutadans) i de les institucions (el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell).

En vista del flux massiu de refugiats i immigrants (prop d’un milió des del 2015), la Comissió Europea dóna a Grècia tres mesos per a controlar les seves fronteres exteriors. Alguns països membres de l’espai de Schengen (Alemanya, Àustria, Suècia, entre d’altres) han imposat controls fronterers temporals. Si després d’aquest període la situació persisteix, la Comissió adverteix que podria permetre controls durant dos anys, mesura que afectarà greument la llibertat de moviment de persones i béns, un dels pilars de la UE.

Els dies 8 i 9 de juliol se celebra a la capital de Polònia una cimera de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Entre les principals resolucions de la cimera hi ha el reforçament de la presència militar de l’Aliança a Polònia, Estònia, Letònia i Lituània a partir del 2017, així com als territoris del sud-est de l’Aliança, i es reforça la ciberdefensa. El dia 8, just abans d’iniciar-se la cimera, el president Obama insta la Unió Europea a reforçar la unitat malgrat el Brexit.

La Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) decideix mantenir la suspensió de l’equip rus als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro que va imposar provisionalment al novembre del 2015, després que l’Agència Mundial contra el Dopatge (WADA) revelés l’existència d’un pla sistemàtic de dopatge promogut per les autoritats de l’esport d’aquest país. En una reunió celebrada a Lausana el dia 21, el Comitè Olímpic Internacional es compromet a respectar la decisió de la IAAF, però obre la porta a deixar que competeixin atletes russos individualment. D’altra banda, des del mes d’abril la WADA suspèn diversos laboratoris antidopatge (Madrid, Bloemfontein, Pequín, Alma-Ata, Lisboa i Rio de Janeiro) per no complir els nivells de control exigits.

La policia deté Cristóbal López, propietari de les clíniques dentals Funnydent, que sense previ avís havia tancat els centres a Sabadell i Mataró i 7 més a Madrid. Milers de pacients queden amb tractaments inacabats. La cadena els atreia amb descomptes de fins al 50%. Els treballadors també es queixen que eren freqüents els pagaments amb retard. Els afectats s’organitzen per emprendre accions legals contra l’empresa.

Unes seixanta persones, la majoria cadets i militars, moren en un atemptat perpetrat per terroristes suïcides a la ciutat pakistanesa de Quetta, prop de la frontera amb l’Afganistan. Hi ha, a més, un centenar de ferits. L’atemptat no és rei- vindicat, però les sospites recauen sobre el grup fonamentalista Lashkar e Jhangvi. Al mes d’agost van morir a la ciutat unes noranta persones en dos atemptats: un contra advocats i l’altre contra un hospital.

Cinc policies moren a Dallas (Texas) quan són sorpresos en un tiroteig després d’una manifestació en protesta per la mort de dos homes negres per trets de la policia a Missouri i Louisiana. L’atacant, que és un reservista afroamericà, és mort per la policia en ser encerclat al seu domicili. En la conversa amb els agents diu que volia matar policies blancs com a venjança per les morts indiscriminades de negres per les forces de l’ordre. En els dos dies següents moren diversos agents blancs. El president Barack Obama, de viatge a Polònia, condemna els atemptats.

L’exèrcit sirià anuncia la presa del control total de la ciutat de Palmira, que el 2015 va ser conquerida per l’Estat Islàmic i hi va instaurar un règim de terror, perpetrant nombroses execucions públiques que va difondre arreu del món. D’altra banda, la destrucció del jaciment arqueològic sembla, segons les primeres estimacions, menys greu del que en un principi es creia.

La jutge del "cas Mercuri", el qual involucra l’exalcalde socialista de Sabadell Manuel Bustos i el seu equip de govern (1999-2013), investiga una nova derivació del cas, consistent en el presumpte cobrament de comissions il·legals de l’empresa subministradora d’aigües de Sabadell (CASSA). Bustos i tres regidors més (un dels quals és el seu germà), que formaven part del consell d’administració de l’empresa, sembla que van percebre pagaments d’entre 4.000 i 10.000 euros de la companyia entre el 2009 i el 2011.

