Cronologia dels Països Catalans i del món

Amb els vots a favor de Barcelona en Comú, el PSC, Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi, i en contra d’ERC i JxCat el ple de l’Ajuntament de Barcelona retira la medalla d’or de la ciutat a l’expresident del Parlament de Catalunya Heribert Barrera per unes declaracions de l’any 2001 qualificades de xenòfobes i racistes.

Andorra ingressa al Fons Monetari Internacional, del qual es converteix en el membre número 190. El Principat havia sol·licitat formalment l’ingrés al gener de 2020 i el 18 de setembre el Consell General en va aprovar l'adhesió amb l’únic vot en contra del Partit Socialdemòcrata.

Els bombers aconsegueixen extingir l’incendi d’una nau abandonada on vivien més d’un centenar de persones, quatre de les quals quatre persones i 23 resulten ferides de diversa consideració. L’incendi es va declarar el dia anterior a causa del deteriorament de l’edifici, ocupat per immigrants en situació irregular des de feia una desena d’anys. El dia 23 el Síndic de Greuges denuncia la falta de col·laboració de l’alcalde de la ciutat en la investigació del sinistre.

En derrotar el Futbol Club Barcelona B per 2 a 1, el Sabadell torna a segona divisió després de cinc anys.

El govern espanyol autoritza el tancament aeri i marítim de les illes Balears per tal de contenir els contagis pel virus SARS-CoV-2, després de reiterades peticions de la presidenta del Govern balear, Francina Armengol. Com a excepcions, es permet el retorn dels residents previ control sanitari, i el trasllat en casos d’emergència sanitària pel que fa al transport aeri, i en el marítim es limita als subminstraments bàsics.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya aprova obrir una segona causa per desobediència contra el president de la Generalitat Quim Torra. La causa té com a motiu no haver despenjat una pancarta de la façana del Palau amb la frase “Llibertat presos polítics i exiliats” a instàncies de la Junta Electoral. El 19 de desembre de 2019 el TSJC va condemnar Torra a un any i mig d’inhabilitació per no despenjar els llaços grocs, tot i que la sentència ha de ser confirmada pel Tribunal Suprem.

Joan Josep Omella és elegit president de la Conferència Episcopal Espanyola, el màxim òrgan de l’Esglèsia catòlica a l’Estat espanyol. Omella, primer arquebisbe de Catalunya que ocupa el càrrec, succeeix Ricardo Blázquez i s'imposa al sector conservador.

La direcció estatal de Ciudadanos substitueix Lorena Roldán per Carlos Carrizosa com a portaveu i candidat a la presidència de la Generalitat en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La mesura es pren en contra de la militància del partit a Catalunya, que el 26 de juliol va ratificar Roldán en primàries.

Els partits del govern (JxCat i ERC) i Catalunya en Comú Podem voten a favor dels pressupostos del 2020. Són els primers pressupostos que el Parlament aconsegueix aprovar des del 2017 (prorrogats des d’aquest any). La proposta inicial, dissenyada pel conseller d’economia Pere Aragonès, ha hagut de ser modficada per l’impacte de la covid-19. Aragonès sosté que el cost de la recuperació econòmica no es finançarà a través de retallades.

La mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, retira la condició de diputat al president de la Generalitat Quim Torra ordenada pel secretari general del Parlament. Torrent defensa la mesura argumentant que d’aquesta manera no es posen en risc les votacions de la cambra. JXCat, que s’hi oposa, respon que només el ple té la competència de retirar l’escó d’un electe. El dia 29 el president de la Generalitat de Catalunya anuncia la celebració d’eleccions després de l’aprovació dels pressupostos, sense especificar cap data, decisió que justifica qualificant la legislatura d’”esgotada”. També critica la retirada del seu escó.

El ministeri d’hisenda anuncia la retirada de la supervisió sobre les finances catalanes que va imposar el govern de Rajoy al setembre de 2017 i que s’ha mantingut després de l’aplicació de l’article 155. És una de les condicions d'ERC per aprovar els pressupostos del govern de Pedro Sánchez per a l’any 2021.

