Cronologia dels Països Catalans i del món

L'Assemblea Nacional Francesa aprova per àmplia majoria sancionar la glotofòbia (mofa, escarni d’un accent o discriminació d’algú per aquest motiu) regional amb penes incloses en el codi penal amb penes que poden ser fins d'un any de presó o multes de fins a 45.000 euros

Mario Conde, l’expresident de Banesto que va enfonsar l’entitat a mitjan anys noranta, és detingut per la Guàrdia Civil, que detecta moviments en els seus comptes corrents des de Suïssa i altres països, presumptament pertanyents als fons procedents del desfalc. Les quantitats repatriades presumptament sumen uns 13 milions d’euros. Conde, per a qui la Fiscalia demana presó incondicional, va obtenir el 2005 el tercer grau.

El govern dels Països Baixos anuncia que, a partir del 2024, els documents oficials no demanaran als ciutadans especificar el sexe. És la resposta a anys de protestes del col·lectiu LGTBI, que considera que la divisió binària en dos sexes menysté aquelles persones que no se senten identificades amb cap dels dos.

Per ordre de la fiscalia de Gant, és detingut a Bèlgica el gerent de la companyia Fogra, especialitzada en reciclatge d’olis usats, com a responsable de la crisi d’intoxicació per dioxines. La hipòtesi de la fiscalia és que Fogra va barrejar accidentalment una partida d’oli amb un líquid refrigerant amb policlorobifenils (PCB), una substància que degenera en dioxines. També són deixats en llibertat els propietaris (pare i fill) de la companyia Verkest, l’elaboradora dels pinsos contaminats, de la qual és proveïdora Fogra.

L'Audiència Provincial d'Àlaba dicta penes de presó contra tres dirigents del PNB per malversació, suborn i tràfic d'influències. El principal condemnat (13 anys) és Alfredo de Miguel, exnúmero dos del Partit Nacionalista Basc a Àlaba, de la diputació foral de la qual era administrador local. En conèixer-se la sentència, el lehendakari Iñigo Urkullu demana públicament perdó.

Més de 500 immigrants i refugiats desapareixen i es donen per morts quan l’embarcació en la qual viatjaven des de Sàbrata (Líbia) sotsobra en aigües de la Mediterrània central. És el pitjor naufragi dels que hi ha hagut a la mateixa zona, els quals provoquen només durant el mes de maig més de 700 morts.

S’imposa a Londres i part d’Anglaterra el confinament total el confinament total cinc dies després que les autoritats anunciîn el descobriment d’una variant del coronavirus SARS-CoV-2. Aquesta variant és un 70% més contagiosa que el tipus més comu del virus de la COVID-19.

Es tanca a la ciutat colombiana de Cartagena la Convenció sobre Biodiversitat, que en deu dies no ha pogut aconseguir regular el comerç internacional de productes i organismes vius modificats genèticament, un dels objectius previstos en la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro del 1992. Encapçalats pels Estats Units, els grans estats productors de cereals han impedit la signatura d’un protocol que obligui a identificar els productes que han estat modificats genèticament i que les companyies productores assumeixin el cost dels riscos mediambientals que puguin generar aquest tipus de productes.

El jutge federal dels Estats Units, Thomas Jackson, acusa l’empresa informàtica Microsoft de monopoli en les conclusions preliminars del procés antitrust contra aquesta companyia que el Departament de Justícia dels Estats Units va posar en marxa a l’octubre del 1998. Si el veredicte final del procés fos el mateix, el propietari de Microsoft, Bill Gates, hauria de vendre algunes de les seccions de la companyia.

El Banco Popular anuncia un expedient de regulació d’ocupació (ERO) amb el qual preveu reduir fins a un 20% de la plantilla (uns 3.000 treballadors). El banc, en una situació difícil a causa de l’exposició als actius tòxics, va dur a terme al maig una ampliació de capital que no ha repercutit en la millora esperada.

Ambdues esglésies es van separar en l’anomenat Cisma d’Orient (1054). El papa Francesc i el patriarca Ciril I, que inicien un viatge a Mèxic i al Brasil i al Paraguai, respectivament, conversen durant dues hores. De la trobada, en surt una declaració que insta a la restauració de la unitat del cristianisme i a la protecció dels cristians a l’Orient Mitjà.

El Congrés dels Diputats aprova el text de la nova Llei d’estrangeria amb els vots de tots els grups parlamentaris excepte el PP. Aquest partit anuncia que si no aconsegueix introduir un seguit d’esmenes al text en el tràmit del Senat, on disposa de majoria absoluta, bloquejarà la seva aprovació definitiva. El PP vol retocar sobretot els articles on es parla dels drets dels immigrants i dels requisits que hauran de complir els il·legals per a regularitzar la seva situació.

Es produeix un incendi en una residència geriàtrica de la república russa de Komi en el qual moren 23 persones. Aquesta residència havia estat sancionada el 2007 per no complir les mesures de seguretat.

Sumner Redstone, president del grup nord-americà Viacom, propietari de la productora de cinema Paramount, de les cadenes de televisió per cable MTV i Nickelodeon i de la cadena de distribuïdors de vídeos Blockbuster, anuncia la fusió, en forma de compra, de la cadena de ràdio i televisió CBS per 37.000 milions de dòlars. Amb aquesta operació, Viacom esdevé la segona empresa més gran del sector després de Time-Warner. El president de la CBS, Mel Karmazin (55 anys), serà el segon en l’escalafó de Viacom com a futur relleu de Redstone, que té 76 anys.

Un jutjat de Pennsilvània declara culpable el presentador nord-americà Bill Cosby per drogar i violar una dona el 2004. Cosby, de vuitanta anys, rebia de feia temps denúncies de dones per assetjament i abusos sexuals. La sentència es considera una victòria del moviment #MeToo contra l’assetjament sexual. El 25 de setembre és condemnat a una pena d'entre tres i deu anys de presó. 

Un informe de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans critica la política contra el narcotràfic del president de les Filipines, Rodrigo Duterte. L’informe censura especialment el gran nombre d’execucions extrajudicials dutes a terme per les forces de seguretat contra sospitosos de tràfic de drogues. Segons l’informe, des del 10 de maig, en què Duterte va ser elegit president, més de 800 persones han mort com a resultat d’aquesta política. També critica la persecució a què el president sotmet els drogoaddictes, ja que els considera delinqüents i no malalts. El dia 21, Duterte respon a aquestes crítiques amenaçant amb la sortida de les Filipines de les Nacions Unides. El dia 5 de setembre, el president filipí insulta el president Obama per haver-li adreçat una crítica semblant, i, en resposta, el president nord-americà cancel·la una trobada prevista amb ell. Tanmateix, el dia 8, després d’una sessió preliminar de la cimera de l’Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) a Laos, on els dos líders tenen una breu conversa, Obama declara "superat" l’incident.

