El fum del tabac conté diverses substàncies irritants, anomenades així perquè lesionen la superfície de la mucosa bronquial. Aquestes substàncies són nombroses, però les que acostumen a assolir una concentració més gran en el fum del tabac són principalment el formaldehid, l’òxid nitrós, l’acroleïna, l’àcid cian-hídric i l’acetaldehid.

Aquestes substàncies provoquen diferents efectes sobre els bronquis: augmenten la secreció de les glàndules bronquials; redueixen la mobilitat dels cilis bronquials; estimulen la tos; i provoquen la constricció dels bronquis. En definitiva, l’acció repetida de les substàncies irritants altera els mecanismes defensius dels pulmons, i afavoreix el desenvolupament d’infeccions. Com a conseqüència, el consum de tabac indueix el desenvolupament de malalties broncopulmonars cròniques, del tipus englobat sota la denominació Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica, que poden reduir greument la capacitat respiratòria.