La vista, és a dir, la capacitat de percebre estímuls lluminosos que permeten de delimitar la forma, la grandària i els colors dels objectes, és considerada el sentit més important de l’ésser humà. De fet, és el sentit més desenvolupat i perfeccionat, a través del qual hom obté la major part de la informació que es rep del món que ens envolta. Les imatges visuals són transcendentals per a la comprensió dels fenòmens externs a l’organisme i, actualment, constitueixen el principal camp d’informació en les societats desenvolupades, en què els mitjans de comunicació visuals es beneficien constantment dels avenços tecnològics i provoquen una intensificació dels estímuls visuals. El sistema visual es compon d’un parell d’òrgans receptors, els ulls, els moviments dels quals són coordinats per una sofisticada interconnexió d’estructures nervioses, i un sistema de fibres nervioses que passen pels nervis i les cintes òptiques fins a la regió occipital de l’escorça cerebral, on s’elabora la informació i esdevenen conscients les imatges visuals. La complexitat del sistema visual provoca que siguin moltes i variades les alteracions que pot experimentar.