Cronologia dels Països Catalans i del món

ETA col·loca una bomba a l’aparcament del supermercat Hipercor a l’avinguda Meridiana de Barcelona; l’explosió causa 21 morts i més de 35 ferits. Tres dies més tard, el dilluns 22 de juny, mig milió de persones es manifesten a la ciutat per expressar el seu rebuig a ETA.

La circular sobre El uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos prohibeix l’ús del català.

L’Estatut entra en vigor.

El cenatista Cipriano Damiano és detingut, juntament amb la direcció de la CNT, i el sindicat queda reduït a uns pocs nuclis aïllats.

El FC Barcelona guanya per 3 a 1 el Sporting Club de Lisboa en la XXIVa edició del torneig Joan Gamper, amb gols de Figo, Dani i Déhu. Després del partit Manel Gamper, nét del fundador del club, demana que es deixi de celebrar un torneig que els darrers anys ha perdut bona part del seu prestigi per culpa de la manca de dates. Aquest any el Gamper només ha aplegat 20.000 persones al Camp Nou, un estadi que els darrers dies ja ha acollit dos partits oficials, un de Supercopa i un de Lliga. La directiva, però, té la intenció de mantenir el torneig.

S’aprova la construcció de la central nuclear de Vandellòs.

Se celebra per primer cop a Barcelona la Semana del cine en color.

Es presenta al palau de la Generalitat de Barcelona el servei Catalunya en línia, la versió informàtica que permet consultar la Gran Enciclopèdia Catalana a través d’Internet en canvi d’una quota anual. El servei també dóna accés al Diccionari de la llengua catalana, i de manera progressiva anirà incorporant altres obres del grup, com la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. A part de The New Encyclopaedia Britannica, és l’única enciclopèdia que es pot visualitzar sencera a través de la xarxa.

És detingut a València un grup de militants republicans aplegats sota el nom de Juntas de Oficiales de Coordinación y Ayuda.

El tema de la pèrdua dels furs inicia al País Valencià una controvèrsia pública.

El president de Telefónica, Juan Villalonga, el director general del Gran Teatre del Liceu, Josep Caminal, i el director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Jordi Vilajoana, signen un conveni pel qual Telefónica pagarà 2.050 milions al Liceu en canvi del dret a emetre 12 estrenes per temporada en la modalitat de pagar per veure a través de Vía Digital. TVC es farà càrrec de la producció televisiva i podrà oferir 12 concerts en obert, però en diferit i almenys dos mesos després de l’estrena de l’obra.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya invalida de manera cautelar l’aplicació de dos dels articles del decret del cinema per entendre que contravenen la Llei de Política Lingüística. El decret, que ha d’entrar en vigor el 17 de març, estableix mesures de foment de l’oferta cinematogràfica en català, i els articles suspesos preveien sancions en cas d’incompliment.

Té lloc a Barcelona el I Salón de la Moda Española.

Ràdio Popular de Figueres inicia amb “L’hora de Catalunya” les seves primeres emissions en català.

Àngel Colom és reelegit secretari general d’ERC.

El Reial Club Esportiu Espanyol comença els actes del Centenari de la seva fundació amb una festa a l’Estadi de Montjuïc, davant 53.000 persones que omplen el recinte. A la llotja presidencial, al costat del president de l’entitat, Daniel Sánchez Llibre, assisteixen a l’acte el príncep Felip de Borbó i el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. Després de la cerimònia inaugural del Centenari, l’Espanyol s’imposa a la selecció d’Argentina per 2 a 0 en partit amistós.

Franco aprova la Carta Municipal de Barcelona, impulsada per l’alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, i cedeix a la ciutat el castell de Montjuïc.

Es constitueix a Barcelona la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.

Josep Calbetó, alcalde de Viella i dirigent d’Unió Democràtica Aranesa (UDA), que fins ara era la filial d’UDC a la Vall d’Aran, tanca un pacte polític amb el PP per presentar-se plegats a les eleccions municipals del mes de juny sota el nom d’Unió Popular Aranesa. L’acord provoca una escissió a l’UDA, mentre UDC anuncia la ruptura del pacte signat amb els democratacristians aranesos fa dotze anys i la voluntat de constituir una nova agrupació a la Vall d’Aran, democratacristiana, nacionalista i desvinculada del PP.

