OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Cronologia dels Països Catalans i del món

El poder de l'etimologia popular

Publicat el 20/11/2017 per nbp@grec.cat
Sovint els parlants, davant d'una paraula que els és estranya, l'acosten a una altra de coneguda en un intent de donar-li sentit.

Aquest fenomen es coneix com "etimologia popular". És un procés de creació de mots pel qual els parlants, fonamentant-se en certes semblances formals, relacionen inconscientment o conscientment una forma lingüística amb una altra amb la qual no tenia cap parentiu originari. Els mots afectats per aquesta atracció formal o paronímica acaben per assemblar-se en el pla semàntic.

L’etimologia popular va formar guardiola alterant lladriola per influx de guardar, perquè la guardiola ‘guarda’ els diners.

També és l’etimologia popular la que va originar el mot malviatge a partir de l’expressió malbe(n) haja ‘mal profit, mala fi tingui’, amb l’influx de viatge.

Vegeu també empassegar, creada per etimologia popular a partir de encepegar ‘ensopegar’, a causa de la semblança amb passa.

Com explica Jordi Bruguera al Diccionari etimològic (Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 16): “L’etimologia popular no sol actuar més que en condicions particulars i sol afectar sobretot les paraules rares, tècniques o estrangeres, que els parlants solen assimilar imperfectament. Ve a ser com una tendència de l’esperit humà a defensar-se contra la impressió d’arbitrari produïda per una paraula una mica rara –és a dir, mancada de motivació aparent–, que, per això, és relacionada amb una altra més familiar i tinguda per més antiga amb la qual s’encreua i en resulta contaminada.”

Vet aquí alguns noms de plantes i animals que han acabat tenint una forma concreta per alteració, deformació o “mala interpretació” popular (Font: Gran Diccionari de la llengua catalana):

llampoina - de peònia per influx de mots com llampant, llampurnar o rampoina.

mirabajà - del llatí botànic Mirabilis Jalapa per etimologia popular, entès com a ‘mira, bajà!’, perquè els ingenus s’encanten mirant-la.

solraig - potser d’un sol roig, ‘roig com un sol’, per l’aspecte del peix, que hauria passat, per etimologia popular, a solraig ‘raig de sol’.

narriola – deformació popular de oriola, resultat segurament de la falsa aglutinació de una (o)riola, (u)narriola.

floravia - pròpiament no és un compost de flor, sinó una alteració per etimologia popular de l’antic foravia o voravia, planta que es fa a les voreres dels camins. 

papagai - potser de l’àr. babbaġâ, íd., alterat per etimologia popular com un compost de papar ‘menjar’ i gai, variant de gaig, considerant que els àrabs pronunciaven b la p.

Al nivell lingüístic més vulgar prolifera aquest fenomen:

  • fel sofregit per fel sobreeixit, a causa de la caiguda en desús en bona parta del domini català del verb eixir i sobreeixir.
  • enciamada per ensaïmada, per semblança amb enciamada (d’enciam) i a causa del desconeixement del mot saïm ‘llard’.
  • implacable per impecable
  • graciosa per gasosa
  • informe per uniforme

​La llengua és viva. Els parlants sempre se l'han fet seva i l'han anat modificant...

Llegir més...