Cronologia dels Països Catalans i del món

Jordi Safont esculpeix les imatges de Sant Tomàs, Sant Mateu i Sant Macià de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida.

Invasió de Catalunya per les tropes de Felip IV el Bell, rei de França, ajudat per Jaume II de Mallorca.

Pere Serra pinta el retaule de Sant Bartomeu i sant Bernat de Claravall, a Manresa.

Es crea el consolat de mar de Sant Feliu de Guíxols.

Conveni de Pina. Acord entre Pere el Cerimoniós i Enric de Trastàmara per a lluitar contra Pere I el Cruel de Castella.

Creació a València de la companyia del Centenar de la Ploma.

Arnau de Vilanova redacta Super facto adventus Antichristi, dita la Confessió de Barcelona.

El cabdill bereber ’Ali ibn Hammud conquereix Còrdova. Destrucció de Madinat al-Zahra’.

Aprovació dels Furs d’Aragó a les corts d’Osca.

Fundació del monestir de Silos (Burgos).

Lluís Borrassà pinta el retaule del Salvador, de l’església parroquial de Guardiola.

S’aprova a les corts un projecte de reforma per a modificar el règim de les eleccions triennals de la Generalitat.

Edificació i reconstrucció de muralles a Girona.

Es crea el consolat de mar de Girona.

Dénia s’incorpora a la taifa hudita de Saragossa.

Ordre de detenció dels templers a França.

Jaume I obté del soldà Bibars I l’autorització d’organitzar la colònia mercantil catalana d’Alexandria.

Comença la construcció d’un nou port a Barcelona.

Mor Guillem de Berguedà, el trobador català més prolífic del segle XII.

El Pallars i la Ribagorça s’incorporen al comtat de Tolosa.

Portalada de Ripoll.

El príncep Ermenegild, revoltat contra el seu pare Leovigild, és decapitat a Tarragona en negar-se a tornar a l’arrianisme.

Els almoràvits prenen Sevilla.

S’inicia a Navarra el regnat de la casa d’Évreux amb Joana II, filla del rei Lluís X de França i esposa de Felip III, comte d’Évreux.

Consagració de l’església abacial de Ripoll.

Surt, dels ports de Salou, Tarragona i Cambrils, l’expedició per a conquerir Mallorca.

Primera menció coneguda d’un burg a Barcelona.

Tractat de Canfranc. Acords presos per Alfons el Liberal i Eduard I d’Anglaterra amb l’aprovació de Carles II de Nàpols.

Una expedició naval procedent de Tortosa, originàriament concebuda per a atacar les costes franques, participa en la conquesta de Sicília pels aglàbides (830-831).

Banys jueus de Barcelona.

Suíntila expulsa els bizantins de la Península Ibèrica.

’Ali ibn Yusuf, nou emir almoràvit.

Moviment insurreccional a Gant dirigit per Jacob van Artevelde.

Acords de Milà. Felip Maria Visconti deixa en llibertat Alfons el Magnànim en canvi d’un rescat de 30 000 ducats i la signatura d’un tractat repartint-se l’hegemonia a Itàlia i comprometent-se a lluitar plegats contra Francesco Sforza.

Bernat Desclot inicia la redacció del Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats.

Conveni de Tarassona. Alfons XI de Castella i Alfons el Benigne acorden emprendre una croada conjunta contra el regne nassarita de Granada.

Reforma del calendari, geometria (Nicolau de Cusa)

Carestia al regne de València, coneguda com “la tercera fam”.

Renovació i consagració de l’església de Sant Pere de Camprodon.

Bernat Metge acaba Valter e Griselda, traducció d’una epístola llatina de Petrarca.

S’acaba a Sant Cugat del Vallès la traducció al català del Decameron de G. Boccaccio.

Ramon Berenguer III signa tractats comercials amb Gènova i Montpeller.

La flota catalana de Bernat de Cabrera derrota la genovesa davant l’Alguer.

Eduard I d’Anglaterra conquereix Escòcia.