El financer valencià Ignasi Villalonga i Villalba funda a Madrid l’empresa Dragados y Construcciones SA.

Creació del Foment de la Llengua Valenciana, per tal de dotar econòmicament activitats diverses.

Pau Casals estrena l’Himne a les Nacions Unides.

La Generalitat Valenciana aprova la creació de la cinquena universitat, la Universitat Miquel Hernández a Elx.

Se celebra la I Demostración Económica de la Región Valenciana.

Al Registre Civil només es permet usar noms en castellà.

L’exconseller d’Economia de la Generalitat i exdirector de l’Institut Català de Finances, Jordi Planasdemunt, és condemnat a set anys de presó per un delicte d’estafa.

Any de màximes restriccions elèctriques a Catalunya.

Òscar Ribas i Roig és elegit pel Consell General cap de govern del primer executiu de la història d’Andorra.

El Parc d’Atraccions de Montjuïc tanca definitivament les seves portes després de 32 anys de funcionament. La clausura del parc, que havia tingut una progressiva pèrdua de visitants els darrers anys, ja es coneixia des del 1995, quan l’Ajuntament va anunciar que no en renovaria l’arrendament a la concessionària. Les catorze hectàrees que ocupen aquestes instal·lacions estan destinades a l’ampliació de l’espai verd de la muntanya de Montjuïc.

El director general de Regiones Devastadas, Moreno Torres, inaugura a València un bloc d’habitatges de renda reduïda al barri del Grau.

El Parlament balear aprova una resolució mitjançant la qual s’inicien els tràmits per a procedir a la reforma de l’Estatut, per tal d’equiparar-lo al de les comunitats històriques.

S'obre al trànsit el túnel de Viella.

Vaga a Cerdanyola i Ripollet.

El PSC celebra eleccions primàries per escollir el seu candidat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. L’únic candidat de les primàries, Pasqual Maragall, és elegit amb els vots de 15.372 militants del partit, 13.089 simpatitzants i 31.367 ciutadans no vinculats al PSC, que també tenien la possibilitat de participar en les primàries.

Gregorio Modrego esdevé nou bisbe de la diòcesi de Barcelona.

El PRD de Miquel Roca fracassa rotundament en les eleccions legislatives, tant al País Valencià i les Illes com a la resta de l’Estat. CiU obté la xifra rècord de 18 diputats a Corts.

Els Barcelona Dragons perden per 38 a 24 davant els Frankfurt Galaxy la final de la NFL Europa, nom que rep actualment la Lliga Mundial de futbol americà que l’equip de Barcelona va guanyar el 1997. Una de les claus del resultat és la lesió del millor home dels Dragons, el runningback Lawrence Phillips, en el segon quart del partit. La final es juga a Düsseldorf, tot i que els Dragons eren oficialment l’equip local per la seva millor classificació durant la temporada regular.

La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona declara nul el judici celebrat el passat mes de maig, en què va condemnar l’industrial Josep Puigneró a quatre anys de presó per delicte ecològic. Segons l’Audiència, la causa s’havia d’haver acumulat a una sentència anterior pel mateix delicte d’abocaments contaminants que havia estat dictada el 1995. Aquesta sentència confirma l’actual situació de llibertat de Puigneró, encara que l’industrial té pendents dos judicis més per delicte ecològic.

Se celebra un consell de guerra contra diversos membres de les Joventuts Llibertàries.

S’inicia la celebració d’eleccions sindicals, amb un triomf aclaparador de les llistes no oficials, més o menys identificades amb les CCOO.

S’estrena el circuit de Montmeló (Barcelona) amb la celebració del Premi d’Espanya d’automobilisme de fórmula 1.

Es crea a Barcelona la Societat Anònima Editora Aymà.

S’elegeix la “comissió dels vint” que ha de redactar l’Estatut.

Es promulga la Llei de nacionalitat andorrana.

Juan Bautista Sánchez González és nomenat capità general de Catalunya.

La vaga finalitza el 18 del mateix mes.

