La reducció en els nivells d’hormones femenines també exerceix una certa influència sobre les característiques de la pell. És freqüent que després de la menopausa la pell es faci menys gruixuda, més eixuta i menys elàstica. La causa d’això, com s’ha pogut comprovar, és que després de la menopausa les cèl·lules cutànies es reprodueixen més lentament; a més, com que es redueix la irrigació sanguínia cutània, es perd una proporció important de l’aigua que normalment s’hi reté. En conseqüència, doncs, la pell pot aprimar-se i en certs sectors apareixen arrugues. De tota manera, però, hi ha una gran variabilitat pel que fa a les possibles repercussions del dèficit estrogènic en cada cas. En unes poques ocasions, l’atròfia cutània és tan intensa que arriba a provocar molèsties, com ara pruïja, o que s’hi produeixin lesions en traumatismes poc intensos.