Cronologia dels Països Catalans i del món

Solimà el Magnífic derrota els cavallers de l’Orde de Sant Joan i conquereix Rodes.

Les entitats bancàries franceses Société Générale i Paribas anuncien un acord de fusió per intercanvi d’accions. El fins ara president de Paribas, André Lévy-Lang, ocuparà aquest càrrec a SG-Paribas fins l’any 2000, en què serà substituït pel màxim responsable de SG, Daniel Bouton. Amb uns actius de 551.200 milions d’euros, SG-Paribas serà la primera entitat bancària francesa i la tercera d’Europa, per darrere del Deutsche Bank i de la Union de Banques Suisses.

A la seu de l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares, comença la vista oral del primer judici pel "cas Gürtel". L’extresorer del Partido Popular, Luis Bárcenas, i Francisco Correa són els principals acusats del primer macrojudici per aquest cas de presumpta corrupció vinculada al PP durant els anys 2003 i 2012.

Almenys trenta soldats resulten morts en enfrontaments en el territori disputat de Nagorno-Karabakh, entre Armènia i l’Azerbaidjan. Són les pitjors hostilitats des del 1994, any que aquests dos estats van acordar un fràgil alto el foc en aquest territori de l’Azerbaidjan veí d’Armènia i, de fet, controlat per separatistes proarmenis. Rússia, els Estats Units i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) fan una crida a aturar els enfrontaments.

S’inicia la construcció de la catedral de Reims.

Toni Roldán dimiteix dels càrrecs de portaveu econòmic de Ciutadans al Congrés i de l’executiva permanent del partit. Poc després l’eurodiputat Javier Nart també anuncia la baixa del partit, tot i que en conserva l’escó. Dimiteixen també alguns càrrecs regionals. El motiu adduït de les dimissions són els pactes amb el partit d’extrema dreta Vox assumits pel líder de Ciutadans, Albert Rivera, que el 17 de juny també van ser una de les causes del trencament amb Manuel Valls, candidat a l’alcaldia de Barcelona.

Mor el poeta renaixentista castellà Garcilaso de la Vega.

Un equip d’arqueòlegs anuncia la descoberta d’un gran palau maia al jaciment de Kulubá (Iucatán). El palau, que té uns 1.000 anys d’antiguitat, fa uns 55 m de llarg per 6 d’altura i 15 d’amplada.

Inici de la Revolució Cultural a la Xina.

Armènia i l’Azerbaidjan posen fi a la guerra a l’Alt Karabakh iniciada el 27 de setembre amb un acord de pau supervisat per Rússia. L’acord contempla que l’Azerbaidjan conservi les zones de l’enclavament de població armènia que ha ocupat militarment durant el conflicte, en el qual ha rebut un suport decisiu de Turquia, i també la desmilitarització de zones adjacents. Rússia i Turquia acorden desplegar forces de pacificació a les zones frontereres. L’acord és rebut a Armènia amb crides a la dimissió del primer ministre davant el que es considera una capitulació. A Bakú una desfilada militar celebra el triomf sobre Armènia, presidida pels caps d’estat àzeri Ilham Alíev i turc Recep Tayyip Erdogan. En els dies posteriors, un gran nombre d’armenis fugen de l’Alt Karabakh. Molts d’ells cremen abans les pròpies cases.

França acull del 10 de juny al 10 de juliol el quinzè Campionat d’Europa de la UEFA. Per primera vegada la selecció de Portugal es proclama campiona en derrotar a la pròrroga la selecció amfitriona per 1 a 0. Els 51 partits es disputen en estadis de 10 ciutats, i la final és a l’Estadi de França, a Saint-Denis. En aquesta edició han estat especialment greus els problemes d’ordre públic i vandalisme. El dia abans de la inauguració el president Hollande adverteix que les vagues i mobilitzacions no han de perjudicar el desenvolupament de la competició. Els esdeveniments més greus es produeixen en el partit entre Rússia i Anglaterra, que desencadena violents enfrontaments entre els seguidors d’ambdues seleccions a Marsella el dia 11 de juny, arran dels quals la Comissió de Disciplina de la UEFA multa la federació russa amb 150.000 euros. El dia 13 el Govern francès prohibeix les begudes alcohòliques als estadis i a la seva àrea circumdant.

Promulgació de l’Estatut Reial a Espanya.

