S’anomena esterilitat un trastorn de la reproducció que consisteix en la incapacitat d’una persona o, millor encara, d’una parella, de concebre fills amb la pràctica de relacions sexuals normals. Es considera que una parella és estèril quan no ha aconseguit un embaràs després de mantenir relacions sexuals regulars durant un cert període de temps, que habitualment s’estableix en dos anys.

L’esterilitat es diferencia d’un trastorn diferent que de vegades s’empra com a sinònim, la infertilitat, tal com estrictament s’anomena un trastorn consistent en un impediment perquè la dona pugui tenir fills pel fet que pateix d’avortaments espontanis repetits. Així, doncs, la diferència entre ambdós trastorns rau en el fet que les dones infèrtils queden embarassades, però els seus embarassos no arriben a terme, mentre que en el cas d’esterilitat no es produeix mai un embaràs amb les relacions sexuals normals. Les seves causes, la diagnosi i el tractament són diferents, i en aquesta obra la infertilitat és descrita en l’article que tracta de l’avortament espontani, en aquest mateix capítol.