Cronologia dels Països Catalans i del món

Es fa una edició a València de Blanquerna, de Ramon Llull.

S’inicien les obres de la Casa-Bloc a Barcelona, destinada a habitage obrer, sota el patrocini del Comissariat de la Casa Obrera.

Reial decret que autoritza la construcció del canal de la dreta del Llobregat.

Joaquim Maurín, Jordi Arquer i altres comunistes dissidents de la Tercera Internacional creen el Bloc Obrer i Camperol entre el PCC i la Federació Comunista Catalano-Balear.

La Companyia Elèctrica Dharma produeix el disc Catalluna.

Es compon La campana, himne revolucionari amb text d’Abdó Terrades i Pulí i música atribuïda a Josep Anselm Clavé i Camps.

Ramon Albó funda a Barcelona la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears.

Una reial ordre confirma l’extinció del Gran i General Consell de Mallorca.

Primer cable telegràfic submarí d’Espanya entre Ciutadella (Menorca) i Pollença (Mallorca), a les illes Balears.

André Hebbelinck, delegat del govern de Flandes a Espanya, perd l’estatut diplomàtic a causa de les crítiques del seu president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, a l’actitud repressiva del govern espanyol contra l’independentisme català. El 16 de novembre el primer ministre de Flandes, Geert Bourgeois, ordena el retorn de Hebbelink. El 17 d'octubre, a instàncies del govern espanyol també és destituït el cònsol honorari (el cinquè en poc més d’un any) de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, per haver participat en la darrera manifestació de l’11 de Setembre. En aquests cessaments hi té un protagonisme indiscutible el ministre d’Afers Estrangers espanyol Josep Borrell.

El tribunal d’Estrasburg obliga Espanya a indemnitzar els independentistes catalans Antoni Messegué i Francesc Xavier Barberà condemnats pel "cas Bultó" (l’Audiència Nacional els absol el 3 de novembre de 1993).

Es publica a Barcelona Flor de enamorados, de Joan Timoneda.

Amb els vots de JxCat, ERC, el PSC, els comuns i la CUP, el Parlament aprova la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, l’organisme que ha de protegir i potenciar la biodiversitat i el patrimoni natural del país. En les setmanes anteriors a l’aprovació diversos col·lectius i organitzacions vinculats al sector agrícola i forestal, així com una quarantena d’ajuntaments, Foment del Treball, la Diputació de Lleida i el Parc Natural del Montseny reclamen que s’ajorni o es reformuli el projecte. Responent a les crítiques, el govern es compromet a garantir la participació dels sectors i els col·lectius afectats en la redacció dels estatuts.

La moneda d’or s’imposa a la de plata en l’economia barcelonina (980-990).

Es funda l’Agrupació Democràtica d’Andorra, amb l’objectiu de democratitzar la vida política del Principat.

Inici de la davallada de la fecunditat de la població catalana, indicador de l’alentiment del creixement vegetatiu.

Es crea l’hospital d’en Berenguer Colom a Barcelona.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, assisteix a l’Organització Internacional de la Francofonia reunida a Luxemburg, on denuncia les querelles i els procediments oberts contra ella i altres membres i exmembres del Govern i el Parlament de Catalunya per la seva posició favorable a la independència o el dret a decidir. Forcadell afirma que, amb aquestes mesures, l’Estat espanyol vulnera drets i llibertats bàsics. L’Organització de la Francofonia és un organisme internacional del qual Catalunya és membre observador des del 2008.

Obertura de les corts de Montsó. Es perfila més la diputació del General o Generalitat de Catalunya i també les de València i Aragó.

Manuel Vilar i Roca realitza Tlahuicole, escultura del cabdill tlaxcalteca.

El consell nacional d’ICV proclama David Cid i la diputada Marta Ribas nous coordinadors nacionals de la formació, i l’eurodiputat Ernest Urtasun, nou portaveu. Aquesta candidatura és l’única que es presenta a les primàries i obté el 91,6% dels vots a favor de la militància. La nova direcció succeeix la sortint, formada per Joan Herrera i Dolors Camats.

Frederic Mompou i Dencausse, instal·lat a París des del 1921, compon l’obra per a piano Souvenirs de l’exposition.

El Parlament Europeu aprova l’informe sobre la llengua catalana i el seu reconeixement per part dels organismes comunitaris, la qual cosa es considera un pas important per a l’obtenció de l’oficialitat del català.

Es funda la Societat Castellonenca de Cultura.