Un grup de diputades italianes acudeixen al Parlament vestides amb texans per protestar contra una decisió del Tribunal Suprem, que ha absolt un home acusat de violació perquè la víctima portava texans, una peça de roba que segons el tribunal no es pot treure sense el consentiment de qui la porta. Les diputades, encapçalades per la neofeixista Alessandra Mussolini, han anunciat que aniran amb texans al Parlament fins que la sentència no sigui anul·lada. La protesta assoleix un ressò important, i és secundada per presentadores de televisió i per la Federació de Mestresses de Casa italiana.

A Espanya s’aproven unes disposicions legals que regulen el dret de vaga i la pràctica del locaout.

L’astronauta soviètic Iuri AGagarin realitza el primer vol orbital.

L’enginyer francès Clément Ader esdevé el primer pilot de la història que fa volar un aeroplà.

Relacions hipòtesi del continu i axioma de l’elecció (P.J. Cohen)

Les tropes espanyoles pateixen al Nord d’Àfrica el desastre de Barranco del Lobo.

Els dies 26 i 27 de juliol té lloc a Taormina (Sicília) la cimera del G7, en la qual es posen de manifest les grans discrepàncies entre la nova administració nord-americana presidida per Donald Trump i la resta dels governs d’estats membres: la Gran Bretanya, el Canadà, França, Alemanya, Itàlia i el Japó. La principal discrepància són els acords de París sobre el canvi climàtic, dels quals Trump ha manifestat reiteradament la intenció de retirar-ne els Estats Units. Trump també està en desacord amb la liberalització del comerç internacional, tot i subscriure la declaració final segons la qual cal "evitar el proteccionisme". També hi ha discrepàncies importants en immigració, mentre que la lluita antiterrorista suscita el consens més alt. El G7 és una de les fites de la primera gira internacional del nou president dels Estats Units.

Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià. Comencen les grans migracions dels pobles continentals (364-379).

Schiller estrena Els bandits.

L’exfutbolista del PSG, el Milan, el Chelsea i el Manchester City, George Weah, és el guanyador de les elecciones presidencials de Libèria en derrotar l’exvicepresident Joseph Bioko per més del 60% dels vots en la segona volta. Weah succeeix la presidenta Ellen Sirleaf Johnson, la primera dona cap d’estat d’un país africà, que va ocupar el càrrec des del 2005, quan va derrotar el mateix Weah. La vicepresidenta del nou president és Jewel Taylor, filla del dictador Charles Taylor, que compleix una condemna per crims contra la humanitat durant la guerra civil a Sierra Leone i Libèria (1999-2003).

Neix el Cid.

L’OTAN elegeix l’escocès George Robertson, actual ministre de Defensa de la Gran Bretanya, com a secretari general de l’organització per a cobrir la plaça que actualment ocupa Javier Solana. El nou secretari general prendrà possessió del càrrec al setembre, en què Solana assumirà la representació exterior de la Unió Europea. Robertson serà el desè secretari general de l’OTAN i el tercer britànic, després de lord Ismay (1952-57) i lord Carrington (1984-88).

Barack Obama és el primer president dels Estats Units en l’exercici del càrrec a visitar el memorial d’Hiroshima, construït en homenatge a les víctimes de la primera bomba atòmica (6 d’agost de 1945). Davant dels supervivents i del primer ministre japonès, Shinzo Abe, el president nord-americà fa una crida a construir un món sense armes nuclears, però no demana perdó, cosa que tampoc li reclamen ni els partits, ni el Govern japonès ni la gran majoria de la societat civil.

Creació de la nacionalista Junta de Defensa Nacional, presidida pel general Miguel Cabanellas.

Se signa el Tractat de la Unió Occidental.

Motí del Te a Boston; preludi de la guerra nord-americana d’independència.

Més de 60 vehicles es veuen implicats en un xoc en cadena al túnel de Tauern, als Alps, prop de la ciutat austríaca de Salzburg. Tal com va passar fa pocs mesos en un túnel del Mont Blanc, l’incendi que segueix l’accident impedeix l’accés a la zona dels bombers i equips de salvament fins al cap de moltes hores. El balanç de víctimes és d’11 morts i uns 50 ferits.

Victòria de Carles V contra la Lliga d’Esmacalda a Mühlberg. Joan Frederic de Saxònia i Felip de Hesse són fets presoners.

Construcció de la gran piràmide de Gizeh

Clinton és reelegit president dels EUA.

La Comissió Europea posa fi a la crisi de les “vaques boges” en aixecar la prohibició implantada al març del 1996 contra l’exportació de carn bovina de la Gran Bretanya. La Comissió autoritza l’exportació d’aquesta carn a partir de l’1 d’agost sempre que es tracti d’animals nascuts després de l’1 d’agost de 1996. El sector boví prepara una forta estratègia comercial per a recuperar la competitivitat, ja que en el cas d’Irlanda del Nord, on les exportacions es van autoritzar fa més d’un any, no hi ha hagut una reactivació de les vendes a l’exterior.