El torero mexicà Manuel Arruza debuta a Barcelona.

Fundació de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans (IREC), a partir d’una escissió del GREC.

L’empresa La Seda de Barcelona SA comença a fabricar enkalene i la SAFA el tergal.

Apareix el primer volum de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.

Es publiquen Guadalajara, de Quim Monzó; El rei de la selva, del mallorquí Gabriel Galmés, i Seduccions de Marràqueix, del valencià Josep Piera.

Recital de Raimon a la sala Olympia de París.

Es funda a Barcelona l’Orquestra del Teatre Lliure.

Josep Maria Forn estrena el film Companys, procés a Catalunya.

La Banca Jover és venuda al Banc de Santander.

Es registren diverses aturades a l’empresa Cartonajes Suñer d’Alzira.

S’estableix a Andorra el sufragi universal femení i la majoria d’edat als 21 anys.

Esclaten diversos conflictes laborals al Port de Sagunt i a València.

L’Audiència de Barcelona suspèn cautelarment la sentència contra el propietari de la Llibreria Europa, Pedro Varela, que va ser condemnat a cinc anys de presó per apologia del genocidi. Segons l’Audiència, la sentència podria ser anticonstitucional, ja que la negació de l’Holocaust estaria emparada per la llibertat d’expressió i no és delicte si no va acompanyada de vexacions.

Un equip d’exjugadors de bàsquet del FC Barcelona de la dècada dels anys vuitanta s’enfronta a una selecció catalana dels mateixos anys per a commemorar el Centenari de l’entitat. El partit suposa el retrobament de jugadors com Epi, Solozábal, Norris, Jiménez, De la Cruz i Trumbo, entre d’altres. El públic que assisteix al Palau Blaugrana també té ocasió d’homenatjar jugadors més veterans i tècnics de la secció. La jornada es completa amb un partit entre l’actual plantilla i el vigent campió d’Europa, el Žalguiris de Kaunas lituà, amb victòria local per 108-104.

A partir de les 0 hores, deixa de funcionar Infovía, la plataforma de Telefónica a partir de la qual es feien totes les connexions a Internet de l’Estat espanyol. En el seu lloc entren en funcionament les xarxes alternatives Infovía Plus, també de Telefónica, Retenet, de Retevisión, i British Telecom, a través de les quals els usuaris podran seguir connectant-se a Internet a preu de trucada local. Infovía va entrar en funcionament al gener del 1996 i la seva desaparició és una exigència de la liberalització de les comunicacions en el si de la UE.

Apareix el diari “Tele-exprés”.

El president del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez, i el president de Telefónica Media, Arturo Baldesano, fan públic que dissabte es va signar el contracte de cessió dels drets televisius del Barça a la plataforma Vía Digital per al període 2003-08, per 62.000 milions de pessetes. TV3, que posseeix els drets fins l’any 2003, té l’opció de renovar la concessió si iguala l’oferta de Vía Digital. Ahir, aquesta plataforma va començar les emissions, en fase de proves, de Canal Barça, un canal temàtic de televisió.

Es crea el Teatro de Cámara de Barcelona.

Atemptat frustrat d’ETA contra el quarter de Berga.

Projecte de reforma ferroviària de València a càrrec de l’arquitecte Fernando Ballesteros Morales.

Els reis visiten Catalunya.

Es funda, al Vallespir, l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que aspira a obtenir un estatut d’autonomia per a la Catalunya del Nord dins l’Estat francès.

Franco visita Castelló.

El Reial Institut d’Arquitectes Britànics (RIBA), una de les organitzacions més prestigioses del món en el camp de l’arquitectura, concedeix la seva Medalla d’Or a la ciutat de Barcelona en reconeixement dels projectes de regeneració de la ciutat executats els darrers anys. L’acta del premi esmenta la responsabilitat dels alcaldes Narcís Serra, Pasqual Maragall i Joan Clos, del coordinador d’urbanisme, Oriol Bohigas, i del director de projectes urbans de l’Ajuntament, Josep Anton Acebillo. És la primera vegada que aquesta medalla, fins ara lliurada a arquitectes, es concedeix de manera global a una ciutat.