Moren prop de 400 persones i més de 600 desapareixen després de les grans esllavissades que tenen lloc a Freetown, la capital de Sierra Leone, provocades per pluges torrencials. La continuació de les esllavissades, els dies següents, i la mala organització dificulta les tasques de rescat i identificació, que esdevenen caòtiques.

Entra en circulació en dinou països de la zona euro un nou bitllet de cinquanta euros. Aquest bitllet completa la remodelació dels bitllets de cinc, deu i vint euros del Banc Central Europeu amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat i dificultar-ne la falsificació.

Les Nacions Unides reben la notificació del govern dels Estats Units que comunica la intenció d’abandonar l’acord de París sobre el canvi climàtic (COP21), anunciada pel president, Donald Trump, l’1 de juny. Tanmateix, el procediment de sortida que estableix el tractat no faria efectiva la baixa dels Estats Units fins al novembre de 2020.

Un centenar de guerrillers hutus assalta un campament de turistes i segresta 31 persones al parc nacional de Bwindi, a Uganda, l’únic lloc del món on encara es poden observar goril·les en el seu hàbitat natural. Posteriorment, els hutus assassinen vuit dels turistes i quatre guardes del parc alliberen la resta d’ostatges amb instruccions perquè els governs de Londres i Washington deixin de donar suport al règim de Rwanda, en mans dels tutsis.

El jove de 18 anys Abdullah Anzorov decapita el seu mestre Samuel Paty per mostrar en una classe caricatures de Mahoma. Anzorov, txetxè que vivia des del 2008 a França és abatut posteriorment per la policia que també deté sospitosos de participar en l’assassinat. El president Macron el qualifica d’atemptat islamista i crida els francesos a defensar la llibertat d’expressió i els valors republicans en general.

El Comitè Científic Director de la Unió Europea rebutja per unanimitat les raons que França exposa contra la decisió adoptada per la Unió Europea el passat octubre de posar fi a l’embargament de la carn bovina britànica per l’afer de les vaques boges. El Comitè no comparteix els criteris de l’Agència Francesa de Seguretat Alimentària i considera que no hi ha cap argument que faci pensar en noves formes de transmissió de la malaltia. De moment, queda pendent la possible sanció a França per no haver acceptat encara la importació de carn britànica.

El govern afganès i els talibans comencen a negociar de manera presencial l’alliberament d’uns 6.000 presoners, dels quals 5.000 són militants de l’organització islamista. Les negociacions, supervisades pel Comitè Internacional de la Creu Roja, formen part dels acords a què van arribar els talibans amb els Estats Units el 29 de febrer. Tanmateix, la violència no cessa i enmig d’acusacions de deslleialtat el 7 d’abril els talibans anuncien la suspensió de les negociacions.

Les companyies tabaqueres British American Tobacco (BAT) i Rothmans International anuncien des de Londres la seva fusió, que quan es faci efectiva al segon semestre de l’any donarà lloc al segon productor mundial de tabac, per darrere d’American Philip Morris. Martin Broughton, actual president de BAT, mantindrà el càrrec en la nova companyia, que conservarà el nom de BAT i produirà marques com Lucky Strike, Pall Mall, Royal Crown, Peter Stuyvesant o Dunhill.

Onze morts i nombrosos ferits és el resultat d’un xoc de trens prop de la localitat alemanya de Bad Aibling (Baviera). Les investigacions posteriors responsabilitzen de l’accident un controlador que s’havia distret mentre jugava amb el mòbil.

El mateix dia que entren en vigor els impostos dels Estats Units sobre les importacions xineses de ferro i acer, la Xina respon gravant productes agrícoles nord-americans. El valor dels aranzels és d’uns 34 mil milions de dòlars per banda. Rússia, el Canadà i la Unió Europea també es veuen afectades per la política proteccionista dels Estats Units i el govern rus anuncia que gravarà productes nord-americans.

El Parlament de l’Índia aprova l’esmena a la Llei de ciutadania que facilita l’adquisició de la ciutadania als immigrants il·legals procedents del Pakistan, Bangladesh i l’Afganistan llevat dels de religió musulmana. L’aprovació desencadena durant les dues setmanes següents una allau de protestes, manifestacions i brots de violència reprimits amb gran duresa, enfrontaments en els quals moren una vintena de manifestants i que comporten el desplegament de l’exèrcit als estats d’Assam i Tripura. La comunitat musulmana, que protagonitza les protestes, sostenen que la llei els discrimina.

Kwon Oh-hyun, conseller delegat de Samsung Electronics, presenta la dimissió, juntament amb dos alts càrrecs més de la multinacional sud-coreana. Samsung Electronics és la principal filial del grup Samsung, la companyia més important de Corea del Sud. Al mes d’agost, Lee Jae-yong, hereu i cap, de facto, de l’imperi Samsung, va ser condemnat a cinc anys de presó per corrupció. Malgrat la profunda crisi que travessa, l’empresa anuncia beneficis rècord en el darrer quadrimestre.

Un helicòpter dels guardacostes italians rescata tres immigrants que van naufragar dos dies abans a prop de la costa Líbia. Segons els supervivents, l’embarcació transportava unes 120 persones, la resta de les quals haurien mort ofegades.

Carlos Ghosn, l’exconseller delegat de Nissan pendent de judici per diversos delictes de corrupció, es fuga al Líban. Ghosn va ser detingut el novembre de 2018 i el mes d’abril de 2019 li va ser concedida la llibertat sota fiança després del pagament de 9 milions de dòlars.

Barack Obama és el primer president dels Estats Units en l’exercici del càrrec a visitar el memorial d’Hiroshima, construït en homenatge a les víctimes de la primera bomba atòmica (6 d’agost de 1945). Davant dels supervivents i del primer ministre japonès, Shinzo Abe, el president nord-americà fa una crida a construir un món sense armes nuclears, però no demana perdó, cosa que tampoc li reclamen ni els partits, ni el Govern japonès ni la gran majoria de la societat civil.

La Reserva Federal dels Estats Units publica els resultats de les proves de resistència a les quals ha sotmès les entitats que operen en el seu territori. Les 31 grans entitats bancàries de matriu nord-americana aproven, llevat de Morgan Stanley, que ha de presentar un nou pla financer a final d’any. En canvi, per segon any consecutiu, el Deutsche Bank i el Banco Santander suspenen, ja que, tot i que l’organisme en valora la millora, considera que encara presenten febleses.

Unes 38.000 persones es manifesten a Berlín per protestar contra les mesures dels governs federals i dels lands per erradicar la covid-19. Els manifestants, als quals les autoritats obliguen a portar mascaretes i a complir altres mesures de prevenció, afirmen que les mesures van en contra de les llibertats bàsiques que garanteix la constitució i defensen que formen part d’una conspiració. Hi participen nombroses organitzacions d’extrema dreta. L’acte és majoritàriament pacífic, llevat de l’intent d’un nombrós grup que intenta assaltar el Reichstag (parlament federal) i s’enfronta amb la policia, que deté entre dues-centes i tres-centes persones.