Junts per Catalunya culmina en un congrés la fundació com a partit polític. L’estratègia de la nova formació s’articula entorn de la confrontació amb l’estat espanyol per forçar una negociació o assolir la independència unilateralment, i en cas de que l’independentisme obtingui el 50% dels vots en les eleccions al Parlament de Catalunya cercarà una mediació de la UE. Accepta també la doble militància amb el PdeCAt. El congrés va començar el 25 de juliol i el 9 d’agost Carles Puigdemont i Jordi Sànchez van ser elegits president i secretari general, respectivament.

L’Audiència Nacional acorda l’obertura del judici oral contra Mohamed Houli Chemlal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, els tres presumptes integrants de la cèl·lula que no van morir ni a l'explosió d'Alcanar ni als atemptats del 17 d'agost. El jutge instructor considera que cap d’ells no va participar directament en els atemptats i, per tant, no són jutjats per assassinat sinó pels delictes d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d'explosius i estralls en grau de temptativa.

Després d’un mes de confinament total, en la cinquena setmana de l’estat d’alarma el govern espanyol comença un desconfinament gradual, amb possibilitat de tornada als llocs de treball no essencials, que coincideix amb la xifra més baixa de contagis per covid-19 registrats des del 20 de març. Segons el Ministeri de Sanitat, des que el 31 de gener es va declarar el nombre de contagis a l’estat és de 169.496 i el de víctimens mortals de 17.489. La mesura rep nombroses crítiques, especialment des de la Generalitat de Catalunya, que la considera prematura i excessivament uniformitzadora.

El jutge reobre la causa sobre la mort d'Helena Jubany, que va tenir lloc a Sabadell el 2 de desembre de 2001. Va ser arxivada el 2005, després que Montserrat Careta, una de les principals sospitoses però que sempre s’havia declarat innocent, se suïcidés a la presó. Les famílies de Jubany i Careta afirmen que els veritables culpables estan en llibertat i aporten noves proves que han fet decidir el jutge a reobrir el cas.

Eduard Calvo, alcalde d’Argentona per la coalició Unitat, que inclou la CUP, ERC i independents, dimiteix el càrrec després d’acusacions de comportaments masclistes. Calvo, que reconeix els fets, va ser expulsat de la CUP el desembre de 2019 per aquest mateix motiu.

La direcció del FC Barcelona presenta l’exjugador neerlandès Ronald Koeman com a nou entrenador del primer equip fins a la temporada 2022-23. Koeman, que va jugar al FC Barcelona en 1989-96 substitueix Quique Setién, cessat dos dies abans.

S’inicia a l’Audiència Nacional el judici pels atemptats de l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. Els acusats són Driss Oukabir, acusat de llogar la furgoneta amb què es van perpetrar els atropellaments, Mohamed Houli Chemlal, supervivent de l’explosió d’Alcanar, i Saïd ben Iazza, que presumptament va facilitar documents per a fabricar explosius. Als dos primers se’ls acusa de pertinença a organització terrorista i conspiració per cometre estralls amb caràcter terrorista. La fiscalia els demana 33 i 41 anys de presó i l’Associació 11-M (que representa 74 víctimes) i l’ajuntament de Cambrils, els sol·liciten presó permanent revisable. Ben Iazza és acusat de col·laboració amb organització terrorista i li demanen vuit anys de presó. El 14 de novembre tant la Generalitat com l’ajuntament de Barcelona descarten acusar per assassinat els processats perquè no són autors materials dels atemptats. El 19 de desembre el judici s’interromp per les festes de Nadal i es reprèn l’11 de gener de 2021.