’Abd Allah I governa Alpont.

Alfons el Magnànim comença la reedificació del Castell Nou de Nàpols.

Abu Malik, fill del soldà marínida Abu-l-Hassan, conquereix Gibraltar.

Bernat Metge escriu La medicina apropiada a tot mal.

Victòria d’Olmedo. Els Trastàmara catalano-aragonesos són derrotats pel partit del rei de Castella, dirigit per Álvaro de Luna. Comença una guerra entre Castella i Navarra-Aragó que finalitza el 1454.

Comença la construcció d’un nou recinte emmurallat a la ciutat de València, sota la direcció del mestre picapedrer Guillem Nebot.

Batalla de Nájera. Pere I de Castella, dit el Cruel, amb l’ajuda dels mercenaris anglesos del Príncep Negre, derrota les tropes d’Enric de Trastàmara i les Companyies Blanques de Bertran du Guesclin.

Inici de l’arrencada de la producció drapera catalana.

Les esposalles del fill de Ramon Borrell, Berenguer Ramon, i la filla del comte Sanç de Castella se celebren a la Saragossa musulmana.

Primera insurrecció general dels sarraïns valencians capitanejats per al-Azraq.

’Abd al-Rahman III conquereix Osma, San Esteban de Gormaz, Clunia, Muez i Pamplona (920-924).

Florència conquereix Pisa.

El consell buscaire barceloní restableix una disposició del 1422 que prohibia l’entrada a Barcelona dels teixits de llana estrangers i ordenava l’ús exclusiu de teixits de fabricació nacional.

Epidèmia de Pesta Negra: “mortaldat dels infants”.

Tractat de Windsor. Portugal reafirma l’aliança amb Anglaterra.

El sínode de Besalú intenta deposar l’arquebisbe Guifré, fill del comte de Cerdanya.

Tractat d’Alcalá d’Henares entre Ferran IV de Castella i Jaume II, pel qual acorden atacar i repartir-se els dominis dels sarraïns peninsulars: Almeria per a la corona d’Aragó i la resta del territori per a Castella.

Jaume I crea la Procuració Reial de Rosselló i Cerdanya.

Tomás de Torquemada és nomenat primer gran inquisidor de Castella.

Pere el Catòlic, nou rei de la corona catalanoaragonesa.

Infructuoses expedicions franques contra Tortosa i Osca (808-812).

Portalada del monestir de Sant Pere de Rodes.

Grans caresties a la Gàl·lia (586-588). Es consumeixen immundícies i herbes sense valor nutritiu. Moren moltes persones.

Consagració de Sant Julià Sassorba.

Mor Jaume II. Comença el regnat d’Alfons, dit el Benigne (III de Catalunya, IV d’Ara-gó, II de València).

Es fixa definitivament l’organització municipal de Barcelona.

Els reis Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella signen a Granada el decret d’expulsió de totes les persones de religió jueva que viuen als països de les corones d’Aragó i Castella. Aquell document, conegut com decret de l’Alhambra, és la culminació d’un llarg procés de persecució, iniciat amb els pogroms de 1391.

Geometria i aritmètica en escoles monàstiques (Boeci)

Anselm Turmeda escriu la Disputa de l’ase.

Ordinacions sobre assegurances marítimes.

Es promulga el reglament del consolat d’Alexandria.

Ferran de Trastàmara conquereix Antequera.

Es retiren les tropes del comte d’Armanyac.

Pere el Cerimoniós atorga un guiatge especial als musulmans i jueus nord-africans per comerciar en el regne de Mallorca.

El comte de Barcelona cobra paries de Lleida.

Enric III d’Anglaterra promulga les Provisions d’Oxford, que reconeixen els drets dels nobles.

Hug Capet entronitza una nova dinastia a França.

Alfons IX de Lleó conquereix Badajoz.

Apogeu del sistema de rompudes, moment àlgid del primer creixement medieval a la Catalunya Vella (875-925).

S’inaugura a Ciutat de Mallorca el tribunal de la Inquisició.