La multinacional nord-americana de comerç electrònic Amazon signa l’opció de compra dels terrenys del polígon del Mas Blau del Prat de Llobregat amb la finalitat de construir un gran centre logístic d’abast europeu. La finca és propietat de l’Incasòl, té una superfície de 15 hectàrees i un cost de 30 milions d’euros.

Decret d’abolició de les senyories jurisdiccionals, del vassallatge i de les prestacions personals.

Té lloc la primera representació en català a Barcelona amb l’obra Lo ferrer de tall.

La junta directiva de la patronal catalana Foment del Treball Nacional aprova per unanimitat la readmissió de la Confederació Empresarial de Terrassa (CECOT). CECOT va ser suspesa de Foment al febrer del 2018 a instàncies de l’aleshores president Joaquim Gay de Montellà, contrari a l’expansió territorial de la patronal vallesana i, sobretot, a la seva posició no bel·ligerant amb l’independentisme.

Creació de la Junta de Monuments Nacionals del País Valencià.

Alfons el Cast confirma les franqueses concedides pel seu pare a Barcelona.

Mor Josep Torres i Bages.

L’escultor Jordi Joan, deixeble de Jaume Cascalls, esculpeix el retaule de Sant Llorenç, de l’església de Santa Coloma de Queralt.

Victòria socialista en les eleccions generals a Catalunya.

La rebel·lió d’Hilderic i Pau a la Septimània, amb el suport de les ciutats de Tarragona, Barcelona i Girona, és reprimida amb èxit per Vamba.

La Convenció francesa renuncia el tribut feudal de la quèstia i tots els drets senyorials sobre Andorra.

Una expedició pisanocatalana devasta Mallorca abans de ser ocupada pels almoràvits (1113-1114).

El president de Telefónica, Juan Villalonga, el director general del Gran Teatre del Liceu, Josep Caminal, i el director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Jordi Vilajoana, signen un conveni pel qual Telefónica pagarà 2.050 milions al Liceu en canvi del dret a emetre 12 estrenes per temporada en la modalitat de pagar per veure a través de Vía Digital. TVC es farà càrrec de la producció televisiva i podrà oferir 12 concerts en obert, però en diferit i almenys dos mesos després de l’estrena de l’obra.

Un tribunal de Venècia declara culpable i condemna a una multa de 78.000 € l’arquitecte Santiago Calatrava pels errors en la construcció del pont de la Constitució, al Gran Canal. Des de l’obertura (2008), el pont havia tingut problemes. D’altra banda, el tribunal de comptes el declara l’arquitecte valencià responsable del sobrecost de l’obra.

Mor el filòleg i canonge de Girona Antoni de Bastero: deixa inèdita una gramàtica catalana i una Historia de la Lengua Catalana.

La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, accepta la petició de la Fiscalia i dicta presó incondicional sense fiança per al vicepresident Oriol Junqueras i per a 7 dels consellers cessats en virtut de l’aplicació de l’article 155: Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. A tots se’ls acusa dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació arran del referèndum de l’1 d’octubre i la declaració de la República, i s’enfronten a penes de presó que poden arribar fins a trenta anys. No es presenten a declarar el president Puigdemont, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Toni Comín, que es troben a Bèlgica, des d’on demanen declarar per videoconferència, cosa que se’ls denega. Lamela fa una excepció amb el conseller Santi Vila, perquè va dimitir abans de la declaració d’independència, i pot eludir la presó amb el pagament d’una fiança de 50.000 euros. El mateix dia, els sis consellers ingressen a la presó d’Estremera (d’on surt Vila el dia següent) i les dues conselleres a Alcalá Meco. El dia 4, la jutgessa Lamela dicta l’ordre europea de detenció de Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats i en sol·licita l’extradició a Bèlgica.

Signatura del Pacte de Gènova entre Mitford Crowe, representant britànic, i una delegació catalana del Principat, que obté ajut militar i garanties d’ordre polític (el manteniment i la defensa de les constitucions del Principat).

Entra en funcionament el nou Gran Casino de Barcelona, que ha traslladat les seves instal·lacions de Sant Pere de Ribes a la Vila Olímpica de Barcelona. El nou Gran Casino dobla l’oferta de joc i de personal (que inclou 610 empleats) en relació amb l’antiga seu, i espera rebre més de mig milió de visitants i doblar els ingressos. L’empresa concessionària, Casinos de Catalunya-Inverama, obrirà un balneari a Sant Pere de Ribes, on manté el servei de restauració.

Joan Comorera torna clandestinament a Catalunya.

Es funda el Col·legi de Sant Guillem d’Aquitània a Barcelona, dels agustinians.