Andorra s’integra a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).

S’inicia la campanya pacífica de la “P de protesta”, ideada per Josep Benet i Morell i promoguda pel Partit Demòcrata-Cristià de Catalunya i l’Aliança de Treballadors Cristians de Catalunya.

En una reunió celebrada a Marràqueix, el comitè del patrimoni mundial de la UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat el nucli antic de la ciutat d’Eivissa, conegut per Dalt Vila. El comitè també accepta la incorporació al Patrimoni del nucli antic de San Cristóbal de la Laguna, la localitat més antiga de Tenerife. Fins ara, el Patrimoni de la Humanitat consta de 582 monuments i espais naturals, 28 dels quals són a Espanya, de 140 estats.

Les Corts aproven la Compilació del Dret Civil Especial de Catalunya.

Es constitueix l’empresa Altos Hornos del Mediterráneo.

Surt a les comarques tarragonines el primer número de "Nou Diari".

El president Irla nomena Josep Tarradellas i Joan conseller primer del consell que s’haurà d’encarregar d’elegir nou president de la Generalitat quan calgui.

Convergència i Unió aconsegueix de nou la majoria absoluta en les eleccions autonòmiques catalanes (45,5% dels vots), la qual cosa permet que Jordi Pujol torni a ser investit com a president de la Generalitat.

Es produeix l’enllaç de les línies ferroviàries Utiel-València i Madrid-Conca.

Apareix a Girona la revista “Presència” i a Barcelona el diari esportiu “Dicen”.

En la darrera sessió de l’actual legislatura, el Parlament balear aprova la Llei que fixa les directrius d’ordenació territorial, amb els vots a favor del PP i l’oposició de la resta de grups de la cambra, és a dir, PSOE, PSM-Nacionalistes de Mallorca, Esquerra Unida i Unió Mallorquina. La Llei, que permet per als propers 10 anys un creixement urbanístic del 12% a Menorca i del 10% a Mallorca i Eivissa, és la norma més important aprovada en tota la legislatura, i la que va originar la marxa del PP de l’expresident Gabriel Cañellas.

Greus temporals afecten la producció tarongera valenciana.

El sector més moderat de grups com la JOC, l’HOAC o l’Orientació Catòlica i Professional de Dependents creen la Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya (SOCC).

El TDK Manresa i la selecció catalana de bàsquet s’enfronten al pavelló del Nou Congost de Manresa per a homenatjar l’exjugador del TDK i altres equips, Joan Creus, que es va retirar del bàsquet al final de la temporada passada. L’equip de Manresa guanya la selecció catalana per 91 a 79.

Aturades a Unión Naval de Levante a València.

Apareix la revista literària universitària “Curial”, impulsada per Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Joaquim Molas i Miquel Porter i Moix.

El projecte d’Estatut d’Autonomia del País Valencià és derrotat al Congrés dels Diputats arran de la no-acceptació del terme Regne de València.

Gregorio López Raimundo ocupa de nou la presidència del partit. Retorn a l’ortodòxia eurocomunista al VI Congrés del PSUC.

El músic català Joaquim Homs i Oller compon Sonata per a violí.

Un milió de manifestants a Barcelona amb motiu de l’Onze de Setembre.

Miquel Martí i Pol rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Creació de Promocions Econòmiques Valencianes SA (PREVASA), per tal d’impulsar diverses iniciatives de caràcter econòmic i elaborar un pla de desenvolupament del País Valencià.

Antoni Gutiérrez Díaz és substituït en la secretaria general del PSUC per Rafael Ribó i Massó.

S’inicien les activitats del Primer Congrés de la Renovació Pedagògica.

Jordi Conill és condemnat a mort, tot i que el 9 d’octubre li és commutada la pena.

Se celebra a València la I Fira Espanyola del Vestit i la Moda Infantil.

S’inicia una campanya de boicot als tramvies a Barcelona.

La Banca Dorsa d’Olot es transforma en Banca Catalana.

Un total de 309 treballadores de Jaeger Ibérica de Barberà del Vallès aconsegueixen un acord amb l’empresa per tal d’establir l’equiparació salarial amb els homes.