L’expansió islàmica arriba a l’Atlàntic.

Abdicació de Ricard II d’Anglaterra i usurpació del tron pel duc de Lancaster, Enric IV. Adveniment dels Lancaster a Anglaterra.

Retaule de Sant Marc de l’església de Santa Maria de Manresa, de Ferrer i Arnau Bassa.

Els turcs seljúcides s’apoderen de Bagdad.

El papa Martí IV excomunica Pere el Gran.

Es publica el Roman de la rose, poema d’amor cortès de Guillaume de Lorris.

Guifré el Pelós mor en lluita contra els musulmans.

Nova concòrdia entre els homes de les valls d’Andorra i el bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens.

La insurrecció dels berbers kharigites al nord d’Àfrica obliga un exèrcit sirià a passar l’Estret i a establir-se a la Península Ibèrica (740-742).

Robert Bordet rep el títol honorífic de príncep de Tarragona i la missió d’organitzar el poblament i la defensa de la ciutat.

Els francs derroten els visigots al Campus Vogladense (Vouillé); és la fi del regne de Tolosa.

València passa a formar part de la taifa de Toledo, sota control de Yahyà al-Ma’mun.

Mor Alfons el Liberal. El seu germà, Jaume II, és proclamat rei de Catalunya-Aragó i Sicília.

Expulsió de luquesos, placentins, florentins i sienesos de Mallorca.

Jaume Huguet realitza el retaule de Sant Abdó i Sant Senén, de l’església de Santa Maria de Terrassa (1459-1460).

Regnat d’Alfons IX a Lleó. Primeres corts castellanes.

’Abd al-Rahman I compra als cristians la catedral de Còrdova per tal d’aixecar en el seu lloc la Mesquita Major.

Sayf al-Dawlà regna a València i Múrcia. En morir, el poder passa a Ibn ’Iyad (1146-47).

Comença la conquesta bizantina del regne ostrogot d’Itàlia.

Celebració d’un concili a Barcelona, presidit per Sergi, metropolità de Tarragona. També hi assisteixen els bisbes de Barcelona, Empúries, Lleida, Girona, Saragossa i Tortosa.

L’hudita Abu Ga’far A.hmad al-Muqtadir regna sobre Lleida, Tortosa, Saragossa i Dénia.

Tractat de Fes entre Jaume II de Catalunya-Aragó, Ferran IV de Castella i el soldà del Marroc contra Granada.

Revolta dels sarraïns de Múrcia i d’Andalusia, ajudats pels tunisencs (1264-1265).

Victòria de Macomer. Es conquereix el marquesat d’Oristany, que representa la unificació i la pacificació de Sardenya. Fi de la resistència sarda a la incorporació de l’illa a la corona catalano-aragonesa.

Data aproximada de les Homilies d’Organyà, primer text literari escrit en català.

Aznar Galíndez I governa el comtat d’Aragó.

Capbreu dels dominis del comte de Barcelona.

Una onada de pesta bubònica s’inicia al port de Marsella.

Construcció de Sant Climent de Taüll.

Batalla de Kassel. La cavalleria francesa esclafa les milícies populars a Flandes.

S’acaba la construcció de la catedral romànica de Girona.

Carta de franquesa de Mallorca.

Gerbert d’Aurillac, que havia estudiat a Vic i Ripoll, introdueix a Europa els números àrabs i l’astrolabi.

Fundació del convent de Sant Francesc a Lleida.

Data discutida de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, on consten 278 parròquies, de les quals 207 corresponen als comtats d’Urgell i Cerdanya.

Fundació del monestir de Santes Creus.

Aixecament a la Gàl·lia Narbonense de Sisenand, que, després de ser proclamat rei, venç Suíntila a Saragossa.

Esposalles de Ximena, filla de Ramon Berenguer III, amb Bernat III de Besalú.

S’inicien les drassanes de València.

La taifa de Calataiud, separada de Saragossa, és governada per Muhammad Adid al-Dawla (1046-1048).