Definició

L’otitis és la inflamació de l’orella, generalment d’origen infecciós, que se sol manifestar amb dolor, supuració i sordesa segons el tipus de presentació.

Tipus

Hom diferencia diversos tipus d’otitis amb característiques especials segons la part de l’orella que n’és afectada, la natura del trastorn i l’evolució que segueix. Segons la regió de l’orella on es manifesta, és anomenada otitis externa quan la inflamació es localitza en el conducte auditiu extern, i otitis mitjana quan afecta les diverses estructures de l’orella mitjana. La inflamació de l’orella interna, anomenada laberintitis, constitueix una afecció molt més estranya que les altres.

L’otitis externa pot localitzar-se en una àrea circumscrita del conducte auditiu extern, o bé ésser difusa. L’otitis externa circumscrita correspon a un furóncol, és a dir, la inflamació provocada per la infecció d’algun fol·licle pilós de la pell que cobreix el conducte auditiu extern. L’otitis externa difusa afecta una zona considerable de la pell del conducte o bélio fa completament.