Hi ha moltes persones grans que, mentre conserven les condicions físiques que els permetin una certa autonomia, la qual cosa es pot prolongar durant molts anys, prefereixen de viure en el seu domicili, ja sigui amb la seva parella o fins i tot, si no la tenen, sols. De fet, com a concepte bàsic, aquest és un desig que caldria intentar de respectar sempre que no hi hagi raons suficients per a inclinar-se envers una altra alternativa.

La pròpia llar presenta diversos aspectes positius per a la persona gran. Representa un lloc on hom se sent segur, ple de records, i es troba en un àmbit que coneix perfectament i on disposa dels veïns i els amics de tota la vida. Òbviament, viure on sempre s’ha viscut permet una major autonomia, tant per a efectuar la compra com per afrontar els desplaçaments per la ciutat —que pot experimentar nombrosos canvis al llarg del temps— des d’un punt de referència ben conegut.