Un avió Tupolev T-154 de la companyia aeronàutica xinesa Southwest Airlines esclata en ple vol i causa la mort dels seus 61 ocupants, 50 passatgers i 11 membres de la tripulació. L’avió feia el trajecte entre les ciutats de Chengdu i Wenzhou, on va esclatar quan iniciava les maniobres d’aproximació a l’aeroport.

Els 157 ocupants de l’avió Boeing 737- 800MAX d'Ethiopian Airlines moren en estavellar-se prop de l'aeroport Bole d'Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. Una de les víctimes és un català, veí de Granollers. El 29 de desembre el mateix model d’avió va caure a Indonèsia i dels 189 ocupants no hi va haver supervivents. Després de l’accident, la UE i alguns estats com l'Índia prohibeixen aquest avió en el seu espai aeri, i els Estats Units inicien una investigació sobre la seguretat de l’aparell.

Un terratrèmol de magnitud 7,5 amb l’epicentre a 10 km de la costa provoca un tsunami devastador a la part central de l’illa de Cèlebes (Indonèsia), amb més de 2.000 morts, segons dades oficials de dos dies després de la catàstrofe. La població més afectada és la ciutat de Palu, on durant les hores següents es registren nombroses rèpliques.

Un petrolier amb 136.000 tones de cru condensat col·lisiona amb un vaixell de càrrega i provoca un gran incendi. Els 34 tripulants del petrolier, que feia el trajecte Iran-Corea del Sud, moren o es donen per morts. El 14 de gener el vaixell s’enfonsa després de cremar durant una setmana.

Amb el títol Amoris laetitia (‘L’alegria de l’amor’), el papa Francesc fa públiques les directrius per a les famílies catòliques en una exhortació apostòlica després de la celebració de tres sínodes. Tot i que no introdueix canvis en la doctrina tradicional, demana als representants de l’Església més flexibilitat respecte a les realitats actuals, amb referència sobretot als matrimonis homosexuals i la contracepció, sobre els quals, tot i no acceptar-los plenament, demana més comprensió.

La junta directiva de Greenpeace Internacional elegeix l’eurodiputat espanyol José María Mendiluce com a nou president d’aquesta organització ecologista. Mendiluce, que actualment és diputat al Parlament Europeu pel PSOE, substituirà l’actual presidenta, la britànica Cornelia Durrant.

Abdel Basset Ali al-Megrahi i Al-Amin Khalifa Fhimah, els dos ciutadans libis acusats de ser els autors de l’atemptat contra un avió de la Pan Am que el 1988 va esclatar sobre Lockerbie (Escòcia), compareixen per primera vegada davant el tribunal de la base militar de Camp Zeist (Utrecht). Es tracta de la compareixença preliminar d’un cas que durant 10 anys ha provocat l’aïllament internacional de Líbia i que va entrar en via de solució a l’abril passat, quan Trípoli va lliurar els acusats a la justícia internacional. Les sessions del judici començaran al febrer del 2000.

La Comissió Nacional de Drets Humans del Govern mexicà denuncia el cas de violència policial més greu en una dècada. Segons les investigacions, la policia va matar 22 persones de manera arbitrària en una operació contra el narcotràfic. Els fets es van produir el 22 de maig de 2015, quan la policia va encerclar un grup de narcotraficants en un ranxo de l’estat de Mi-choacán. A més de les execucions sumaríssimes, segons la comissió, la policia va manipular els cadàvers per a amagar proves. Des del març, els narcotraficants havien assassinat una trentena d’agents.

La companyia nord-americana Ford Motor adquireix Volvo Cars, la divisió de turismes de l’empresa sueca Volvo, per un preu de 5.552 milions d’euros. Amb aquesta operació, que comprèn la incorporació de les tres fàbriques de cotxes de Volvo, la seva xarxa de distribució i la seu central de l’empresa, situada a Göteborg, Ford potencia la seva presència a Europa. Volvo podrà seguir utilitzant la marca per als vehicles pesants i industrials i per als productes no relacionats amb l’automòbil.

Fonts oficials de Mali informen d’un centenar de morts de l’ètnia dogon en una localitat de la província de Mopti, al centre del país. Els assassinats, que no són reivindicats, haurien estat una represàlia de membres de l’ètnia fulani, que mantenen una antiga rivalitat amb els dogon. Els darrers anys la presència del terrorisme vinculat a l’islam radical a la regió ha agreujat el conflicte.

Les dues plataformes de televisió digital de l’Estat espanyol, Canal Satélite Digital i Vía Digital, tanquen la “guerra del futbol” amb una entesa sobre els drets de retransmissió de partits fins l’any 2009. L’acord estableix que Audiovisual Sport, empresa de la qual formen part Telefónica, Sogecable i Televisió de Catalunya, conservarà els drets fins aquella data, és a dir, cinc anys més dels que fins ara disposava, en canvi de permetre a Vía Digital l’emissió de partits de pagament, que fins ara era exclusiva de Canal Satélite. L’acord també preveu mantenir en les condicions actuals les emissions en obert i les codificades.

El ministre de Defensa, Eduardo Serra, assisteix a les instal·lacions de l’empresa Fabricaciones Extremeñas (FAEX), a la localitat d’El Gordo (Càceres), a l’inici del procés de destrucció de l’arsenal espanyol de mines antipersona que es fa en aplicació del Tractat d’Ottawa del desembre del 1997. Les 819.678 mines que té en estoc l’exèrcit espanyol seran incinerades a un ritme de 1.200 diàries, en un procés que durarà uns 28 mesos i té un cost de 510 milions de pessetes.

L’incendi d’una comissaria a la ciutat de Samara, al nord de la mar Càspia, provoca la mort de 45 persones i la desaparició de 27 més, segons el balanç de les autoritats locals alguns dies després de la tragèdia, ja que la quantitat de runa i la grandària de l’edifici, de quatre plantes, dificulten les tasques de localització de les víctimes i de recompte del nombre de persones que hi eren quan va començar el foc. No es descarta que es tracti d’un accident provocat per la màfia que actua a la zona.

El primer ministre de Jordània, Haní al-Mulqí, dimiteix del càrrec després de les massives protestes contra les noves mesures d’austeritat. Les manifestacions eren en contra d’un nou impost que tenia el suport del Fons Monetari Internacional. A principis d’any, el govern va retirar els subsidis al preu del pa i va augmentar l’impost sobre les vendes per tal de reduir el deute.

L’Agència Tributària emprèn una macrooperació contra les vendes amb diner negre al sector carni que afecta 75 empreses de 15 comunitats autònomes, quatre de les quals tenen presència a Mercabarna. S’estima que els beneficis declarats sobre els ingressos reals eren de només l’1% de mitjana, i algunes empreses declaraven pèrdues els últims anys.

Després d’una interrupció de tres mesos (des del 12 de març) a causa de la covid-19 es reprèn el campionat de Lliga de la primera divisió espanyola de futbol amb el partit Sevilla-Betis. Tanmateix, el retorn dels partits està a subjecte a un protocol sanitari estricte aplicat als jugadors i amb els estadis sense públic.