Fonts oficials de Mali informen d’un centenar de morts de l’ètnia dogon en una localitat de la província de Mopti, al centre del país. Els assassinats, que no són reivindicats, haurien estat una represàlia de membres de l’ètnia fulani, que mantenen una antiga rivalitat amb els dogon. Els darrers anys la presència del terrorisme vinculat a l’islam radical a la regió ha agreujat el conflicte.

Cesare Beccaria publica Els delictes i les penes.

La reina Elisabet, vestida de carrer i no amb el tradicional vestit reial amb què cada any assisteix a la primera sessió del Parlament de Westminster, presideix a Cardiff la cerimònia d’obertura del Parlament de Gal·les, que va ser elegit el dia 6 de maig. A la sessió també hi assisteix el príncep Carles, que, com també fan el primer ministre gal·lès, Alun Michael, i el president de la cambra, Elis-Thomas, utilitza el gal·lès en part del seu discurs.

L'avanç de l'informe publicat per l'Institut Nacional d'Estadística situa l'índex oficial de preus al consum (IPC) en l'1,5% al mes de desembre, xifra que significa l'augment interanual més baix des del 1998. Amb aquesta dada, la inflació s'ha reduït 9 dècimes respecte al mes de novembre, i encadena 5 mesos consecutius de descens. La caiguda del preu del petroli, per sota dels 45 dòlars per barril, i la moderació del consum intern estan darrere d'aquest fort descens de l'IPC. Segons la dada preliminar que proporciona Eurostat, a la zona euro la inflació per al 2009 se situa en l'1,6%.

S’inicia el cop d’estat dels coronels a Grècia.

Comença a París el judici a Nicolas Sarkozy, president de França de 2007 a 2012, acusat d’haver intentat subornar un jutge per a evitar que l’investigués. El judici acaba el 10 de desembre i el veredicte es preveu per al març de 2021. L’ex cap d’estat té altres causes pendents.

Anglaterra s’uneix a França contra la Monarquia Hispànica i conquereix Jamaica. Els francesos ocupen la part occidental d’Haití.

Presentació de la coalició Izquierda Unida.

Azaña dimiteix. Martínez Barrio és nomenat president de la República.

El jurat de la 52a edició del Festival de Cinema de Canes concedeix la Palma d’Or a Rosetta, una pel·lícula dirigida pels germans belgues Luc i Jean-Pierre Dardenne. La decisió sorprèn la premsa especialitzada, que havia destacat l’alt nivell de les produccions de David Lynch (The Straight Story), Atom Egoyan (Felicia’s Journey), Takeshi Kitano (L’estiu de Kikujiro), Tim Robbins (The Craddle Will Rock) o Pedro Almodóvar, que rep el premi a la millor direcció per Todo sobre mi madre.

Els estats de Victòria i del Sud d’Austràlia declaren l’alerta “catastròfica” pels incendis que des de setmanes abans cremen amb efectes devastadors. Els governs d’aquests territoris evacuen milers de persones i tallen l’electricitat a desenes de milers de cases i empreses per evitar que el foc s’estengui encara més. Al desembre se superen dues vegades els rècords absoluts de temperatures, cosa que origina un debat públic sobre la influència del canvi climàtic en aquests incendis, i també si la política mediambiental del govern és la més apropiada per prevenir-los.

Batalla de Roosebeke. Carles VI de França derrota els revoltats de Gant.

Dos soldats russos capturats a l’est d’Ucraïna són intercanviats per una pilot ucraïnesa. Els dos soldats van ser sentenciats a catorze anys de presó per un tribunal de Kíev per incitar al conflicte civil. La pilot ucraïnesa Nadia Sàvtxenko va ser sentenciada a vint-i-dos anys per un tribunal rus per l’assassinat de dos periodistes russos. La seva negativa a reconèixer l’acusació i la confrontació amb el tribunal que la jutjava van convertir Sàvtxenko en una heroïna a Ucraïna. L’alta comissària per als Afers Exteriors de la Unió Europea, Federica Mogherini, també n’havia exigit l’alliberament.

El papa Francesc inicia una gira per Xile (del 15 al 18 de gener) i el Perú (del 18 al 22). A Xile, on és rebut per la presidenta Bachelet, la seva presència suscita controvèrsia quan qualifica les acusacions de pederàstia contra sacerdots catòlics de difamació, tot i que després matisa les seves paraules. Al Perú denuncia l’epidèmia de la corrupció en referència al cas Odebrecht, que afecta diversos estats de l’Amèrica Llatina, i clausura a Lima la gira amb una missa on assisteixen prop d’un milió de persones.

