Sobre les activitats que pot desenvolupar la gent gran, sobre allò que es creu que no poden fer —o, al contrari, que convé que facin— les persones d’edat, hi ha una sèrie d’equívocs molt estesos. Per exemple, es pensa que les limitacions derivades de l’edat els conduiran a una inactivitat ineludible, o que ja no els cal alimentar-se com abans. Pot ésser que l’origen primordial d’aquestes concepcions derivi de la manera com s’encarava la vellesa fins no fa gaire, quan la gent que arribava a edats avançades no era gaire i quan, de manera força estesa, aquestes persones patien nombroses incapacitats. Però aquesta situació varia de dia en dia, amb l’increment constant de la població d’edat avançada que, per haver-se beneficiat de la millora sòcio-sanitària haguda aquests darrers temps, gaudeix cada vegada més de millors condicions físiques, que en molts casos permeten un apreciable grau d’autonomia fins a edats molt avançades. Hi ha, per tant, algunes qüestions sobre les quals caldria canviar aquests conceptes erronis.