Cronologia dels Països Catalans i del món

S'inaugura el centre cultural Titan al local on hi havia hagut el cinema del mateix nom. El centre disposa de la biblioteca Marta Mata, sala d'exposicions, sales per a tallers i conferències i sala d'actes.

Ple de la Confederació Regional del Treball de Llevant de la CNT, amb predomini de delegats trentistes sobre els faistes. A València, els trentistes són majoria i controlen el port del Grau; també tenen influència al nucli industrial d’Alcoi. A Sagunt, els faistes tenen l’hegemonia.

A Palma se celebra una assemblea de municipis i entitats (20-23 de juliol) per tal de presentar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia, sense la presència de Menorca, que pretén integrar-se en l’autonomia catalana.

S’inicia la crisi del FOC (Front Obrer Català).

August Pi i Sunyer presideix el VI Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona. No s’havia celebrat cap més congrés des del 1923 a causa de la Dictadura.

La Caixa de Catalunya adquireix l’edifici de la Pedrera, al passeig de Gràcia de Barcelona.

Se celebra a Tolosa de Llenguadoc el I Congrés de la CNT-MLE, en el qual es produeix l’escissió entre el grup dels anomenats polítics i el dels apolítics (encapçalat per Frederica Montseny).

Es constitueixen la Universitat de Perpinyà i la d’Alacant.

Se celebra al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona el primer acte del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) després que fos clausurat en el marc de l’aplicació de l’article 155 el 27 d’octubre. La nova secretària general, Laura Foraster, anuncia que el Diplocat continuarà explicant Catalunya al món malgrat la vigilància a què està sotmès.

Els bisbes de Terrassa i Urgell assisteixen al segon concili de Toledo.

L’alpinista català Òscar Cadiach culmina el Broad Peak, el darrer dels catorze cims de més de 8.000 m. És el primer alpinista català a culminar tots aquests cims sense oxigen. Cadiach va assolir el primer vuitmil el 1984 (Nanga Parbat), i va formar part de la primera ascensió catalana a l’Everest el 1985, que va fer per segona vegada el 1993.

Comença la construcció de la porta dels Serrans, a València, obra del mestre Pere Balaguer. Les obres finalitzen el 17 de març de 1396.

En les eleccions autonòmiques, CiU obté per tercera vegada la majoria absoluta al Parlament de Catalunya amb el 46,2% dels vots. ERC esdevé la tercera força al Parlament.

Josep Coll i Vehí, gramàtic, publica Elementos de literatura.

En un acte que clou la commemoració dels 85 anys de la proclamació de la Segona República, s’inaugura el canvi de nom de la plaça de Llucmajor del districte de Nou Barris de Barcelona pel de plaça de la República. El canvi aixeca nombroses protestes dels que ho consideren un greuge a la memòria històrica (entre d’altres, l’alcalde de Llucmajor). Critiquen també que no s’hagi retornat a l’emplaçament original, a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, l’estàtua d’homenatge a la Primera República que l’Ajuntament socialista de Barcelona va situar el 1990 a l’aleshores plaça de Llucmajor, en treure-la del magatzem on els franquistes l’havien retirat el 1939. El dia 19 de juliol, amb la signatura del decret, entra en vigor a tots els efectes el canvi de nom. Aquest és un dels canvis més polèmics de la redenominació del nomenclàtor de Barcelona de l’Ajuntament presidit per Ada Colau, entre els quals hi ha el de la plaça de Joan Carles I, a l’esmentada confluència entre l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, per la del Cinc d’Oros (14 d’abril).

Creació de la Junta de Perpinyà, organisme conspiratiu de caràcter progressista i republicà.

El Grup Zeta tanca les revistes Interviu i Tiempo. Interviu, fundada el 1976, fou la primera publicació periòdica dedicada al periodisme d’investigació a l’Estat espanyol i també l’origen del grup.

El Parlament de Catalunya aprova la Llei de normalització lingüística.