Creació de la Santa Aliança entre Rússia, Prússia i Àustria.

Un helicòpter dels guardacostes italians rescata tres immigrants que van naufragar dos dies abans a prop de la costa Líbia. Segons els supervivents, l’embarcació transportava unes 120 persones, la resta de les quals haurien mort ofegades.

Amb el trasllat dels darrers 90 reclusos a altres centres penitenciaris de la província de Madrid, es procedeix a la clausura de la presó de Carabanchel. El 17 de setembre el ""BOE’’ va publicar l’ordre de tancament d’aquest centre, construït després de la Guerra Civil Espanyola, on durant el franquisme van ser reclosos nombrosos presos polítics.

Un equip de científics de la Universitat d’Oxford posa en marxa un projecte per a desxifrar el codi genètic de Saffiya, un lleó nascut fa tres mesos al zoològic de Port Lympne, al comtat de Kent. Saffiya és un descendent híbrid del lleó de l’Atles o de Barbaria, que es va extingir els anys vint. Els científics esperen comparar el DNA de Saffiya amb el de les restes de lleons de l’Atles conservats en diferents institucions i recuperar l’espècie mitjançant les tècniques de la clonació.

El primer ministre de Macedònia del Nord, Zoran Zaev, convoca eleccions anticipades després que en una reunió dels caps d’estat i de govern a Brussel·les el president francès Emmanuel Macron bloquegés l’inici de negociacions d’ingrés a la UE de Macedònia del Nord I Albània.

Nacionalització de la Companyia Universal del Canal Marítim de Suez i intervenció (22 de desembre) francobritànica a Egipte.

A la localitat egípcia de Šarm al-Šayh se celebra la primera cimera conjunta entre la Lliga Àrab i la Unió Europea (24 i 25 de febrer). La representació de la UE és encapçalada pel seu president, Donald Tusk, i pel de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker i compta amb la presència de la majoria de caps de govern dels estats membres. Per la part de la Lliga Àrab hi assisteixen presidents o caps de govern o ministres d’Afers Estrangers dels estats membres. Els temes de la cimera se centren sobretot en la immigració, el control de fronteres, el terrorisme, la criminalitat i la cooperació socioeconòmica. El tema del respecte als drets humans resta en un segon pla. Es preveu donar continuïtat a la cimera. La següent és previst que se celebri a Brussel·les l’any 2022.

La derrota dels turcs a Mohácz allibera Hongria dels musulmans. Venècia conquereix Atenes i en la campanya és destruïda l’Acròpolis.

Rússia annexiona la Crimea otomana.

Guillem d’Orange obliga Jaume II a fugir a França després de la Declaració dels drets a la Gloriosa Revolució, que proclama la superioritat del Parlament sobre el monarca.

Les potències aliades declaren la guerra als Borbons. Felip V combat per terres del nord d’Itàlia.

Corbes planes, física (Maclaurin)

Robert Alexander Schumann compon el Concert per a piano en La menor.

Un equip de científics de l’Institut Audubon de Nova Orleans informa de l’èxit d’un mètode per a recuperar espècies en perill d’extinció. Es tracta del naixement de la gata Jazz, concebuda in vitro amb l’esperma i els òvuls de gats africans salvatges, una espècie en perill de desaparèixer, l’embrió de la qual es va transferir a l’úter d’una gata domèstica per al seu desenvolupament normal. Jazz va néixer a començament de mes.

L’empresari i milionari nord-americà Victor Vescovo acaba amb èxit la immersió a les profunditats màximes del sòl marí, expedició que rep el nom de Cinc profunditats. Al llarg dels 10 mesos precedents, tripulant el Deep Sea Vehicle (DSV) Limiting Factor, s’ha submergit a la fossa de Puerto Rico (desembre de 2018, 8.376 m), la fossa de les illes Sandwich del Sud (febrer de 2019, 7.434 m), la fossa de Java (abril, 7.192 m), la fossa de les Marianes (maig, 10.924 m, la profunditat marina màxima, que Vescovo és el primer a assolir), el fons on hi ha les restes del Titànic (juliol, 3.800m) i la fossa Molloy (agost, 5.550 m). L’expedició ha servit per cartografiar aquestes zones, identificar noves espècies i, sobretot, assajar la tecnologia aplicada a les profunditats extremes.

Es constitueix la República Federal d’Alemanya (RFA). Uns dies més tard (7 d’octubre) neix la República Democràtica Alemanya.

