Nepal
Sumari de l’article
La geografia física
Nepal és un país essencialment muntanyós. El N (el Pahar) comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds: Everest (8.848 m), Gangchhen-dsönga (8.585 m), Dhaulāgiri (8.168 m), Annapurna (8.078 m). Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades (3.000 m), les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana (el Terai), calorosa, humida i coberta de bosc insalubre. El clima és monsònic, però l’Himàlaia exterior evita la penetració cap al N, on el clima és més sec i rigorós; per contra, al S el clima és més suau i amb pluges abundants. A Kàtmandu les precipitacions són d’uns 1.300 mm anuals, i les temperatures mitjanes de gener i de juliol són de 10 °C i de 23 °C, respectivament. La vegetació, formada de bosc tropical de
La geografia econòmica i l’economia
País subdesenvolupat, la base econòmica és l’agricultura, que, juntament amb l’explotació forestal i la ramaderia, ocupa el 81% de la població activa (1991) i aporta el 50% del PIB (1993). Els conreus, majoritàriament de subsistència, ocupen el 17,2% de la superfície, especialment la plana de Tarai, que, un cop dessecada i convertida en àrea de regadiu, concentra el 60% de la superfície agrària i prop del 85% del conreu de l’arròs, primer producte agrícola. La duresa del clima provoca secades i inundacions, motiu pel qual hom ha de recórrer sovint a l’ajut extern per a evitar la fam. Hom conrea també blat, blat de moro, mill, ordi, jute (un dels primers productors mundials), llegums, patates, canya de sucre, tabac, fruita i plantes oleaginoses. A les valls de l’Himàlaia hom cull plantes medicinals per a l’exportació. El 1992, el bosc ocupava el 39% de la superfície; hom ha intentat aturar la intensa desforestació que reduí un 50% els boscos entre els anys cinquanta (que ocupaven el 60% de la superfície) i vuitanta per tal de guanyar noves terres per al conreu i alimentar una població en ràpid creixement. La ramaderia abunda en bovins (iacs i búfals), que a més de carn, pells i llet forneixen energia per al treball agrícola i el transport. Hi ha també cabres, ovelles i porcs. La indústria és molt secundària: s’hi dedica el 2% de la població (1991) i aporta el 8,7% del PIB (1994). Hi ha fàbriques de materials de construcció, sucre, tabac, ciment, cervesa i paper. Els articles tèxtils (confecció cotonera) són una important partida de les exportacions. La major part de la producció manufacturera és duta a terme amb mètodes artesanals i de treball domiciliari. Al Nepal hom ha detectat reserves de diversos minerals (lignit, coure, cobalt, ferro), alguns dels quals hom explota (mica). Les fonts d’energia són d’origen tradicional (fusta). Malgrat que hom ha construït centrals hidroelèctriques, l’enorme potencial del país en aquest sector és encara desaprofitat (el 1992, els combustibles representaven l’11% de les importacions). Les comunicacions interiors (53 km de ferrocarril i 9.470 km de carreteres) són difícils per l’orografia i la manca de tràfic que n’estimuli les inversions. Amb ajut índi i xinès hom ha construït una carretera que enllaça Kàtmandu amb les fronteres índia i xinesa. Els anys noranta hom feia el tram final d’una carretera transnepalesa (E-W; 1.030 km). Hom ha construït un funicular per a càrrega, de 42 km, a la vall de Kàtmandu, on hi ha també l’aeroport internacional.
La geografia humana i la societat
Amb un elevat coeficient de creixement anual, del 24,3‰, la població absoluta ha passat de gairebé vuit milions i mig d’habitants a mitjan segle XX a vint milions el 1991. País mitjanament poblat (136 h/km2), el repartiment de la població és, però, molt desigual, car es concentra a les valls, on són possibles els conreus i on les densitats són altes.
La història
Sobre una població mig mongola i mig ària foren creats regnes sota la influència de l’Índia. Una ciutat nepalesa, Lumbini, fou el bressol del Gautama Buda cap al 560 aC, fet que convertí el Nepal en el centre búdic asiàtic.