El FC Barcelona homenatja l’exentrenador del club Johan Cruyff amb un partit amistós entre la plantilla actual i una selecció del dream team, l’equip que a les ordres de Cruyff va guanyar quatre lligues i l’única Copa d’Europa del Barça. Tot i la polèmica que ha envoltat els preparatius de l’acte a causa de l’enfrontament que Cruyff manté amb la directiva del club des que va ser acomiadat, els seguidors blaugranes omplen el Camp Nou amb un ambient festiu per a reviure una de les etapes més brillants de la història de l’entitat.

Xavier Montsalvatge i Bassols estrena al Palau de la Música l’obra Simfonia mediterrània.

Gabriel Ferrater i Soler publica Les dones i els dies.

Se celebra a l’Auditori de Barcelona la segona edició dels premis Max de teatre. Tot i que no assisteix a la cerimònia, el gran triomfador de la nit és Josep Maria Flotats, amb els cinc premis per a Arte, l’obra amb què ha debutat a Madrid després del seu pas pel Teatre Nacional de Catalunya. Entre la resta de premiats, fins a 20 categories, hi ha Els pirates de Dagoll Dagom, Pere Ponce i, en dansa, Nacho Duato, Sara Baras i Antonio Canales.

Es crea la companyia ENHER (Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana).

S’aprova el Plan Director del Área Metropolitana de Barcelona.

Es presenta a Barcelona Iniciativa per Catalunya (IC), coalició d’esquerres integrada pel PSUC, el PCC i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra.

Es publiquen L’ombra de l’eunuc, de Jaume Cabré; Dies meravellosos, de Jordi Coca; La mar no està mai sola, de Robert Saladrigas i Memòria del traïdor, de Vicenç Villatoro.

Es promou, a Barcelona, la construcció de les anomenades Cases del Congrés Eucarístic, dels arquitectes J. Soteras i Mauri, A. Pineda i Gualba i C. Marqués i Maristany.

L’empresa tèxtil Puigneró, la primera del sector cotoner espanyol, fa suspensió de pagaments.

La Generalitat Valenciana crea l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM/ Centre Juli González).

Se celebra a Tolosa de Llenguadoc el I Congrés de la CNT-MLE, en el qual es produeix l’escissió entre el grup dels anomenats polítics i el dels apolítics (encapçalat per Frederica Montseny).

Creació del Bloc Escolar Nacionalista.

El Centre de Cultura Valenciana, defensor d’una normativa lingüística secessionista de la llengua catalana, canvia el seu nom pel d’Acadèmia de Cultura Valenciana.

L’Assemblea de Catalunya llança la campanya “Per què l’Estatut de 1932?”.

Tanca El Molino, històrica sala de varietats del Paral·lel de Barcelona.

Adopció per part del Consell General de les Valls del codi de l’Administració, document que recull els principis bàsics de limitació de les competències dels diferents òrgans constitucionals andorrans.

Luis Hernández de Carlos, president de la principal empresa distribuïdora de cinema a Catalunya, FEDICINE, anuncia un augment de les pel·lícules doblades al català. L’acord, subscrit per les companyies nord-americanes Buenavista (del grup Disney), Fox i UIP i les catalanes Filmax i Lauren Films, preveu estrenar 18 pel·lícules en català aquesta mateixa temporada, entre novembre i juny, una quantitat molt superior a les cinc d’estrenades l’any passat. La mesura suposa un avenç voluntari amb relació als terminis de la Llei de política lingüística elaborada pel Departament de Cultura que dirigeix Joan Maria Pujals.

Es crea a Catalunya l’Agrupació de Teatre Experimental.

TV3 comença a emetre regularment.

La Generalitat crea el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, l’Institut Català del Consum i l’empresa Agrícola Experimental, per a fomentar les exportacions agràries, forestals i piscícoles.

Maria Callas actua al Liceu.

Apareix la revista “Serra d’Or”.

Banca Catalana absorbeix el Banc de Barcelona i el Banc Mercantil de Manresa i integra com a soci el Banc Industrial de Catalunya.

El Banco Hispano-Colonial és absorbit pel Banc Central.