Gran Enciclopèdia de Mallorca

Desenvolupament enciclopèdic

Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible. De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d’especialistes. Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intel·lectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d’altres. També són molt notables els articles extensos dedicats a cada un dels municipis de l’illa, que sempre inclouen apartats de geografia, història, economia i vida social. Així mateix, l’entrada Mallorca ofereix una amplíssima visió de conjunt de l’illa, amb apartats dedicats al medi físic, el medi i la vida, el medi i l’home, l’economia i el treball, l’ordenació del territori, la història, la religió, el pensament, la història d’algunes disciplines tècniques, les arts, les llengües, la cultura popular, la premsa i els esports. També té una gran extensió l’entrada dedicada a la capital de l’illa, Palma. Es tracta d’una vasta obra que conjuga la sistematització del que ja se sabia amb l’aportació de dades noves mitjançant la recerca directa. Les entrades van signades pels autors o bé són obra de l’equip de redacció. Profusament il·lustrada, inclou un gran nombre de mapes, taules, dibuixos i fotografies, tant d’arxiu com realitzats amb motiu d’aquesta obra. D’altra banda, es completa amb un apèndix, un índex i l’Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Es començà a editar al desembre del 1988, en forma de fascicles setmanals de 16 pàgines inclosos en el setmanari Brisas al seu torn, era un suplement dominical dels diaris Última Hora i Baleares, la qual cosa implicava un tiratge extraordinari. Cal indicar que al maig del 1996 el Baleares es transformà en Diari de Balears, un periòdic editat en llengua catalana. Al començament del 1998, finalitzà la publicació de l’Enciclopèdia pròpiament dita, que ocupava 19 volums. La publicació de l’Atles es perllongà fins el 1999 i suposà tres volums més. A més de la publicació setmanal, també se’n feu una edició de luxe amb els volums ja relligats. Així mateix, Mallorca (1993) i Palma (1995) també s’editaren en volums a part. En 2001-02 n’aparegué un nou volum com a apèndix.

L’empresa que edità l’Enciclopèdia fou Promomallorca Edicions, vinculada al Grup Serra. Comptà amb la col·laboració del govern autonòmic de les Illes Balears, del Consell Insular de Mallorca, de l’Ajuntament de Palma, de la Banca March i de Gas i Electricitat SA, entre altres institucions i entitats. S’imprimí a Gràfiques Garcia (Inca, Mallorca). El nucli impulsor era format pel president del Grup Serra, el periodista i escriptor Pere Antoni Serra i Bauçà, els escriptors Llorenç Capellà Fornés, Guillem Frontera Pascual i Carles Garrido Torres, i l’historiador Josep Mascaró i Passarius. Pere A. Serra, que s’implicà directament en l’obra, n’ocupà la direcció editorial. Capellà, Frontera, Mascaró i l’investigador Damià Ferrà-Ponç constituïren el consell de direcció. Entre el 1989 i el 1991 també formà part d’aquest organisme de direcció la filòloga Aina Moll i Marquès. La direcció general fou encomanada al catedràtic i filòleg Miquel Dolç i Dolç. La planimetria anà a càrrec de J. Mascaró. Paral·lelament, es formà un cos de redacció format per un grup de joves llicenciats en filologia, geografia, història i història de l’art, sota la coordinació de la historiadora de l’art Maria Josep Mulet Gutiérrez i la direcció executiva del mestre Ferran Aguiló Sureda. Inicialment, tingué un caràcter inestable però, amb el temps, s’anà estabilitzant. Entre d’altres, passaren per aquesta redacció els filòlegs Gabriel Seguí Trobat, Carme Bennàssar Ferragut, Catalina Sureda Vallespir, Catalina Company Vidal i Carme Llull Verd, el geògraf Bernat Campins Llabrés, els historiadors Arnau Company Matas, David Ginard Féron, Jaume March Bisbal, Antoni Marimon Riutort, Josep Merino Santisteban i Emilià Pàez Cervi, i la historiadora de l’art Antònia Sastre Pallicer. Altres membres de la redacció foren Marta Aspachs Pagès, Margalida Frau Mates, Marc Boix Aragonès i Joana Maria Fullana Puigserver.

A més, aviat es comptà amb la col·laboració de pràcticament tota la intel·lectualitat de l’illa, inclosos bona part del professorat de la Universitat de les Illes Balears. El 1990, s’encarregaren de la coordinació els filòlegs Antònia Cirer Rosselló i Gabriel Colom Coll. Al març del 1991, la direcció executiva passà a l’arqueòloga Lourdes Mazaira Cabana-Verdes. Al desembre d’aquell mateix any la direcció executiva passà a l’historiador Pere Fullana Puigserver. Pel que fa a la coordinació, passà a la historiadora de l’art Margalida Tur Català. Aquest equip directiu es mantingué fins al final de l’obra principal. La coordinació de la veu Mallorca anà a càrrec dels historiadors Lleonard Muntaner Mariano i Antoni Marimon Riutort, i de la de la veu Palma se n’encarregà aquest darrer. Pel que fa a la part gràfica, cal esmentar els fotògrafs Jesús Jurado Gallardo, Josep Mascaró i Passarius, Tomàs Monserrat Domingo i Joan Torres Costa i el dibuixant Vicenç Sastre Arrom. En el transcurs de l’obra moriren Miquel Dolç i Dolç (1994) i Josep Mascaró i Passarius (1996).

Pel que fa a l’Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, la direcció editorial també correspongué a Pere A. Serra, amb un consell de direcció format pels ja esmentats Capellà, Ferrà-Ponç, Frontera, Fullana i pel mateix Serra. La direcció fou a càrrec de a la geògrafa Antònia Ripoll Martínez i en foren autors l’esmentat A. Company, els geògrafs Miquel Grimalt Gelabert i Antoni Ordinas Garau i el topògraf Joan Antoni Llauger Rosselló.

L’èxit d’aquesta obra impulsà la realització d’una sèrie d’obres de divulgació i investigació històrica que tenien en comú l’empresa editora, la seva publicació en fascicles en els diaris Última Hora i Baleares (des del 1996 Diari de Balears), l’ús de la llengua catalana i el fet que part del seu personal procedís de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Entre d’altres, es pot esmentar la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears (1996-98), en quatre volums, sota la direcció general de l’escriptor Guillem Frontera; Memòria Viva. Mallorca des de la mort de Franco fins avui 1975-1995 (1995-96), dirigida per l’historiador i periodista Miquel Payeras Femenias, i Els barris de Palma (1994-95), coordinada per l’historiador Pere Fullana Puigserver.

La Gran Enciclopèdia de Mallorca ha rebut el premi Gabriel Alomar atorgat per l’Obra Cultural (1998) i ha estat un dels motius que s’ha al·legat en les diverses distincions que ha rebut l’editor Pere Antoni Serra i Bauçà. El seu impacte en la societat illenca ha estat molt gran. S’ha convertit en una eina de consulta bàsica en tots els nivells educatius i fins i tot en el món de la investigació. També ha contribuït positivament a la normalització lingüística.

Lectures

1. FULLANA PUIGSERVER, P.: “Una enciclopèdia per Mallorca”, Balears Cultural, 41, Palma 1997.
2. PAYERAS FEMENIES, M.: “El políedre per entendre Mallorca”, El Temps, 700, València 1997.