Francesc de Castellví, militar austriacista, s’exilia a Viena, on escriurà la seva crònica personal de la Guerra de Successió, Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725.

Es creen a València les Plataformes Anticapitalistes i els Cercles Obrers Comunistes.

Tractat de Poissy. Jaume II recupera la Vall d’Aran.

Grups d’extrema dreta assalten locals de catòlics progressistes a Barcelona (Lluïsos de Gràcia i Caputxins de Pompeia).

Comença el pla d’eixample de Girona d’E. Campllonch.

El Barça inaugura les instal·lacions del Camp Nou.

S’inicia la construcció de Sant Vicenç de Cardona.

En un acte a la seu de l’ONU de Ginebra l'exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín; el síndic de greuges, Rafael Ribó, i la dona del conseller empresonat Joaquim Forn, Laura Masvidal, entre d’altres, critiquen la involució de la democràcia i dels drets fonamentals a l’Estat espanyol per la repressió de l’independentisme català. Assisteixen a l’acte el president Carles Puigdemont, la diputada de la CUP també exiliada Anna Gabriel, i l’expert independent en drets humans de l’ONU Alfred de Zayas, el qual defensa el dret d’autodeterminació de Catalunya. Els dies 20 i 21 de març també tenen lloc a Ginebra actes en els qual es denuncia l’Estat espanyol. En el segon, el president Puigdemont demana que Europa intervingui en el conflicte, i sosté que s'ha de resoldre permetent votar als catalans.

El poeta, publicista i historiador Joaquim Rubió i Ors publica el primer volum d’Epítome-programa de Historia Universal, de caire conservador.

Es redacta la lleuda de Cambrils.

Arriba al port de Barcelona el primer vaixell carregat amb gas liquat.

Es declara a Barcelona un boicot als tramvies, a causa de l’augment d’un 40% en el preu dels bitllets.

El PSUC és admès com a secció catalana a la Internacional Comunista.

Es constitueix la Junta Democràtica d’Alcoi.

La celebració de la Diada de Mallorca, instaurada pel Consell Insular per a commemorar el 700 aniversari de l’atorgament de la carta de ciutadania per part de Jaume II, no obté ressò popular.

Neix el moviment Catòlics Catalans (CC), integrat entre d’altres per Jordi Pujol i Soley.

Fundació de les Joventuts Llibertàries de Catalunya.

Represa de l’activitat teatral a València, al teatre de la Botiga de la Balda, ex-dipòsit de cereals.

Els serveis d’extinció desplaçats a la zona aconsegueixen controlar l’incendi que des de la setmana passada ha destruït 2.500 hectàrees a la serra d’Énguera (Canal de Navarrés). El foc, que es va iniciar amb una crema de rostolls, és el més important que ha afectat el País Valencià els darrers anys, i ha deixat arrasada una muntanya de propietat pública amb un gran interès ecològic i paisatgístic.

Primer Congrés Pedagògic a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Universal.

Entre els dies 4 i 14 de juliol se celebra a Barcelona la tercera edició dels World Roller Games, el mundial de patinatge sobre rodes de la Federació Internacional de Patinatge. Els jocs acullen 4.120 esportistes que competeixen en onze disciplines, i el nombre d’espectadors és d’uns 140.000. Nou de les tretze seus són a Barcelona i la resta a Mollet del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat i Terrassa. Itàlia s’endú el major nombre de medalles (63), 21 d’or, empatant amb Colòmbia.

El cabdill rebel Bahlul ibn Marzuq convida els francs a aliar-se amb ell contra l’emir de Còrdova.

La Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya resta sota el control de la Unió de Rabassaires.

El Tribunal Constitucional (TC) anul·la la llei del Parlament de Catalunya del 4 de juny de 2015 per la qual es crea el municipi independent de Medinyà (Gironès), en resposta al recurs del PP. La sentència es basa en el fet que Medinyà no arriba als 5.000 habitants mínims que estableix la llei espanyola per a municipis independents, tot i que la normativa catalana fixa el llindar en 2.000. La comissió gestora municipal de Medinyà i la Generalitat anuncien que no reconeixen una sentència contrària a una decisió presa democràticament i recorden que Medinyà va ser fusionat a Sant Julià de Ramis pel franquisme (1972).