Carrero Blanco és assassinat per ETA a Madrid.

Aplicacions a la mecànica (Arquites)

Deu morts i una quinzena de ferits és el resultat d’una explosió al centre d’Istambul, on hi ha la Mesquita Blava i la basílica de Santa Sofia. Nou de les víctimes mortals són turistes alemanys. Tot i que l’atac no és reivindicat, el Govern turc l’atribueix a l’Estat Islàmic. Segons les mateixes fonts, el terrorista suïcida que l’ha perpetrat procedeix de Síria.

Mor Sanç VII de Navarra. La corona passa a Teobald I, fill del matrimoni de Blanca, filla de Sanç VII, i Teobald de Xampanya. S’inaugura el regnat de la casa de Xampanya a Navarra.

Miron Cozma, el principal líder dels miners de la vall de Jiu, és condemnat a 18 anys de presó pel Tribunal Suprem de Romania per tinença il·lícita d’armes i per les seves responsabilitats en les violentes manifestacions que els miners van fer a Bucarest el 1991. La sentència, que n’anul·la una altra d’anterior en què Cozma era condemnat a tan sols 18 mesos de presó, genera les protestes dels miners romanesos. Un cop dictada la sentència, Cozma és detingut dimecres a Slatina.

Desembarcament aliat a Normandia.

A Ciutat de Mèxic i als estats de Mèxic, Puebla i Morelos, 370 persones moren i més de 6.000 resulten ferides en un terratrèmol de magnitud 7,1. L’epicentre se situa a uns 55 km de la ciutat de Puebla i a uns 100 km de la capital. El sisme té lloc el mateix dia que se celebra el 32è aniversari del terratrèmol del 1985, en què van morir unes 10.000 persones. Dues setmanes abans (8 de setembre), un altre sisme de magnitud 8,2 va sacsejar la costa del sud-oest de Mèxic, a l’estat de Chiapas, a la frontera amb Guatemala. L’epicentre era a l’oceà Pacífic, a uns 120 km de la costa, i el nombre de morts se situa entre 90 i 100.

Es promulga a Espanya una llei que estableix el subsidi de maternitat.

Amb una participació de gairebé el 81%, els ciutadans de Nova Caledònia voten favorablement a mantenir-se com un territori francès. El no obté el 56,4% dels vots i el sí el 43,4%. El referèndum va ser pactat amb la metròpoli i els independentistes el 1998 en els anomenats acords de Nouméa, i preveuen la possibilitat de celebrar dos referèndums més d’independència en els propers 4 anys.

Quatre persones moren i 23 resulten ferides en sis atemptats amb armes de foc al centre de Viena. El primer té lloc molt a prop de la principal sinagoga de la ciutat. Un dels atacants, abatut per la policia és un simpatitzant d’Estat Islàmic nascut a Àustria.

Un terratrèmol d’intensitat 7,8 graus en l’escala de Richter sacseja el nord-oest de l’Equador. El sisme, que és percebut fins a la veïna Colòmbia, és el més greu des del 1979 i devasta àmplies zones del país. Al llarg de la setmana següent se’n registren més de 500 rèpliques, i el nombre de morts s’apropa als 700. Algunes ciutats queden totalment arrasades i el Govern estima en uns 3.000 milions de dòlars la quantitat necessària per a la reconstrucció de les zones devastades.

Pronunciament contra Maria Cristina a Madrid. Baldomero Espartero pren el poder.

El polític liberal flamenc Guy Verhofstadt jura el càrrec de primer ministre de Bèlgica com a cap d’un govern multipartidista sorgit de les eleccions del 13 de juny. Verhofstadt encapçala la coalició Arc Iris, integrada per sis partits liberals, socialistes i ecologistes, flamencs i francòfons. És la primera vegada que els ecologistes entren al Govern belga i per als socialistes és el primer cop que formen part del Govern en 40 anys.

Proclamació de la República Islàmica a l’Iran, amb l’aiatol·là Khomeynî com a cap.

43 persones moren en l’incendi d’una fàbrica de motxilles d’escolars a Delhi (Índia). El foc es va declarar mentre prop d’una centena de treballadors dormien a la mateixa fàbrica que, segons les autoritats, funcionava il·legalment.

A les illes Filipines es produeix una rebel·lió contra Espanya.

El govern dels Estats Units ordena el tancament de la delegació de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina a Washington. És un pas més en l’alineament de l’administració Trump amb l’estratègia de confrontació del govern israelià, presidit per Benjamin Netanyahu, en el conflicte, després de traslladar l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem. Al mateix temps, el conseller de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Bolton, amenaça el Tribunal Penal Internacional (TPI) amb sancions si jutja accions de guerra nord-americanes a l’Afganistan i crims de guerra d’Israel contra els palestins en els enfrontaments a Gaza.