El Tribunal Suprem rebutja els recursos interposats per les defenses dels 25 líders i polítics independistes, cosa que obre la via al processament pels delictes que se'ls imputa, entre els quals el de rebel·lió. El judici implica la suspensió de funcions que, en el cas dels polítics electes, comporta la renúncia a l'escó.

Es produeix el primer triomf electoral catalanista a Barcelona en les eleccions dites “dels quatre presidents”.

Són detinguts 83 militants de l’FNC.

Es constitueix la Lliga de Catalunya, dirigida per Lluís Domènech i Montaner, resultat d’una escissió dretana del Centre Català de Valentí Almirall.

Al cinema Publi de Barcelona es projecta el primer No-Do.

NOT N 1. INTRODUCCION AL PRIMER NOTICIARIO ESPAÑOL

Sinibald de Mas i Sans, diplomàtic i escriptor, publica L’idéographie, proposta de llengua universal.

Matisse realitza a Colliure les seves primeres obres.

Inici del Bienni Progressista.

La línia de ferrocarril connecta Barcelona amb Saragossa.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya multa amb 120.000 euros l'associació Dolça Revolució, que presideix l’agricultor Josep Pàmies. Concretament, la multa sanciona la difusió de productes vegetals com a suposats remeis de diversos tipus de càncer i leucèmia i per la venda i promoció del MMS (suplement mineral miraculós), que suposadament cura l'autisme, producte prohibit per l'Agència Espanyola del Medicament el 2010.

S’inaugura a la catedral de Tarragona el Concili Provincial Tarraconense.

Instauració de l’Audiència de València.

Antoni Rovira i Virgili funda Acció Republicana.

El Consell de l’Advocacia de Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya creen el Tribunal d’Arbitratge Esportiu de Catalunya (TAEC), organisme que ha de servir per a la resolució de conflictes en l’esport català. Entre les tasques que el nou tribunal tractarà, hi ha els conflictes originats a juntes directives d’entitats, litigis per patrocini, desacords en convenis de drets de formació esportiva, impugnació d’acords d’assemblees i les matèries que formen part de l’àmbit privat de les entitats i les empreses esportives, per a les quals té previst oferir la possibilitat de resoldre’ls per mitjà de l’arbitratge o per mitjà de la mediació.

Insurrecció dels batallons de la Brusa i de Sapadors a Barcelona.

Invasió d’’Abd al Malik per la frontera catalana.

Sogidei, matriu de la companyia de porcellanes Lladró, celebra una junta general extraordinària a la seu de Tavernes Blanques (Horta del Nord), en la qual acorda acceptar l’oferta de compra del grup PHI Industrial. Lladró, una de les empreses més destacades de capital autòcton valencià, va ser creada el 1953 pels germans Lladró i va aconseguir una considerable projecció internacional, tot i que els darrers anys ha entrat en un període de pèrdues continuades.

Es constitueix a Barcelona el Banc de la Petita i Mitjana Empresa.

Es publica “El Vapor”, òrgan de premsa del liberalisme radical i romàntic.

Fundació del convent de clarisses de Sant Antoni de Pàdua a Barcelona.

Insurreccions anarquistes a Catalunya i al País Valencià. A Catalunya, l’actitud d’Estat Català, partidari de mantenir l’ordre social, impedeix que el grup de “L’Opinió” aconsegueixi l’apropament entre ERC i la massa obrera anarcosindicalista.

Quatre monjos italians de l’orde del Cister —Giovanni Rosavini, Tommaso Vona, Martino Marini i Giovanni Fioravanti— s’instal·len al monestir després de 105 anys.

El govern espanyol aprova el decret llei que regula el teletreball a l’empresa privada. La llei s’aprova amb l’acord previ amb patronals i sindicats. El 29 de setembre s’aprova la llei del teletreball per al sector públic.

Terra Lliure anuncia que s’abstindrà de recórrer a la violència per a assolir la independència de Catalunya. Deu dies més tard es formalitza la seva integració a ERC.

Bernat Martorell pinta el retaule major de la seu de Lleida.

Cachou, un os mascle del Pirineu, és trobat mort en un bosc prop de Lés (Vall d’Aran). Oficialment, la causa de la mort és la baralla amb un altre os i la caiguda per un barranc. Tanmateix, entitats ecologistes sospiten d’un enverinament. El 12 de maig la jutgessa declara el cas sota secret de sumari i paralitza l’accés als informes de la necròpsia sol·licitats per les entitats.

L’Assemblea de Catalunya llança la campanya “Per què l’Estatut de 1932?”.

