Com funciona la partició sil·làbica en català?

El nombre de síl·labes d’un mot correspon al nombre de vocals que té, separades per consonants, o bé contigües que no formen diftong. En trencar un mot al final de ratlla, cal tenir present:

• Una consonant intervocàlica forma síl·laba amb la vocal següent: ca-sa.
• Si hi ha dues consonants intervocàliques, la primera forma síl·laba amb la vocal anterior, i la segona, amb la vocal posterior, llevat que es tracti de p, b, c, g més l, r o de t, d més r, que no se separen: can-vi, co-bla, so-bre, so-gre, con-tra, re-dre-çar.
• Si es donen tres o més consonants seguides, la tercera forma part de la síl·laba posterior, llevat que es tracti d’un grup integrat per les lletres esmentades al paràgraf anterior, que no se separa: subs-tàn-ci-a, com-plir, res-clo-sa, sas-tre, mons-tre.
• Se separen els nexes intervocàlics rr, ss, l·l, ix, i no se separen els nexes gu, qu, ll, ny: car-rer, pos-ses-si-ó, rei-xa, col-le-gi, se-guir, e-ti-que-ta, ras-pa-llar, mun-ta-nya.
• Es respecta la integritat dels prefixos: an-hidre, con-hort, in-alternable, des-eixit, ex-ornar, subaltern, trans-atlàntic; semblantment, nos-altres, vos-altres.

Per facilitar la partició sil·làbica d'aquells mots que poden presentar alguna dificultat a l’hora de separar-ne les síl·labes a final de ratlla (perquè tenen dues o més vocals en contacte, són mots prefixats, etc.), el Gran Diccionari de la llengua catalana del portal enciclopèdia.cat indica, a sota de l'encapçalament, com s'han de partir. Exemples: a-e-ri, ci-èn- ci-a, re-ï-na, rei-na, sub-e-pi-dèr-mic, su-per-es-truc-tu-ra, nos-al-tres...

https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00029485.xml: