Es denomina dislèxia un trastorn consistent en una notable dificultat per a aprendre de llegir i escriure correctament, a una edat suficient per a accedir en aquestes tècniques, i sense qui hagi cap alteració orgànica —defecte visual o auditiu—, ni cap dèficit intel·lectual que ho justifiqui.

Es calcula que entre un 5 i un 10% dels escolars tenen dificultats per a aprendre de llegir i escriure, tot i que en una bona part hi ha problemes visuals o auditius, que poden corregir-se amb l’ús d’ulleres o d’audífons.

El llenguatge escrit és molt complex, ja que s’expressa per mitjà de signes gràfics triats convencionalment, que tenen una successió espacial determinada i que s’ordenen en un sentit concret, que en el nostre cas és d’esquerra a dreta. Per això, per a aprendre de llegir i escriure, cal tenir ben clar els conceptes d’esquerra/dreta, dalt/baix o abans/després. En els primers anys de vida, l’infant no arriba a comprendre aquestes nocions espacials, que anirà aprenent a mesura que maduri el seu sistema nerviós i amb l’ajut d’una sèrie d’estímuls apropiats.