L’Assemblea Nacional de França aprova la segona llei impulsada per la ministra Martine Aubry per a fixar en 35 hores la setmana laboral. Un cop ratificada pel Senat, la llei entrarà en vigor l’1 de gener del 2000 a les empreses de més de 20 empleats. L’any 2002 la llei també afectarà les empreses de menys de 20 empleats, i es limitarà el nombre d’hores extraordinàries anuals a 130. Queden exemptes de la llei les empreses de transport públic, de ferrocarrils i els funcionaris, que hauran de negociar els horaris de manera independent.

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) comença a desplegar a la mar Egea una flota per a interceptar i desmantellar les embarcacions d’organitzacions mafioses que trafiquen amb immigrants en condicions molt precàries, que són la causa dels nombrosos naufragis i morts en alta mar. La decisió és el resultat de la cimera de ministres de Defensa de l’organització a Brussel·les, el dia 7, a petició d’Alemanya (receptora de la majoria de refugiats) i Grècia i Turquia (on s’acumula la majoria del trànsit).

Shoko Asahara, líder de la secta Aum que el 1994 atemptà amb gas sarín al metro de Tòquio, és executat junt amb sis seguidors. L’atac causà 13 morts i centenars de ferits greus.

Els governs de les cinc economies més grans de la Unió Europea (Alemanya, la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya) acorden compartir la informació sobre els moviments de les grans fortunes. Amb aquesta mesura s’espera combatre amb més eficàcia el frau fiscal. L’acord arriba onze dies després de fer-se pública la filtració dels "papers de Panamà".

El president del Brasil, Jair Bolsonaro, ordena el desplegament de l’exèrcit per reforçar les tasques d’extinció dels incendis a l’Amazònia que, segons alguns estudis, s’han gairebé duplicat en el darrer any. Bolsonaro cedeix davant les pressions que l’acusen d’encobrir la tala indiscriminada i els incendis provocats per beneficiar els agricultors. Un dels més crítics amb Bolsonaro és el president francès Emmanuel Macron que, adduint l’escalfament global, amenaça el Brasil amb sancions econòmiques. La Cimera del G7 des d’on fa les declaracions, d’altra banda, acorda un ajut d’uns 18 milions d’euros per combatre els focs de l’Amazònia. D’altra banda, són també especialment intensos els incendis que tenen lloc al mateix temps a Bolívia i a l’Àfrica equatorial.

El Comitè Olímpic Internacional i el govern del Japó anuncien la suspensió dels Jocs Olímpics i Paralímpics, que havien de començar el 24 de juliol a Tòquio, a causa de la pandèmia de la Covid-19. Tanmateix, es posposa l’esdeveniment a l’estiu del 2021. Al llarg del mes també se suspenen la majoria de competicions esportives nacionals i internacionals.

La zona d’Izmit, la mateixa que va patir el sisme del 17 d’agost, es veu sacsejada per un terratrèmol de 5,8 graus en l’escala de Richter. El moviment de terres provoca una onada de pànic a l’oest de Turquia per por que es repeteixin els efectes del mes anterior, però el balanç de víctimes és només de set persones mortes, i gairebé tots els edificis destruïts són els que havien quedat afectats per l’anterior sisme. Els sismòlegs preveuen que els propers dies es repetiran els moviments de terra, rèpliques del terratrèmol del 17 d’agost.

Nicolas Hulot, ministre del govern francès presidit per Emmanuel Macron, dimiteix del càrrec. Hulot, que anuncia la decisió per ràdio abans d’haver-ho comunicat al govern, la justifica per la manca d’acció de l’executiu en els temes que ell considera importants. El dia 4 de setembre la ministra d'Esports, Laura Flessel, dimiteix també del càrrec per motius personals.

El petrolier japonès MV Wakashio es trenca en dos a les aigües de les illes Maurici. El vaixell, que transportava 4.000 tones de cru, va embarrancar el 25 de juliol en un escull coral·lí, i al cap de poc temps van aparèixer esquerdes a la coberta. Les autoritats asseguren que s’ha pogut evitar el vessament de la major part del cru. Les illes Maurici depenen en gran part dels esculls de corall que atreuen una gran quantitat de turistes.

Per 65 vots a favor, 59 en contra i sis abstencions, el parlament de l’Equador rebutja despenalitzar la llei de l’avortament per no haver assolit els 70 requerits per a la modificació de la llei, cosa que ha provocat aldarulls al carrer. Amb Honduras, el Salvador i Nicaragua, l'Equador té una de les legislacions antiavortament més dures, però des de fa anys la mitjana de naixements en noies de menys de 14 anys és de 7 al dia, i les denúncies per violació d’una desena.

Tedros Adhanom Ghebreyesus, d’Etiòpia, pren possessió del càrrec de director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i succeeix Margaret Chan, en el càrrec des del 2007. Adhanom Ghebreyesus, que va ser ministre de Sanitat d’Etiòpia, és el primer africà al capdavant de l’organització, i va ser elegit pels estats membres de l’OMS el 23 de maig.

L’Audiència de Palma dicta sentència pel "cas Nóos", un cas de desviació de 6 milions d’euros de fons públics del Govern balear a través d’una empresa sense ànim de lucre. El màxim directiu de l’empresa i principal acusat era el marit de la infanta Cristina de Borbó, Iñaki Urdangarin, juntament amb el seu soci Diego Torres i l’expresident balear Jaume Matas. Urdangarin és condemnat a una pena de sis anys i tres mesos de presó, Torres, a vuit anys i mig, i Matas, a tres anys i vuit mesos. La infanta Cristina, que també estava acusada, és absolta com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals i condemnada a una multa de 265.000 euros com a responsable a títol lucratiu. El dia 23 la jutge desestima la petició del fiscal d’aplicació de les penes de presó de manera immediata, i Urdangarin i Torres queden lliures i sense fiança.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid dictamina que una exinterina del Ministeri de Defensa ha de rebre una indemnització equivalent a la que li correspondria a un empleat indefinit acomiadat per causes objectives. D’aquesta manera, es ratifica la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 14 de setembre que qualifica de discriminatòria la normativa espanyola establerta per la reforma laboral del 2012, per la qual els treballadors amb contracte indefinit cobraven una compensació de vint dies per any treballat, els de contracte temporal, de dotze dies, i els interins, cap.

El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) fa públics 2.657 documents filtrats sobre presumptes casos de blanqueig de diners. Entre aquests hi ha les inversions fraudulentes, seguint l’anomenat sistema Ponzi, realitzades al banc britànic HSBC en 2013-14, la inacció del Banc Central de la Unió dels Emirats Àrabs davant les operacions d’una empresa local de la qual es coneixia que ajudava l’Iran a evadir sancions (2011-12), o les sospites d’evasió a través de Barclays de les sancions per l’annexió de Crimea (2014) al multimilionari rus Arkadi Rotenberg.