Després de més d’una setmana de disturbis postelectorals, el president del Kirguizistan Sooronbay Jeenbekov anuncia la dimissió. La crisi va començar amb les eleccions del 4 d’octubre, que van atiar nombroses protestes que denunciaven un frau generalitzat. El dia 16 el nacionalista Sadyr Japarov, condemnat a 11 anys de presó per segrest, és nomenat president interí fins a la celebració de noves eleccions. Jeenbekov és el tercer president del Kirguizistan en dimitir a causa de protestes des del 1991.

Els milicians serbis de Bòsnia, amb l’ajut de tropes de l’exèrcit federal exiugoslau, ataquen Sarajevo i comença el setge de la ciutat.

Agents de la Guàrdia Civil es presenten a la seu central del Banco Santander a Boadilla del Monte (Madrid) amb un requeriment judicial d’informació sobre blanqueig de capitals. El requeriment és cursat pel jutge José de la Mata i forma part de la causa contra el banc britànic HSBC, arran de la informació obtinguda de l’anomenada "llista Falciani" sobre presumptes defraudadors fiscals i blanquejadors. La investigació es troba sota secret de sumari.

Mort d’Urraca de Lleó i Castella; la succeeix el seu fill Alfons VII.

Unes 15.000 persones es manifesten per cinquena setmana consecutiva a Belgrad per protestar contra el president Aleksandar Vucic, a qui acusen de reprimir l’oposició i censurar els mitjans de comunicació. Les protestes van començar amb la pallissa no reivindicada de què va ser víctima el líder opositor Borko Stefanovic a la ciutat de Krusevac el 22 de novembre de 2018.

Batalles de Belchite i Quinto (24 agost-15 setembre).

El País Basc celebra una vaga general de 24 hores per a defensar la setmana laboral de 35 hores i el salari social. La vaga, convocada per la majoria de sindicats bascos, té un seguiment notable a Biscaia i Guipúscoa, sobretot a les dues capitals, però poca incidència a Àlaba. La indústria, la banca, els serveis i els transports són els sectors on la convocatòria té més èxit.

Es descobreixen 39 cadàvers dins d’un camió aparcat a la localitat de Grays, a uns 20 km de Londres. Investigacions posteriors estableixen que les víctimes procedien del Vietnam i intentaven entrar clandestinament a la Gran Bretanya en el vehicle, registrat a Bulgària. El dia 23 el conductor del camió és detingut i confessa que treballava per a una xarxa de tràfic de persones.

L’URSS llança a l’espai el satèl·lit artificial Sputnik 1.

La majoria formada per PP, PSOE i Ciudadanos a la cambra baixa espanyola rebutja modificar la Llei d'amnistia perquè es puguin jutjar i castigar els crims del franquisme. La proposta, formulada per ERC, té el suport del PDeCAT, Podem, Compromís, Nueva Canarias, PNB i Bildu.

El fiscals turcs identifiquen 20 ciutadans de l’Aràbia Saudita en relació amb l’assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi. L’acusació coincideix amb la versió del relator de les Nacions Unides que va qualificar l’assassinat d’una execució extrajudicial i del qual va responsabilitzar l’Estat saudita. El desembre de 2019, aquest estat va condemnar a mort 5 persones (de les quals no va donar el nom) per l’assassinat del periodista.

Nou govern d’Adolfo Suárez.

El papa, Joan Pau II, arriba a l’Índia en un viatge oficial de tres dies que provoca importants reaccions en contra per part dels moviments fonamentalistes hindús. Entre els actes previstos hi ha una visita al mausoleu de Gandhi, i una reunió, diumenge, amb representants de totes les religions del país. Dilluns, Joan Pau II marxa de l’Índia en direcció a Geòrgia, abans de tornar al Vaticà.

L’Audiència Nacional absol el membre d’ETA José Luis Ansola Larrañaga, “Pello el Viejo”, acusat d’haver col·laborat en la preparació d’un atemptat que va causar la mort a sis guàrdies civils, l’any 1980. Pello el Viejo, que va ser lliurat a la policia espanyola el passat mes de juny, és un històric membre d’ETA, i el passat 13 de juny va ser elegit regidor d’Elgoibar per Euskal Herritarrok. Un cop notificada la sentència, Pello el Viejo surt en llibertat.

Invasions mores a la Bètica, que s’allarguen durant set anys. La Bètica passa a ser una província imperial amb tropes de guarnició.