El 9 de novembre fou proclamada una constitució que garantia l’existència de partits polítics: malgrat ésser el Nepal una monarquia constitucional, l’assemblea i el govern han de tenir prioritat sobre les intervencions del sobirà. Entre el gener i el maig del 1991 tingueren lloc violentes topades per causa de les primeres eleccions en trenta-dos anys, les quals finalment donaren la majoria absoluta al Partit del Congrés, el candidat del qual, Girija Prasad Koiralà, ocupà la primera magistratura, en substitució de Krišna Prasad Bhattarai. El partit regionalista Sadvhavaba, del sud del país, hi assolí un èxit relatiu (10% dels sufragis). Al llarg de la legislatura tingueren lloc enfrontaments continus entre el Partit del Congrés, de tendència liberal, i el Partit Comunista Unificat del Nepal (majoritari al Parlament), que conduí el 1994 a la dimissió del primer ministre Girija Prasad Koiralà i a la formació d’un precari govern encapçalat per Man Mohan Adhikari, líder del partit comunista, amb el suport del reialista Partit Democràtic Nacional. La polarització de la vida política nepalesa i el rebuig a la política econòmica del nou govern forçaren la seva dimissió i la convocatòria de noves eleccions el 1995. Com a resultat d’aquests comicis, es creà un govern de coalició de tres partits entorn del partit comunista, encapçalat pel primer ministre Sher Bahadur Deuba, el qual hagué de superar una moció de censura el 1996, enmig de les tensions de la coalició governamental per la distribució dels alts càrrecs. La caiguda del govern donà lloc a quatre anys d’inestabilitat i alternances amb el Partit del Congrés i deixà el Partit Democràtic Nacional en una situació intermèdia entre un i altre govern. El desembre del 1998, i després que el Partit Comunista i el Partit Democràtic Nacional patissin respectivament escissions, el Partit del Congrés i els comunistes organitzaren un govern de transició per a preparar les eleccions del maig del 1999. Aquestes foren guanyades amb majoria absoluta pel Partit del Congrés i el seu candidat Krishna Prasad Bhattarai, i s’obrí un nou període d’estabilitat governamental. L’abril del 2001, en un confús incident, el rei Birendra, la seva muller i dotze membres més de la família reial foren assassinats. Pocs dies després morí el príncep hereu, ferit en el mateix succés, a qui en un inici s’atribuí el magnicidi. Fou proclamat nou rei el germà de Birenda, Maharajadhira Gyanendra. Els primers anys del segle XXI, el creixement del potencial agressor i la influència de la guerrilla maoista (sorgida a mitjan dècada de 1990) ha arribat a constituir un autèntic poder paral·lel. Aquesta organització, que practicava habitualment la tortura, l’extorsió, els assassinats i els abusos, controlava extenses regions del país i constituïa un desafiament constant a la monarquia. Aquesta i el govern, afeblits per les lluites de faccions i la inestabilitat (palesa, entre d’altres, per la dissolució del Parlament el maig del 2002, la dimissió del primer ministre Sher Bahadur Deuba a l’octubre, la seva posterior recol·locació en el càrrec pel mateix rei Gyanendra el 2004 i el 2005 i el seu processament el mateix any, i la declaració de successius estats d’emergència sota el mandat directe del monarca del febrer a l’abril) es mostraren incapaços d’obtenir el suport de la població, ni tan sols de liquidar militarment la insurrecció. El poder dels maoistes es feu evident els mesos d’abril del 2001 i del 2002 i de setembre del 2003, quan aconseguiren paralitzar el país amb la convocatòria de vagues generals, i amb el bloqueig de Kàtmandu l’agost i el desembre del 2004.
País d’una gran tradició alpinística, l’abril del 2014 tingué lloc el pitjor accident d’aquesta activitat quan setze xerpes moriren a conseqüència d’una allau a l’Everest. El 25 d’abril de 2015 es produí un terratrèmol de magnitud 7,8 en l’escala de Richter que provocà greus danys i més de 9.000 víctimes mortals, principalment a l’àrea compresa entre la capital, Kàtmandu, i la ciutat de Pokhara, si bé també provocà danys en zones de l’Índia, Bangladesh, el Tibet i l’Everest. Els afectats superaven els vuit milions. El sisme, del qual en hores posteriors es registraren rèpliques, paralitzà les comunicacions i destruí també part del patrimoni monumental del país (la torre de Dharahara, el conjunt de temples de Swayambhunath i la plaça Durbar de Kàtmandu). La magnitud de la devastació i la migradesa dels recursos del país comportaren una crida a l’ajut internacional, subministrat sobretot per l’Índia, i també per la Xina, el Pakistan, Austràlia, la Gran Bretanya, els EUA, el Japó i Israel.
El juliol del 2016 dimití el primer ministre Khadga Prasad Sharma Oli i fou nomenat per al càrrec Pushpa Kamal Dahal, Prachanda, l’exlíder de la guerrilla maoista que ja havia exercit de primer ministre el 2008. Un any més tard, el juliol del 2007, i en virtut de l’acord de govern vigent des del 2016, Prachanda dimití del seu càrrec i cedí el govern a Sher Bahadur Deuba, del partit Congrés Nepalès. Al novembre se celebraren les primeres eleccions municipals i legislatives que, per primera vegada i sota el paraigua de la nova constitució, crearen els parlaments provincials com a instàncies polítiques intermèdies. En unes noves eleccions, el febrer del 2018, l’ex-primer ministre K.P. Sharma Oli assolí una còmoda majoria de dos terços a les dues cambres, i fou nomenat de nou primer ministre.