Se celebra per primer cop a Montjuïc el Gran Premi d’Espanya de Fórmula I.

3.000 soldats catalans són enviats al front de Fuenterrabía.

El Tribunal Suprem obliga el govern espanyol a retornar 1.350 milions d’euros destinats al manteniment del projecte Castor del 2014 i del 2015, quan ja estava clausurat, i que havien anat a càrrec de la factura dels consumidors. La sentència és el resultat d’un recurs interposat per la patronal CECOT.

Els guerrillers Josep Lluís i Facerias (el Facerias), Jaume Parés (l’Abissini) i Francesc Sabaté i Llopart (Quico) creen la comissió de defensa del Moviment Llibertari de Resistència (MLR), vinculada a les JJLL, i inicien les seves activitats armades.

La junta de l'Ateneu Barcelonès suspèn la convocatòria del premi Crexells 2018 per la retirada dels 11 finalistes el dia 29 de maig en protesta per la decisió del jurat d'incorporar a la llista de finalistes quatre obres més. La polèmica provoca la renúncia de la vicepresidència de l'entitat, Gemma Calvet.

L’obra Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor i Forcada, guanya el premi Joan Crexells.

Es construeix l’església de Sant Felip Neri de Barcelona, amb altars realitzats per l’escultor valencià Ignasi Vergara.

Com és habitual uns quants dies abans de Nadal, Televisió de Catalunya dedica tota la programació diària a una marató per recaptar fons per a programes d’investigació mèdics. La Marató d’enguany, destinada als trasplantaments, assoleix una recaptació rècord de 750 milions de pessetes, una quantitat que encara es pot incrementar perquè s’accepten donatius fins a mitjan gener del 2000.

Neix al País Valencià el Front d’Esquerra Nacionalista.

Un terratrèmol fa estralls a Barcelona.

La Junta de Comerç de Barcelona crea una Escola de Comerç.

Els Bombers de la Generalitat han estabilitzat l’incendi, un dels pitjors a Catalunya l’estiu del 2017, que es va declarar al migdia del dia 5 al municipi d’Artés. En total es calculen en poc més de 400 les hectàrees cremades. Unes 200 persones han hagut de ser evacuades. L’alcalde d’Artés, Ernest Clotet, va patir un accident mentre participava en les tasques d’extinció.

Mentre la inflació arriba al seu punt màxim al regne de València, a Barcelona s’intenta sense èxit redreçar la situació monetària amb una refosa general de la moneda.

Es constitueix l’empresa Altos Hornos del Mediterráneo.

El POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) crea el Front de la Llibertat, dirigit per Josep Rovira i Canals.

Destrucció de telers mecànics a Alcoi.

Surt de Barcelona, sota el comandament de l’infant Carles, la primera expedició militar destinada a conquerir els regnes de Nàpols i Sicília.

La Universitat Pompeu Fabra de Barcelona acull les sessions del congrés Cristianisme, Església i Societat al segle XXI, convocat per una desena d’entitats cristianes que mantenen una actitud crítica amb la manca de renovació de l’Església Catòlica. Jordi Porta, president de la Fundació Bofill, llegeix dilluns la declaració final del congrés, en què es demana una Església menys autoritària i burocràtica i més oberta a la col·laboració amb les altres forces socials.

Josep Benet publica a París com a anònima l’obra Catalunya sota el règim franquista.

Els presidents de, Foment del Treball Josep Sánchez Llibre, i de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) signen un acord amb vigència de deu anys que modifica la representació de les dues patronals als òrgans de representació de l’Administració, fins ara clarament dominats per Foment, amb el 60%. En aquest període de temps és previst que s’arribi a la paritat. Un altre dels acords és que Fepime, una patronal vinculada a Foment, deixi de tenir representació.

El conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, assisteix a Figuerola d’Orcau, vila del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’exhumació de les restes de 17 soldats de la Guerra Civil de 1936-39 a la fossa comuna contigua al cementiri. És la primera fossa comuna de la Guerra Civil i del franquisme que s’obre a Catalunya, i correspon al Pla de Fosses 2017-2018 presentat al gener pel Govern català.

Conclusió del procés contra Jaume III de Mallorca. És condemnat a la confiscació dels seus estats.

A Lleida es reformen les escoles de Gramàtica, Lògica i Humanitats.

Inici de les encunyacions pròpies de la taifa de València.

Reunió de la junta de comissionats dels corregiments de Catalunya per a organitzar la resistència.

La Generalitat promulga el decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer d’Indústries i Comerços.

Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx). Ilerda i Empúries assoleixen la condició de municipis (24 aC.-1 aC).

Andorra celebra eleccions legislatives i l’opció renovadora d’Òscar Ribas s’imposa a Josep Pintat.

Se celebra (27 de maig-1 de juny) a Barcelona el XXXV Congreso Eucarístico Internacional.

El Col·legi de Cirurgia de Barcelona es transforma en Col·legi de Medicina i Cirurgia, la qual cosa posa fi a un llarg litigi entre totes dues especialitats.

Es crea la festa de Sant Josep.

Comença a publicar-se el periòdic "El Estado Catalán", republicà federal, impulsat per Valentí Almirall i Llozer, a Barcelona.

El Govern català, encapçalat pel president Carles Puigdemont, i també la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, reten al cementiri de Montjuïc un homenatge al president Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de fa vuitanta-tres anys (1933). En els seus parlaments, tant el president de la Generalitat com la presidenta del Parlament coincideixen a destacar l’exemplaritat de Macià per al moment actual que viu Catalunya.

Es funda la Junta de Comerç de València.

El Parlament de Catalunya aprova la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2017, per 64 vots a favor (JxSí i 2 diputats de la CUP), 62 en contra (Cs, PSC, PPC i CSQP) i 7 abstencions (la resta de diputats de la CUP). Són els primers pressupostos aprovats del Govern de Puigdemont. Els pressupostos inclouen una partida per al referèndum, considerada inconstitucional pel Consell de Garanties Estatutàries, cosa que ha estat assenyalada per tota l’oposició menys la CUP, que exigeix que el Govern faci públiques la data i la pregunta del referèndum. El dia 31 el Govern espanyol presenta recurs al Tribunal Constitucional contra els pressupostos.

Jordi de Sant Jordi escriu entre el 1416 i el 1424Midons, Estramps, Lo setge d’amor i Los enuigs, entre d’altres obres.

Josep Bernat Flaugier, introductor del neoclassicisme de Jacques-Louis David, pinta el Retrat de Josep I.

Es funda a València l’entitat Joventut Valencianista, de caire nacionalista. Es dissol el 1910 i es refunda el 1914.

Darrera visita de Franco a Barcelona.

Les Corts de València aproven la creació d’una Junta de Contrafurs.

L’escriptor i polític Josep Maria Bonilla i Martínez publica a València la revista liberal i satírica, que s’edita en català, "El Mole".

Primera carta de població de Montblanc.

El Departament de Salut de la Generalitat confirma el primer cas a Catalunya d’infecció pel virus del Zika en una embarassada. La dona sembla que va contreure la infecció en un viatge a Colòmbia. El 23 de gener, després de nous casos de febre del Zika, el Ministeri de Sanitat i els governs de les comunitats autònomes van anunciar la creació d’un protocol d’actuació. El 6 de maig s’anuncia la detecció del primer fetus afectat de microcefàlia pel virus del Zika a Catalunya. L’1 de febrer l’OMS va declarar el Zika emergència sanitària mundial.

Decret de constitució de la Junta de Carreteres de Catalunya, encarregada de la modernització de la xarxa viària catalana.

El govern valencià acorda la creació d’un segon canal de televisió que emeti totalment en valencià.