S’inicia la dictadura de Leónidas Trujillo a la República Dominicana.

El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón dicta ordre internacional d’arrest contra 98 responsables de la cúpula de la dictadura militar argentina del període 1976-83 pels delictes de genocidi, terrorisme i tortures. Entre els inculpats hi ha els expresidents Jorge Rafael Videla i Leopoldo Galtieri, i l’exalmirall Emilio Massera. L’endemà, el president electe argentí, Fernando de la Rúa, nega que Garzón tingui competències per a jutjar l’antiga dictadura militar, com ja havia expressat el seu antecessor en el càrrec, Carlos Menem.

Un tribunal dels Països Baixos declara culpable el líder de la ultradreta Geert Wilders per incitar a la discriminació, però no li imposa cap pena. El procés li va ser incoat per unes manifestacions en un míting en les eleccions municipals a l’Haia, en les quals preguntava al públic si volien més o menys marroquins a la seva ciutat i al país. El Partit de la Llibertat de Wilders té 12 diputats al Parlament (que en té 150).

Acaba la cimera de l'OTAN, celebrada els dies 11 i 12 de juliol a Brussel·les. El president nord-americà, Donald Trump, desperta una polèmica en acusar els socis de l'organització d'una contribució insuficient a la despesa militar. Trump també acusa Alemanya d'"estar controlada" per Rússia a través de la dependència energètica. A la fi de la reunió, el president nord-americà assegura haver aconseguit el compromís dels estats membres d'augmentar la despesa, cosa que aquests ni neguen ni desmenteixen. A la cimera també es tracta dels reforços a l'Afganistan, on els talibans han fet importants avanços des de la retirada de les forces dels Estats Units i de l'OTAN.

Àustria-Hongria s’annexiona Bòsnia i Herzegovina.

El Parlament Europeu ratifica per una àmplia majoria la composició de la Comissió Europea presidida per Romano Prodi. La Comissió rep 414 vots a favor, del grup socialista i liberal en bloc, de la majoria del grup popular i d’un sector dels Verds, i 142 en contra, bàsicament del grup comunista i dels Verds, dels sectors d’ultradreta i dels diputats britànics i alguns d’alemanys del grup popular. El mandat de l’equip de Prodi finalitzarà l’any 2005.

L’Organització Mundial de la Salut declara el brot d’ebola a la República Democràtica del Congo emergència global dos dies després que es confirmés el primer cas a la ciutat de Goma. Des que es van identificar els primers casos (agost de 2018), han mort més de 1.600 persones infectades pel virus. L'1 d'agost Ruanda tanca la frontera amb la RD del Congo per evitar contagis.

Lleó, capital del regne d’Astúries.

El tribunal especial de les Nacions Unides a Cambodja condemna Nuon Chea, segona màxima autoritat del règim dels Khmers Roigs, i l’expresident Khieu Samphan a cadena perpètua per genocidi contra les minories musulmana i vietnamita. Tots dos ja van rebre el 2014 la mateixa pena per crims contra la humanitat com a dirigents del règim que va assassinar fins a dos milions de persones en 1975-79.

El Nepal i la Xina anuncien conjuntament l’altitud de l’Everest en 8.848, 86m. Fins ara les altituds mesurades per tots dos estats diferien en 4 metres, amb la Xina amb la mesura més baixa (8.844,43m).

Yitzhak Rabin, primer ministre d’Israel, és assassinat en un atemptat a Tel-Aviv.

El president rus Vladímir Putin nomena un nou governador en funcions a la regió de Khabarovsk, a l’extrem oriental del país. L’arrest del governador Serguei Furgal el 9 de juliol, a qui s’acusava d’assassinat, va desencadenar una onada de protestes, que qualificaven les acusacions i l’arrest d’estar políticament motivats.

Signatura del primer pacte de família entre els Borbó d’Espanya i França.

Lorenzo Ghiberti comença la segona porta del baptisteri de Florència (porta del Paradís).

La companyia d’internet Google acomiada James Damore, un enginyer informàtic que havia qüestionat en un memoràndum de circulació interna la política de diversitat i igualtat de l’empresa. Damore afirmava que el baix nombre de dones en posicions d’alta responsabilitat tècnica no és el resultat de la discriminació sinó de diferències biològiques. Sundar Pichai, màxim executiu de Google, afirma en un comunicat que el memoràndum viola el codi de conducta de la companyia i que difon estereotips inacceptables.

Regnat de Sil a Astúries.