El Tribunal Suprem dictamina que a partir d’ara els desnonaments només s’autoritzaran a partir de 12 quotes impagades i no 3. És una de les conseqüències de la nova llei hipotecària, en vigor des del mes de juny.

24 víctimes mortals, entre els quals dos nadons i les seves mares, és el resultat de l’atac d’un escamot armat en un hospital maternal de la capital de l’Afganistan, contra el qual respon la policia. El mateix dia, un atemptat suïcida amb bomba a la província de Nangarhar provoca també una vintena de morts en un funeral. L’endemà, l’enviat dels Estats Units acusa l’anomenat Estat Islàmic de les dues accions terroristes.

Els 176 ocupants que viatjaven cap a Kiev en l’avió de la companyia ucraïnesa UIA moren quan aquest s’estavella prop de Teheran. Inicialment es creu que el sinistre es deu a problemes tècnics, atès que el model, un Boeing 737, és molt qüestionat per motius de seguretat. El dia 10 algunes fonts apunten que l’aparell hauria estat blanc d’un míssil i l'endemà les autoritats iranianes admeten que ha estat abatut per error, dins de l’escalada de represàlies per la mort del màxim cap militar iranià el dia 3 pels Estats Units. L’anunci desencadena retrets dels governs ucraïnès i canadenc, d’on procedien, a més de l’Iran, gran part dels passatgers i una allau de protestes antigovernamentals al país.

El papa, Joan Pau II, rep per primera vegada en audiència un cap de Govern excomunista, el primer ministre italià Massimo D’Alema. En la seva visita, D’Alema també s’entrevista amb el secretari d’Estat del Vaticà, Angelo Sodano, amb qui tracta temes d’interès comú per a tots dos estats, entre els quals hi ha el de la paritat escolar.

L’acte d’obertura de l’any judicial, centrat a atacar l’independentisme català, és presidit pel rei Felip VI i té lloc al Tribunal Suprem. La fiscal general de l’estat, Consuelo Madrigal, critica en el seu discurs el "total menyspreu" de l’independentisme per la Constitució, i contraposa el concepte que els independentistes tenen de la llibertat a la legalitat espanyola, expressada en la sentència del Tribunal Constitucional del 2 de desembre de 2015. A més, declara nul·la i inconstitucional la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya. Per la seva banda, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, centra la intervenció a defensar que la justícia espanyola no està polititzada.

Segons el recompte oficial, arriba a 110 el nombre de víctimes mortals d’un terratrèmol de 6,8 graus en l’escala de Richter que afecta el nord de l’Índia, a l’estat d’Utar Pradesh, en una zona situada a l’Himàlaia. Els efectes destructius de la primera onada sísmica, especialment greu al districte de Chamoli, es veuen agreujats per una catorzena de rèpliques entre els 2,4 i els 4,9 graus.

Els dies 28 i 29 de juny se celebra a Osaka (Japó) la vintena edició del G20. Hi destaca la negativa del president dels Estats Units, Donald Trump, a subscriure l'Acord de París sobre el canvi climàtic. També té un gran ressò l’anunci de Trump sobre la trobada amb el president xinès, Xi Jinping, segons el qual ambdues potències tornen a la taula de negociacions després de mesos de guerra comercial.

Dos mesos després de l’acord de compra de l’empresa automobilística Rolls-Royce pel grup Volkswagen a l’empresa britànica Vickers, els directius de Volkswagen i els de BMW es reparteixen l’ús de la marca britànica. Vickers va vendre la propietat de les fàbriques, però no la marca Rolls-Royce, que pertany a BMW. Ara BMW i Volkswagen han pactat que aquest segon grup pugui comercialitzar la marca Rolls-Royce fins l’any 2003. A partir d’aquest any, Volkswagen utilitzarà el nom Bentley per als seus cotxes de luxe, mentre BMW traurà al mercat una nova gamma de vehicles amb la marca Rolls-Royce.

20 persones moren prop del municipi de Saint-Étienne-en-Dévouly, als Alps francesos, en caure la cabina de telefèric en què viatjaven des d’una altura de 100 m. Les víctimes treballaven a l’observatori del Pic de Bure, on accedien mitjançant el telefèric, que servia per a proveir l’observatori de personal i material i no era d’ús públic. El telefèric era en funcionament des del 1982 i cada any passava una exhaustiva revisió.

Un terratrèmol de magnitud 7.0 que afecta l’Est de la Mediterrània provoca dos morts a l’illa grega de Samos i més d’un centenar a la ciutat turca d’Izmir, on a més de més de mil ferits s’enfonsen uns 20 edificis.

El temporal que ha afectat bona part d’Europa els darrers dies fa encallar un petrolier rus a la mar de Màrmara, davant mateix d’Istanbul. El vaixell es parteix per la meitat i provoca una marea negra que de moment afecta uns 6 km de costa. L’accident es produeix quan encara no s’ha pogut avaluar l’efecte de la marea negra originada el passat dia 12 per un altre petrolier a l’Atlàntic, prop de la costa de Bretanya.

El ministre espanyol d’Energia, Álvaro Nadal, anuncia la decisió de no desmantellar el magatzem submarí de gas Castor, situat a la costa de Vinaròs, i també de renunciar definitivament al seu ús. L’anunci es fa públic després de la difusió de l’informe elaborat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), que ratifica que el sobtat augment de moviments sísmics a la zona l’any 2013 eren causats directament per l’entrada en funcionament del magatzem. El Govern espanyol descarta el desmantellament perquè, segons els experts, també comporta risc de nous terratrèmols.

En vista del flux massiu de refugiats i immigrants (prop d’un milió des del 2015), la Comissió Europea dóna a Grècia tres mesos per a controlar les seves fronteres exteriors. Alguns països membres de l’espai de Schengen (Alemanya, Àustria, Suècia, entre d’altres) han imposat controls fronterers temporals. Si després d’aquest període la situació persisteix, la Comissió adverteix que podria permetre controls durant dos anys, mesura que afectarà greument la llibertat de moviment de persones i béns, un dels pilars de la UE.

En el decurs d'una setmana, el Japó rep les pluges més torrencials i més nocives en dècades. Les zones més afectades se situen a les prefectures d'Okayama, Hiroshima i Yamaguchi, a l'illa de Honshū. El nombre de víctimes comptabilitzades el dia 10 és de 179 i els desapareguts són una setantena. Més de 8 milions de persones són evacuades de les seves llars.

L’explosió en una planta petroquímica de l’empresa estatal PEMEX de la ciutat de Coatzacoalcos, a l’estat de Veracruz, causa un total de 32 morts i 136 ferits. L’empresa comunica que l’accident és conseqüència d’un vessament de líquid inflamable, però no en dóna més detalls. El 2012 i el 2013 també hi va haver explosions en altres instal·lacions de PEMEX amb desenes de morts cadascuna.