Epidèmia de còlera a Barcelona i València, amb milers de morts.

Pere el Cerimoniós autoritza la realització de la segona Llotja de Barcelona.

El compositor valencià Vicent Martín Soler estrena diverses òperes a la cort tzarista de Sant Petersburg.

Les Corts d’Aragó aproven, amb els vots favorables de PSOE, IU i Chunta Aragonesista, la Llei de patrimoni cultural, que entre altres coses reconeix la cooficialitat de la llengua catalana en els territoris de la Franja de Ponent. La llei proposa l’elaboració d’una llei de llengües que doni un marc jurídic específic per a regular la cooficialitat del català i l’aragonès.

Alfons el Magnànim derrota els rebels sards, i el vescomte de Narbona li ven tots els seus drets sobre l’illa de Sardenya.

El Tribunal Constitucional es manifesta a favor de l’anul·lació de la llei catalana de comerç que restringeix els horaris comercials, considerant que la regulació d’aquesta matèria és competència de l’Estat.

La Fundació Josep Carreras inaugura a Badalona el nou campus de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia. Participat per l’Institut Català d’Oncologia, l’Hospital Germans Trias i Pujol (al costat del qual té la seu el nou centre) i la Universitat Autònoma de Barcelona, és el tercer campus impulsat per la Fundació, i és previst que se situi al capdavant dels centres europeus per a l’estudi i el tractament d’aquesta i altres malalties malignes de la sang. L’anunci coincideix amb el nomenament de l’oncòleg Manuel Esteller com a nou director de l’Institut contra la Leucèmia.

Frederic Mompou i Dencausse inicia la composició del cicle Combat del somni.

Consagració de l’església de Santa Maria de Vilabertran.

Fibracat TV, un canal privat en TDT de televisió en català, inicia les emissions en proves fins al 15 de juny. En aquesta primera fase, el nou canal cobreix un 92% del territori català. Fibracat TV és una iniciativa de l’empresari Nicola Pedrazzoli, conseller delegat del desaparegut Canal Català, i, igual que aquest, substitueix RAC 105 TV, ja que ocupa la freqüència propietat del grup Godó.

Nou productors catalans de vins escumosos agrupats en la marca Corpinnat, creada el 2018, abandonen el Consell Regulador del Cava, l’organisme del qual depèn la denominació. Les nou empreses vitivinícoles consideren insuficients els criteris de qualitat establerts pel Consell i limiten per a la nova marca els vins produïts a 46 municipis catalans. El 2014 hi va haver una primera escissió que va donar lloc a la marca Clàssic Penedès.

Inici de l’ofensiva franquista sobre València.

Ramon Guillem Català funda a València l’hospital dels Beguins.

La catedral de Sant Patrici de Nova York acull el primer concert oficial de la gira pels Estats Units del cor infantil de Montserrat, convidat a participar en els actes del centenari del president John Fitzgerald Kennedy. L’Escolania és presentada com un dels millors cors infantils del món, i el motiu de ser convidada en aquesta ocasió es deu a l’amistat entre el president Kennedy i el violoncel·lista Pau Casals, molt vinculat a l’Escolania. La gira acaba el 8 de juliol i, entre d’altres, el cor també canta a Washington, San Francisco i Los Angeles.

Jaume III de Mallorca ven la senyoria de Montpeller a Felip VI de França per 120 000 escuts d’or.

Se celebren eleccions generals anticipades a l’Estat espanyol. El PSOE, amb 120 escons al Congrés, és la força més votada, tot i que perd 3 diputats respecte a les eleccions de l’abril. El PP, amb 87, augmenta la representació en 21 i és segona força. El segueix l’extrema dreta de Vox (52) que augmenta de 28. Unidas Podemos (UP), amb 26, és quarta força amb una pèrdua de 7 escons. ERC ocupa el cinquè lloc (13), per davant de Cs (10), que cau en perdre 47 diputats. JxCat (8) ocupa la setena posició. A Catalunya, ERC és primera força, el PSC segona (12) i JXCat tercera. La CUP, que concorre per primer cop en unes eleccions generals espanyoles, obté 2 diputats, el mateix nombre que Vox i PP. A les Illes Balears, empaten PSOE, PP, UP i Vox amb 2 i al País Valencià el PSOE és primer (10), seguit de PP (8), Vox (7), UP (4), Cs (2) i Compromís (1). Al Senat, el PSOE perd la majoria absoluta (de 121 passa a 92), i el PP passa de 56 a 87 senadors.