La ciutat austríaca de Salzburg acull els dies 19 i 20 de setembre la reunió de caps d’estat i de govern de la Unió Europea (Consell Europeu), sota el president de torn, Sebastian Kurz. Els temes debatuts són el Brexit, en el qual els líders europeus s’oposen a la proposta britànica de lliure circulació de béns però no de persones (pla Chequers), i la qüestió de la frontera entre la República d’Irlanda amb Irlanda del Nord; la crisi migratòria, sobre la qual s’acorden aliances amb països tercers com Egipte; i la seguretat, amb acords per al reforçament de la vigilància de les fronteres exteriors (Frontex) i interior, i la lluita contra la ciberdelinqüència, entre d’altres.

Amb 52 vots a favor per 48 en contra el Senat dels Estats Units aprova el nomenament de la candidata al Tribunal Suprem proposada pel president Donald Trump Amy Coney Barrett. El Tribunal amplia amb el seu nomenament la majoria conservadora (6-3). Coneguda pels seus posicionaments contraris a l’avortament i als casaments homosexuals, Coney Barrett substitueix Ruth Bader Ginsburg, considerada una icona en la lluita pels drets civils. El nomenament de Coney Barrett a menys d’un mes de les eleccions presidencials ha suscitat nombroses crítiques dels Demòcrates.

La Comissió Europea arriba a un acord amb el Govern portuguès per a rescatar el banc més gran del país, la Caixa Geral de Depósitos (CGD). El cost del rescat és de 4.600 milions d’euros. D’altra banda, l’Estat portuguès es compromet a aportar una injecció de capital de fins a 2.700 milions d’euros a l’entitat. A canvi del rescat l’entitat assegura que farà una reestructuració i que complirà un pla de viabilitat. El Govern portuguès aconsegueix que aquesta injecció de diners no sigui considerada una ajuda pública i que no es compti en el dèficit públic. Portugal ja va ser objecte de rescats bancaris el 2014 i el 2015.

S’aprova l’aranzel antillà que afavoreix les exportacions espanyoles a Cuba.

Tres persones moren i altres resulten ferides quan un home dispara una arma de foc en un tramvia de la ciutat d’Utrecht (Països Baixos). El mateix dia la policia deté un home d’origen turc sospitós de l’atac. El descobriment d’una nota manuscrita al seu vehicle reforça la hipòtesi d’una motivació terrorista, tot i que sembla que actuava sol.

Agents de trànsit de la Guàrdia Civil detenen per atzar a Calataiud una furgoneta que havia comès una infracció i descobreixen que transportava 950 kg d’explosius. El conductor de la furgoneta, que va ser candidat d’EH a l’Ajuntament d’Harana (Àlaba) el 13 de juny, és arrestat. Segons el ministre de l’Interior, es tracta d’una furgoneta bomba que s’havia preparat perquè esclatés a Madrid els propers dies, el que hauria estat el primer atemptat des que ETA va anunciar la fi de la treva. L’endemà, la Guàrdia Civil localitza una segona furgoneta carregada d’explosius prop d’Alhama de Aragón (Saragossa).

Durant un dia l’aeroport de Barcelona-el Prat és ocupat pels manifestants, que el col·lapsen. Més d’un centenar de vols han de ser cancel·lats. Els cossos de seguretat s’enfronten als manifestants al final de la manifestació. També la tensió és molt elevada davant la comissaria de Via Laietana, a Barcelona, on la policia carrega també contra els manifestants. Segons el Servei d’Emergències Mèdiques els ferits al final dels disturbis són més d’un centenar, quatre dels quals han perdut un ull de resultes de la utilització de pilotes de goma per la Policía Nacional (prohibides pel Parlament de Catalunya). Al llarg d’una setmana se succeeixen les mobilitzacions convocades sobretot pels CDR i el Tsunami Democràtic, els talls de vies públiques i, en determinades hores i entorns, els enfrontaments amb la policia.

Inici del pontificat de Joan XXIII després de la mort de Pius XII.

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, aixeca l’estat d’emergència imposat el juliol de 2016 després de l’intent de cop d’estat frustrat. Renovat set vegades, durant aquests dos anys s’ha dut a terme una purga de funcionaris, militars i jutges i unes 70.000 persones, entre els quals periodistes, opositors i activistes pels drets humans, han estat empresonades.

Apareixen a la premsa les primeres notícies sobre l’ús indegut de despatxos oficials a la Delegació del Govern d’Andalusia per part de Juan Guerra, germà del vicepresident del govern, Alfonso Guerra.

Aixecament de cosacs i camperols russos dirigits per Ivan Bolotnikov.

S’aboleix l’esclavatge a Cuba.

e transcendent (Hermite); geometria del triangle (Brocard); 707 decimals de π (Shanks)