El Real Madrid guanyà per 34è cop la Lliga espanyola de futbol en derrotar per 2 a 1 el Vila-real.

El primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, anuncia el confinament total de tota la població del país (1,3 mil milions d’habitants) després d’un fort augment dels contagis i les morts. La mesura té una durada en principi de tres setmanes.

Del 22 al 25 de gener se celebra a Davos (Suïssa) l’edició del 2019 del Fòrum Econòmic Mundial. A causa del tancament de l’Administració, els Estats Units només hi fan una intervenció per videoconferència a càrrec del secretari d'estat, Mike Pompeo. El tema central és l’aplicació de l’arquitectura global en l’era de la quarta revolució industrial, però hi té una presència important la controvèrsia sobre el canvi climàtic.

La policia espanyola intervé un vaixell que navegava en aigües internacionals prop de Canàries amb una càrrega de 10.000 quilos de cocaïna. Aquesta quantitat, afegida a les cinc tones trobades a Galícia en la mateixa operació, representa la segona partida més gran que mai s’ha trobat d’aquesta droga. En total són arrestades 56 persones en diferents llocs de Canàries i la Península, entre les quals hi ha Alfonso León, considerat el màxim representant dels càrtels colombians a Espanya.

Centenars de milers de persones, majoritàriament jubilades, es manifesten a les grans ciutats espanyoles en defensa d’unes pensions dignes i del manteniment del seu poder adquisitiu. Les mobilitzacions més multitudinàries tenen lloc a Madrid (unes 40.000 persones), Barcerlona (30.000) i, sobretot, a Bilbao i Sant Sebastià, on surten al carrer unes 150.000 persones.

Comença una setmana de mobilitzacions (20-27 de setembre) arreu del món per instar els líders mundials a prendre mesures efectives per combatre la crisi climàtica i mediambiental. Organitzades pel moviment Fridays for Future, que té com a cap visible i principal iniciadora l’estudiant sueca Greta Thunberg, és protagonitzat per joves i adolescents. A les principals capitals, especialment a Sydney, Berlín i Nova York, centenars de milers de joves surten al carrer per reclamar un planeta que garanteixi el futur de les noves generacions. El dia 21, dos dies abans de la Cimera pel Clima de les Nacions Unides, té lloc una Cimera dels Joves pel Clima, que també acull l’ONU.

36 estats condemen en un comunicat del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides el regne saudita per les detencions d’activistes pels drets de les dones des del maig, algunes de les quals afirmen haver estat torturades. És la primera condemna des que existeix aquest organisme (2006) a l’Aràbia Saudita, que ho qualifica d’”ingerència en els afers interns”.

Arran de l’arribada a les costes italianes d’un vaixell amb més de 800 emigrants kurds dissabte passat, el Govern austríac ordena que les forces de seguretat reprenguin la vigilància fronterera amb Itàlia per evitar l’entrada d’emigrants il·legals a Àustria, Alemanya o França. La frontera entre Àustria i Itàlia estava sense control fronterer des del passat 1 de desembre, en què Àustria es va incorporar al Tractat de Schengen. Àustria s’integra plenament a l’espai de Schengen l’1 d’abril.

El màxim responsable de la lliga professional de bàsquet dels Estats Units (NBA), David Stern, i el representant del sindicat dels jugadors, Billy Hunter, signen a Nova York el nou conveni laboral de l’NBA per als propers sis anys. L’acord tanca la crisi oberta arran de la denúncia de l’anterior conveni per part dels propietaris dels clubs, que va paralitzar l’activitat esportiva a partir de l’1 de juliol passat, inclosos els entrenaments. El conflicte farà que es juguin uns 600 partits menys que en una temporada normal, que hauria d’haver començat la tardor passada.

El Govern de l’Índia prohibeix per sorpresa la circulació dels bitllets de 500 i 1.000 rupies. L’objectiu és la lluita contra la corrupció, ja que la majoria de les transaccions fraudulentes es fan utilitzant aquests bitllets. Tanmateix, la mesura, que s’ha anunciat per sorpresa, provoca moltes situacions de caos: alguns bancs es queden sense diner en metàl·lic i en altres s’acumulen les cues. La mesura rep un gran nombre de crítiques, perquè moltes petites empreses i negocis realitzen les seves operacions en metàl·lic. El 7 de desembre, el Banc Central de l’Índia comunica que la mesura ha alentit el creixement i pot perjudicar l’impuls econòmic dels darrers anys.

En una cerimònia a Sant Pere del Vaticà, a la qual assisteixen més de 100.000 persones, el papa Francesc canonitza la mare Teresa de Calcuta, la monja albanesa premi Nobel de la pau el 1979 per les obres de caritat a Calcuta (Índia), però també molt criticada per les seves opinions i per l’organització que va crear. D’acord amb el protocol de l’Església catòlica per a accedir a la santedat, se li atribueixen dos miracles, ambdós guaricions de malalts de càncer, el segon aprovat pel papa Francesc el 2015.

Els caps d’Estat de la Unió Europea aproven a Berlín l’Agenda 2000, el marc pressupostari de la UE per al període 2000-06. Després de llargues negociacions, Alemanya cedeix en les seves pretensions de reduir la seva contribució al conjunt de la UE, i s’acorda pactar uns pressupostos restrictius amb una tendència a la baixa de les dues principals polítiques comunes, la PAC i els fons estructurals.

Les autoritats del departament dels Alps-Costa Blava declaren parcialment controlats alguns dels incendis que des de la darrera setmana de juliol cremen a Provença, considerats dels més devastadors dels darrers anys. En total, s’estima que hi ha hagut entre 4.000 i 7.000 ha cremades. Més de 4.000 bombers i personal militar són desplegats per combatre els focs, i el nombre de sortides d’avions antiincendis supera el centenar. El nombre d’evacuats totals supera els 10.000. Els principals focus es troben a les localitats d’Artigues, a l’interior, i a la costa, a l’est de Sant Tropés: La Londe-les-Maures, Bormes i La Croix-Valmer. La causa dels focs és una combinació d’altes temperatures, vent i sequera, tot i que alguns són probablement provocats. Aproximadament des de les mateixes dates també tenen lloc incendis de grans extensions, sobretot al cap de Còrsega. Aquests incendis, que cremen entre 3.000 i 4.000 ha, tarden més dies a ser controlats (fins al principi d’agost).

Moren 19 nenes d’entre 14 i 17 anys a conseqüència d’un incendi al centre de menors on estaven internades. Els dies següents en moren 23 més a conseqüència de les cremades. L’incendi el van provocar les mateixes nenes en protesta pels maltractaments i abusos sexuals que patien. El centre de San José Pinula té un historial conflictiu, i els tribunals n’havien decretat el tancament progressiu.