Acaba la 53 edició del Festival de Cinema de Sitges. Celebrat entre els dies 8 i 18 d’octubre, adopta a causa de la COVID-19 un format híbrid, amb més de 250 projeccions presencials i més de 150 en línia. Entre els premiats hi ha Brandon Cronenberg, director de Possessor Uncut, que reben els premis al millor director i a la millor pel·lícula. Entre els premis honorífics es reconeix la trajectòria de Robert Englund, protagonista de Nightmare on Elm Street (1984) i William Friedkin, director de The Exorcist (1973)

Jordi Arasa, cap de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, és condemnat a dos anys i quatre mesos de presó, suspensió de sou i feina, i inhabilitació professional per dos delictes de lesions durant el desallotjament violent de la plaça de Catalunya el 27 de maig de 2011, quan era ocupada pel moviment 15-M.

El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, assumeix les funcions de la presidència en substitució de Quim Torra, inhabilitat pel Tribunal Suprem per desobediència. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) no publica el cessament de Torra, però el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica el decret de substitució de Torra.

Els Mossos d’Esquadra i l’Agència Tributària desarticulen una organització criminal d’abast internacional dedicada al narcotràfic. En l’operació s’intervenen 11 tones d’haixix i 16 dels 23 detinguts ingressen a la presó, entre els quals els tres líders que actuaven des del Maresme, Tortosa i València. Entre altres materials, s’intervenen també quatre embarcacions per al transport de la droga.

El canal privat de televisió en català Teve.cat comença a emetre. Teve.cat ocupa la freqüència de Canal Català alliberada per El Punt TV el desembre del 2019. Nicola Pedrazzoli, antic copropietari de Canal Català, n’és el principal impulsor. En la fase inicial, les emissions cobreixen el Barcelonès, el Tarragonès, el Segrià, la Selva, Osona i el Vallès Oriental. Els continguts del canal també són accessibles des de la seva pàgina web.

El Parlament aprova per 71 vots a favor i 63 en contra (Ciutadans, PSC, PP i 4 diputats del PDeCAT) la llei que regula el preu dels lloguers. El text té el suport del Sindicat de Llogaters i entra en vigor el 22 de setembre. El primer projecte de llei va ser rebutjat el 6 de setembre pel Consell de Garanties Estatutàries.

Marta Pascal, coordinadora del Partit Demòcrata Europeu Català en 2016-18, abandona la formació. Pascal va renunciar al febrer a l’escó de senadora de JxCat (on està integrat el PDeCAT) arran sobretot de les diferències amb el líder del partit Carles Puigdemont.

Les patronals Institut del Cava i Pimecava signen l’acord pel qual es crea la nova marca, AECava (Associació d’Elaboradors de Cava), amb la finalitat de defensar els interessos dels petits cellers i potenciar-ne la representativitat dins del sector. L'any 2006, un grup d’elaboradors se segregà de la principal patronal del sector, l’Institut del Cava (creat el 1953) per fundar Pimecava. Ambdues patronals es reunifiquen en l’acord que dona lloc a AECava (Associació d’Elaboradors de Cava).

La direcció de l'empresa i els representants dels treballadors arriben a un acord sobre l'ERO que afecta 2.525 treballadors. L'empresa es compromet a ajornar el cessament de l'activitat al desembre del 2021, en lloc del desembre d'aquest any, com va anunciar inicialment. També es compromet a renunciar als acomiadaments forçosos i a facilitar les baixes voluntàries incentivades.

Els associats a la Crida Nacional per la República acorden la dissolució de l’organització i reconvertir-se en fundació de Junts. La Crida va ser fundada el 27 d'octubre del 2018 com una eina per fer efectiva la república. El seu principal impulsor va ser Jordi Sànchez.

La Unió Europea comença oficialment les vacunacions contra el virus de la COVID-19. La iniciativa té lloc de manera coordinadada a tots els estats membres, tot i que alguns comencen a administrar-la el dia abans per la gravetat de la situació. La primera de les vacunes autoritzada per la UE és la de Pfizer-BioNTech, però la Comissió Europea tanca acords de subministrament amb altres farmacèutiques (Moderna, AstraZeneca, i altres). A Catalunya, la primera persona a rebre la vacuna és una dona de 89 de la residència de gent gran d’Hospitalet de Llobregat.