S'efectua la primera prova telefònica de la península ibèrica entre dues sales de l'Escola Industrial de Barcelona. Deu dies més tard es fa la primera conferència de llarga distància entre Barcelona i Girona.

L’IREC comença a publicar “Revista Catalana”.

Es comença a proposar una readaptació de la indústria tèxtil catalana a les noves qualitats dels productes europeus, que a Catalunya competien amb els autòctons.

Es publica "La República Social", de tendència socialista, a Mataró.

Els camps de refugiats del Rosselló —Argelers, Sant Cebrià de Rosselló, el Barcarès, el Voló i d’altres— reben una allau de refugiats espanyols.

Fundació de l’església de la Trinitat, de Barcelona.

L’Ajuntament de Girona veta la participació de l’exèrcit espanyol a l’ExpoJove de les tres properes edicions. El motiu adduït és l’incompliment en l’edició anterior del codi ètic de la Fira (que depèn de l’ajuntament) perquè hi participaren uniformats sabent que no ho podien fer. L'exèrcit recorre la resolució i el 3 d'abril un jutjat de Girona dicta una mesura cautelar que permet la participació sense uniforme fins que es dicti sentència.

El valencià Andreu Piquer publica Filosofia moral para la juventud española.

Es crea al port de Sagunt la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo.

El Tribunal Europeu de Drets Humans rebutja la demanda de Carme Forcadell contra la seva presó preventiva per desproporcionada. La demanda és desestimada per un sol jutge del tribunal perquè no compleix els requisits d’admissibilitat, ja que quan es va presentar (18 de gener) era quan el Tribunal Constitucional encara estava pendent de pronunciar-se sobre el recurs. La sentència del TEDH no es pot recórrer.

Es constitueix a Castelló de la Plana la Fundació Gaietà Huguet.

Les Corts de Montsó confirmen la primacia del Claustre Major de la Universitat de València.

Capitular de Carles el Calb sobre la condició jurídica dels habitants del comtat de Barcelona, establint exempcions fiscals i concessions sobre les terres aprisiades.

A. de Ponte d’Albaret esdevé nou intendent del Rosselló.

Es produeix un gran incendi en un cinema a Vila-Real (Castelló), on moren uns 70 espectadors i hi ha 200 ferits.

La delegació xinesa pregunta a la reunió interparlamentària entre la Unió Europea i la Xina per Catalunya. L’estat asiàtic formula la pregunta de si la UE també està disposada a mantenir la posició de no-ingerència que va observar arran de l’1 d’octubre a Catalunya en els conflictes en territoris de la Xina amb moviments secessionistes (Tibet, Xinjiang, Hong King), objecte de condemnes per vulneració de drets humans per part de les institucions europees. En un sentit similar es va expressar el president rus, Vladímir Putin, el 19 d’octubre, quan va acusar la Unió Europea d’aplicar dobles mesures en els casos de Kosovo (on la gran majoria d’estats membres van donar suport a la declaració unilateral d’independència) i Catalunya. D’altra banda, Rússia és acusada, per diversos mitjans i el mateix Govern espanyol, d’interferències a través de la xarxa contra Espanya en el conflicte català, cosa que el Govern rus nega. El 28 de setembre, la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers rus va donar suport a la integritat territorial d’Espanya.

Mor Domènec Martí i Julià, president de la Unió Catalanista.

En una cerimònia presidida per la vicepresidenta del Govern i ministra d’Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, pren possessió el nou delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Millo substitueix María de los Llanos de Luna, que ocupava el càrrec des del 2012, i que s’havia significat per la seva bel·ligerància contra el sobiranisme català.

L’Ajuntament de Barcelona acorda impulsar el projecte del Fòrum Universal de les Cultures per a l’any 2004.

Els mallorquins demanen tenir corts pròpies o Parlament.

Joaquim Maria Puyal fa a Ràdio Barcelona la primera transmissió en català des de l'època de la República.

La justícia obliga la Caixa de Pensions a lliurar a Hisenda la llista de les "primes úniques", producte financer que constitueix un refugi per al diner "negre".

El poeta, periodista i polític Teodor Llorente i Olivares comença a publicar Valencia, una guia del País Valencià.

Comencen les obres d’enderroc en l’espai que ha d’ocupar la futura Vila Olímpica de Barcelona.

Una coalició de legitimistes i liberals rossellonesos funda el periòdic “L’Indépendent” a Perpinyà.

S’inicien les obres de la capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona.