Carlos Ghosn, president de les multinacionals de l’automoció Nissan, Renault i Mitsubishi i artífex de l’aliança entre les tres, és detingut per la policia japonesa per presumpte frau fiscal. Ghosn hauria defraudat més de 40 milions d’euros del 2011 al 2015. Després de la detenció les tres companyies registren fortes pèrdues en borsa. Nissan i Mitsubishi destitueixen Ghosn. El 10 de desembre la fiscalia japonesa l'acusa formalment de falsejar la declaració dels seus ingressos.

El Tribunal Penal Internacional (TPI) condemna el malià Àhmad al-Faqí al-Mahdí a nou anys de presó per la destrucció del patrimoni cultural de la humanitat. Al-Mahdi, militant del grup islamista radical Ansar al-Din, és declarat culpable d’haver dirigit la destrucció de mesquites i mausoleus de gran valor monumental a Timbuctú l’estiu del 2012 durant la guerra que tingué lloc a Mali. Des de l’inici del judici Al-Mahdi va reconèixer la seva culpabilitat. És la primera condemna del TPI per destrucció del patrimoni cultural.

L’ACNUR posa en marxa l’operació de retorn a Kosovo dels refugiats que viuen en els camps de Macedònia i Albània. Els primers repatriats són els kosovars originaris de Priština, Prizren i Uroševac, els nuclis considerats més segurs, però l’operació continuarà a la resta de poblacions de Kosovo a mesura que la KFOR pugui garantir que no hi haurà problemes.

Es crea a Suïssa la Creu Roja Internacional, amb la missió de protegir els ferits de guerra.

Un terratrèmol de magnitud 4 sacseja l’illa italiana d’Ischia, a la mar Adriàtica. Hi ha 2 víctimes mortals i uns 2.600 desallotjats.

S’obre el judici contra Lee Jae-yong, president en funcions de la multinacional sud-coreana Samsung. Lee Jae-yong, fill del president Lee Kun-hee i net de Lee Byung-chul, fundador de l’empresa, és acusat de suborns valorats en uns 40 mil milions d’euros per a aconseguir favors del Govern a través de la trama que va causar la destitució de la presidenta de la República de Corea al mes de març. El 25 d’agost el jutge condemna per corrupció Lee Jae-yong a dotze anys de presó.

Un tribunal militar de Camp Lejeune (Carolina del Nord) condemna a sis mesos de presó Richard Ashby, el pilot que al febrer del 1998 va causar la mort de 20 persones que viatjaven en un telefèric a Itàlia. Ashby, que el 3 de març va ser absolt de l’acusació d’homicidi involuntari amb relació a aquest fet, és condemnat per obstrucció a la justícia ja que va destruir una cinta de vídeo de l’accident que podria haver aportat informacions sobre el cas. La sentència també estableix que Ashby i l’altre pilot de l’avió, Joseph Schweitzer, siguin expulsats de l’exèrcit.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) anuncia que l’epidèmia causada pel virus del Zika ja no és una emergència sanitària mundial. L’OMS va declarar la situació d’alerta al febrer. Tot i així, manté les recomanacions per als països més afectats, com el Brasil.

Per segona nit consecutiva tenen lloc aldarulls en protesta contra les mesures anti-COVID19 en ciutats de l’estat espanyol, entre les quals Barcelona, Burgos, Santander, Madrid, Màlaga, Logronyo o Bilbao. Part dels participants en els avalots són negacionistes i simpatitzants de l’extrema dreta.

L’Agència Mundial Antidopatge prohibeix a Rússia participar en competicions internacionals durant quatre anys a causa del dopatge sistemàtic dels seus esportistes. Entre les competicions hi ha els Jocs Olímpics de Tòquio, els Jocs Olímpics d’hivern, l'Eurocopa del 2020 o el Mundial de futbol de Qatar del 2022. Als Jocs de Rio (2016) Rússia ja va ser sancionada tot i que els seus esportistes van poder competir individualment. La decisió de l’Agència pot ser recorreguda davant el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS).

L’Audiència Nacional declina jutjar l’exgovernador Miguel Ángel Fernández Ordóñez i la resta de la cúpula del Banc d’Espanya, l’expresident de la Comissió Nacional del Mercats de Valors, (CNMV), Julio Segura, i vuit ex-alts càrrecs més d’aquest organisme, de l’operació de sortida a borsa de Bankia (juliol del 2011), que va comportar que unes 350.000 persones perdessin la seva inversió. Se’ls acusa d’ignorar deliberadament la situació de l’entitat per tal que pogués cotitzar.

El consell d’administració de Telecom Italia aprova la fusió amb Deutsche Telekom després que el ministre d’Hisenda alemany, Hans Eichel, dóna garanties que no interferirà en la gestió de l’empresa, que serà el primer grup mundial de telefonia. Telecom Italia accepta l’oferta per a evitar ser absorbida per Olivetti, que havia anunciat la seva voluntat de comprar-hi el 100% de les accions (d’un valor de 68.000 milions d’euros). El Govern alemany posseeix el 74% de les accions de Deutsche Telekom i aspira a controlar el 60% de les de la nova societat.

Després de dos mesos de negociacions i de vagues, la companyia Iberia i el sindicat de pilots SEPLA signen el conveni col·lectiu que posa fi al conflicte. A més de fixar els augments salarials dels propers tres anys, el pacte aconsegueix que els pilots acceptin la fusió entre Iberia i Aviaco en canvi de cobrar una paga única de 700.000 pessetes i de tenir dret a comprar el 4% de les accions de la companyia amb un 10% de descompte. Per la seva banda, Iberia retira la demanda de 4.000 milions contra el SEPLA per la vaga dels pilots durant la Setmana Santa.

Israel comença el trasllat de centenars de jueus d’Etiòpia, coneguts per falaixes o també Beta Israel. Aquesta operació va ser precedida per dues de semblants al Sudan i a Etiòpia els anys 1984 i 1991, i la que comença ara ve determinada per la situació inestable a la regió de Tigre. Els dos primers ministres d’Israel, Benjamin Netanyahu i Benni Gantz, reben els primers emigrats a l’aeroport Ben Gurion.

Diversos països de tradició protestant celebren el 500è aniversari del naixement d’aquesta confessió, que segons la tradició va tenir lloc el 31 d’octubre de 1517, quan Martí Luter va clavar a la porta de l’església de Wittenberg les anomenades 95 tesis, en les quals es basa. En alguns lands alemanys aquesta data ja era festiva cada any, però el 2017 s’aprova una llei que fa la festa d’obligat compliment a tot el país.

El Govern turc dóna per acabades les tasques de rescat de possibles víctimes del terratrèmol del dia 16, i els equips internacionals de rescat desplaçats a la zona tornen als seus llocs d’origen. La xifra oficial de morts a causa del sisme és de 13.895 persones i la de 27.233 la de ferits, i les estimacions calculen que amb les víctimes que queden sota les runes la xifra de desapareguts es podria acostar a les 40.000 persones de desapareguts. Ara la prioritat és evitar la propagació d’epidèmies.

