Els sentits també experimenten amb els anys una disminució més o menys considerable. La visió disminueix progressivament, en especial a partir dels 40 o 45 anys, a causa de la pèrdua d’adaptabilitat del cristal·lí, que experimenta una dessecació continuada, per a enfocar els objectes; aquest és l’origen de l’anomenada presbícia. A més, alhora que progressivament es produeix un dèficit en l’agudesa visual, nombrosos trastorns oculars són més habituals en la vellesa, com ara glaucoma o cataracta, que poden augmentar encara més les dificultats visuals. En aquest sentit cal que les persones d’edat efectuïn controls periòdics en què es puguin diagnosticar les eventuals alteracions per a realitzar el tractament oportú, i que es corregeixi el dèficit visual amb les lents adequades; aquest punt és molt important, ja que tot i existir un cert dèficit visual, com millor sigui la seva correcció millors seran les possibilitats de relacionar-se amb el medi ambient, i més seran les activitats que es puguin realitzar.