En la majoria dels parts que es produeixen per via vaginal se sol practicar una petita intervenció anomenada episiotomia que consisteix en una incisió practicada a la vulva i el perineu, és a dir, en la zona compresa entre la vagina i l’anus, per tal d’ampliar l’obertura per on ha de sortir el fetus. L’episiotomia evita que, en el cas que l’orifici de sortida sigui relativament estret, cosa molt freqüent, es produeixi un esquinçament irregular que causi lesions en diverses estructures, com l’anus o la uretra, o que trigui a cicatritzar i prolonguin la recuperació de la mare després del part. En definitiva, si bé la seva pràctica no és absolutament necessària, actualment hom hi recorre en la majoria dels parts controlats encara que no es presenti cap complicació, precisament per a prevenir molèsties més importants.