La monarquia intenta controlar i limitar el poder de la Diputació del General de Catalunya.

Josep M. Quadrado i Nieto publica Historia de la conquista de Mallorca.

El jutge de l’Audiència Nacional rebutja investigar per un delicte d’injúries contra el rei d’Espanya, i un altre d’ultratge als símbols i emblemes de l’Estat, per la xiulada a l’himne espanyol del 30 de maig de 2015 a la final de la Copa del Rei, presidida per Felip VI. Segons el jutge, aquests fets no són constitutius de cap infracció penal, com pretenia l’acusació del sindicat Manos Limpias.

El govern català és processat davant el Tribunal de Garanties Constitucionals, i els seus membres són condemnats (juny) a 30 anys de presó.

Sorgeix a València la Lliga de Solitaris Nacionalistes, que té com a finalitat primordial de potenciar el valencianisme en l’àmbit camperol.

Inauguració oficial de la Càtedra Ramon Llull a Palma de Mallorca.

L’empresa American Airlines anuncia per a l’any 2017 l’inici de vols directes amb Xicago des de l’aeroport del Prat. Aquesta ciutat s’afegeix als vols regulars ja existents que uneixen la capital catalana amb Nova York i Miami i, durant l’estiu, amb Filadèlfia i Charlotte. Dos dies abans (7 de setembre), la línia de baix cost Norwegian Airlines anuncia l’obertura de 4 noves rutes des del Prat fins a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami a partir del 6 de juny de 2017.

Construcció del teatre de Sagunt.

Els caps de govern andorrà, Toni Martí, i espanyol, Mariano Rajoy, es reuneixen per primer cop d’ençà que aquest va ser reelegit president. La trobada, celebrada al palau de La Moncloa, gira entorn de la candidatura d’Andorra a la Cimera Iberoamericana de l’any 2020 i l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell. Martí subratlla que en la reunió no es tracta, en cap moment, del cas Pujol.

La multinacional de comerç electrònic Amazon ven al fons d’inversió Korea Investment Corporation tres centres logístics a Europa. Un d'aquests (els altres dos són a París i Londres) és el del Prat de Llobregat, adquirit el 2016 a la Generalitat de Catalunya. Amazon seguirà en règim de lloguer en aquests terrenys. L’operació, d’uns 400 milions d’euros, té per objecte generar capital per a inversions de l’activitat de l’empresa.

Es publica a Barcelona Flor de enamorados, de Joan Timoneda.

Inici de la davallada de la fecunditat de la població catalana, indicador de l’alentiment del creixement vegetatiu.

Mor penjat a València Gaietà Ripoll i Pla, que passaria a la història per ser l'última víctima de la Inquisició.

Empitjoren les relacions entre la classe dirigent catalana i el virrei.

Revolta federal i popular a Barcelona i el seu Pla contra les lleves forçoses per a l’exèrcit, restablertes per Prim, reprimida sagnantment.

Un manifest del Foment del Treball Nacional reclama una treva laboral, la renovació dels jurats mixtos i la celebració d’una conferència del treball per assolir un pacte social.

Es publica el setmanari socialista "El Obrero Balear", a Mallorca.

Alfons el Magnànim fa encunyar a València el ral d’or de València o timbre de València.

S’inaugura a Barcelona el mercat central Mercabarna, que substitueix el Born.

La destrucció de les vinyes franceses per la fil·loxera provoca una gran demanda de vins de la Catalunya del Nord.

Alfons el Cast confirma les franqueses concedides pel seu pare a Barcelona.