El nou president brasiler, Jair Bolsonaro, emet una ordre executiva que posa els afers indígenes sota el control del Ministeri d’Agricultura. Aquesta mesura és considerada una victòria dels grans agricultors, que es disputen amb els indígenes els territoris tradicionals que fins ara els eren assignats. Tot i que la mesura és temporal, té un marge de 120 dies per ser ratificada i esdevenir definitiva.

La corporació química nord-americana Dow Chemical anuncia la compra d’Union Carbide mitjançant un intercanvi d’accions valorat en 11.600 milions de dòlars. Dow Chemical es convertirà d’aquesta manera en la segona corporació mundial del sector químic, per darrere de la nord-americana Dupont, i serà líder mundial en el sector dels plàstics. Com és habitual en aquests casos, l’operació queda supeditada al vistiplau de les autoritats nord-americanes i als consells d’accionistes de les dues corporacions.

La periodista xinesa Zhang Zhan és condemnada a quatre anys de presó per instigació als desordres en relació a les seves informacions sobre els inicis de la pandèmia a Wuhan. Zkang Zan va ser detinguda al maig i des del juny està en vaga de fam tot i que és alimentada en contra de la seva voluntat.

44 caps d’estat i de govern africans signen a Kigali (Rwanda) el document de creació de l’Àrea de Lliure Comerç de l’Àfrica Continental, que ha d’entrar en vigor passats sis mesos. 10 estats, incloent-hi Nigèria, no signen l’acord, que ha de ser ratificat pels parlaments respectius. L’àrea comprèn un mercat d’1,5 mil milions de persones.

Els Estats Units intensifiquen la col·laboració militar amb l’Aràbia Saudita amb l’enviament de tropes i equipament defensiu amb l’objectiu de reforçar la seguretat de les instal·lacions petrolieres, dues de les quals van ser destruïdes amb drons per la milícia iemenita houthi. L’Iran, enfrontat a l’Aràbia Saudita i que dona suport a la guerrilla, critica durament el desplegament.

Els ministres de finances de la zona euro (Eurogrup) aproven ajudes i préstecs contra la crisi de la covid-19 per valor de 500.000 milions d’euros. L’acord ha hagut de superar les reticències d’alguns estats membres, especialment dels Països Baixos, que es neguen a mutualitzar el deute, i que finalment cedeixen en l’exigència de reclamar als països beneficiaris reformes estructurals, cosa a la qual s'oposen sobretot Itàlia i Espanya.

Se celebra el Dia Internacional de la Dona. A Catalunya, es manifesten més de 225.000 persones a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida demanant igualtat per a les dones en tots els àmbits i denunciant també la repressió del moviment feminista i la criminalització de la protesta social. Simultàniament té lloc la vaga feminista convocada amb el lema "ens aturem per canviar-ho tot", que té un seguiment desigual.

Ramón Calderón deixa la presidència del Reial Madrid a causa de les acusacions de frau i de la pèrdua de confiança dels socis. Vicente Boluda ocupa el càrrec deixat per Calderón fins a final de temporada, quan es convoquin eleccions.

Amb el canvi d’any, entra en vigència a Rússia un ruble nou. La nova moneda emesa pel Banc Central de Rússia val mil vegades més que la vella, i per tant es produeix una reducció del seu valor nominal. Els bitllets vells, de 100, 500, 1.000, 10.000, 50.000, 100.000 i 500.000 rubles, seguiran circulant durant l’any 1998 i els bancs els hauran d’acceptar fins l’any 2002. Amb el nou ruble reapareix també el copec (cèntim del ruble), que havia desaparegut amb les constants depreciacions de la moneda rusa.

El Govern colombià ordena la intervenció de la distribuïdora d’energia Electricaribe, filial del grup Gas Natural Fenosa. Electricaribe es troba immersa en una crisi financera que acumula un deute d’uns 1.260 milions d’euros. El Govern presidit per Juan Manuel Santos considera que la crisi ha repercutit negativament en la prestació del servei als seus clients. Electricaribe va ser adquirida per Unión Fenosa l’any 2000, empresa que l’any 2009 va passar a Gas Natural.

Per 340 vots a favor i 256 en contra la cambra baixa del Parlament britànic aprova la Llei del Mercat Intern, el pla del Brexit del govern presidit per Boris Johnson. L’oposició critica que el pla anul·la parts de l’acord signat amb la Unió Europea el gener de 2020. L’1 d’octubre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anuncia l’inici d’accions legals contra l’aprovació de la llei.

La junta de govern del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), format pels ministres d’economia i finances dels països de la zona euro, aprova la línia de crèdit de 240.000 milions d’euros, que constitueixen part dels ajuts per garantir que els països tinguin accés a finançament fins a un màxim del 2% del PIB de cada estat, en condicions molt favorables per fer front a la despesa sanitària. Tanmateix, aquests crèdits estan subjectes a estrictes condicions. Espanya, Grècia, Portugal i Itàlia en són els principals destinataris, però els tres primers estats descarten fer-ne ús. Espanya, però, sí que accepta els fons Sure aprovats el mateix dia (100.000 milions d’euros) per als treballadors amb ERTO.

El Tribunal General de la Unió Europea desestima l’acusació de la Comissió Europea contra el Real Madrid. El 2013 l’òrgan del govern de la UE va considerar que el club espanyol s’havia beneficiat d’ajudes d’estat il·legals en la permuta de terrenys amb l’Ajuntament de Madrid, per les quals havia de retornar 18,4 milions d’euros. En la resposta al recurs del club, el Tribunal dictamina que la CE no va provar de manera satisfactòria que les suposades ajudes conferissin un avantatge a la part acusada.

El Govern brasiler demana ajut al Consell Humanitari de l’Organització de les Nacions Unides per apagar l’incendi que des de fa dos mesos crema a l’Amazònia. Fins ara, les flames han cremat 37.000 hectàrees, majoritàriament de sabana i selva tropical, a l’estat de Roraima, i amenaça la reserva de la tribu ianomami. La sequera que afecta la zona des del setembre passat és una de les causes que han facilitat la propagació de l’incendi i no és fins al principi d’abril que el foc és controlat gràcies a l’arribada de la pluja.

Una embarcació que anava sobrecarregada de pes i passatgers naufraga quan navegava pel riu Rokel, a l’est de la capital de Sierra Leone, Freetown. Segons alguns testimonis, l’accident es produeix després d’una topada amb una roca. Fa tres setmanes Sierra Leone ja va ser escenari d’una altra tragèdia similar, en què van morir ofegades 50 persones que viatjaven a Guinea Conakry.

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg condemna l’Estat francès a indemnitzar amb uns 15 milions de pessetes Ahmed Selmouni, un narcotraficant neerlandès d’origen marroquí, que actualment compleix una condemna de 13 anys de presó per tràfic d’heroïna, per haver estat sotmès a tortures quan va ser detingut, l’any 1991. Al març passat la justícia francesa va condemnar els policies que van torturar Selmouni a penes d’entre 2 i 4 anys de presó. És la primera vegada que el TEDH condemna un país de la UE per delictes de tortura.