La vellesa correspon, en el seu sentit més ampli, a l’etapa de la vida que segueix l’adultesa. De fet, no es pot establir clarament un límit definit entre ambdues etapes, ja que hi ha una gran variabilitat individual pel que fa a les modificacions que produeix en l’organisme el pas del temps, ni tampoc s’han determinat les pautes que permetrien d’identificar-les. Si bé és cert que comparant les característiques que presenta una mateixa persona als 55 anys i als 85 són evidents les modificacions corporals que s’han presentat i es poden diferenciar particularitats fisiològiques en cada etapa, no és gens fàcil d’establir el moment en què s’ha passat de l’una a l’altra. Així, doncs, basant-se en factors molt diversos, tenint en compte, per exemple, tant l’evolució de les modificacions corporals consegüents al pas del temps com criteris purament administratius, s’ha considerat un límit artificial per a marcar una edat en què teòricament comença la vellesa: per a l’Organització Mundial de la Salut això s’esdevé als 60 anys d’edat, tot i que el límit tendeix a establir-se cap als 65 anys.