Durant la vista oral del macrojudici contra 35 militants de l’esquerra independentista basca, les parts (fiscalia, defensa i acusacions populars) arriben a un acord pel qual la defensa accepta penes d’entre un any i mig i dos anys, amb la qual cosa s’evita l’ingrés a presó dels acusats. La Fiscalia demanava penes de 10 anys per a cada un dels detinguts el 2007 per la presumpta pertinença a ETA. Els imputats admeten que la seva conducta anava "contra el Codi Penal", renuncien a la violència i reconeixen els danys causats a les víctimes.

A la regió italiana de les Marques, a uns 100 km a l’est de Roma, es produeix un dels terratrèmols d’efectes més greus que han tingut lloc a Itàlia després del del 2009, el de L’Aquila, amb 300 morts. El sisme, d’una intensitat de 6,2 graus en l’escala de Richter, destrueix gairebé del tot la ciutat d’Amatrice, on moren unes 280 persones. Altres localitats afectades són Arquata del Tronto, Accumoli i Pescara del Tronto. El nombre total de víctimes és de 291 morts i 388 ferits.

El comitè d’empresa de Delphi arriba a un acord amb quatre empreses catalanes del sector de l’automoció per a invertir fins a 12 milions d’euros i mantenir 208 llocs de treball a les instal·lacions de Delphi a Sant Cugat del Vallès. El 4 de febrer Delphi va anunciar la rescissió gradual dels contractes i el tacament definitiu a final d’any, i el 29 de març va presentar un ERO per als 540 treballadors. Al llarg de cinc mesos hi ha hagut mobilitzacions dels treballadors i negociacions entre l’empresa, els treballadors, la Generalitat i l’Ajuntament, les quals han desembocat en aquest acord.

Entra en vigor la rebaixa de preus en trucades, enviament de missatges i connexió a internet per mòbil en països diferents de la Unió Europea (roaming). Les tarifes rebaixades són de 5 cèntims per minut, 2 cèntims pels missatges de correu i 5 cèntims per cada megabyte d’ús d’internet mòbil. És el pas previ a la desaparició total d’aquest sobrecost, previst per al 2017.

Per 81 vots contra 27, el Parlament danès aprova confiscar els béns dels immigrants i refugiats per valor superior a les 1.000 corones (1.340 euros). Hi voten a favor tant els socialdemòcrates a l’oposició com l’antiimmigració Partit Popular. El Govern danès respon a les crítiques de les organitzacions humanitàries, i també de les Nacions Unides, que la mesura s’aplica també als aturats que volen beneficiar-se de determinades ajudes socials. El Parlament també aprova allargar d’un a tres anys el període per a sol·licitar l’arribada de familiars i la reducció del període dels permisos de residència temporal i de les condicions per a obtenir el permís permanent. El 2015 Dinamarca va rebre 15.000 refugiats, i espera rebre’n 20.000 més el 2016. A mitjan gener Suïssa aprova una llei semblant.

L’escriptor Manuel Forcano pren possessió del càrrec de director de l’Institut Ramon Llull, que des del 2013 ocupava Àlex Susanna. Aquest canvi va ser anunciat pel conseller de Cultura, Santi Vila, al febrer, juntament amb el nomenament de Pau Villòria com a secretari general de Cultura i Jusèp Boya com a director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. En les altres dues direccions generals i en altres organismes hi ha continuïtat (Lluís Puig a Cultura Popular, Ester Franquesa a Política Lingüística, Jordi Sellas a l’Institut Català de les Empreses Culturals i Laura Borràs a la Institució de les Lletres Catalanes).

La família Carceller, principals accionistes de la cervesera Damm i de Cacaolat, signa un acord amb la Fiscalia Anticorrupció per a evitar el judici i la presó del president Demetrio Carceller Arce i del seu pare Demetrio Carceller Coll, a canvi del pagament d’una multa de més de noranta milions d’euros. La Fiscalia acusa els Carceller i altres alts càrrecs d’evasió fiscal i blanqueig. El 2010, a Demetrio Carceller Coll se li van bloquejar béns valorats en 400 milions d’euros a causa d’aquesta presumpta evasió fiscal.

Amb deu vots a favor, sis en contra i tres abstencions el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) nomena Antonio Recio Córdova nou president de l’Audiència de Barcelona. Recio Córdova, magistrat conservador, s’imposa a Àngels Vivas, una dels 33 signants del manifest a favor de la consulta sobiranista del 2014. Quatre dels vocals presenten un escrit de protesta en el qual exposen que Vivas ha estat discriminada en l’elecció per aquest motiu.

Els Mossos d’Esquadra detenen el regidor de la CUP de Vic, Joan Coma, que s’havia negat a declarar a l’Audiència Nacional de Madrid per unes declaracions en les quals havia manifestat, amb relació a la desconnexió de Catalunya amb la resta de l’Estat, que "per fer una truita, sempre primer s’han de trencar els ous". Segons el jutge, aquesta frase pot interpretar-se com una incitació a la sedició. Joan Coma, que rep un gran suport del sobiranisme, és deixat en llibertat l’endemà després de declarar a l’Audiència Nacional.

El Govern andorrà ordena la clausura de la planta d’aigua d’Arinsal i retira la producció d’Aigües del Pirineu després que s’hagi identificat l’aigua envasada per aquesta empresa com l’origen del brot de gastroenteritis que les setmanes anteriors ha afectat més de 4.000 persones a Barcelona i Tarragona. El 21 d’abril els resultats de les anàlisis van confirmar la presència d’un norovirus a la font i en diversos lots d’aigua envasada. El 6 de maig Aigües del Pirineu n’anuncia el tancament definitiu.

La Generalitat de Catalunya anuncia que no aplicarà els criteris de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) en l’avaluació final de primària i que farà unes proves pròpies d’acord amb la Llei d’educació de Catalunya (LEC). El País Basc, Navarra i les Canàries també es neguen a fer la prova. Anteriorment, Catalunya es va negar a aplicar les disposicions del Govern espanyol sobre el límit de dèficit i la pobresa energètica.

Amb un acte oficial presidit pel president Petró Poroixenko, Ucraïna dóna inici a la commemoració de l’accident nuclear de la central nuclear de Txernòbil, el més greu de la història. L’accident es va iniciar el 26 d’abril de 1986 amb l’explosió del reactor, fet que va alliberar una gran quantitat de material radioactiu, que es va propagar a extenses zones d’Ucraïna, Bielorússia i Rússia, d’on milers de persones van ser evacuades. Trenta anys després, encara neixen infants amb deformitats i la taxa de malalties canceroses és anormalment elevada a conseqüència de la radioactivitat. El 2010 va començar la construcció d’un sarcòfag especialment resistent per a segellar les restes del reactor i la construcció d’un cementiri nuclear subterrani finançat amb donacions internacionals. El nombre de víctimes de l’accident és controvertit però s’estima en diversos milers.

La policia espanyola atura a l’AP-7, a la frontera de la Jonquera, dos vehicles sospitosos. En un hi descobreixen diverses armes, i l’altre aconsegueix fugir, cosa que provoca una ordre de cerca i captura de les policies francesa i espanyola. Segons tots els indicis, els cotxes formen part d’una organització criminal itinerant.

Se celebren les cerimònies de lliurament dels premis Nobel de l’any 2016. A Estocolm es lliuren els premis Nobel de física (David James Thouless, Duncan Haldane i John Michael Kosterlitz), química (Jean-Pierre Sauvage, Bernard Feringa i James Fraser Stoddart), medicina (Yoshinori Ohsumi), economia (Oliver Hart i Bengt Holmström) i literatura, que recull la cantant Patti Smith en representació del guardonat Bob Dylan, que declina ser present a la cerimònia. Per la seva banda, el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, recull a Oslo el premi Nobel de la pau dos mesos després que hagi estat rebutjat en referèndum l’acord amb les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC), el qual havia de posar fi a més de cinquanta anys de guerra civil.