El TDK Manresa i la selecció catalana de bàsquet s’enfronten al pavelló del Nou Congost de Manresa per a homenatjar l’exjugador del TDK i altres equips, Joan Creus, que es va retirar del bàsquet al final de la temporada passada. L’equip de Manresa guanya la selecció catalana per 91 a 79.

Inici de la vaga a la SEAT de Barcelona.

Salvador Espriu i Castelló publica Cementiri de Sinera.

Joan Pau Alduy és reelegit alcalde de Perpinyà, amb què es frena l’ascens del Front Nacional.

Un privilegi equipara els ciutadans honrats de Barcelona als cavallers, i en fixa el nombre a una matrícula.

Es recupera la celebració de la Diada nacional de Mallorca, en commemoració de la incorporació de l’illa a la Corona d’Aragó per part de Jaume I.

El poeta Jacint Verdaguer escriu la patriòtica Oda a Barcelona.

Té lloc a València una manifestació de suport al protocol Franco-Perón.

S’extingeix l’Acadèmia barcelonina dels Desconfiats. Abans, els acadèmics Manuel de Vega i Joaquim Vives editen les obres siscentistes de Francesc Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, en un volum intitulat L’Harmonia del Parnàs.

Es funda l’Associació Wagneriana. Joaquim Pena en serà nomenat president, i Geroni Zanné bibliotecari i, més tard, vice-president.

Amb els vots a favor de J×Sí i la CUP i en contra de la resta de grups (Cs, PSC, CSQP i PPC), el Parlament de Catalunya aprova la Llei del codi tributari. Aquesta llei, la primera de les lleis de desconnexió d’Espanya, constitueix la base de la nova hisenda catalana. El dia 1 de juliol, la Generalitat de Catalunya va presentar l’eSpriu, un programa informàtic amb capacitat de gestionar tota mena d’impostos, que substitueix el G@udí després de quinze anys.

Greus temporals afecten la producció tarongera valenciana.

Apareix la revista “Serra d’Or”.

Arribada de colons catalans i valencians a les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena.

S’inicia la gran casa dels jerònims de València, de tipus escorialenc, ara Sant Miquel dels Reis.

L’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas deixa la presidència del Partit Demòcrata Europeu Català, moviment que justifica per poder afrontar el calendari judicial. És substituït en el càrrec per Neus Munté, exconsellera de la Presidència de la Generalitat.

Arriba a Catalunya el nou virrei, el duc d’Alburquerque, disposat a adoptar mesures enèrgiques per a foragitar el bandidatge del Principat, fins i tot actuant contra les constitucions.

El president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, Jaume Llauradó, lliura al Parlament de Catalunya la iniciativa legislativa popular per a crear seleccions esportives catalanes, que està avalada per 258.000 signatures, xifra que supera de molt les 65.000 que exigeix la llei. La iniciativa s’afegirà a la reforma de la llei de l’esport, en tràmit al Parlament des del final de l’any passat, que comprèn un ventall més ampli de matèries esportives a més de les seleccions.

L’arquitecte Vicent Marzo fa el cambril dels Desemparats de València, una de les seves darreres obres conegudes.

Privilegi d’elecció de cònsols a Girona i Cervera, els més antics coneguts.

Mor Sanç I de Mallorca. S’inicia el regnat de Jaume III.

Maians publica un tractat de Retòrica.

Mor el pintor mallorquí Guillem Mesquida, pintor de cambra de l’emperador Maximilià (1723), i autor de nombroses obres en els palaus de la noblesa illenca i a la seu de Mallorca.

Se celebra la 25a edició de la Marató, el programa de TV3 que dedica tot un dia a activitats i informació per a recollir diners per a investigació mèdica. Enguany es dedica a l’ictus i a les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. Al tancament del programa, la quantitat recaptada és de 8.490.000 euros.

Eivissa és atacada per avions procedents de Palma de Mallorca i és abandonada pels republicans.

Vicent López i Portaña pinta l’Al·legoria de la Universitat, obra que el fa mereixedor del càrrec de pintor honorari del rei.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, suspèn el viatge que tenia previst el Govern entre el 7 i el 9 de maig al Marroc, juntament amb el Govern de Flandes, per pressions del Govern espanyol, que també hi participava. El Govern marroquí informa a la Generalitat que els responsables polítics marroquins no rebran els representants catalans en la missió, de caràcter comercial. Aquesta pressió s’afegeix a les darreres que practica la diplomàcia espanyola contra polítics catalans, tals com les que va denunciar el corresponsal a Brussel·les del diari francès Libération, per evitar que assistís a la conferència que l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, pronunciava en aquesta ciutat el 25 d’abril.